2278
edicions
Canvis
sense resum d'edició
La '''sociollingüística''' és una disciplina que s'ocupa de les relacions entre el [[llenguage]] i la societat. Com a tal, és una branca de la [[llingüística]], pero molt relacionada també en la [[sociologia]]. Estudia els distints aspectes de la [[societat]] que influïxen en l'us de la [[llengua natural|llengua]], com les normes culturals i el context en que es desemboliquen els parlants; la sociollingüística s'ocupa de la llengua com a sistema de signes en un context social, lo que implica treballar en [[acte de parla|actes de parla]] reals, no en parlants i oyents ideals. Es distinguix de la [[sociologia del llenguage]] en que esta última examina el modo en que la presència de distintes llengües afecta a una societat, estudiant temes tals com el [[multillingüisme social]], la [[diglòssia]] o el ''[[code-switching]]''.
La '''sociollingüística''' és una disciplina que s'ocupa de les relacions entre el [[llenguage]] i la societat. Com a tal, és una branca de la [[llingüística]], pero molt relacionada també en la [[sociologia]]. Estudia els distints aspectes de la [[societat]] que influïxen en l'us de la [[llengua natural|llengua]], com les normes culturals i el context en que es desemboliquen els parlants; la sociollingüística s'ocupa de la llengua com a sistema de signes en un context social,<ref>{{Cita libro|apellidos=Labov|nombre=William|enlaceautor=William Labov|título=Sociolinguistic Patterns|url=https://archive.org/details/sociolinguisticp00will|url-access=registration|fechaacceso=20-09-2020|año=1972|editorial=University of Pennsylvania Press|isbn=9780812210521|editor=|ubicación=Philadelphia|página=|idioma=inglés|capítulo=}}</ref> lo que implica treballar en [[acte de parla|actes de parla]] reals, no en parlants i oyents ideals. Es distinguix de la [[sociologia del llenguage]] en que esta última examina el modo en que la presència de distintes llengües afecta a una societat, estudiant temes tals com el [[multillingüisme social]], la [[diglòssia]] o el ''[[code-switching]]''.
La sociollingüística també té punts en comú en la [[etnografia de la comunicació]], la [[dialectologia]], la [[antropologia llingüística]] i la [[pragmàtica]].
La sociollingüística també té punts en comú en la [[etnografia de la comunicació]], la [[dialectologia]], la [[antropologia llingüística]] i la [[pragmàtica]].
Per a Juan Manuel Hernández Campoy, hi ha cinc característiques definitories i inherents a esta disciplina:
Per a Juan Manuel Hernández Campoy, hi ha cinc característiques definitories i inherents a esta disciplina:
{{Cita|i) és una ciència; ii) és una branca de la llingüística, si be, com apunta Labov, és una forma distinta de fer llingüística; iii) mira al llenguage com a fenomen social i cultural; iv) estudia el llenguage en el seu context social, en situacions de la vida real, per mig de l'investigació empírica; i v) està relacionada en la metodologia i continguts de les ciències socials, principalment l'antropologia social i la sociologia.}}
{{Cita|i) és una ciència; ii) és una branca de la llingüística, si be, com apunta Labov, és una forma distinta de fer llingüística; iii) mira al llenguage com a fenomen social i cultural; iv) estudia el llenguage en el seu context social, en situacions de la vida real, per mig de l'investigació empírica; i v) està relacionada en la metodologia i continguts de les ciències socials, principalment l'antropologia social i la sociologia.<ref>[https://linguisticaunlp.files.wordpress.com/2011/08/hernc3adndez-campoy-caps-i-a-iii.pdf Juan Manuel Hernández Campoy: Definición y orígenes de la sociolingüística]</ref>}}
== Referències ==
{{reflist}}
[[Categoria:Sociollingüística| ]]
[[Categoria:Sociollingüística| ]]