Canvis

== Canonisació ==

== Canonisació ==

En l'any [[494]] Jorge de Capadòcia fon canonisat pel [[Papa]] [[Gelasio I]], més ho va incloure junt en «...''aquells els noms dels quals són justament reverenciats, pero els actes dels quals a soles són coneguts per Déu''».

En l'any [[494]] Jorge de Capadòcia fon canonisat pel [[Papa]] [[Gelasi I]], més ho va incloure junt en «...''aquells els noms dels quals són justament reverenciats, pero els actes dels quals a soles són coneguts per Déu''».

Esta afirmació no evitaria la creació de diverses històries [[apòcrif|apòcrifes]] sobre la seua vida, diverses d'elles plenes de [[milacre]]s. d'acort en la ''Enciclopèdia Catòlica'', el text més antic preservat sobre la vida del sant es troba en el ''[[Acta Sanctorum]] '', identificat per estudiosos com un [[palimpsest]] del [[sigle V]], «''ple d'extravagàncies i maravelles més allà de qualsevol credibilitat''».

Esta afirmació no evitaria la creació de diverses històries [[apòcrif|apòcrifes]] sobre la seua vida, diverses d'elles plenes de [[milacre]]s. d'acort en la ''Enciclopèdia Catòlica'', el text més antic preservat sobre la vida del sant es troba en el ''[[Acta Sanctorum]] '', identificat per estudiosos com un [[palimpsest]] del [[sigle V]], «''ple d'extravagàncies i maravelles més allà de qualsevol credibilitat''».

Cap a finals del [[sigle VI]], el [[abat]] [[Irlanda|irlandés]] [[Adomnanus]] de la [[abadia]] de l'illa de [[Iona]] relata algunes de les llegendes orientals de Jordi arreplegues pel [[bisbe]] [[Gal (Gàlia)|gal]] [[Arkulf]] en el seu [[pelegrinage]] a [[Terra Santa]] en l'any [[680]].

Cap a finals del [[sigle VI]], el [[abat]] [[Irlanda|irlandés]] [[Adomnanus]] de la [[abadia]] de l'illa de [[Iona]] relata algunes de les llegendes orientals de Jordi arreplegues pel [[bisbe]] [[Gal (Gàlia)|gal]] [[Arkulf]] en el seu [[pelegrinage]] a [[Terra Santa]] en l'any [[680]].

En els començaments del [[islam]], el sant cristià es va unir —A través del [[sincretisme]] religiós i cultural— En el [[profeta]] [[judaisme|judeu]] [[Elías]], el predicador judeu [[Samaria|samarità]] [[Pineas]] i el [[sant]] islàmic [[al-Hadr]] ('el vert', del [[idioma àrap|àrap]] ''hadir'') per a formar una figura religiosa que era i encara és venerada en les tres grans [[religió|religions]] [[monoteiste]]s.

En els començaments del [[islam]], el sant cristià es va unir —a través del [[sincretisme]] religiós i cultural— en el [[profeta]] [[judaisme|judeu]] [[Elías]], el predicador judeu [[Samaria|samarità]] [[Pineas]] i el [[sant]] islàmic [[al-Hadr]] ('el vert', del [[idioma àrap|àrap]] ''hadir'') per a formar una figura religiosa que era i encara és venerada en les tres grans [[religió|religions]] [[monoteiste]]s.

El nom de ''[[al-Hadr]] '' és més correntment transcrit com ''[[al-Khidr]] '' o ''[[al-Khadir]] '', mentres per a la parla hispana seria més correcte ''[[al-Jadir]] '' o ''[[al-Jidr]] ''.

El nom de ''[[al-Hadr]] '' és més correntment transcrit com ''[[al-Khidr]] '' o ''[[al-Khadir]] '', mentres per a la parla hispana seria més correcte ''[[al-Jadir]] '' o ''[[al-Jidr]] ''.