26 110
edicions
Canvis
Pàgina nova, en el contingut: «'''Eugen Coșeriu''', en valencià Eugeni Coseriu (Mihaileni, Romania, ara Moldàvia, 27 de juliol de 1921 – Tubinga, Alemània, […»
'''Eugen Coșeriu''', en valencià Eugeni Coseriu ([[Mihaileni]], [[Romania]], ara [[Moldàvia]], [[27 de juliol]] de [[1921]] – [[Tubinga]], [[Alemània]], [[7 de setembre]] de [[2002]]) fon un llingüiste especialisat en filologia romànica. És una de les màximes figures de la llingüística del [[sigle XX]].
== Biografia ==
Despuix d'iniciar els seus estudis en [[Iasi]] (Romania), es va traslladar a [[Itàlia]] en [[1940]], a on es va doctorar en filosofia i en filologia, passant per [[Roma]], [[Pàdua]] i [[Milà]].
En l'any [[1951]] es va establir en [[Montevideo]] ([[Uruguay]]) com a professor de llingüística de l'Universitat de la República fins a [[1958]]. Allí va desplegar una gran activitat intelectual i va deixar una profunda senya. En gratitut a Uruguay, país que li va permetre tornar a tindre una ciutadania, condició que havia perdut en abandonar la Romania comunista, mantindria el passaport emés per les autoritats uruguayanes fins al fi dels seus dies. Publicà en este periodo en castellà algunes de les seues més importants obres, com ''Sincronia, diacronia i història'' ([[1958]]), un dels clàssics de la llingüística contemporànea i ''Teoria del llenguage i llingüística general'' ([[1962]]), conjunt d'artículs entre els que destaca «Sistema, norma i parla» pels matisos que introduïx a la dicotomia saussuriana de llengua-parla i «Determinació i entorn», a on es troba en germen la seua llingüística textual ([[1956]]).
En [[1963]] va obtindre la càtedra de llingüística romànica de l'Universitat de Tubinga, a on fon nomenat professor emèrit en [[1991]]. En [[1981]], coincidint en el seu xixanta aniversari, es varen publicar els cinc volums d'homenage titulats ''Logos semantikos: studia lingüística in honorem Eugenio Coseriu: 1921-1981'', coordinats per [[Horst Geckeler]] i atres destacats llingüistes i publicats per l'Editorial Gredos de Madrit, editorial que va eixercitar un paper fonamental en la difusió de l'obra de Coseriu en espanyol.
Ademés d'uns 40 doctorats honoris causa en universitats del tot lo món, en [[2001]] va rebre la Gran Creu d'Alfons X el Sabi.Fon també president entre [[1980]] i [[1983]] de la Societat de Llingüística Romànica. Membre honorari de l'Acadèmia Rumana.
L'Archiu Eugeni Coseriu en l'Universitat de Tubinga (Tübingen), alberga les seues cartes, llibres i documents originals (molts inèdits) i és actualment gestionat pel catedràtic de Romanística de l'Universitat de Tubinga [[Johannes Kabatek]], el seu discípul, i [[Óscar Loureda]], catedràtic de l'Universitat de Heidelberg.
En ocasió del centenari del seu naiximent (juliol de 2021), s'han celebrat alguns congressos i publicat algunes semblances que valoren la riquea i permanència de la seua aportació a la llingüística i a la teoria i filosofia del llenguage.
== Biografia ==
Despuix d'iniciar els seus estudis en [[Iasi]] (Romania), es va traslladar a [[Itàlia]] en [[1940]], a on es va doctorar en filosofia i en filologia, passant per [[Roma]], [[Pàdua]] i [[Milà]].
En l'any [[1951]] es va establir en [[Montevideo]] ([[Uruguay]]) com a professor de llingüística de l'Universitat de la República fins a [[1958]]. Allí va desplegar una gran activitat intelectual i va deixar una profunda senya. En gratitut a Uruguay, país que li va permetre tornar a tindre una ciutadania, condició que havia perdut en abandonar la Romania comunista, mantindria el passaport emés per les autoritats uruguayanes fins al fi dels seus dies. Publicà en este periodo en castellà algunes de les seues més importants obres, com ''Sincronia, diacronia i història'' ([[1958]]), un dels clàssics de la llingüística contemporànea i ''Teoria del llenguage i llingüística general'' ([[1962]]), conjunt d'artículs entre els que destaca «Sistema, norma i parla» pels matisos que introduïx a la dicotomia saussuriana de llengua-parla i «Determinació i entorn», a on es troba en germen la seua llingüística textual ([[1956]]).
En [[1963]] va obtindre la càtedra de llingüística romànica de l'Universitat de Tubinga, a on fon nomenat professor emèrit en [[1991]]. En [[1981]], coincidint en el seu xixanta aniversari, es varen publicar els cinc volums d'homenage titulats ''Logos semantikos: studia lingüística in honorem Eugenio Coseriu: 1921-1981'', coordinats per [[Horst Geckeler]] i atres destacats llingüistes i publicats per l'Editorial Gredos de Madrit, editorial que va eixercitar un paper fonamental en la difusió de l'obra de Coseriu en espanyol.
Ademés d'uns 40 doctorats honoris causa en universitats del tot lo món, en [[2001]] va rebre la Gran Creu d'Alfons X el Sabi.Fon també president entre [[1980]] i [[1983]] de la Societat de Llingüística Romànica. Membre honorari de l'Acadèmia Rumana.
L'Archiu Eugeni Coseriu en l'Universitat de Tubinga (Tübingen), alberga les seues cartes, llibres i documents originals (molts inèdits) i és actualment gestionat pel catedràtic de Romanística de l'Universitat de Tubinga [[Johannes Kabatek]], el seu discípul, i [[Óscar Loureda]], catedràtic de l'Universitat de Heidelberg.
En ocasió del centenari del seu naiximent (juliol de 2021), s'han celebrat alguns congressos i publicat algunes semblances que valoren la riquea i permanència de la seua aportació a la llingüística i a la teoria i filosofia del llenguage.