Canvis

3028 bytes afegits ,  18:56 12 dec 2022
sense resum d'edició
Llínea 13: Llínea 13:     
En [[castellà]] —i en atres llengües romançades també—, el terme «rosa» prové directament i sense canvis del [[llatí]] rosa, en el significat que coneixem: «la rosa» o «la flor del roser»; devingut del vocable previ rodia [ródja] —per canvi similar com en: Clausus per Claudius—. Este últim arcaisme llatí és, a la seua volta, prestat —a través de l'osco— del grec antic ρόδον [rhódon] «la rosa», «la flor del roser» o millor rhodéa, «el talle de la rosa», «el sosten de la flor».
 
En [[castellà]] —i en atres llengües romançades també—, el terme «rosa» prové directament i sense canvis del [[llatí]] rosa, en el significat que coneixem: «la rosa» o «la flor del roser»; devingut del vocable previ rodia [ródja] —per canvi similar com en: Clausus per Claudius—. Este últim arcaisme llatí és, a la seua volta, prestat —a través de l'osco— del grec antic ρόδον [rhódon] «la rosa», «la flor del roser» o millor rhodéa, «el talle de la rosa», «el sosten de la flor».
 +
 +
== Descripció ==
 +
 +
Els rosers són arbusts o trepadores (a voltes colgants), generalment espinosos, que alcancen de dos a cinc metros d'altura, en ocasions, poden aplegar als 20 m trepant sobre atres plantes.
 +
 +
Tenen el tall semilenyós, casi sempre erectes, alguns de textura rugosa i escamosa. Presenten notables formacions epidérmiques persistents, ben desenrollades i de formes variades, conegudes com a espines.
 +
 +
Els fulls poden ser perennes o caduques, peciolades en cinc a nou folíols de vora serrada i estípules basals. És freqüent la presència de glándules anexes, odoríferes o no, sobre els màrgens.
 +
 +
Les flors, generalment aromàtiques, s'agrupen en inflorescències racimoses, formant corimbes. Són flors completes, hermafrodites, regulars, en simetria radial. El periant està ben desenrollat. El hipanto o receptàcul floral prominent en forma d'urna (tàlem cóncau i profunt).
 +
 +
 +
El cáliç és dialisépal, de cinc peces de color vert. Els sépals poden ser simples o, a voltes, de forma complexa en lobulacions laterals estilisades. Corola dialipétala, simètrica, formada per cinc pétals regulars (o múltiples de 5), a voltes escotades, i de variats colors cridaners o només blancs. La corola sol ser «doble» o «plena» per transformació dels estams en pétals, açò ocorre majoritàriament en cultivares.
 +
 +
L'androceo està compost per numerosos estams disposts en espiral, generalment en número múltiple dels pétals (5x).
 +
El gineceo (compost per varis pistils separats). Nectario present, que atrau insectes per a favorir la polinisació predominantment entomófila. Perigina (ovari mig), numerosos carpelos uniovulats (un primordio seminal per cada carpelo), aixina cada carpelo produïx un aquenio.
 +
 +
El frut és conegut com escaramujo, que correspon a un tipo d'infrutescència denominada cinorrodón. Està compost per múltiples fruts secs chicotets o aquenios, separats i tancats en un receptàcul carnos i de color rojós vistós quan està madur.
    
== Mitologia ==
 
== Mitologia ==
Llínea 39: Llínea 57:  
</center>
 
</center>
 
</gallery>
 
</gallery>
 +
 +
== Referències ==
 +
* [https://web.archive.org/web/20160402170322/http://crescentbloom.com/plants/Genus/R/O/Rosa.htm Crescent Bloom. «Rosa». The Compleat Botanica (en inglés). Sebastopol]
 +
* [https://web.archive.org/web/20150923184409/http://www.bgbm.org/IOPI/GPC/PTaxonDetail.asp?NameCache=Rosa  International Organization for Plant Information. «Details for: Rosa - 12 different source(s)»]
 +
 +
== Bibliografia ==
 +
* [http://www.jolube.es/Editorial_Jolube/Rosas_Aragon.php Montserrat, Pedro; Gómez García, Daniel; Ferrández Palacio, José Vicente; Bernal Gálvez, Manuel (2015). Rosas de Aragón y tierras vecinas. Jaca, Huesca: Jolube Consultor Botánico y Editor. p. 324. ISBN 978-84-941996-9-1.]
 +
* [http://www.etimo.it/?term=rosa&find=Cerca  Pianigiani, O. (1907). Vocabolario etimologico della lingua italiana (en italiano) (vol. 1 edición). Roma, Milano: Società editrice Dante Alighieri di Albrighi, Segati e C. p. 1539. ISBN 8840367179]
 +
* Diccionario Enciclopédico Popular Ilustrado Salvat (1906-1914)
 +
* Loghmani-Khouzani, H.; Sabzi Fini1, O.; Safari, J. (2007)
    
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
 
{{Commonscat|Roses by color}}
 
{{Commonscat|Roses by color}}
      
[[Categoria:Botànica]]
 
[[Categoria:Botànica]]
Llínea 48: Llínea 75:  
[[Categoria:Plantes aromàtiques]]
 
[[Categoria:Plantes aromàtiques]]
 
[[Categoria:Flors]]
 
[[Categoria:Flors]]
  −
== Referències ==
  −
{{traduït de|ca|All}}
 
124 718

edicions