Canvis

[[Image:Ludwig Grillich7.jpg|thumb|250px|Karl Lueger en l'any [[1897]]]]

[[Image:Ludwig Grillich7.jpg|thumb|250px|Karl Lueger en l'any [[1897]]]]

'''Karl Lueger''' ([[Wieden]], [[24 d'octubre]] de [[1844]] - [[Viena]], [[10 de març]] de [[1910]]) fon un [[polític]] [[Àustria|austríac]], fundà el [[Partit Popular Austríac|Partit Social Cristià austríac]], de tendència [[antisemita]], pel que fon alcalde de la capital del [[Imperi Austrohongarés]].

'''Karl Lueger''' ([[Wieden]], [[24 d'octubre]] de [[1844]] - † [[Viena]], [[10 de març]] de [[1910]]) fon un [[polític]] [[Àustria|austríac]], fundà el [[Partit Popular Austríac|Partit Social Cristià austríac]], de tendència [[antisemita]], pel que fon alcalde de la capital del [[Imperi Austrohongarés]].

Se li considera com un polític populiste i demagoc que, en el cultiu del [[antisemitisme]] i el respal de la [[prensa groga]] de Viena, conseguí convertir-se en alcalde electe de dita ciutat en l'any [[1895]], càrrec que pogué eixercir de forma efectiva en [[1897]], despuix de superar el vet imperial, fins a la seua mort en 1910.<ref>Joan B. Culla (2005). Breve Historia del Sionismo. Madrit: Alianza Editorial. p. 340. ISBN 978-84-206-8258-7.</ref> Fon admirat per [[Adolf Hitler]], qui va calificar a Lueger com "l'alcalde alemà més gran de tots els temps".<ref>Ian Kershaw (2000). Hitler, 1889-1936 (7ª edició). Barcelona: Ediciones Península. p. 778. ISBN 84-8307-319-6.</ref>

Se li considera com un polític populiste i demagoc que, en el cultiu del [[antisemitisme]] i el respal de la [[prensa groga]] de Viena, conseguí convertir-se en alcalde electe de dita ciutat en l'any [[1895]], càrrec que pogué eixercir de forma efectiva en [[1897]], despuix de superar el vet imperial, fins a la seua mort en 1910.<ref>Joan B. Culla (2005). Breve Historia del Sionismo. Madrit: Alianza Editorial. p. 340. ISBN 978-84-206-8258-7.</ref> Fon admirat per [[Adolf Hitler]], qui va calificar a Lueger com "l'alcalde alemà més gran de tots els temps".<ref>Ian Kershaw (2000). Hitler, 1889-1936 (7ª edició). Barcelona: Ediciones Península. p. 778. ISBN 84-8307-319-6.</ref>