36 054
edicions
Canvis
→Orige i distribució
== Orige i distribució ==
== Orige i distribució ==
El gènero Tulipà és originari d'[[Europa]] del Sur, [[Àfrica]] del Nort i en [[Àsia]] des d'[[Anatòlia]] i Iran fins a [[China]] i [[Japó]]. El centre de diversitat biològica està en les montanyes de Pamir e Hindu Kush i en les estepes de Kazakhstan, trobant-se distribuït per Orient Mig, Iran i [[Afganistan]] particularment, cap a la península d'Anatolia, [[Europa]] del Sur i nort d'[[Àfrica]], per l'oest, i cap al noreste de [[China]], per l'Est.
El gènero Tulipà és originari d'[[Europa]] del Sur, [[Àfrica]] del Nort i en [[Àsia]] des d'[[Anatòlia]] i Iran fins a [[China]] i [[Japó]]. El centre de diversitat biològica està en les montanyes de Pamir e Hindu Kush i en les estepes de Kazakhstan, trobant-se distribuït per Orient Mig, Iran i [[Afganistan]] particularment, cap a la península d'Anatolia, Europa]] del Sur i nort d'Àfrica, per l'oest, i cap al noreste de China, per l'Est.
Els tulipans es varen cultivar com a plantes ornamentals des de principis del [[sigle XI]] en Anatolia. Des d'esta regió i Iran provindrien els bulps presos pel toledà Ibn Massal per al seu cultiu en [[Al-Àndalus]], segons documenta l'obra ''Umda'' del botànic Abu-I-Jayr, datada entre els sigles XI i [[Sigle XII|XII]], estudiada pels investigadors Esteban Hernández Bermejo i Expiració García. En l'[[Edat Moderna]], el seu cultiu es va estendre cap als països del nort d'Europa, convertint-se en la flor símbol dels [[Països Baixos]] i part inseparable del seu paisage. També té un us com a símbol nacional en Iran i Turquia.
Els tulipans es varen cultivar com a plantes ornamentals des de principis del [[sigle XI]] en Anatolia. Des d'esta regió i Iran provindrien els bulps presos pel toledà Ibn Massal per al seu cultiu en [[Al-Àndalus]], segons documenta l'obra ''Umda'' del botànic Abu-I-Jayr, datada entre els sigles XI i [[Sigle XII|XII]], estudiada pels investigadors Esteban Hernández Bermejo i Expiració García. En l'[[Edat Moderna]], el seu cultiu es va estendre cap als països del nort d'Europa, convertint-se en la flor símbol dels [[Països Baixos]] i part inseparable del seu paisage. També té un us com a símbol nacional en Iran i Turquia.