78 854
edicions
Canvis
sense resum d'edició
'''Jujuy''' es una provincia d'[[Argentina]], situada en l'extrem noroest del païs. Llimita a l'oest en la [[Cordillera dels Andes]] i [[Chile]], al noroest en [[Bolivia]], a l'est i al sur en la provincia de [[Salta]].
'''Jujuy''' es una provincia d'[[Argentina]], situada en l'extrem noroest del país. Llimita a l'oest en la [[Cordillera dels Andes]] i [[Chile]], al noroest en [[Bolivia]], a l'est i al sur en la provincia de [[Salta]].
La capital es la ciutat de [[San Salvador de Jujuy]].
La capital es la ciutat de [[San Salvador de Jujuy]].
== Geografia ==
== Geografia ==
La provincia de Jujuy esta situada en el noroest argenti, desenrollada en un relleu predominantement montanyos. La seua altura s'incremente d'est a oest, seent la zona surest la mes baixa, en coincidentment en el vall del riu San Francisco. Se reconeixen quatre grans unitats:
La provincia de Jujuy esta situada en el noroest argentí, desenrollada en un relleu predominantement montanyos. La seua altura s'incremente d'est a oest, seent la zona surest la mes baixa, en coincidentment en el vall del riu San Francisco. Se reconeixen quatre grans unitats:
* Les Serras Subandines.
* Les Serras Subandines.
* La Cordillera Oriental, a on es destaca la [[Trencall d’Humahuaca]].
* La Cordillera Oriental, a on es destaca la [[Trencall d’Humahuaca]].
==Historia==
==Historia==
Les terres altes de Jujuy, i particularment la [[Trencall d’Humahuaca]], fon assentament d’una poblacio indigena que desenrrollà l’agricultura en “terrases” en importants regadius; foren tambe miners i artesans de metales preciossos, habils canterers i constructors de fortalees de pedra enclavadas en les cimes dels encerrellades, nomenats “pucarás”.
Les terres altes de Jujuy, i particularment la [[Trencall d’Humahuaca]], fon assentament d’una poblacio indigena que desenrollà l’agricultura en “terraces” en importants regadius; foren tambe miners i artesans de metales preciossos, habils canterers i constructors de fortalees de pedra enclavades en les cimes dels encerrellades, nomenats “pucarás”.
La fundacio d’una ciutat en el vall de Jujuy fon demorada no sol per l’oposicio indigena a l’entrada dels conquistadors, sino que el factor important fon la lluita que sostingueren els espanyols de [[Chile]] i [[Peru]], que pretenien dominar respectivament el territori que abarca hui les provincies de Salta i Jujuy.
La fundacio d’una ciutat en el vall de Jujuy fon demorada no sol per l’oposicio indigena a l’entrada dels conquistadors, sino que el factor important fon la lluita que sostingueren els espanyols de [[Chile]] i [[Peru]], que pretenien dominar respectivament el territori que abarca hui les provincies de Salta i Jujuy.
La nostra provincia fon desenrrollant-se a traves dels anys. Encara en el sigle XVII certes tribus plantejaren serios problemes pero, a poc a poc, la civilisacio fon guanyant les regiones de la Puna, la Trencall i ho que nomenam Ramal.
La nostra provincia fon desenrollant-se a traves dels anys. Encara en el sigle XVII certes tribus plantejaren sérios problemes pero, a poc a poc, la civilisacio fon guanyant les regions de la Puna, la Trencall i ho que es nomena Ramal.
La situacio geografica li va posar en el risc de patir 11 invasions dels eixercits realistes. Tan gran fon el sacrifici de Jujuy per la causa de l’Independencia.
La situacio geografica li va posar en el risc de patir 11 invasions dels eixercits realistes. Tan gran fon el sacrifici de Jujuy per la causa de l’Independencia. Aixina la nostra Patria va conseguir ser lliure i sobirana, i quedà demostrat en l’Exodo del 23 d’Agost de 1812 (l'[[Exodo Jujeny]]) i en la [[Guerra Gaucha]] que nos donà heroes que rebujaren i derrotaren a l’enemic a costa de les seues vides.
Aixina la nostra Patria va aconseguir ser lliure i sobirana, i quedà demostrat en l’Exodo del 23 d’Agost de 1812 (l'[[Exodo Jujeny]]) i en la [[Guerra Gaucha]] que mos donà heroes que rebujaren i derrotaren a l’enemic a costa de ses vides.
Entre 1817 i 1821, el territori de Jujuy fon invadit sis vegades per les tropes d'Espanya:
Entre 1817 i 1821, el territori de Jujuy fon invadit sis vegades per les tropes d'Espanya:
* Entre el 6 de gener i el 21 de maig de 1817
* Entre el 6 de giner i el 21 de maig de 1817
* Entre el 14 i el 16 de gener de 1818
* Entre el 14 i el 16 de giner de 1818
* El 26 de març de 1819
* El 26 de març de 1819
* Entre maig i juny de 1820
* Entre maig i juny de 1820
* El 15 d'abril de 1821. El 27 d'abril de 1821 es va produïr la victoria dels gauchos de Jujuy en el combat de León, que es recorda com el [[Dia Gran de Jujuy]].
* El 15 d'abril de 1821. El 27 d'abril de 1821 es va produir la victoria dels gauchos de Jujuy en el combat de León, que es recorda com el [[Dia Gran de Jujuy]].
* Entre el 22 de juny i el 14 de juliol de 1821.
* Entre el 22 de juny i el 14 de juliol de 1821.
* El 6 de decembre de 1822, el comandant espanyol Pedro Antonio de Olañeta es va retirar del territori jujeño, posant fi a l'ultima invasio.
* El 6 de decembre de 1822, el comandant espanyol Pedro Antonio de Olañeta es va retirar del territori jujeño, posant fi a l'ultima invasio.
Jujuy no va permaneixer fora dels acontenyiments de l’anarquia imperant en aquells temps, i novament es va vore envolta en noves campanyes militars, esta vegada contra les tropes de la confederacio peruà-boliviana (1837-39).
Jujuy no va permaneixer fora dels acontenyiments de l’anarquia imperant en aquells temps, i novament es va vore envolta en noves campanyes militars, esta vegada contra les tropes de la confederacio peruà-boliviana (1837-39).
Despres de l’organisacio definitiva de la Republica [[Argentina]], arriba un periot de progres per a la nostra provincia: l’arribada del telegraf i el ferrocarril, l’aparicio de primer periodic i el sorgiment de nous pobles.
Despres de l’organisacio definitiva de la Republica [[Argentina]], arriba un periodo de progres per a la nostra provincia: l’arribada del telegraf i el ferrocarril, l’aparicio de primer periodic i el sorgiment de nous pobles.
== Poblacio ==
== Poblacio ==
Segons les estimaciones de l'INDEC, en juny de 2007 la poblacio de Jujuy era de 670.766 habitants, en una densitat de poblacio de 11,5 habitants per quilometro quadrat.
Segons les estimacions de l'INDEC, en juny de 2007 la poblacio de Jujuy era de 670.766 habitants, en una densitat de poblacio de 11,5 habitants per quilometro quadrat.
==Divisio administrativa==
==Divisio administrativa==
== Clima ==
== Clima ==
La cadena montanyosa que rodeja i travessa la provincia de '''Jujuy''' incidix directament sobre el clima de la regio. D’esta forma, determina variacions climatiques en tota l’extensio de la provincia, des d’amples arees fredes i secs en el sector de la puna, fins sectors de temperatures tropicals i intenses plujes, alternant en arees de clima templat o subtropicals.
La cadena montanyosa que rodeja i travessa la provincia de '''Jujuy''' incidix directament sobre el clima de la regio. D’esta forma, determina variacions climatiques en tota l’extensio de la provincia, des d’amples arees fredes i secs en el sector de la puna, fins sectors de temperatures tropicals i intenses pluges, alternant en arees de clima templat o subtropicals.
== Activitat economica ==
== Activitat economica ==
L'economica esta basada en les activitats primaries. Entre els cultius troben el de la canya de sucre i el tabac, seguits dels.
L'economia esta basada en les activitats primaries. Entre els cultius troben el de la canya de sucre i el tabac, seguits dels.
Ad aço s’ha de sumar la producció de combustibles: petroleu, gas i l’ancestral activitat minera, destacant-se la produccio de metalls com ferro (en les mines de Zapla) i de plom (mina El Aguilar), mentres que en la Puna es destaca la producció de sals.
Ad aço s’ha de sumar la producció de combustibles: petroleu, gas i l’ancestral activitat minera, destacant-se la produccio de metalls com ferro (en les mines de Zapla) i de plom (mina El Aguilar), mentres que en la Puna es destaca la producció de sals.
L'activitat comercial es concentra en les proximitats de la capital provincial a on es troba la planta siderurgica de [[Palpala]] i en el sector oriental, en la zona del vall del riu San Francisco es destaquen les agroindustries.
L'activitat comercial es concentra en les proximitats de la capital provincial a on es troba la planta siderurgica de [[Palpala]] i en el sector oriental, en la zona del vall del riu San Francisco es destaquen les agroindustries.
La situació de Jujuy es comercialment estrategica: la [[Trencall d’Humahuaca]] al nort i el [[Pas de Jama]] en l'oest son dos rutes comercials disposables en tota estació i en un intens trafic. Els bells païsages i les seues antiquissimes tradicions fan d’esta província argentina siga u dels pols turistics a escala mundial.
La situació de Jujuy es comercialment estrategica: la [[Trencall d’Humahuaca]] al nort i el [[Pas de Jama]] en l'oest son dos rutes comercials disponibles en tota estació i en un intens trafic. Els bells paisages i les seues antiquissimes tradicions fan d’esta província argentina siga u dels pols turistics a escala mundial.
== Principals ciutats ==
== Principals ciutats ==
'''La bandera de Jujuy'''
'''La bandera de Jujuy'''
'''Jujuy''' te l'honra de ser depositaria de la Primera Bandera de la Patria, distincio tan insigne li fon concedida pel seu creador, el General [[Manuel Belgrano]].
'''Jujuy''' te l'honra de ser depositaria de la Primera Bandera de la Patria, distincio tan insigne li fon concedida pel seu creador, el General [[Manuel Belgrano]].
L'emblema patri fon consertdo durant molts anys en diferents llocs: l'edifici del Cabildo, l'Iglesia Matriu, la Llegislatura, fins que s'inaugurà el Salo especialment dedicat a la seua guarda el 20 d'abril de 1927.
L'emblema patri fon consentit durant molts anys en diferents llocs: l'edifici del Cabildo, l'Iglesia Matriu, la Llegislatura, fins que s'inaugurà el Salo especialment dedicat a la seua guarda el 20 d'abril de 1927.
Per Llei Nº 4816 del 29 de Novembre de 1.994 la Llegislatura de Jujuy sanciona:
Per Llei Nº 4816 del 29 de Novembre de 1.994 la Llegislatura de Jujuy sanciona:
Articul 1: Adopta's la BANDERA NACIONAL DE NUESTRA LIBERTAD CIVIL aixina nomenada pel Cabildo de la ciutat de [[San Salvador de Jujuy]] en l'acta respectiva del 25 de Maig de 1813 i que fora entregada ad este i al seu poble pel general En [[Manuel Belgrano]] com BANDERA DE LA PROVINCIA DE JUJUY.
Articul 1: Adopta's la BANDERA NACIONAL DE NUESTRA LIBERTAD CIVIL aixina nomenada pel Cabildo de la ciutat de [[San Salvador de Jujuy]] en l'acta respectiva del 25 de Maig de 1813 i que fora entregada ad este i al seu poble pel general En [[Manuel Belgrano]] com BANDERA DE LA PROVINCIA DE JUJUY.
La puna, ubicada en tot el noroest de la provincia, es un espai ple de llum, cel de net blau i un part tapis on haviten les vicunyes, guanacs i suris. Els seus havitants tenen la calma i el silenci del pintoresco païsage, on les costums son el reflex d'un temps immemorial on la tradicio i la realitat quotidià es fonen en la seua musica i celebracions.
La puna, ubicada en tot el noroest de la provincia, es un espai ple de llum, cel de net blau i un part tapis on haviten les vicunyes, guanacs i suris. Els seus havitants tenen la calma i el silenci del pintoresco païsage, on les costums son el reflex d'un temps immemorial on la tradicio i la realitat quotidià es fonen en la seua musica i celebracions.
Els valls templats, que s'ubiquen al sur en esta provincia plena de contrasts, es u dels circuïts basics, en variats llocs d'ensomi en païsages vistossos i clima agradables.
Els valls templats, que s'ubiquen al sur en esta provincia plena de contrasts, es u dels circuïts basics, en variats llocs d'ensomi en paisages vistosos i clima agradables.
Les Yungas, nomenat tambe els valls calits, te una tupida vegetacio i rica fauna. Ocupant la part suroest de la provincia, on l'ecoturisme i turisme d'aventura son interesants propostes per ad estos bells llocs.
Les Yungas, nomenat tambe els valls calits, te una tupida vegetacio i rica fauna. Ocupant la part suroest de la provincia, on l'ecoturisme i turisme d'aventura son interessants propostes per ad estos bells llocs.
== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==
* [http://www.nuestrojujuy.com.ar/ Senyes, historia, costums i llegendes de Jujuy (en castellà)]
* [http://www.nuestrojujuy.com.ar/ Senyes, historia, costums i llegendes de Jujuy (en castellà)]
[[Categoria: Geografia]]
[[Categoria:Províncies d'Argentina]]