78 888
edicions
Canvis
sense resum d'edició
La '''Guerra de les Malvines''' o '''Guerra de l'Atlantic Sur''' (en angles Falklands War) fon un conflicte armat entre [[Argentina]] i el [[Regne Unit]] que va tindre lloc en les [[Illes Malvines]], Georgias del Sur i Sandwich del Sur. La guerra es va desenrrollar entre el 2 d'abril, dia de l'invasio de les illes per part de l'eixercit argenti, i el 14 de juny de 1982, data de la seua rendicio, lo que comportà la reocupacio dels archipelacs per part del [[Regne Unit]]. La causa immediata va ser la lluïta per la sobirania sobre els archipelacs australs, presos per la força en l'any 1833 i dominats des de llavors pel [[Regne Unit]], mai acceptat per [[Argentina]] que els seguix reclamant com part integral i indivisible del seu territori; de fet, considera que es troben ocupats ilegalment per una potencia invasora i els inclou com part de la seua provincia de [[Tierra del Fuego, Antartida e Islas del Atlantico Sur]]. El cost final de la guerra en vides humanes ha segut de 649 militars argentins, 255 britànics i 3 civils illencs. Politicament, per a [[Argentina]], la derrota en el conflicte precipità la caiguda de la junta militar que governava el païs; en el [[Regne Unit]], per la seua banda, la victòria en l'enfrontament ajudà a que el govern conservador de [[Margaret Thatcher]] tinguera la reelecció en les eleccions de l'any 1983.
La '''Guerra de les Malvines''' o '''Guerra de l'Atlàntic Sur''' (en anglés Falklands War) fon un conflicte armat entre [[Argentina]] i el [[Regne Unit]] que va tindre lloc en les [[Illes Malvines]], Georgias del Sur i Sandwich del Sur.
[[Categoria:Història]]
La guerra es va desenrollar entre el 2 d'abril, dia de l'invasio de les illes per part de l'eixercit argentí, i el [[14 de juny]] de [[1982]], data de la seua rendicio, lo que comportà la reocupacio dels archipèlecs per part del [[Regne Unit]]. La causa immediata va ser la lluita per la sobirania sobre els archipelacs australs, presos per la força en l'any [[1833]] i dominats des de llavors pel [[Regne Unit]], mai acceptat per [[Argentina]] que els seguix reclamant com part integral i indivisible del seu territori; de fet, considera que es troben ocupats ilegalment per una potencia invasora i els inclou com a part de la seua província de Tierra del Fuego, Antartida e Islas del Atlantico Sur.
El cost final de la guerra en vides humanes fon de 649 militars argentins, 255 britànics i 3 civils illencs. Políticament, per a [[Argentina]], la derrota en el conflicte precipità la caiguda de la junta militar que governava el país; en el [[Regne Unit]], per la seua banda, la victòria en l'enfrontament ajudà a que el govern conservador de [[Margaret Thatcher]] tinguera la reelecció en les eleccions de l'any [[1983]].
[[Categoria:Història d'Argentina]]
[[Categoria:Història del Regne Unit]]