44
edicions
Canvis
Sant Joan de l'Hospital
SANT JOAN DE L'HOSPITAL (L'iglésia més antiga de Valéncia)
El temple de Sant Joan de l'Hospital està situat en el cor de la ciutat, és un edifici que combina principalment els estils romànic, gòtic valencià i barroc. Construït en el sigle XIII en uns terrenys donats per Jaume I a l'Orde Militar dels Cavallers Hospitalaris de Sant Joan de Jerusalem (hui Orde de Malta). L'escut primitiu de l'Orde de Sant Joan es troba en la frontera nort de l'iglésia i en la clau de volta del presbiteri.
Quan el rei D. Jaume va prendre Valéncia en 1238, els Cavallers de l'Orde de l'Hospital de Jerusalem ho varen acompanyar i es varen instalar junt a la juderia, a partir de la Porta de Xerea, ocupant espai àrap (palau) del primer gran emir de la ciutat, Azach Abunbedel en les seues eres adjacents. Allí varen erigir una primera iglésia construïda segons la tradició romànica, convertida en ermitori (la primera iglésia de la reconquista), la zona d'alberc-hospital per als cavallers de la mateixa orde i el cementeri. A excepció de l'iglésia, que es troba totalment restaurada, de les atres construccions han aplegat fins als nostres dies solament restants arquitectònics.
Poc despuix, abans de 1255, va començar l'edificació de l'actual iglésia. Arnau de Romaní, va alçar en el pati sur del conjunt de Sant Joan de l'Hospital una menuda capella funerària d'estil romànic (recentment oberta al públic) (vore foto), i en la qual segons la tradició va sentir missa el rei D.Jaume. Estava rodejada d'un claustre d'arcosolis funeraris, romànics en la seua majoria que han segut lliberats en no poc esforç i estudi de les construccions que des de fa sigle i mig les havien rebegut i que amenaçaven en tornar a fer-ho.
L'iglésia està precedida per un pati decorat (d'una casa barroca) en quadros ceràmics del Via Crucis, a on es conserven estos restants arquitectònics i elements solts dels edificis que componien la fundació. En Sant Joan de l'Hospital té la seua sepultura l'emperatriu Constanza de Grècia filla de l'emperador Federico II. L'emperatriu va dur des de Nicea vàries relíquies, les de Santa Barbara i un Lignum Crucis de considerable tamany. La columna i restants òsseus de Santa Barbara els va llegar a la seua mort en 1307 a l'iglésia.
El conjunt de Sant Joan de l'Hospital, temple i dependències, va ser declarat Museu de Lloc per la Conselleria de Cultura Educació i Ciència de la Generalitat Valenciana en febrer de 1997. Est Museu té com comés investigar i donar a conéixer el valor extraordinari, artístic i històric d'este singular i venerable enclavament sanjuaniste de Valéncia. Un atre dels seus objectius és promoure la restauració del conjunt, dels ambients deteriorats i de les peces espoliades a lo llarc del temps.
Fotos de la meua colecció; Google, Facebook etc... i comentari resumit i adaptat de wikipedia.
Font d'Enrique Cardona
Font: Enrique NL - https://m.facebook.com/story.php?story_fbid=pfbid0wF813J2C5txZjSLoWxDdM4UuvB8X68pbUUCUbSVJ5kez3sT1zwdkKQEMRGySdtCDl&id=100012459843206
El temple de Sant Joan de l'Hospital està situat en el cor de la ciutat, és un edifici que combina principalment els estils romànic, gòtic valencià i barroc. Construït en el sigle XIII en uns terrenys donats per Jaume I a l'Orde Militar dels Cavallers Hospitalaris de Sant Joan de Jerusalem (hui Orde de Malta). L'escut primitiu de l'Orde de Sant Joan es troba en la frontera nort de l'iglésia i en la clau de volta del presbiteri.
Quan el rei D. Jaume va prendre Valéncia en 1238, els Cavallers de l'Orde de l'Hospital de Jerusalem ho varen acompanyar i es varen instalar junt a la juderia, a partir de la Porta de Xerea, ocupant espai àrap (palau) del primer gran emir de la ciutat, Azach Abunbedel en les seues eres adjacents. Allí varen erigir una primera iglésia construïda segons la tradició romànica, convertida en ermitori (la primera iglésia de la reconquista), la zona d'alberc-hospital per als cavallers de la mateixa orde i el cementeri. A excepció de l'iglésia, que es troba totalment restaurada, de les atres construccions han aplegat fins als nostres dies solament restants arquitectònics.
Poc despuix, abans de 1255, va començar l'edificació de l'actual iglésia. Arnau de Romaní, va alçar en el pati sur del conjunt de Sant Joan de l'Hospital una menuda capella funerària d'estil romànic (recentment oberta al públic) (vore foto), i en la qual segons la tradició va sentir missa el rei D.Jaume. Estava rodejada d'un claustre d'arcosolis funeraris, romànics en la seua majoria que han segut lliberats en no poc esforç i estudi de les construccions que des de fa sigle i mig les havien rebegut i que amenaçaven en tornar a fer-ho.
L'iglésia està precedida per un pati decorat (d'una casa barroca) en quadros ceràmics del Via Crucis, a on es conserven estos restants arquitectònics i elements solts dels edificis que componien la fundació. En Sant Joan de l'Hospital té la seua sepultura l'emperatriu Constanza de Grècia filla de l'emperador Federico II. L'emperatriu va dur des de Nicea vàries relíquies, les de Santa Barbara i un Lignum Crucis de considerable tamany. La columna i restants òsseus de Santa Barbara els va llegar a la seua mort en 1307 a l'iglésia.
El conjunt de Sant Joan de l'Hospital, temple i dependències, va ser declarat Museu de Lloc per la Conselleria de Cultura Educació i Ciència de la Generalitat Valenciana en febrer de 1997. Est Museu té com comés investigar i donar a conéixer el valor extraordinari, artístic i històric d'este singular i venerable enclavament sanjuaniste de Valéncia. Un atre dels seus objectius és promoure la restauració del conjunt, dels ambients deteriorats i de les peces espoliades a lo llarc del temps.
Fotos de la meua colecció; Google, Facebook etc... i comentari resumit i adaptat de wikipedia.
Font d'Enrique Cardona
Font: Enrique NL - https://m.facebook.com/story.php?story_fbid=pfbid0wF813J2C5txZjSLoWxDdM4UuvB8X68pbUUCUbSVJ5kez3sT1zwdkKQEMRGySdtCDl&id=100012459843206