Llínea 2: |
Llínea 2: |
| L''''Acta d'Independència de l'Imperi Mexicà''' és el [[document]] per mig del qual l'[[Primer Imperi Mexicà|Imperi Mexicà]] [[Acta Solemne de la Declaració d'Independència de l'Amèrica Septentrional|va declarar la seua independència]] de l'[[Imperi espanyol]]. El document fundador de l'[[Mèxic|Estat Mexicà]] va ser redactat en el [[Palau Nacional (Mèxic)|Palau Nacional]] de la [[Ciutat de Mèxic]], el [[28 de setembre]] de [[1821]] per Juan José Espinosa de los Monteros, secretari de la [[Junta Provisional Gubernativa|Suprema Junta Provisional Gubernativa]]. | | L''''Acta d'Independència de l'Imperi Mexicà''' és el [[document]] per mig del qual l'[[Primer Imperi Mexicà|Imperi Mexicà]] [[Acta Solemne de la Declaració d'Independència de l'Amèrica Septentrional|va declarar la seua independència]] de l'[[Imperi espanyol]]. El document fundador de l'[[Mèxic|Estat Mexicà]] va ser redactat en el [[Palau Nacional (Mèxic)|Palau Nacional]] de la [[Ciutat de Mèxic]], el [[28 de setembre]] de [[1821]] per Juan José Espinosa de los Monteros, secretari de la [[Junta Provisional Gubernativa|Suprema Junta Provisional Gubernativa]]. |
| | | |
− | Es varen redactar dos eixemplars originals de l'acta. Un eixemplar va permanéixer en el saló de sessions de la [[Càmara de Mèxic|Càmara]] fins que va ser destruïda en l'incendi de la Cambra en [[1909]]. L'atra còpia, va ser furtada i venuda en [[1830]]. Esta còpia va ser recuperada per [[Maximilià I de Mèxic|Maximilià de Habsburgo]] i despuix del fusilament d'est, va ser treta del país per Agustín Fischer, confessor de l'emperador. | + | Es varen redactar dos eixemplars originals de l'acta. Un eixemplar va permanéixer en el saló de sessions de la [[Càmara de Mèxic|Càmara]] fins que va ser destruïda en l'incendi de la Cambra en l'any [[1909]]. L'atra còpia, va ser furtada i venuda en [[1830]]. Esta còpia va ser recuperada per [[Maximilià I de Mèxic|Maximilià de Habsburgo]] i despuix del fusilament d'est, va ser treta del país per Agustín Fischer, confessor de l'emperador. |
| | | |
− | Temps despuix, el '''anticuario''' espanyol Gabriel Sánchez va vendre l'acta a l'historiador [[Joaquín García Icazbalceta]], qui la va conservar i posteriorment va heretar al seu fill [[Luis García Pimentel]], qui la va vendre a Florencio Gavito. Gavito va estipular en el seu testament que en morir s'entregara l'Acta al president [[Adolfo López Mateos]]. El [[14 de novembre]] del mateix any (1961) es va entregar el resultat de dos dictàmens per mig dels quals es va comprovar que l'Acta és una de les dos originals subscrites en 1821 i el [[21 de novembre]], Florencio Gavito Jáuregui, fill del fallit Gavito, va entregar de mà pròpia l'Acta al [[President de Mèxic|President de la República]]. | + | Temps despuix, el '''anticuario''' espanyol Gabriel Sánchez va vendre l'acta a l'historiador [[Joaquín García Icazbalceta]], qui la va conservar i posteriorment va heretar al seu fill [[Luis García Pimentel]], qui la va vendre a Florencio Gavito. Gavito va estipular en el seu testament que en morir s'entregara l'Acta al president [[Adolfo López Mateos]]. El [[14 de novembre]] del mateix any (1961) es va entregar el resultat de dos dictàmens per mig dels quals es va comprovar que l'Acta és una de les dos originals subscrites en [[1821]] i el [[21 de novembre]], Florencio Gavito Jáuregui, fill del fallit Gavito, va entregar de mà pròpia l'Acta al [[President de Mèxic|President de la República]]. |
| | | |
| El document de 52.9 per 71.8 [[centímetro]]s, es conserva actualment en l'[[Archiu General de la Nació (Mèxic)|Archiu General de la Nació]]. | | El document de 52.9 per 71.8 [[centímetro]]s, es conserva actualment en l'[[Archiu General de la Nació (Mèxic)|Archiu General de la Nació]]. |