Canvis

[[Image:Tipica ferramenta tallada en pedra.jpg|thumb|right|200px|Típica ferramenta tallada en pedra.]]

[[Image:Tipica ferramenta tallada en pedra.jpg|thumb|right|200px|Típica ferramenta tallada en pedra.]]

L' '''Edat de Pedra''' és el periodo de la Prehistòria durant el qual, els sers humans crearen ferramentes de pedra degut a la carència d'una tecnologia més avançada. La [[fusta]], els [[os|ossos]] i atres materials també foren utilisats (corns, cests, cordes, cuiro..), pero la pedra (i, en particular, diverses roques de rotura concoidea, com el [[sílex]], el [[quarç]], la [[quarcita]], l'[[obsidiana]]...) fon utilisada per a fabricar ferramentes i armes, de tall o percusió. En tot i això, esta és una circumstància necessària, pero insuficent per a la definició d'este periodo, ya que en ell tingueren lloc fenòmens fundamentals per a lo que seria el nostre futur: l'[[evolució humana]], les grans adquisicions tecnològiques ([[foc]], [[ferramenta|ferramentes]], [[vivenda]], [[roba]]..), l'evolució social, els [[Canvi climàtic|canvis climàtics]], la diàspora del ser humà per tot el món habitable, des de el seu breçol africà, i la revolució econòmica des d'un sistema recolector-caçador, fins a un sistema parcialment productor (entre atres coses). El ranc de temps que abarca este periodo és ambigu, disputat i variable segons la regió en qüestió. Encara que és possible parlar d'este periodo en concret, per al conjunt de la'humanitat no hi ha que oblidar que alguns grups humans mai desenrollaren la tecnologia del metal fondit i per tant quedaren somesos en una edat de pedra fins que es trobaren en cultures tecnològicament més desenrollades.

L' '''Edat de Pedra''' és el periodo de la Prehistòria durant el qual, els sers humans crearen ferramentes de pedra degut a la carència d'una tecnologia més avançada. La [[fusta]], els [[os|ossos]] i atres materials també foren utilisats (corns, cests, cordes, cuiro..), pero la pedra (i, en particular, diverses roques de trencada concoidea, com el [[sílex]], el [[quarç]], la [[quarcita]], l'[[obsidiana]]...) fon utilisada per a fabricar ferramentes i armes, de tall o percussió. En tot i això, esta és una circumstància necessària, pero insuficient per a la definició d'este periodo, ya que en ell tingueren lloc fenòmens fonamentals per a lo que seria el nostre futur: l'[[evolució humana]], les grans adquisicions tecnològiques ([[foc]], [[ferramenta|ferramentes]], [[vivenda]], [[roba]]..), l'evolució social, els [[Canvi climàtic|canvis climàtics]], la diàspora del ser humà per tot el món habitable, des de el seu breçol africà, i la revolució econòmica des d'un sistema recolector-caçador, fins a un sistema parcialment productor (entre atres coses). El ranc de temps que abarca este periodo és ambigu, disputat i variable segons la regió en qüestió. Encara que és possible parlar d'este periodo en concret, per al conjunt de l'humanitat no hi ha que oblidar que alguns grups humans mai desenrollaren la tecnologia del metal fondit i per tant quedaren somesos en una edat de pedra fins que es trobaren en cultures tecnològicament més desenrollades.

En tot i això, en general, es creu que este periodo començà en Àfrica fa 2,5 millons d'anys, en l'aparició de la primera ferramenta humana (o pre-humana). Ad este periodo li va seguir el [[Calcolític]] o Edat del Coure, i sobretot, l'Edat de Bronze, durant la qual, les ferramentes d'esta aleació arribaren a ser comuns; esta transició va ocorrer entre 6000 a. C. i 2500 a. C.

En tot i això, en general, es creu que este periodo començà en Àfrica fa 2,5 millons d'anys, en l'aparició de la primera ferramenta humana (o pre-humana). Ad este periodo li va seguir el [[Calcolític]] o Edat del Coure, i sobretot, l'Edat de Bronze, durant la qual, les ferramentes d'esta aleació arribaren a ser comuns; esta transició va ocorrer entre 6000 a. C. i 2500 a. C.

Tradicionalment s'està dividint esta Edat en Paleolític, en un sistema econòmic de caça-recolecció i Neolític, en el que es produix la revolució cara al sistema econòmic productiu: [[agricultura]] i [[ganaderia]].

Tradicionalment s'està dividint esta Edat en Paleolític, en un sistema econòmic de caça-recolecció i Neolític, en el que es produïx la revolució cara al sistema econòmic productiu: [[agricultura]] i [[ganaderia]].

== Àfrica ==

== Àfrica ==

**''Kanjeriense'': el tercer pluvial rep el nom de la chicoteta localitat kenyana de Kanjera a vores del llac Victoria, a on ademés s'han localisat alguns assentaments olduvayensos. Encara que el Kanjeriense seria contemporàneu del Riss centreeuropeu, hi ha qui considera un estat subsidiari del Kamasiense.

**''Kanjeriense'': el tercer pluvial rep el nom de la chicoteta localitat kenyana de Kanjera a vores del llac Victoria, a on ademés s'han localisat alguns assentaments olduvayensos. Encara que el Kanjeriense seria contemporàneu del Riss centreeuropeu, hi ha qui considera un estat subsidiari del Kamasiense.

*''Gambliense'': Existix un llògic dubte sobre si considerar-ho el tercer o el quart pluvial africà (depenent de la categoria que se li done al Kanjeriense). En qualsevol cas, sol associar-se a l'última glaciació, el Würm centreurfopeu. Fon identificat per primera vegada en els sediments de la cova de Gamble, en la localitat de Elmenteita (Kènia), a on Louis Leakey lo asocià en el Stillbayense.

*''Gambliense'': Existix un llògic dubte sobre si considerar-ho el tercer o el quart pluvial africà (depenent de la categoria que se li done al Kanjeriense). En qualsevol cas, sol associar-se a l'última glaciació, el Würm centreurfopeu. Fon identificat per primera vegada en els sediments de la cova de Gamble, en la localitat de Elmenteita (Kènia), a on Louis Leakey lo associà en el Stillbayense.

**''Makaliense'': este episodi no és un pluvial, sino una fase húmeda atestiguada en els sediments del riu Makalia (Kènia). Succeïx encara periodo àrit conegut com Postgambliense i abdós pareixen ser contomporàneus del postglaciar europeu. Aparentment, el Makaliense s'assòcia estretament al desenroll de la cultura Wilton en el sur del continent.

**''Makaliense'': este episodi no és un pluvial, sino una fase húmeda atestada en els sediments del riu Makalia (Kènia). Succeïx encara periodo àrit conegut com Postgambliense i abdós pareixen ser contemporàneus del post-glaciar europeu. Aparentment, el Makaliense s'associa estretament al desenroll de la cultura Wilton en el sur del continent.

=== Nort d'Àfrica ===

=== Nort d'Àfrica ===

=== Àfrica subsahariana ===

=== Àfrica subsahariana ===

[[Image:Africasur.png|left|200px]]

[[Image:Africasur.png|left|200px]]

La geografia de l'Àfrica central i meridional resulta prou homogèna comparada en la d'atres continents, degut a que es tracta de una de les zones geològicament més antigues del planeta i l'erosió ha eliminat les grans barreres naturals. Tan sols mereix la pena destacar els altiplans i depresions formades per moviments tectònics diversos: la conca del Cono i la foya del Kalahari rodejades per les mesetes en Angola, Namíbia i Zàmbia, entre atres. Les cordilleres i zones escarpades existents s'agrupen cap a l'est en associació en la gran falla coneguda com Gran Vall del Rift, una enorme zona plena de cizalladura, volcans, blocs elevats, jagantescs llacs i sobre tot, barrancs. Té forma de '''Y''' i casi 5000 km de longitut, ya que naix al sur de Moçambic i arriba al Mar Roig, des d'a on continua en Àsia, fins a la vall del Jordà. Precisament la Vall del Rift és la zona a on pogué començar l'història del ser humà.

La geografia de l'Àfrica central i meridional resulta prou homogénea comparada en la d'atres continents, degut a que es tracta de una de les zones geològicament més antigues del planeta i l'erosió ha eliminat les grans barreres naturals. Tan sols mereix la pena destacar els altiplans i depressions formades per moviments tectònics diversos: la conca del Cono i la foya del Kalahari rodejades per les mesetes en Angola, Namíbia i Zàmbia, entre atres. Les cordilleres i zones escarpades existents s'agrupen cap a l'est en associació en la gran falla coneguda com Gran Vall del Rift, una enorme zona plena de cizalladura, volcans, blocs elevats, jagantescs llacs i sobre tot, barrancs. Té forma de '''Y''' i casi 5000 km de llongitut, ya que naix al sur de Moçambic i arriba al Mar Roig, des d'a on continua en Àsia, fins a la vall del Jordà. Precisament la Vall del Rift és la zona a on pogué començar l'història del ser humà.

Encara que en l'actualitat hi han considerables diferències climàtiques, hidrogràfiques i ecològiques, no es posible aplicar estos paràmetros a l'Edat de Pedra, puix -com s'ha indicat'- hi hagué significatius canvis ambientals a lo llarc del seu desenroll. Precisament fon algú d'eixos canvis, combinat en transformacions geològiques, la flama que, possiblement, propicià l'aparició i evolució dels homínits. Al pareixer, fa més de 20 millons d'anys, els monos primitius habitaven els densos boscs d'Àfrica Oriental. Estos primats es desplaçaven pels arbres a quatre cames. Un presunt moviment tectònic (relacionat d'alguna manera en el Rift) va fer que les selves permaneixqueren en l'oest, pero provocà una desecació de l'est, apareguent un territori de [[sabana|sabanes]] i [[pradera|praderes]] a les que els nous primats tingueren que adaptar-se. D'este modo, se supon que naixqueren els primers antropoits bípedos, que possiblement, pertanyeren a l'espècie Ardipithecus, que, al mateix temps, donà lloc als australopitecins en un moment indeterminat entre 6 i 4 millons d'antiguetat.

Encara que en l'actualitat hi han considerables diferències climàtiques, hidrogràfiques i ecològiques, no es posible aplicar estos paràmetros a l'Edat de Pedra, puix -com s'ha indicat'- hi hagué significatius canvis ambientals a lo llarc del seu desenroll. Precisament fon algú d'eixos canvis, combinat en transformacions geològiques, la flama que, possiblement, propicià l'aparició i evolució dels homínits. Al paréixer, fa més de 20 millons d'anys, els monos primitius habitaven els densos boscs d'Àfrica Oriental. Estos primats es desplaçaven pels arbres a quatre cames. Un presunt moviment tectònic (relacionat d'alguna manera en el Rift) va fer que les selves permaneixqueren en l'oest, pero provocà una desecació de l'est, apareguent un territori de [[sabana|sabanes]] i [[pradera|praderes]] a les que els nous primats tingueren que adaptar-se. D'este modo, se supon que naixqueren els primers antropoits bípets, que possiblement, pertanyen a l'espècie Ardipithecus, que, al mateix temps, donà lloc als australopitecins en un moment indeterminat entre 6 i 4 millons d'antiguetat.

No es descarta que alguns australopitecins avançats elaboraren ferramentes rudimentàries, pero hi ha una forta polèmica al rspecte: per lo que ad este punt es referix considerarem que són els membres del gènero Homo els primers que fabricaren ferramentes previsorament, es dir, ans de necessitar-les, sense improvisar, sino prevenint el seu possible us en antelació. En eixe moment escomença la Prehistòria i l' ''Edat de Pedra'' que, per a l'Àfrica subsahariana sol dividir-se en fases de denominació anglosaxona:

No es descarta que alguns australopitecins avançats elaboraren ferramentes rudimentàries, pero hi ha una forta polèmica al respecte: per lo que ad este punt es referix considerarem que són els membres del gènero Homo els primers que fabricaren ferramentes previsorament, es dir, ans de necessitar-les, sense improvisar, sino prevenint el seu possible us en antelació. En eixe moment escomença la Prehistòria i l' ''Edat de Pedra'' que, per a l'Àfrica subsahariana sol dividir-se en fases de denominació anglosaxona:

=== Primerenca "Edat de Pedra" ===

=== Primerenca "Edat de Pedra" ===