40 300
edicions
Canvis
Pàgina nova, en el contingut: «thumb|250px|Representació de Xipe Tótec en el [[Còdex Borgia]] '''Xipe Tótec''' (AFI: /ʃiːpeːw̥ toteːk/) (del n…»
[[File:Xipetotec_Codex_Borgia.jpg|thumb|250px|Representació de Xipe Tótec en el [[Còdex Borgia]]]]
'''Xipe Tótec''' (AFI: /ʃiːpeːw̥ toteːk/) (del [[náhuatl]]: Xipew Totekw ‘el nostre senyor despellotat’‘xipewa, pelar, llevar la [[pell]]; to-, nostre; tekwtli, senyor’) és una deitat de vida, mort i resurrecció de la [[mitologia asteca]]; [[deu]] de l'agricultura, vegetació, l'Est, les [[Malaltia|malalties]] i els orfebres.
És la part masculina de l'univers, la regió de la joventut i de l'aurora, de la [[dacsa]] tendra. Representa la renovació, la solsida de lo que ya no és útil, la regeneració de la naturalea espiritual en les persones, aixina com del sol sec en sol fèrtil.
Xipe Tótec usava el chicahuaztli per a donar inicis als rajos per a atraure pluja enfocat en el creiximent de la dacsa, a on algunes voltes l'instrument era representat com una [[serp]].
El seu orige és ope, cultura de la qual va ser presa esta deitat. Era també un deu zapoteca. Est és el Tezcatlipoca Rojo en la teogonía de la creació mexica.
== Representació ==
És el deu despellotat de la cultura mexica. Xipe s'associava en la pell d'animals perque era símbol de la renovació de la pell. Deitat relacionada en l'agricultura, la malaltia, la primavera, les estacions, l'est i els orfebres. Representa la part masculina de l'univers, la fertilitat, els sacrificis, de la dacsa tendra, l'abundància, la riquea i l'amor. Protector dels lapidaris i dels platers, i castiga a els qui furten [[argent]] o joyes.
Se li representa duent en la mà un chicahuaztli (un sonajero que crida a la [[pluja]]). Aixina mateix, se li veu envolt en la pell despellotada d'un [[humà]] i en figures compostes en atributs d'alguns animals; per un costat, està tenyit de [[groc]] i per l'atre és leonat.
Du en el cap una espècie de capell de diversos colors en unes borles que pengen cap a l'esquena. Està cenyit en unes faldetes verdes que li apleguen fins als [[Genoll|genolls]], decorades en uns caragolets pendents. Els cabells els du trenats en dos parts i porta orejeres d'[[or]]. Sosté un ceptre en abdós mans a manera de calçe d'adormidera a on té la seua llavor. La pell estirada de la cara completament emmaixquerant la cara viva per davall. Típicament les mans de la víctima despellotada penjaven inútilment en les nines, encara unides per tires de pell, i la pell s'usava en el costat ensanguinat cap a fòra.
Xipe, com tots els representants de la dacsa, era un deu [[roig]]. Fidels a la nostra visió de les coses, nosatres identifiquem al deu com l'home que viu en l'interior, sobre la pell que envol com una cosa externa. Xipe Tótec és representat davant nosatres immediatament com la «morta» pell envolvent.
== Llegenda ==
Va ser ell qui es va despellotar viu per a donar-li de menjar per primera volta als hòmens. La llegenda conta que, a principis de la humanitat, Xipe Tótec es va sacrificar a sí mateixa arrancant-se els seus [[Ull|ulls]] i despellotant-se viu per a que la dacsa poguera germinar i aixina els humans pogueren subsistir. Pel seu gest benèfic se li atribuïen els sacrificis humans. A les víctimes dels tributs se les desollava vives; es dia que en estos es conseguiria la felicitat i algunes malalties serien curades. En els últims dies, els que patien algun tipo de dolència realisaven una processó per a implorar la seua curació a Xipe Tótec. Algunes de les malalties en les que se li relaciona són la dermatosis o afeccions oculars, la [[pigota]] (que es desconeixia abans de l'arribada dels espanyols); es dia que duent la pell d'un sacrificat era possible que es recobrara la salut.
== Significat ==
El despellotament significa el despullar-se de lo vell i el renovar-se a la manera en que ho fa la terra que «canvia de pell» per a adquirir fullage i verdor nous. Per tal raó, els sacrificis per mig de despellotament, encara que semblen sanguinosos, tenen un simbolisme emotiu.
== Referències ==
* Bodo Spranz (1975). Fondo de Cultura Económica México, ed. Los Dioses en los Códices Mexicanos del Grupo Borgia: Una Investigación Iconográfica. María Martínez Peñaloza (Traducció). México. ISBN 968-16-1029-6
* Fernández,, Adela (1992). Dioses prehispánicos de México : mitos y deidades del panteón mexica náhuatl (1. ed edición). Panorama Editorial. ISBN 9683803067. OCLC 28801551
* González G., Carlos Javier (2011). Xipe Tótec: Guerra y Regeneración del Maíz en la Religión Mexica. Fondo de Cultura Económica
* Robelo, Cecilio Agustín (1905). Diccionario de Mitología Nahua. México: Biblioteca Porrua. Imprenta del Museo Nacional de Arqueología. ISBN 978-9684327955
* «Xipe Tótec de la cultura zapoteca». Mediateca - Instituto Nacional de Antropología e Historia
==Bibliografia ==
* Davies, Nigel (1992). El Imperio Azteca. Alianza Editorial
* Fernández, Adela (1998). Dioses Prehispánicos de México: Mitos y Deidades Del Panteón Náhuatl. México: Panorama Editorial. ISBN 968-38-0306-7
* Higuera, Salvador Mateos (1940). Enciclopedia gráfica del México antiguo III Los dioses creados. Secretaría de Hacienda y Crédito Público. p. 50-51
* León-Portilla, Miguel (1990) [1963]. Aztec Thought and Culture. Davis, J.E. (trans). Norman, Oklahoma: Oklahoma University Press. ISBN 0-8061-2295-1
* Miller, Mary; and Karl Taube (1993). The Gods and Symbols of Ancient Mexico and the Maya. Londres: Thames and Hudson. ISBN 0-500-05068-6
* Smith, Michael E. (1996, 2003). The Aztecs. Malden MA; Oxford and Carlton, Australia: Blackwell Publishing. ISBN 0-631-23016-5. OCLC 59452395
== Enllaçox externs ==
{{Commonscat|Xipe Totec}}
[[Categoria:Mitologia]]
[[Categoria:Mitologia asteca]]
'''Xipe Tótec''' (AFI: /ʃiːpeːw̥ toteːk/) (del [[náhuatl]]: Xipew Totekw ‘el nostre senyor despellotat’‘xipewa, pelar, llevar la [[pell]]; to-, nostre; tekwtli, senyor’) és una deitat de vida, mort i resurrecció de la [[mitologia asteca]]; [[deu]] de l'agricultura, vegetació, l'Est, les [[Malaltia|malalties]] i els orfebres.
És la part masculina de l'univers, la regió de la joventut i de l'aurora, de la [[dacsa]] tendra. Representa la renovació, la solsida de lo que ya no és útil, la regeneració de la naturalea espiritual en les persones, aixina com del sol sec en sol fèrtil.
Xipe Tótec usava el chicahuaztli per a donar inicis als rajos per a atraure pluja enfocat en el creiximent de la dacsa, a on algunes voltes l'instrument era representat com una [[serp]].
El seu orige és ope, cultura de la qual va ser presa esta deitat. Era també un deu zapoteca. Est és el Tezcatlipoca Rojo en la teogonía de la creació mexica.
== Representació ==
És el deu despellotat de la cultura mexica. Xipe s'associava en la pell d'animals perque era símbol de la renovació de la pell. Deitat relacionada en l'agricultura, la malaltia, la primavera, les estacions, l'est i els orfebres. Representa la part masculina de l'univers, la fertilitat, els sacrificis, de la dacsa tendra, l'abundància, la riquea i l'amor. Protector dels lapidaris i dels platers, i castiga a els qui furten [[argent]] o joyes.
Se li representa duent en la mà un chicahuaztli (un sonajero que crida a la [[pluja]]). Aixina mateix, se li veu envolt en la pell despellotada d'un [[humà]] i en figures compostes en atributs d'alguns animals; per un costat, està tenyit de [[groc]] i per l'atre és leonat.
Du en el cap una espècie de capell de diversos colors en unes borles que pengen cap a l'esquena. Està cenyit en unes faldetes verdes que li apleguen fins als [[Genoll|genolls]], decorades en uns caragolets pendents. Els cabells els du trenats en dos parts i porta orejeres d'[[or]]. Sosté un ceptre en abdós mans a manera de calçe d'adormidera a on té la seua llavor. La pell estirada de la cara completament emmaixquerant la cara viva per davall. Típicament les mans de la víctima despellotada penjaven inútilment en les nines, encara unides per tires de pell, i la pell s'usava en el costat ensanguinat cap a fòra.
Xipe, com tots els representants de la dacsa, era un deu [[roig]]. Fidels a la nostra visió de les coses, nosatres identifiquem al deu com l'home que viu en l'interior, sobre la pell que envol com una cosa externa. Xipe Tótec és representat davant nosatres immediatament com la «morta» pell envolvent.
== Llegenda ==
Va ser ell qui es va despellotar viu per a donar-li de menjar per primera volta als hòmens. La llegenda conta que, a principis de la humanitat, Xipe Tótec es va sacrificar a sí mateixa arrancant-se els seus [[Ull|ulls]] i despellotant-se viu per a que la dacsa poguera germinar i aixina els humans pogueren subsistir. Pel seu gest benèfic se li atribuïen els sacrificis humans. A les víctimes dels tributs se les desollava vives; es dia que en estos es conseguiria la felicitat i algunes malalties serien curades. En els últims dies, els que patien algun tipo de dolència realisaven una processó per a implorar la seua curació a Xipe Tótec. Algunes de les malalties en les que se li relaciona són la dermatosis o afeccions oculars, la [[pigota]] (que es desconeixia abans de l'arribada dels espanyols); es dia que duent la pell d'un sacrificat era possible que es recobrara la salut.
== Significat ==
El despellotament significa el despullar-se de lo vell i el renovar-se a la manera en que ho fa la terra que «canvia de pell» per a adquirir fullage i verdor nous. Per tal raó, els sacrificis per mig de despellotament, encara que semblen sanguinosos, tenen un simbolisme emotiu.
== Referències ==
* Bodo Spranz (1975). Fondo de Cultura Económica México, ed. Los Dioses en los Códices Mexicanos del Grupo Borgia: Una Investigación Iconográfica. María Martínez Peñaloza (Traducció). México. ISBN 968-16-1029-6
* Fernández,, Adela (1992). Dioses prehispánicos de México : mitos y deidades del panteón mexica náhuatl (1. ed edición). Panorama Editorial. ISBN 9683803067. OCLC 28801551
* González G., Carlos Javier (2011). Xipe Tótec: Guerra y Regeneración del Maíz en la Religión Mexica. Fondo de Cultura Económica
* Robelo, Cecilio Agustín (1905). Diccionario de Mitología Nahua. México: Biblioteca Porrua. Imprenta del Museo Nacional de Arqueología. ISBN 978-9684327955
* «Xipe Tótec de la cultura zapoteca». Mediateca - Instituto Nacional de Antropología e Historia
==Bibliografia ==
* Davies, Nigel (1992). El Imperio Azteca. Alianza Editorial
* Fernández, Adela (1998). Dioses Prehispánicos de México: Mitos y Deidades Del Panteón Náhuatl. México: Panorama Editorial. ISBN 968-38-0306-7
* Higuera, Salvador Mateos (1940). Enciclopedia gráfica del México antiguo III Los dioses creados. Secretaría de Hacienda y Crédito Público. p. 50-51
* León-Portilla, Miguel (1990) [1963]. Aztec Thought and Culture. Davis, J.E. (trans). Norman, Oklahoma: Oklahoma University Press. ISBN 0-8061-2295-1
* Miller, Mary; and Karl Taube (1993). The Gods and Symbols of Ancient Mexico and the Maya. Londres: Thames and Hudson. ISBN 0-500-05068-6
* Smith, Michael E. (1996, 2003). The Aztecs. Malden MA; Oxford and Carlton, Australia: Blackwell Publishing. ISBN 0-631-23016-5. OCLC 59452395
== Enllaçox externs ==
{{Commonscat|Xipe Totec}}
[[Categoria:Mitologia]]
[[Categoria:Mitologia asteca]]