40 081
edicions
Canvis
Pàgina nova, en el contingut: «thumb|250px|Representació de Scota i Goidel Glas viajant des de Egipte '''Scota''' en la mitologia celta Irlanda|irla…»
[[File:Scota_%26_Gaedel_Glas.jpg|thumb|250px|Representació de Scota i Goidel Glas viajant des de Egipte]]
'''Scota''' en la [[mitologia celta]] [[Irlanda|irlandesa]] i mitologia [[Escòcia|escocesa]], és el nom que se li dona a la filla mitològica del [[Faraó]] d'[[Egipte]] a qui el Gaels deu la seua ascendència, explicant el nom Scoti, aplicada pels romans a atacants irlandesos, i més tart als invasors d'Irlanda de l'Argyll i Caledònia que es coneixia com [[Escòcia]].
Edward J. Cowan ha traçat la primera aparició de Scota en la lliteratura en el [[sigle XII]]. Scota apareix en el Llibre de Leinster (en una redacció de Lebor Gabála Érenn). No obstant, una revisió crítica es troba en un manuscrit del [[sigle XI]] de l'''Història Brittonum'' que conté una referència anterior a Scota. Fonts del sigle XII afirmen que Scota era la filla d'un faraó egipcíac, un contemporàneu de [[Moisés]], que es va casar en Geytholos (Goidel Glas) i es va convertir en la fundadora dels escocesos i els gals despuix de ser exiliats d'Egipte.
Al sur de la ciutat de Tralee, en Irlanda, en una vall esta una zona coneguda com Glenn Scoithin, Valle de la chicoteta flor, més conegut normalment com Glen Foley, és a on es conta que esta la tomba de la reina Scota.
== Referències ==
* Bousquet, Antón (2018). The World Of The Gauls. Foundation(s) of a Celtic Philosophy. Koadig. p. 37-38.
* Caesar, Julius; Hammond, Carolyn (translator) (1998). The Gallic War. The Gallic War, p. 128. ISBN 0-19-283582-3
* Cotterell, Arthur (1997). «The Encyclopedia of Mythology: Classical, Celtic, Norse». Anness Publishing Ltd.
* Eliade, Mircea. Historia de las ideas y las creencias religiosas II. De Gautama Buda al triunfo del cristianismo. Buenos Aires: 1999, p. 176
* Sainero Sánchez, Ramón (1999). Diccionario Akal de Mitología celta. Ediciones AKAL. p. 193. ISBN 9788446009368
== Bibliografia ==
* AAM Duncan, Scotland: The Making of a Kingdom, (Edinburgh, 1975), p. 555; cited by DN Dumville, "Kingship, Genealogies and Regnal Lists", in Early Medieval Kingship, ed. PH Sawyer and IN Wood (Leeds, 1977), pp. 72-104 (p. 73).
* Campos, Viviana (2003). El Mágico Mundo de los Celtas. Grijalbo: Buenos Aires, 2003. ISBN 978-950-28-0297-8
* D'Arbois de Jubainville, H. «El Ciclo Mitológico irlandés y la mitología céltica». Barcelona, 1987
* Green, Miranda. Symbol and image in celtic religious art. Routledge. Nueva York: 2004. pp. 88 - 89
* Mircea Eliade, A History of Religious Ideas, Vol. 2. University of Chicago Press (1982). § 171
* Monaghan, Patricia (2009), The Encyclopedia of Celtic Mythology and Folklore, Infobase Publishing, ISBN 978-1-4381-1037-0
* W. Matthews, "The Egyptians in Scotland: the Political History of a Myth", Viator 1 (1970), pp.289-306.
== Enllaços externs ==
{{commonscat|Scotichronicon}}
[[Categoria:Mitologia]]
[[Categoria:Mitologia celta]]
'''Scota''' en la [[mitologia celta]] [[Irlanda|irlandesa]] i mitologia [[Escòcia|escocesa]], és el nom que se li dona a la filla mitològica del [[Faraó]] d'[[Egipte]] a qui el Gaels deu la seua ascendència, explicant el nom Scoti, aplicada pels romans a atacants irlandesos, i més tart als invasors d'Irlanda de l'Argyll i Caledònia que es coneixia com [[Escòcia]].
Edward J. Cowan ha traçat la primera aparició de Scota en la lliteratura en el [[sigle XII]]. Scota apareix en el Llibre de Leinster (en una redacció de Lebor Gabála Érenn). No obstant, una revisió crítica es troba en un manuscrit del [[sigle XI]] de l'''Història Brittonum'' que conté una referència anterior a Scota. Fonts del sigle XII afirmen que Scota era la filla d'un faraó egipcíac, un contemporàneu de [[Moisés]], que es va casar en Geytholos (Goidel Glas) i es va convertir en la fundadora dels escocesos i els gals despuix de ser exiliats d'Egipte.
Al sur de la ciutat de Tralee, en Irlanda, en una vall esta una zona coneguda com Glenn Scoithin, Valle de la chicoteta flor, més conegut normalment com Glen Foley, és a on es conta que esta la tomba de la reina Scota.
== Referències ==
* Bousquet, Antón (2018). The World Of The Gauls. Foundation(s) of a Celtic Philosophy. Koadig. p. 37-38.
* Caesar, Julius; Hammond, Carolyn (translator) (1998). The Gallic War. The Gallic War, p. 128. ISBN 0-19-283582-3
* Cotterell, Arthur (1997). «The Encyclopedia of Mythology: Classical, Celtic, Norse». Anness Publishing Ltd.
* Eliade, Mircea. Historia de las ideas y las creencias religiosas II. De Gautama Buda al triunfo del cristianismo. Buenos Aires: 1999, p. 176
* Sainero Sánchez, Ramón (1999). Diccionario Akal de Mitología celta. Ediciones AKAL. p. 193. ISBN 9788446009368
== Bibliografia ==
* AAM Duncan, Scotland: The Making of a Kingdom, (Edinburgh, 1975), p. 555; cited by DN Dumville, "Kingship, Genealogies and Regnal Lists", in Early Medieval Kingship, ed. PH Sawyer and IN Wood (Leeds, 1977), pp. 72-104 (p. 73).
* Campos, Viviana (2003). El Mágico Mundo de los Celtas. Grijalbo: Buenos Aires, 2003. ISBN 978-950-28-0297-8
* D'Arbois de Jubainville, H. «El Ciclo Mitológico irlandés y la mitología céltica». Barcelona, 1987
* Green, Miranda. Symbol and image in celtic religious art. Routledge. Nueva York: 2004. pp. 88 - 89
* Mircea Eliade, A History of Religious Ideas, Vol. 2. University of Chicago Press (1982). § 171
* Monaghan, Patricia (2009), The Encyclopedia of Celtic Mythology and Folklore, Infobase Publishing, ISBN 978-1-4381-1037-0
* W. Matthews, "The Egyptians in Scotland: the Political History of a Myth", Viator 1 (1970), pp.289-306.
== Enllaços externs ==
{{commonscat|Scotichronicon}}
[[Categoria:Mitologia]]
[[Categoria:Mitologia celta]]