Canvis

7 bytes afegits ,  21:19 25 gin 2023
sense resum d'edició
Llínea 1: Llínea 1: −
[[Image:La batalla de Tetuán (1894).jpg|thumb|300px|''La [[Batalla de Tetuán]]'' de [[Dionisio Fierros Álvarez]], [[1894]]. La batalla, que va tindre lloc en [[1860]], durant la [[Guerra d'Àfrica]], va ser guanyada per les tropes espanyoles dirigides pel general [[Leopoldo O'Donnell|O'Donnell]].]]
+
[[Image:La batalla de Tetuán (1894).jpg|thumb|300px|''La [[Batalla de Tetuán]]'' de [[Dionisio Fierros Álvarez]], [[1894]]. La batalla, que va tindre lloc en l'any [[1860]], durant la [[Guerra d'Àfrica]], va ser guanyada per les tropes espanyoles dirigides pel general [[Leopoldo O'Donnell|O'Donnell]].]]
 
[[Image:La Rendición de Bailén (Casado del Alisal).jpg|thumb|300px|''[[Batalla de Bailén|La rendició de Bailén]]'', de [[José Casado del Alisal]]. Clarament inspirada en el quadro de [[Velázquez]] ''[[La rendició de Breda]]'', ilustra la batalla de [[1808]] que el [[general Castaños]] va derrotar a l'eixèrcit francés del [[general Dupont]].]]
 
[[Image:La Rendición de Bailén (Casado del Alisal).jpg|thumb|300px|''[[Batalla de Bailén|La rendició de Bailén]]'', de [[José Casado del Alisal]]. Clarament inspirada en el quadro de [[Velázquez]] ''[[La rendició de Breda]]'', ilustra la batalla de [[1808]] que el [[general Castaños]] va derrotar a l'eixèrcit francés del [[general Dupont]].]]
 
[[Image:Obelisco Dos de mayo (Madrid) 01.jpg|thumb|Obelisc commemoratiu del [[Alçament del 2 de maig]] en Madrit. En l'actualitat manté una flama perpètua en ''honor als que varen donar la seua vida per Espanya'' i és objecte d'homenages periòdics. La connotació simbòlica de la data, que ha estat considerada convencionalment com a fita d'inici de l'Edat Contemporànea en Espanya, seguix tenint una gran força: la [[Comunitat de Madrid]], juntament en els ajuntaments de Madrid, Aranjuez i Móstoles (els més vinculats als fets de l'any 1808), han creat la Fundació «Dos de Mayo, Nación y Libertad», per organisar les celebracions del bicentenario<ref>M. Oliver[http://www.abc.es/20071122/madrid-madrid/medio-millon-estudiantes-recibiran_200711220327.html ''Medio millón de estudiantes recibirán un libro sobre el Bicentenario del 2 de mayo''], ABC, 22 de novembre de 2007. La fundació es va crear per Decret 120/2007, de 2  d'agost de 2007 i està preparant un extens programa d'exposicions i publicacions. Vore [http://www.fundaciondosdemayo.es/index.cfm la seua pàgina web]. El seu director és l'historiador [[Fernando García de Cortázar]], i el patronat que la reix està presidit per [[Esperanza Aguirre]], presidenta  de la Comunitat de Madrid.</ref>.]]
 
[[Image:Obelisco Dos de mayo (Madrid) 01.jpg|thumb|Obelisc commemoratiu del [[Alçament del 2 de maig]] en Madrit. En l'actualitat manté una flama perpètua en ''honor als que varen donar la seua vida per Espanya'' i és objecte d'homenages periòdics. La connotació simbòlica de la data, que ha estat considerada convencionalment com a fita d'inici de l'Edat Contemporànea en Espanya, seguix tenint una gran força: la [[Comunitat de Madrid]], juntament en els ajuntaments de Madrid, Aranjuez i Móstoles (els més vinculats als fets de l'any 1808), han creat la Fundació «Dos de Mayo, Nación y Libertad», per organisar les celebracions del bicentenario<ref>M. Oliver[http://www.abc.es/20071122/madrid-madrid/medio-millon-estudiantes-recibiran_200711220327.html ''Medio millón de estudiantes recibirán un libro sobre el Bicentenario del 2 de mayo''], ABC, 22 de novembre de 2007. La fundació es va crear per Decret 120/2007, de 2  d'agost de 2007 i està preparant un extens programa d'exposicions i publicacions. Vore [http://www.fundaciondosdemayo.es/index.cfm la seua pàgina web]. El seu director és l'historiador [[Fernando García de Cortázar]], i el patronat que la reix està presidit per [[Esperanza Aguirre]], presidenta  de la Comunitat de Madrid.</ref>.]]
Llínea 24: Llínea 24:     
Des d'una perspectiva més majoritària en térmens socials, territorials i electorals, la identificació en Espanya, els seus símbols i institucions ha adquirit formes més pròpies del [[patriotisme constitucional]] o [[nacionalisme cívic]], que tracta de respectar les diferents visions d'Espanya encaixant-les en un marc plural, ''incloent'' i ''no excloent'', conceptes en els quals solen coincidir els partits polítics majoritaris ([[PSOE]] i [[PP]]) o minoritaris ([[Esquerra Unida (Espanya)|IU]], atres partits regionalistes o nacionalistes a vegades denominats ''moderats''), a pesar de mantindre diferències polítiques profundes a vegades expressades de forma molt crispada.<ref>[[José Luis Rodríguez Zapatero]], en l'última fase del seu primer mandat, va intensificar les referències a Espanya {{cita|Hui parlar de la bandera espanyola i de la nostra pàtria és parlar de llibertat, drets i ciutadania, que és la millor manera d'expressar-se en patriotisme.|Citat per Luis Ayllón: ''Zapatero s'abrigalla en la bandera en els seus mítins d'Uruguai i Argentina'', en ABC 12 de novembre de 2007}}inclús s'ha inclòs en els mensages publicitaris l'expressió "Govern d'Espanya", que abans no s'utilisava, per referir-se al govern central o de l'Estat.</ref>
 
Des d'una perspectiva més majoritària en térmens socials, territorials i electorals, la identificació en Espanya, els seus símbols i institucions ha adquirit formes més pròpies del [[patriotisme constitucional]] o [[nacionalisme cívic]], que tracta de respectar les diferents visions d'Espanya encaixant-les en un marc plural, ''incloent'' i ''no excloent'', conceptes en els quals solen coincidir els partits polítics majoritaris ([[PSOE]] i [[PP]]) o minoritaris ([[Esquerra Unida (Espanya)|IU]], atres partits regionalistes o nacionalistes a vegades denominats ''moderats''), a pesar de mantindre diferències polítiques profundes a vegades expressades de forma molt crispada.<ref>[[José Luis Rodríguez Zapatero]], en l'última fase del seu primer mandat, va intensificar les referències a Espanya {{cita|Hui parlar de la bandera espanyola i de la nostra pàtria és parlar de llibertat, drets i ciutadania, que és la millor manera d'expressar-se en patriotisme.|Citat per Luis Ayllón: ''Zapatero s'abrigalla en la bandera en els seus mítins d'Uruguai i Argentina'', en ABC 12 de novembre de 2007}}inclús s'ha inclòs en els mensages publicitaris l'expressió "Govern d'Espanya", que abans no s'utilisava, per referir-se al govern central o de l'Estat.</ref>
 +
 
== Referències ==
 
== Referències ==
 
<references/>
 
<references/>
Usuari anónim