Canvis

Encara que començara estudis de Dret en l'any [[1959]] un any més tart va ingressar en l'Escola oficial de Periodisme de Madrit diplomant-se en [[1963]]. Despuix de realisar pràctiques en el periòdic ''La Nueva España'' d'[[Oviedo]] va treballar en [[Pyresa]], a on va realisar cròniques, crítiques de cine i entrevistes. Posteriorment es va incorporar al diari ''[[Pueblo]]'' i fon delegat de [[Ràdio Nacional d'Espanya]] (RNE) i de [[Televisió Espanyola]] (TVE) en [[París]]. Anys despuix va colaborar en revistes com el semanari ''[[Interviú]]''.

Encara que començara estudis de Dret en l'any [[1959]] un any més tart va ingressar en l'Escola oficial de Periodisme de Madrit diplomant-se en [[1963]]. Despuix de realisar pràctiques en el periòdic ''La Nueva España'' d'[[Oviedo]] va treballar en [[Pyresa]], a on va realisar cròniques, crítiques de cine i entrevistes. Posteriorment es va incorporar al diari ''[[Pueblo]]'' i fon delegat de [[Ràdio Nacional d'Espanya]] (RNE) i de [[Televisió Espanyola]] (TVE) en [[París]]. Anys despuix va colaborar en revistes com el semanari ''[[Interviú]]''.

El seu moment de major popularitat va coincidir en l'emissió del programa de debat ''La Clave'', en la seua primera etapa entre els anys [[1976]] i [[1985]], en La 2 de Televisió Espanyola. Considerat el primer programa de debat que va abordar temes i postures que suponien una obertura al sistema democràtic en Espanya durant la Transició despuix de la finalisació de la [[Franquisme|Dictadura de Francisco Franco]], alguns dels programes varen abordar temes com els nous partits polítics, la situació de la religió en Espanya, el sistema econòmic del país, la democràcia de partits o el futur del país. Inspirat pel programa ''Les dossiers de l'écran'', creat en [[França]] per Armand Jammot en [[1967]], ''La Clave'' incloïa l'emissió d'una película que ilustrava el tema a abordar i, despuix de la seua emissió, es realisava un coloqui d'invitats que mantenien opinions contrapostes sobre el mateix. A lo llarc dels seus 408 programes emitits varen ser convidats personages destacats del món de la política, la ciència i la cultura en general com: Antonio García-Trevijano, Gonzalo Fernández de la Mora, [[Alfonso Guerra]], Blas Piñar, [[Julio Anguita]], Miguel Herrero y Rodríguez de Miñón, Santiago Carrillo, Ramón Tamames, José María Mohedano, [[Federica Montseny]], Lidia Falcón, [[Jordi Pujol]], Olof Palme, [[Neil Armstrong]], Gustavo Bueno, Santiago Amón, Antonio Escohotado, [[Fernando Sánchez Dragó]], Severo Ochoa, Bernard-Henri Lévy, Julián Lago, Ian Gibson, Manuel Martín Ferrand o Felipe Mellizo, entre atres.​  

El seu moment de major popularitat va coincidir en l'emissió del programa de debat ''La Clave'', en la seua primera etapa entre els anys [[1976]] i [[1985]], en La 2 de Televisió Espanyola. Considerat el primer programa de debat que va abordar temes i postures que suponien una obertura al sistema democràtic en Espanya durant la Transició despuix de la finalisació de la [[Franquisme|Dictadura de Francisco Franco]], alguns dels programes varen abordar temes com els nous partits polítics, la situació de la religió en Espanya, el sistema econòmic del país, la democràcia de partits o el futur del país. Inspirat pel programa ''Les dossiers de l'écran'', creat en [[França]] per Armand Jammot en [[1967]], ''La Clave'' incloïa l'emissió d'una película que ilustrava el tema a abordar i, despuix de la seua emissió, es realisava un coloqui d'invitats que mantenien opinions contrapostes sobre el mateix. A lo llarc dels seus 408 programes emitits varen ser convidats personages destacats del món de la política, la ciència i la cultura en general com: [[Antonio García-Trevijano]], [[Gonzalo Fernández de la Mora]], [[Alfonso Guerra]], [[Blas Piñar]], [[Julio Anguita]], [[Miguel Herrero y Rodríguez de Miñón]], [[Santiago Carrillo]], [[Ramón Tamames]], [[José María Mohedano]], [[Federica Montseny]], [[Lidia Falcón]], [[Jordi Pujol]], [[Olof Palme]], [[Neil Armstrong]], [[Gustavo Bueno]], [[Santiago Amón]], [[Antonio Escohotado]], [[Fernando Sánchez Dragó]], [[Severo Ochoa]], [[Bernard-Henri Lévy]], [[Julián Lago]], [[Ian Gibson]], [[Manuel Martín Ferrand]] o [[Felipe Mellizo]], entre atres.​  

Despuix del nomenament de [[José María Calviño]] com a director general de RTVE Balbín va aplegar a ser director dels Servicis Informatius de Televisió Espanyola entre els anys [[1982]] i [[1983]]. No obstant això fon destituït pocs mesos més tart. Despuix d'una série de pressions per part del govern socialiste que presidia [[Felipe González]], el programa ''La Clave'' fon clausurat i Balbín va derivar paulatinament cap a posicions clarament enfrontades en el govern d'aquells anys.

Despuix del nomenament de [[José María Calviño]] com a director general de RTVE Balbín va aplegar a ser director dels Servicis Informatius de Televisió Espanyola entre els anys [[1982]] i [[1983]]. No obstant això fon destituït pocs mesos més tart. Despuix d'una série de pressions per part del govern socialiste que presidia [[Felipe González]], el programa ''La Clave'' fon clausurat i Balbín va derivar paulatinament cap a posicions clarament enfrontades en el govern d'aquells anys.

Despuix de la seua eixida de [[Televisió Espanyola]] va centrar la seua activitat professional en el món de la ràdio, a on va dirigir en l'espai nocturn ''Hora cero'', de [[Antena 3 Radio]]. Programa d'anàlisis polític, guanyador del [[Premis Ondas|Premi Ondas]] [[1991]], contava entre la seua nòmina de colaboradors en: Víctor Márquez Reviriego, Bieito Rubido, Chicho Sánchez Ferlosio, Luis Ángel de la Viuda, Antonio López, Federico Jiménez Losantos, Luis Herrero, Luis Foix, José Luis Orosa, Pablo Sebastián o Manuel Martín Ferrand.

Despuix de la seua eixida de [[Televisió Espanyola]] va centrar la seua activitat professional en el món de la ràdio, a on va dirigir en l'espai nocturn ''Hora cero'', de [[Antena 3 Radio]]. Programa d'anàlisis polític, guanyador del [[Premis Ondas|Premi Ondas]] [[1991]], contava entre la seua nòmina de colaboradors en: [[Víctor Márquez Reviriego]], [[Bieito Rubido]], [[Chicho Sánchez Ferlosio]], [[Luis Ángel de la Viuda]], [[Antonio López]], [[Federico Jiménez Losantos]], [[Luis Herrero]], [[Luis Foix]], [[José Luis Orosa]], [[Pablo Sebastián]] o [[Manuel Martín Ferrand]].

Despuix de l'inici d'emissions de les televisions privades en Espanya en juny de [[1990]] Balbín va retornar a televisió en una segona etapa de l'espai de debat ''La Clave'', en [[Antena 3 Televisió]]. El programa es va mantindre en antena fins a [[1993]]. En [[1994]], en la mateixa cadena, va conduir un espai d'entrevistes titulat ''La senda''.

Despuix de l'inici d'emissions de les televisions privades en Espanya en juny de [[1990]] Balbín va retornar a televisió en una segona etapa de l'espai de debat ''La Clave'', en [[Antena 3 Televisió]]. El programa es va mantindre en antena fins a [[1993]]. En [[1994]], en la mateixa cadena, va conduir un espai d'entrevistes titulat ''La senda''.