26 219
edicions
Canvis
→Cites
{{Cita|Es podria parlar de l'unitat de les llengües catalana i valenciana, com d'estes en les restants llengües occitanes, en els primers passos de les llengües romaniques, al apartar-se del llati d'a on provenen –i si es vol anar més arrere, d'una unitat en el llati-, pero no d'una unitat d'ara quan, despres de passar tant de temps, les dos llengües s'han desenrollat i evolucionat separadament, responent a diferents coordinades d'espai i de temps, i han intervingut en sa evolucio factors historics, socials, economics, lliteraris, etc.., tan diferents.|Conferència ''La personalitat de la Llengua Valenciana'' (1985), per Josep Mª Guinot}}
{{Cita|Es podria parlar de l'unitat de les llengües catalana i valenciana, com d'estes en les restants llengües occitanes, en els primers passos de les llengües romaniques, al apartar-se del llati d'a on provenen –i si es vol anar més arrere, d'una unitat en el llati-, pero no d'una unitat d'ara quan, despres de passar tant de temps, les dos llengües s'han desenrollat i evolucionat separadament, responent a diferents coordinades d'espai i de temps, i han intervingut en sa evolucio factors historics, socials, economics, lliteraris, etc.., tan diferents.|Conferència ''La personalitat de la Llengua Valenciana'' (1985), per Josep Mª Guinot}}
{{Cita|Si fora per les nostres autoritats, si. Pero no pergam de vista que el verdader soport de la llengua dels valencians està en el propi poble i aixo ya no es tant facil de vencer. Durant sigles, este poble format per Castello, Valencia i Alacant, ha soportat tota classe d'atacs i el poble ho ha aguantat i ho ha defes. El catalanisme, aci, es com una moda passagera, hui en dia recolzada per la classe politica i els interesos economics. Pel temps, passarà i la Llengua Valenciana no s'acabarà mai.|Entrevista a En Josep Mª Guinot feta per Pau Segarra (''[[Diario de Valencia]]'', 7.11.2004)}}
== Obra ==
== Obra ==