39 163
edicions
Canvis
Pàgina nova, en el contingut: «thumb|250px|Representació de La reina Ginebra '''Ginebra''' (en el cridat protocèltic: Uindā Seibra, 'ombra blanca' o 'fada blanc…»
[[File:Guinevereford.jpg|thumb|250px|Representació de La reina Ginebra]]
'''Ginebra''' (en el cridat protocèltic: Uindā Seibra, 'ombra blanca' o 'fada blanca'; en britònic: Vino-Hibirā, que despuix va donar orige als noms Ishara i Jennifer; en [[còrnic]] i en [[bretó]]: Gwenhwyvar o Gwined-*yar; en [[galés]] Genhwyfar; en [[anglés]] Guinevere o Gwenevere, era l'esposa del [[rei Arturo]].
Segons les llegendes associades al [[Mit Artúric|mit artúric]], Ginebra va ser infel al rei Arturo en [[Lancelot]], un dels cavallers de la [[Taula Redona]]. La llegenda associa l'infidelitat de Ginebra en Lancelot a la caiguda del regne de [[Camelot]], d'ahí que siga considerada com un símbol de la fragilitat de la condició humana i de la perversió. En el context del mit d'Arturo se senyalarà que Ginebra era una en el regne, i que en la seua malaltia o malestar la terra i les collites es resentien. Despuix de l'infidelitat de Ginebra en Lancelot, [[Bretanya]] cau baix les invasions dels bàrbars anglos i sajons.
Segons el mit, Ginebra seria la filla del rei Leodegrance de Cameliard. El rei Arturo envia a Lancelot a que la duga a Camelot per a casar-se en ella, i en el viage abdós s'enamoren. En quant apleguen a Camelot, Arturo i Ginebra es casen, i Ginebra es convertix en el centre de la cort.
Té en general bones relacions en el seu espós, pero es enemista en la bruixa i mija germana d'Arturo, [[Morgana]], en expulsar de la cort a Sir Guiomar, amant de Morgana i nebot de la pròpia Ginebra. Morgana guardarà sempre rencor cap a la reina i li'l transmetrà als seus fills.
Encara que casada en Arturo, l'amor que Lancelot i Ginebra senten durarà fins a la mort d'abdós. En tot cas, els enemics d'Arturo aprofitaran esta relació per a forjar l'acusació d'adulteri i conspiració que llancen sobre Lancelot i Ginebra. Açò du a una condena de mort per a la reina i una orde d'expulsió del regne per a Lancelot.
Lancelot no pot permetre la mort de Ginebra i, en intentar salvar-la, mata a dos dels fills del rei Lot de Lothian i de [[Morgause]] (germana major d'Arturo), Gaheris i Gareth, lo que deriva en guerra oberta entre dits regnes i Camelot, i va supondre al final la mort de tots els cavallers de la Taula Redona.
== Referències ==
* Bousquet, Antón (2018). The World Of The Gauls. Foundation(s) of a Celtic Philosophy. Koadig. p. 37-38.
* Cotterell, Arthur (1997). «The Encyclopedia of Mythology: Classical, Celtic, Norse». Anness Publishing Ltd.
* García Gual, Carlos: Historia del rey Arturo y de los nobles y errantes caballeros de la Tabla Redonda. Madrid: Alianza, 1989. ISBN 84-206-9955-1. Página 22
* Noble, Peter. “The Character of Guinevere in the Arthurian Romances of Chrétien De Troyes.” The Modern Language Review 67.3 (1972): 524-535.
* Sainero Sánchez, Ramón (1999). Diccionario Akal de Mitología celta. Ediciones AKAL. p. 193. ISBN 9788446009368
== Bibliografia ==
* Alvar, C., El rey Arturo y su mundo: diccionario de la mitología artúrica, Madrid, Alianza, 1991
* Andrea Hopkins (1996) "The Book of Guinevere: Legendary Queen of Camelot", Saraband. ISBN 1-887354-04-2
* Campos, Viviana (2003). El Mágico Mundo de los Celtas. Grijalbo: Buenos Aires, 2003. ISBN 978-950-28-0297-8
* D'Arbois de Jubainville, H. «El Ciclo Mitológico irlandés y la mitología céltica». Barcelona, 1987
* Forbush, William Byron. The Queens of Avalon. Ed. The Knights of King Arthur, Boston, 1925
* Monaghan, Patricia (2009), The Encyclopedia of Celtic Mythology and Folklore, Infobase Publishing, ISBN 978-1-4381-1037-0
* Ritson, Joseph, Life of King Arthur From Ancient Historians and Authentic Documents, 1825
* Phillips, Graham; Keatman, Martin, King Arthur: The True Story, Arrow, 1992
* Rachel Bromwich (1963) Trioedd Ynys Prydein: The Triads of the Island of Britain, University Of Wales Press. ISBN 0-7083-1386-8
* Ronan Coghlan (1991) Encyclopaedia of Arthurian Legends, Element Books.
* Rouse, R. A.; Rushton, C. J. (2005). The Medieval Quest for Arthur. Stroud: Tempus. ISBN 9780752433431
== Enllaços externs ==
{{commonscat|Guinevere}}
[[Categoria:Mitologia]]
[[Categoria:Mitologia celta]]
[[Categoria:Cicle Artúric]]
'''Ginebra''' (en el cridat protocèltic: Uindā Seibra, 'ombra blanca' o 'fada blanca'; en britònic: Vino-Hibirā, que despuix va donar orige als noms Ishara i Jennifer; en [[còrnic]] i en [[bretó]]: Gwenhwyvar o Gwined-*yar; en [[galés]] Genhwyfar; en [[anglés]] Guinevere o Gwenevere, era l'esposa del [[rei Arturo]].
Segons les llegendes associades al [[Mit Artúric|mit artúric]], Ginebra va ser infel al rei Arturo en [[Lancelot]], un dels cavallers de la [[Taula Redona]]. La llegenda associa l'infidelitat de Ginebra en Lancelot a la caiguda del regne de [[Camelot]], d'ahí que siga considerada com un símbol de la fragilitat de la condició humana i de la perversió. En el context del mit d'Arturo se senyalarà que Ginebra era una en el regne, i que en la seua malaltia o malestar la terra i les collites es resentien. Despuix de l'infidelitat de Ginebra en Lancelot, [[Bretanya]] cau baix les invasions dels bàrbars anglos i sajons.
Segons el mit, Ginebra seria la filla del rei Leodegrance de Cameliard. El rei Arturo envia a Lancelot a que la duga a Camelot per a casar-se en ella, i en el viage abdós s'enamoren. En quant apleguen a Camelot, Arturo i Ginebra es casen, i Ginebra es convertix en el centre de la cort.
Té en general bones relacions en el seu espós, pero es enemista en la bruixa i mija germana d'Arturo, [[Morgana]], en expulsar de la cort a Sir Guiomar, amant de Morgana i nebot de la pròpia Ginebra. Morgana guardarà sempre rencor cap a la reina i li'l transmetrà als seus fills.
Encara que casada en Arturo, l'amor que Lancelot i Ginebra senten durarà fins a la mort d'abdós. En tot cas, els enemics d'Arturo aprofitaran esta relació per a forjar l'acusació d'adulteri i conspiració que llancen sobre Lancelot i Ginebra. Açò du a una condena de mort per a la reina i una orde d'expulsió del regne per a Lancelot.
Lancelot no pot permetre la mort de Ginebra i, en intentar salvar-la, mata a dos dels fills del rei Lot de Lothian i de [[Morgause]] (germana major d'Arturo), Gaheris i Gareth, lo que deriva en guerra oberta entre dits regnes i Camelot, i va supondre al final la mort de tots els cavallers de la Taula Redona.
== Referències ==
* Bousquet, Antón (2018). The World Of The Gauls. Foundation(s) of a Celtic Philosophy. Koadig. p. 37-38.
* Cotterell, Arthur (1997). «The Encyclopedia of Mythology: Classical, Celtic, Norse». Anness Publishing Ltd.
* García Gual, Carlos: Historia del rey Arturo y de los nobles y errantes caballeros de la Tabla Redonda. Madrid: Alianza, 1989. ISBN 84-206-9955-1. Página 22
* Noble, Peter. “The Character of Guinevere in the Arthurian Romances of Chrétien De Troyes.” The Modern Language Review 67.3 (1972): 524-535.
* Sainero Sánchez, Ramón (1999). Diccionario Akal de Mitología celta. Ediciones AKAL. p. 193. ISBN 9788446009368
== Bibliografia ==
* Alvar, C., El rey Arturo y su mundo: diccionario de la mitología artúrica, Madrid, Alianza, 1991
* Andrea Hopkins (1996) "The Book of Guinevere: Legendary Queen of Camelot", Saraband. ISBN 1-887354-04-2
* Campos, Viviana (2003). El Mágico Mundo de los Celtas. Grijalbo: Buenos Aires, 2003. ISBN 978-950-28-0297-8
* D'Arbois de Jubainville, H. «El Ciclo Mitológico irlandés y la mitología céltica». Barcelona, 1987
* Forbush, William Byron. The Queens of Avalon. Ed. The Knights of King Arthur, Boston, 1925
* Monaghan, Patricia (2009), The Encyclopedia of Celtic Mythology and Folklore, Infobase Publishing, ISBN 978-1-4381-1037-0
* Ritson, Joseph, Life of King Arthur From Ancient Historians and Authentic Documents, 1825
* Phillips, Graham; Keatman, Martin, King Arthur: The True Story, Arrow, 1992
* Rachel Bromwich (1963) Trioedd Ynys Prydein: The Triads of the Island of Britain, University Of Wales Press. ISBN 0-7083-1386-8
* Ronan Coghlan (1991) Encyclopaedia of Arthurian Legends, Element Books.
* Rouse, R. A.; Rushton, C. J. (2005). The Medieval Quest for Arthur. Stroud: Tempus. ISBN 9780752433431
== Enllaços externs ==
{{commonscat|Guinevere}}
[[Categoria:Mitologia]]
[[Categoria:Mitologia celta]]
[[Categoria:Cicle Artúric]]