Llínea 1: |
Llínea 1: |
− | '''San Salvador de Jujuy''' es una ciutat del noroest d'[[Argentina]], capital de la provincia de [[Jujuy]]. Es troba ubicada en la confluencia dels rius Gran i Xibi Xibi. Te una poblacio de 237.751 habitants (INDEC, 2001). | + | '''San Salvador de Jujuy''' es una ciutat del noroest d'[[Argentina]], capital de la provincià de [[Jujuy]]. Es troba ubicada en la confluència dels rius Gran i Xibi Xibi. Te una població de 237.751 habitants (INDEC, 2001). |
| | | |
− | == Situacio geografica == | + | == Situació geogràfica == |
− | La ciutat de San Salvador de Jujuy esta ubicada en la regio dels valls templats, entre els rius Gran i Xibi-Xibi, a 1.259 metros sobre el nivell del mar, la seua peculiar topografia li valeren la denominacio de Tacita de Plata. | + | La ciutat de San Salvador de Jujuy esta ubicada en la regió dels valls templats, entre els rius Gran i Xibi-Xibi, a 1.259 metros sobre el nivell del mar, la seua peculiar topografia li valgueren la denominació de Taçeta de Plata. |
− | L'estiu es caloros al migdia i en les primeres horas de la vesprà, en hivern les temperatures maximes estan al voltant dels 20°C pero les seues nits son fredes en registres per davall dels 0°C. L'estacio mes confortable es la primavera. | + | L'estiu es calorós al migdia i en les primeres hores de la vesprada, en hivern les temperatures màximes estan al voltant dels 20°C pero les seues nits son fredes en registres per davall dels 0°C. L'estació mes confortable es la primavera. |
| Durant el sigle XX la ciutat es va estendre principalment cap al sur i surest del riu Xibi Xibi, i en menor grau en la banda nort del Riu Gran. | | Durant el sigle XX la ciutat es va estendre principalment cap al sur i surest del riu Xibi Xibi, i en menor grau en la banda nort del Riu Gran. |
| | | |
| == Historia == | | == Historia == |
| El lloc on actualment es troba el barri de Ciudad de Nieva, el 20 d’agost de 1561, fon fundada per Gregorio de Castañeda la primera ciutat jujenya, nomenada de Nieva, en homenage al virrei del Perú, comte de Nieva. Fon destruïda en 1564. | | El lloc on actualment es troba el barri de Ciudad de Nieva, el 20 d’agost de 1561, fon fundada per Gregorio de Castañeda la primera ciutat jujenya, nomenada de Nieva, en homenage al virrei del Perú, comte de Nieva. Fon destruïda en 1564. |
− | Una segona ciutat fon fundada el 13 d’octubre de 1575, per Pedro de Zárate nomenada San Francisco en la Nova Provincia d’Alava. La ciutat alcansà escasament un any de vida, ya que tambe fon destruida per les hordes salvages. | + | Una segona ciutat fon fundada el 13 d’octubre de 1575, per Pedro de Zárate nomenada San Francisco en la Nova Província d’Alava. La ciutat alcançà escassament un any de vida, ya que també fon destruïda per les hordes salvages. |
− | El 19 d’abril de 1593, en el lloc on esta emplaçada actualment la plaça Belgrano, seent un dilluns de Pasqua de Resurreccio i baix l’invocacio del Santissim Salvador, Francisco de Argañarás i Murgia deixà establida la fundacio de San Salvador de Velasco en el vall de Jujuy on quedà definitivament assentada. | + | El 19 d’abril de 1593, en el lloc on esta emplaçada actualment la plaça Belgrano, seent un dilluns de Pasqua de Resurrecció i baix l’invocació del Santíssim Salvador, Francisco de Argañarás i Murgia deixà establida la fundació de San Salvador de Velasco en el vall de Jujuy on quedà definitivament assentada. |
| | | |
| == Patrimoni edilici == | | == Patrimoni edilici == |
− | La Casa de Govern, es un palau d’estil frances, emmarcat per les escultures de [[Lola Mora]]. En ell es conserva la bandera que fora donada pel general [[Manuel Belgrano]] en el Salo Dorat o salo de la Bandera. | + | La Casa de Govern, es un palau d’estil francés, emmarcat per les escultures de [[Lola Mora]]. En ell es conserva la bandera que fora donada pel general [[Manuel Belgrano]] en el Saló Dorat o saló de la Bandera. |
− | La catedral o Iglesia Matriu catedral es un fermos -encara que senzill- edifici d'estil colonial espanyol en el qual es troben detalls barrocs. | + | La catedral o Iglésia Matriu catedral es un fermós -encara que senzill- edifici d'estil colonial espanyol en el qual es troben detalls barrocs. |
| | | |
− | El Cabildo (edifici de l’antic ajuntament) s’ubica front a la Plaça Belgrano, la seua estructura conserva la recova d’estilo colonial i els seus arcs de mig punt. Actualment es seu de la policia. | + | El Cabildo (edifici de l’antic ajuntament) s’ubica front a la Plaça Belgrano, la seua estructura conserva la recova d’estil colonial i els seus arcs de mig punt. Actualment es seu de la policia. |
− | Est edifici del siglo XIX, declarat Monument Historic Nacional, fon reconstruït despres que un terremot lo destruiera en 1863. | + | Est edifici del sigle XIX, declarat Monument Historic Nacional, fon reconstruït després que un terremot lo destruiera en 1863. |
| | | |
− | L’iglesia San Francisco ocupa el mateix lloc des del sigle XVII. Esta bella iglesia esta precedida per un atri tancat per reixes, on es destaca la seua nau principal i una atra del portacreu, que rematen en una esplendida cupula que poseix una impactant aranya penjant.
| + | L'Iglésia San Francisco ocupa el mateix lloc des del sigle XVII. Esta bella iglésia esta precedida per un atri tancat per reixes, on es destaca la seua nau principal i una atra del portacreu, que rematen en una esplèndida cúpula que posseïx una impactant aranya penjant. |
− | En el seu interior sobreix el pulpit tallat en fusta realisat a mijans del sigle XVIII a partir dels disenys tipics de [[Cusco]] en [[Peru]].
| |
| | | |
− | Atres edificis de valor historic son: la capella de Santa Barbara, el Museu Historic Provincial [[Juan Lavalle]], el Museu Mineralogic i Paleontologic. | + | En el seu interior sobreïx el púlpit tallat en fusta realisat a mijans del sigle XVIII a partir dels dissenys típics de [[Cusco]] en [[Perú]]. |
| + | |
| + | Atres edificis de valor històric son: la capella de Santa Barbara, el Museu Històric Provincial [[Juan Lavalle]], el Museu Mineralògic i Paleontològic. |
| | | |
| == Festes == | | == Festes == |
− | La '''Festa Nacional dels Estudiants''' (penultima semana de setembre) es una gran festa de la joventut. Els coleges i escoles de segona ensenyança de la provincia construixen fermoses carroces alegoriques d’estructura metalica totalment revestides de flors de paper i en allumenacio. La creativitat dels estudiants es increïble. La Festa incluu l'elección de la Regina Nacional dels Estudiants, un Congres Nacional dels Estudiantes i tot un nutrit programa de competencies i festejos. | + | La '''Festa Nacional dels Estudiants''' (penúltima semana de setembre) es una gran festa de la joventut. Els coleges i escoles de segona ensenyança de la província construïxen fermoses carrosses alegòriques d’estructura metàlica totalment revestides de flors de paper i en allumenació. La creativitat dels estudiants es increible. La Festa inclou l'elecció de la Regina Nacional dels Estudiants, un Congres Nacional dels Estudiants i tot un nutrit programa de competències i festejos. |
| | | |
| == Principals barris == | | == Principals barris == |
Llínea 71: |
Llínea 72: |
| | | |
| ==Enllaços externs== | | ==Enllaços externs== |
− | * [http://www.nuestrojujuy.com.ar Senyes, historia, costums i llegendes de Jujuy (en castellà)] | + | *[http://www.nuestrojujuy.com.ar Senyes, historia, costums i llegendes de Jujuy (en castellà)] |
| | | |
| [[Categoria:Ciutats d'Argentina]] | | [[Categoria:Ciutats d'Argentina]] |
| [[Categoria:Província de Jujuy]] | | [[Categoria:Província de Jujuy]] |