39 152
edicions
Canvis
sense resum d'edició
[[File:Tulipa 'Apeldoorn Elite' a1.jpg|thumb|right|<center>Tulipà</center>]]
[[File:Tulipa 'Apeldoorn Elite' a1.jpg|thumb|right|<center>Tulipà</center>]]
El '''tulipà''' és un gènero de plantes en flor.
El '''tulipà''' és un gènero de plantes en flor. És una planta herbàcea tiliàcea, té la raïl en forma de bulp, el tronc llis i una única flor gran de sis pétals en forma de copa i de diferents colors.
Conta en unes 100 espècies silvestres i moltes formes ornamentals obtingudes artificialment de diversos colors i formes.
Conta en unes 100 espècies silvestres i moltes formes ornamentals obtingudes artificialment de diversos colors i formes.
Molt usat des de temps antics en Iran i [[Turquia]] a partir del [[sigle XVII]] els europeus (principalment els [[Holanda|holandesos]]) se sentiren fascinats per les flors del tulipà dins d'un moviment comercial conegut com tulipamania.
Molt usat des de temps antics en Iran i [[Turquia]] a partir del [[sigle XVII]] els europeus (principalment els [[Holanda|holandesos]]) se sentiren fascinats per les flors del tulipà dins d'un moviment comercial conegut com tulipamania.
== Etimologia ==
La paraula «tulipà» prové de la paraula del turc otomà ''tülbend'' que, a la seua volta, prové del terme persa ''dulband''. Abdós paraules signifiquen ''turbant'' i fan referència a la forma que adopta la flor quan està tancada.
== Orige i distribució ==
El gènero Tulipà és originari d'[[Europa]] del Sur, [[Àfrica]] del Nort i en [[Àsia]] des d'[[Anatòlia]] i [[Iran]] fins a [[China]] i [[Japó]]. El centre de diversitat biològica està en les montanyes de Pamir e Hindu Kush i en les estepes de Kazakhstan, trobant-se distribuït per Orient Mig, [[Iran]] i [[Afganistan]] particularment, cap a la península d'Anatolia, [[Europa]] del Sur i nort d'[[Àfrica]], per l'oest, i cap al noreste de [[China]], per l'Est.
Els tulipans es varen cultivar com a plantes ornamentals des de principis del [[sigle XI]] en Anatolia. Des d'esta regió i Iran provindrien els bulps presos pel toledà Ibn Massal per al seu cultiu en [[Al-Àndalus]], segons documenta l'obra ''Umda'' del botànic Abu-I-Jayr, datada entre els sigles XI i [[Sigle XII|XII]], estudiada pels investigadors Esteban Hernández Bermejo i Expiració García. En l'[[Edat Moderna]], el seu cultiu es va estendre cap als països del nort d'Europa, convertint-se en la flor símbol dels [[Països Baixos]] i part inseparable del seu paisage. També té un us com a símbol nacional en Iran i [[Turquia]].
== Descripció ==
Són plantes herbàcees i bulboses. Els bulps són truncats basalment i elongats cap a l'àpiç, coberts per un corfoll usualment pilósa per dins. El talle és simple (ocasionalment ramificat) i subterràneu en la seua porció basal. Els fulls són basals i caulinars, espayades o més o menys arrosetades, llineals, aovades o lanceolades.
Les espècies d'este gènero són plantes bulboses perennes en mides que van des dels 10 als 70 cm d'alçada. Les flors grans en 6 sépals i fruits en forma de càpsula que conté moltes llavors.
Les flors són hermafrodites, empinades i es troben dispostes en número d'1 a 3 en l'extremitat dels talls florífers. El perigonio està compost de tépals lliures, subiguals, generalment amples i imbricats, de diferents colors, freqüentment en un diminut panelln de pèls blancs en l'àpiç. L'androceo està format per sis estams, en els filaments aplanats i les anteres oblongues. L'ovari és trilocular, pluriovulat. L'estil és columnar o molt curt, l'estigma és trilobat. El frut és una càpsula pluriseminada. Les llavors solen ser planes, subdeltoidees.
== Utilisació ==
El tulipà es cultiva en dos objectius principals: la producció de flor tallada com a flor ornamental i la de bulps secs. Estos últims es destinen, a la seua volta, a satisfer la demanda de bulps per a parcs, jardins i us en l'hogar i, per un atre costat, per a proveir els bulps necessaris per a la producció de flor tallada. El comerç internacional de flor tallada té un valor global aproximat d'uns 11.000 millons d'[[Euro|euros]], lo que dona idea de la magnitut de l'importància econòmica d'esta activitat.
El principal país productor de bulps de tulipà són els Països Baixos, país que concentra el 87 % de l'àrea mundial, la qual és d'aproximadament 12.000 hectàrees. Els bulps d'esta espècie es produïxen significativament en atres 14 països, encapçalats per [[Japó]], [[França]] i [[Polònia]]. La majoria d'estos països utilisa els bulps obtinguts per a la seua pròpia producció de flor tallada o per a abastir el seu mercat minoriste de bulps secs. Els Països Baixos, no obstant, aparte de ser el principal productor internacional de bulps, és l'excepció a esta generalisació. De fet, produïx aproximadament 4.000 millons de bulps anualment, dels quals el 53 % s'usen en el mercat de flor tallada i els restants s'utilisen en el mercat de bulpos secs. Dels bulps destinats al mercat de flor tallada, els Països Baixos utilisen el 57 % per a satisfer el seu mercat intern i el restant ho exporta a varis països, dins i fòra de l'[[Unió Europea]].
== Galeria fotogràfica ==
== Galeria fotogràfica ==