Canvis

c) Fòra dels casos anteriors, les paraules homógrafes i homòfones d’igual tonicitat i diferent significat no es distinguixen per l’accent, sino pel context, i seguixen la normativa general: Ell vol que el vol del colom siga més ràpit. El sol no sol calfar massa el sol del meu terrat, i no del meu terrat sol. Li roba la poca roba que té. Els ràpits d’este riu no són més ràpits que els de qualsevol atre.

c) Fòra dels casos anteriors, les paraules homógrafes i homòfones d’igual tonicitat i diferent significat no es distinguixen per l’accent, sino pel context, i seguixen la normativa general: Ell vol que el vol del colom siga més ràpit. El sol no sol calfar massa el sol del meu terrat, i no del meu terrat sol. Li roba la poca roba que té. Els ràpits d’este riu no són més ràpits que els de qualsevol atre.

===Antigues regles d'accentuació===<ref>Anteriors al canvi normatiu en l'accentuació realisat per la RACV el 1 de juliol de 2003.</ref>

===Antigues regles d'accentuació<ref>Anteriors al canvi normatiu en l'accentuació realisat per la RACV el 1 de juliol de 2003.</ref>===

1. En valencià, segons a on recaiga l'accent fonètic, les paraules poden classificar-se en: agudes, planes i esdrúixoles.

1. En valencià, segons a on recaiga l'accent fonètic, les paraules poden classificar-se en: agudes, planes i esdrúixoles.