26 102
edicions
Canvis
sense resum d'edició
}}
}}
'''Ferdinand de Saussure''' ([[Ginebra]], [[Suïssa]], [[26 de novembre]] de [[1857]] - [[Vufflens-le-Château]], [[Suïssa]], [[22 de febrer]] de [[1913]]) fon un llingüiste, semiòlec i filòsof suís, les idees del qual varen servir per a l'inici i posterior desenroll de l'estudi de la llingüística moderna en el [[sigle XX]].1234 Se li coneix com el pare de la "llingüística estructural" del sigle XX. També va iniciar l'Escola de Ginebra dins de les anomenades "Escoles Estructuralistes". Un grup llingüiste va continuar la seua llabor com a llingüista. Pese ad açò, molts llingüistes i filòsofs consideren les seues idees com extemporànees.
'''Ferdinand de Saussure''' ([[Ginebra]], [[Suïssa]], [[26 de novembre]] de [[1857]] - [[Vufflens-le-Château]], [[Suïssa]], [[22 de febrer]] de [[1913]]) fon un llingüiste, semiòlec i filòsof suís, les idees del qual varen servir per a l'inici i posterior desenroll de l'estudi de la llingüística moderna en el [[sigle XX]].1234 Se li coneix com el pare de la "llingüística estructural" del sigle XX. També va iniciar l'Escola de Ginebra dins de les anomenades "Escoles Estructuralistes". Un grup llingüiste va continuar la seua llabor com a llingüista. Pese ad açò, molts llingüistes i filòsofs consideren les seues idees com extemporànees.
== Biografia ==
Ferdinand de Saussure estudià [[sànscrit]] en [[Leipzig]] ([[Alemània]]), a on va tindre com a influència als neogramàtics, que buscaven renovar els métodos de la gramàtica comparada. Despuix es va dedicar a l'estudi de l'expressió musical i va publicar als 21 anys ''Memòria sobre el sistema primitiu de vocals en les llengües indoeuropees'' en tal rigor i método (gramàtica comparada) que hui seguix vigent. A l'any següent publica la seua tesis doctoral titulada ''Sobre l'ocupació del genitiu absolut en sànscrit'', treball que li dona els mèrits per a ser nomenat professor de gramàtica comparada de l'Escola d'Estudis Superiors de París.
Despuix de treballar com a professor en esta acadèmia durant dèu anys, és nomenat professor de gramàtica comparada en l'Universitat de Ginebra, preocupat pels problemes del llenguage. Frut de tots estos anys seria la publicació pòstuma (en [[1916]]) del ''Curs de llingüística general'' (la prematura mort del mestre havia ocorregut tres anys abans, en [[1913]]), que es convertiria en tota una fita en l'història de la llingüística. La seua publicació fon realisada pels seus alumnes [[Charles Bally]] i [[Albert Sechehaye]], basant-se en la reelaboració dels apunts presos per varis alumnes (Ch. Bally, A. Sechehaye, H. Frei, A. Meillet, J. Vendryes) a partir de les tres ocasions en que Saussure va impartir el curs en dita universitat entre els anys [[1906]] i [[1911]]. En tal curs es destaquen les consideracions de Saussure referents al [[signe llingüístic]], el qual es desdobla en un concepte o significat i la seua «image acústica» o significant.
== Curs de llingüística general ==
El major aport que va fer Saussure en el seu ''Curs de llingüística general'' fon la constitució de la llingüística com una ciència. Per ad això, en primer lloc, va deure dellimitar el seu objecte d'estudi (la llengua) deixant de costat lo que ell cridarà la parla. Esta bipartició tan criticada posteriorment (ya que són les dos cares d'una mateixa moneda i no es pot estudiar una sense considerar a l'atra) devem entendre-la en el seu context, el positivisme, per a comprendre que el seu objectiu era formular un método per a donar als seus estudis el mateix valor científic en el que es medixen les anomenades "ciències exactes". En efecte, el seu estudi abunda en [[Dicotomia|dicotomies]] d'este tipo.
== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==