2438
edicions
Canvis
Pàgina nova, en el contingut: «La '''sociollingüística''' és una disciplina que s'ocupa de les relacions entre el llenguage i la societat. Com a tal, és una branca de la llingüíst…»
La '''sociollingüística''' és una disciplina que s'ocupa de les relacions entre el [[llenguage]] i la societat. Com a tal, és una branca de la [[llingüística]], pero molt relacionada també en la [[sociologia]]. Estudia els distints aspectes de la [[societat]] que influïxen en l'us de la [[llengua natural|llengua]], com les normes culturals i el context en que es desemboliquen els parlants; la sociollingüística s'ocupa de la llengua com a sistema de signes en un context social, #lo que implica treballar en [[acte de parla|actes de parla]] reals, no en parlants i oyents ideals. Es distinguix de la [[sociologia del llenguage]] en que esta última examina el modo en que la presència de distintes llengües afecta a una societat, estudiant temes tals com el [[multillingüisme social]], la [[diglòssia]] o el ''[[code-switching]]''.
La sociollingüística també té punts en comú en la [[etnografia de la comunicació]], la [[dialectologia]], la [[antropologia llingüística]] i la [[pragmàtica]].
Es pot dir que el major guany de la sociollingüística és haver mostrat que l'us del llenguage no solament depén de les regles d'una gramàtica sino que també de formes o regles que pertanyen a l'interacció social, necessàries per a qualsevol activitat conversacional.
Per a Juan Manuel Hernández Campoy, hi ha cinc característiques definitories i inherents a esta disciplina:
{{*uote|i) és una ciència; ii) és una branca de la llingüística, si be, com apunta Labov, és una forma distinta de fer llingüística; iii) mira al llenguage com a fenomen social i cultural; iv) estudia el llenguage en el seu context social, en situacions de la vida real, per mig de l'investigació empírica; i v) està relacionada en la metodologia i continguts de les ciències socials, principalment l'antropologia social i la sociologia.}}
[[Categoria:Sociollingüística| ]]
La sociollingüística també té punts en comú en la [[etnografia de la comunicació]], la [[dialectologia]], la [[antropologia llingüística]] i la [[pragmàtica]].
Es pot dir que el major guany de la sociollingüística és haver mostrat que l'us del llenguage no solament depén de les regles d'una gramàtica sino que també de formes o regles que pertanyen a l'interacció social, necessàries per a qualsevol activitat conversacional.
Per a Juan Manuel Hernández Campoy, hi ha cinc característiques definitories i inherents a esta disciplina:
{{*uote|i) és una ciència; ii) és una branca de la llingüística, si be, com apunta Labov, és una forma distinta de fer llingüística; iii) mira al llenguage com a fenomen social i cultural; iv) estudia el llenguage en el seu context social, en situacions de la vida real, per mig de l'investigació empírica; i v) està relacionada en la metodologia i continguts de les ciències socials, principalment l'antropologia social i la sociologia.}}
[[Categoria:Sociollingüística| ]]