621
edicions
Canvis
Nou artícul/Adaptat de: https://es.wikipedia.org/wiki/Francisco_Sanz_Baldov%C3%AD
[[Archiu:Francisco Sanz Baldovi 1914.png|220px|miniatura|dreta|Francisco Sanz Baldovi]]
'''Francisco Sanz Baldoví''' ([[Anna]], [[31 de maig]] de [[1871]]-[[Valéncia]], [[1939]]), fon un guitarriste, cantant i ventríloc [[Comunitat Valenciana|valencià]].
== Inicis ==
Fill de Rafael Sanz i de Dolores Baldoví, naixqué en [[Anna]] en el carrer de Enmig número 5 el dimecres [[31 de maig]] de [[1871]].
La tradició afirma que Francisco Sanz, deprengué a tocar la guitarra ''d'oït'', possiblement al costat d'algun d'aquells músics que formaven part de la primitiva banda de música. Igualment participà com a espectador i intèrpret en les sessions de teatre que organisava el ''Círculo Recreativo la Unión'' que, a manera d'ateneu cultural i instructiu, es creà en la localitat al principi de la dècada de 1880. Possiblement en una d'estes representacions, quan tenia dèneu anys, assistí al seu primer espectàcul de ventrilòquia. Expliquen els que li conegueren que aquella funció marcà el seu futur de manera decisiva; sabia que era lo que volia fer, encara que probablement, encara no sabia com fer-ho.
El seu caracter mamprenedor li portà a ser soci fundador de la Societat Recreativa d'[[Anna]] en l'any 1892.
En 1894, en 22 anys, les inquietuts culturals i la necessitat de buscar fortuna després de la defunció dels seus pares li portaren a eixir del poble i buscar nous horisons en [[Valéncia]], on conseguí que Antonio Díaz, empresari en aquella època del ''Teatro Ruzafa'', li admetera com a tenor còmic. El ''Ruzafa'' fon una escola en la qual aquell chicon de poble es feu actor professional en poc menys de tres anys. La malaltia del tenor titular feu que en poc temps tinguera l'oportunitat de debutar en èxit.
Gràcies al seu ingeni sobre l'escenari, obtingué grans èxits, basats sempre en la cuidada posta en escena dels personages que representava i que portaren a interpretacions molt celebrades, tal com ocórregué en l'estrena en ''El Ruzafa'' de la sarsuela titulada ''«En la vía»'' (en llibret de Gaspar Thous Caspe i Antonio Sempere Zamora i música del mestre Vicente Chulvi) en la qual Sanz interpretava el paper de D. Pepito Vilallonga, que posteriorment tornà a interpretar en un dels seus ninots.
L'afany per millorar les seues qualitats artístiques i montar el seu propi espectàcul, feu que durant estos anys decidira millorar la seua tècnica de la guitarra i estudiara en [[Francesc Tàrrega]] de qui arribà a ser un discípul destacat.
== Carrera ==
[[Archiu:Frey Volt.png|miniatura|Frey Volt, una de les creacions de Sanz]]
Consolidada la seua trayectòria en el ''Teatro Ruzafa'' decidí llançar-se a montar el seu propi espectàcul. En 1897 debuta en un festival de [[Gandia]] en el monòlec ''«Oratoria fin de siglo»''. Est espectàcul era bàsicament un eixercici de transformisme en el qual Sanz utilisava la seua facilitat per a imitar veus i la facultat de deslocalisar el sò de la seua veu en l'escenari per mantindre la tensió escènica. En acabant, entrà a formar part del ''Circo Alegría'', on obtingué gran èxit i que sobretot, li ajudà a estendre i popularisar el seu espectàcul per tota Espanya: [[Múrcia]], [[Cartagena (Espanya)|Cartagena]], [[Valladolid]], [[Burgos]], [[Vitòria]], [[Pamplona]], [[Bilbao]], [[Saragossa]] i [[Barcelona]], foren alguns dels escenaris que disfrutaren) de l'art de Sanz.
Al finalisar el contracte estrenà, ya com a empresari, el seu espectàcul de ninots en el [[Teatro Principal de Valéncia]], on havia actuat en els seus inicis com a tenor còmic, per a passar posteriorment al Principal de [[Castelló de la Plana]] i al Coliseo Imperial de [[Madrit]], on estigué durant tres messos. Ad estos escenaris els seguiren els de Barcelona, [[Màlaga]], [[Granada]], [[Las Palmas de Gran Canaria]], [[Tenerife]] i [[Amèrica]], a la qual tornaria de forma periòdica. Durant estos primers anys del segle XX, la seua presència en els millors teatres d'Espanya, [[Portugal]] i Amèrica era molt habitual conseguint en tots ells una acceptació de públic i critica sense precedents per a un artiste de varietats en l'època.
Més avant, l'esperit inquet i àvit de coneiximent de Sanz li portà a participar dels primers passos del cinematógraf en Espanya; i en 1918, i baix la direcció de [[Maximilià Thous i Orts]], feu un documental en el títul de ''«Sanz y el secreto de su arte»'' en el qual, a manera de docudrama de poc més de 60 minuts de duració dividit en quatre parts donà a conèixer els mecanismes tècnics que donaven vida als seus ninots. Esta película fon sense cap dubte un dels primers intents, en els inicis del segle XX, de realisar cine d'animació, en una producció en la qual interactuen l'autómata al costat de personages quotidians; narrant una història que transcorria en l'Espanya real de l'época i que entre molts atres valors, és un autèntic document sociològic que, en la seua realisació, està al nivell de películes com: ''«El hotel eléctrico»'' (1908) de Segundo de Chomón, o de la cinta francesa de 1904 ''«Wood The world's Greatest Ventriloquist»'' i inclús de ''«Le Voyage dans la Lune»'', de Georges Méliès.
Sanz arribà a ser considerat com el millor ventríloc de la seua època. Obtingué una gran fortuna que acabà perdent per a tornar a començar de nou. Morí en 1939, en acabar una gira per Amèrica. Està soterrat en el cementeri d'[[Anna]] al costat de la seua dona, Josefa Sols Lluch, que li sobrevixqué 18 anys.
== Bibliografia ==
* {{cita llibre|llinage1=Izquierdo Anrubia|nom1=José|títul=Francisco Sanz Baldoví, el prodigioso caballero de la fantasía |data=2014|lloc=[[Anna]]|pàgina=221|url=http://www.historiadeanna.com/LIBROS/Sanz.pdf|dataaccés=15 de febrer de 2015}}
== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Francisco Sanz Baldovi}}
* {{cita libro|apellidos1=Expósito Cadalás|nombre1=Inmaculada|título=Los autómatas de Francisco Sanz y Baldoví: Estudio técnico y valoración de su estado de conservación|fecha=2011|editorial=[[Universitat Politècnica de Valéncia]]|ubicación=[[Valencia]]|páginas=142|url=https://riunet.upv.es/bitstream/handle/10251/13724/Tesina%20completa.pdf?sequence=1&isAllowed=y|fechaacceso=15 de febrero de 2015}} [https://riunet.upv.es/handle/10251/13724?show=full Trabajo final del Máster Universitario en Conservación y Restauración de Bienes Culturales].
* [https://web.archive.org/web/20150215150514/http://puppetvisionmovie.com/2013/07/secrets-of-paco-sanzs-art/ ''Secrets of Paco Sanz’s Art''] en PuppetVision. Inclou enllaç a la película ''Sanz y el secreto de su arte''. (en anglés)
* [https://web.archive.org/web/20150215113626/https://ventriloquistsanz.wordpress.com/ ''El fabuloso mundo del ventrílocuo Paco Sanz''], ''web'' Ignacio Ramos Altamira.
* [http://www.titeresante.es/2013/07/29/el-ventrilocuo-valenciano-paco-sanz/ ''El ventrílocuo valenciano Paco Sanz''], en Titeresante.
* [http://ivac.gva.es/banco/archivos/Folleto%20Sanz%20Completo.pdf ''Sanz y el secreto de su arte''] Fullet de l'[[Institut Valencià de Cinematografia]] relatiu al procés de restauració de la película.
[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Valencians]]
'''Francisco Sanz Baldoví''' ([[Anna]], [[31 de maig]] de [[1871]]-[[Valéncia]], [[1939]]), fon un guitarriste, cantant i ventríloc [[Comunitat Valenciana|valencià]].
== Inicis ==
Fill de Rafael Sanz i de Dolores Baldoví, naixqué en [[Anna]] en el carrer de Enmig número 5 el dimecres [[31 de maig]] de [[1871]].
La tradició afirma que Francisco Sanz, deprengué a tocar la guitarra ''d'oït'', possiblement al costat d'algun d'aquells músics que formaven part de la primitiva banda de música. Igualment participà com a espectador i intèrpret en les sessions de teatre que organisava el ''Círculo Recreativo la Unión'' que, a manera d'ateneu cultural i instructiu, es creà en la localitat al principi de la dècada de 1880. Possiblement en una d'estes representacions, quan tenia dèneu anys, assistí al seu primer espectàcul de ventrilòquia. Expliquen els que li conegueren que aquella funció marcà el seu futur de manera decisiva; sabia que era lo que volia fer, encara que probablement, encara no sabia com fer-ho.
El seu caracter mamprenedor li portà a ser soci fundador de la Societat Recreativa d'[[Anna]] en l'any 1892.
En 1894, en 22 anys, les inquietuts culturals i la necessitat de buscar fortuna després de la defunció dels seus pares li portaren a eixir del poble i buscar nous horisons en [[Valéncia]], on conseguí que Antonio Díaz, empresari en aquella època del ''Teatro Ruzafa'', li admetera com a tenor còmic. El ''Ruzafa'' fon una escola en la qual aquell chicon de poble es feu actor professional en poc menys de tres anys. La malaltia del tenor titular feu que en poc temps tinguera l'oportunitat de debutar en èxit.
Gràcies al seu ingeni sobre l'escenari, obtingué grans èxits, basats sempre en la cuidada posta en escena dels personages que representava i que portaren a interpretacions molt celebrades, tal com ocórregué en l'estrena en ''El Ruzafa'' de la sarsuela titulada ''«En la vía»'' (en llibret de Gaspar Thous Caspe i Antonio Sempere Zamora i música del mestre Vicente Chulvi) en la qual Sanz interpretava el paper de D. Pepito Vilallonga, que posteriorment tornà a interpretar en un dels seus ninots.
L'afany per millorar les seues qualitats artístiques i montar el seu propi espectàcul, feu que durant estos anys decidira millorar la seua tècnica de la guitarra i estudiara en [[Francesc Tàrrega]] de qui arribà a ser un discípul destacat.
== Carrera ==
[[Archiu:Frey Volt.png|miniatura|Frey Volt, una de les creacions de Sanz]]
Consolidada la seua trayectòria en el ''Teatro Ruzafa'' decidí llançar-se a montar el seu propi espectàcul. En 1897 debuta en un festival de [[Gandia]] en el monòlec ''«Oratoria fin de siglo»''. Est espectàcul era bàsicament un eixercici de transformisme en el qual Sanz utilisava la seua facilitat per a imitar veus i la facultat de deslocalisar el sò de la seua veu en l'escenari per mantindre la tensió escènica. En acabant, entrà a formar part del ''Circo Alegría'', on obtingué gran èxit i que sobretot, li ajudà a estendre i popularisar el seu espectàcul per tota Espanya: [[Múrcia]], [[Cartagena (Espanya)|Cartagena]], [[Valladolid]], [[Burgos]], [[Vitòria]], [[Pamplona]], [[Bilbao]], [[Saragossa]] i [[Barcelona]], foren alguns dels escenaris que disfrutaren) de l'art de Sanz.
Al finalisar el contracte estrenà, ya com a empresari, el seu espectàcul de ninots en el [[Teatro Principal de Valéncia]], on havia actuat en els seus inicis com a tenor còmic, per a passar posteriorment al Principal de [[Castelló de la Plana]] i al Coliseo Imperial de [[Madrit]], on estigué durant tres messos. Ad estos escenaris els seguiren els de Barcelona, [[Màlaga]], [[Granada]], [[Las Palmas de Gran Canaria]], [[Tenerife]] i [[Amèrica]], a la qual tornaria de forma periòdica. Durant estos primers anys del segle XX, la seua presència en els millors teatres d'Espanya, [[Portugal]] i Amèrica era molt habitual conseguint en tots ells una acceptació de públic i critica sense precedents per a un artiste de varietats en l'època.
Més avant, l'esperit inquet i àvit de coneiximent de Sanz li portà a participar dels primers passos del cinematógraf en Espanya; i en 1918, i baix la direcció de [[Maximilià Thous i Orts]], feu un documental en el títul de ''«Sanz y el secreto de su arte»'' en el qual, a manera de docudrama de poc més de 60 minuts de duració dividit en quatre parts donà a conèixer els mecanismes tècnics que donaven vida als seus ninots. Esta película fon sense cap dubte un dels primers intents, en els inicis del segle XX, de realisar cine d'animació, en una producció en la qual interactuen l'autómata al costat de personages quotidians; narrant una història que transcorria en l'Espanya real de l'época i que entre molts atres valors, és un autèntic document sociològic que, en la seua realisació, està al nivell de películes com: ''«El hotel eléctrico»'' (1908) de Segundo de Chomón, o de la cinta francesa de 1904 ''«Wood The world's Greatest Ventriloquist»'' i inclús de ''«Le Voyage dans la Lune»'', de Georges Méliès.
Sanz arribà a ser considerat com el millor ventríloc de la seua època. Obtingué una gran fortuna que acabà perdent per a tornar a començar de nou. Morí en 1939, en acabar una gira per Amèrica. Està soterrat en el cementeri d'[[Anna]] al costat de la seua dona, Josefa Sols Lluch, que li sobrevixqué 18 anys.
== Bibliografia ==
* {{cita llibre|llinage1=Izquierdo Anrubia|nom1=José|títul=Francisco Sanz Baldoví, el prodigioso caballero de la fantasía |data=2014|lloc=[[Anna]]|pàgina=221|url=http://www.historiadeanna.com/LIBROS/Sanz.pdf|dataaccés=15 de febrer de 2015}}
== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Francisco Sanz Baldovi}}
* {{cita libro|apellidos1=Expósito Cadalás|nombre1=Inmaculada|título=Los autómatas de Francisco Sanz y Baldoví: Estudio técnico y valoración de su estado de conservación|fecha=2011|editorial=[[Universitat Politècnica de Valéncia]]|ubicación=[[Valencia]]|páginas=142|url=https://riunet.upv.es/bitstream/handle/10251/13724/Tesina%20completa.pdf?sequence=1&isAllowed=y|fechaacceso=15 de febrero de 2015}} [https://riunet.upv.es/handle/10251/13724?show=full Trabajo final del Máster Universitario en Conservación y Restauración de Bienes Culturales].
* [https://web.archive.org/web/20150215150514/http://puppetvisionmovie.com/2013/07/secrets-of-paco-sanzs-art/ ''Secrets of Paco Sanz’s Art''] en PuppetVision. Inclou enllaç a la película ''Sanz y el secreto de su arte''. (en anglés)
* [https://web.archive.org/web/20150215113626/https://ventriloquistsanz.wordpress.com/ ''El fabuloso mundo del ventrílocuo Paco Sanz''], ''web'' Ignacio Ramos Altamira.
* [http://www.titeresante.es/2013/07/29/el-ventrilocuo-valenciano-paco-sanz/ ''El ventrílocuo valenciano Paco Sanz''], en Titeresante.
* [http://ivac.gva.es/banco/archivos/Folleto%20Sanz%20Completo.pdf ''Sanz y el secreto de su arte''] Fullet de l'[[Institut Valencià de Cinematografia]] relatiu al procés de restauració de la película.
[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Valencians]]