25 113
edicions
Canvis
Pàgina nova, en el contingut: «'''Joan Batiste Peset Aleixandre''' (Godella, 2 de juliol de 1886 - Paterna, 24 de maig de 1941) fon un mege, catedràtic d'universitat…»
'''Joan Batiste Peset Aleixandre''' ([[Godella]], [[2 de juliol]] de [[1886]] - [[Paterna]], [[24 de maig]] de [[1941]]) fon un mege, catedràtic d'universitat i polític [[Valencians|valencià]]. Rector de l'[[Universitat de Valéncia]] durant la [[Segona República espanyola|Segona República]], va presidir el partit d'[[Esquerra Republicana del País Valencià|Esquerra Republicana]] en [[Valéncia]]. Fon fusilat per la [[Franquisme|dictadura franquista]] despuix del final de la [[Guerra Civil espanyola|Guerra Civil]].
== Biografia ==
=== Inicis ===
Naixcut en la localitat valenciana de Godella en [[1886]], Joan Peset va pertànyer a una família de llarga tradició mèdica i intelectual, en noms com els de Mariano Peset de la Raga, Joan Peset Vidal, Tomás Peset Aleixandre, entre uns atres. El seu pare, [[Vicent Peset Cervera]], fon mege i catedràtic de Terapèutica; el seu germà [[Marià Peset Aleixandre]] fon arquitecte. Ademés, la família tenia una tradició de pensament lliberal, des de Mariano Peset de la Raga, qui va ser perseguit a principis del [[sigle XIX]], en els temps de l'absolutisme, per les seues [[Lliberalisme|idees lliberals]].
En a penes 22 anys, era ya doctor en Medicina, Ciències (secció Química) i Dret, ademés de pèrit químic i mecànic. Les seues excelents calificacions acadèmiques li varen fer mereixedor del Diploma de Cavaller de l'Orde Civil d'Alfons XII. En [[1908]] fon pensionat pel govern espanyol per a que ampliara els seus estudis en l'estranger. Estudià toxicologia en Jules Ogier en [[París]] i medicina forense en Alphonse Bertillon.
=== Trayectòria professional ===
La seua trayectòria professional es va decantar per la Medicina, sent un dels màxims exponents de la medicina experimental o de laboratori en Espanya i liderant un important grup experimentaliste en l'Universitat de Valéncia.
En [[1910]] va obtindre la càtedra de Medicina Llegal i Toxicologia en l'[[Universitat de Sevilla]] i, a l'any següent, la direcció del laboratori bacteriològic de la ciutat. Allí va treballar en la lluita contra l'epidèmia de [[tifus]] que en [[1912]] va atacar la capital andalusa.
En [[1916]] va tornar a Valéncia, a on fon nomenat catedràtic de Medicina Llegal en l'Universitat de Valéncia; se li va encarregar la creació de l'Institut Provincial d'Higiene, l'edifici de la qual va pagar en diners propis. Va descobrir un tractament contra la [[Meningitis|meningitis purulenta]], que va resultar d'una efectivitat absoluta, i va mamprendre una campanya antitífica. Com a responsable de salut pública de l'[[ajuntament de Valéncia]], va dirigir campanyes de vacunació per a acabar en les epidèmies.
En [[1913]] va participar en el I Congrés de Meges de llengua catalana (sic); el seu pare era un dels presidents d'honor. Fon membre de l'Institut Mèdic Valencià i va presidir l'Assamblea Mèdica Regional Valenciana de [[1918]].
Entre [[1928]] i [[1939]] va dirigir la tercera época de la revista ''Crónica Médica''.
En l'Universitat de Valéncia fon decà de la Facultat de Medicina entre [[1930]] i [[1931]]. Despuix de l'adveniment de la República, Peset seria successivament vicerrector de l'Universitat (entre [[1931]] i [[1932]]) i despuix de la dimissió del rector per ser nomenat magistrat del [[Tribunal Suprem d'Espanya|Tribunal Suprem]], rector (entre [[1932]] i [[1934]]).
Despuix del triumfo de les dretes en les eleccions de novembre de [[1933]], Peset va dimitir, encara que la seua dimissió no fon acceptada fins al 28 de maig de [[1934]]. Durant el seu mandat i el del seu antecessor, va tractar d'impulsar la democratisació de l'universitat, en la representació d'auxiliars i estudiants i la millora material de les instalacions. També fon un dels impulsors de la creació de l'[[Institut Cossío]] de Valéncia, obedint a un mateix caràcter de "renovació docent".
== Biografia ==
=== Inicis ===
Naixcut en la localitat valenciana de Godella en [[1886]], Joan Peset va pertànyer a una família de llarga tradició mèdica i intelectual, en noms com els de Mariano Peset de la Raga, Joan Peset Vidal, Tomás Peset Aleixandre, entre uns atres. El seu pare, [[Vicent Peset Cervera]], fon mege i catedràtic de Terapèutica; el seu germà [[Marià Peset Aleixandre]] fon arquitecte. Ademés, la família tenia una tradició de pensament lliberal, des de Mariano Peset de la Raga, qui va ser perseguit a principis del [[sigle XIX]], en els temps de l'absolutisme, per les seues [[Lliberalisme|idees lliberals]].
En a penes 22 anys, era ya doctor en Medicina, Ciències (secció Química) i Dret, ademés de pèrit químic i mecànic. Les seues excelents calificacions acadèmiques li varen fer mereixedor del Diploma de Cavaller de l'Orde Civil d'Alfons XII. En [[1908]] fon pensionat pel govern espanyol per a que ampliara els seus estudis en l'estranger. Estudià toxicologia en Jules Ogier en [[París]] i medicina forense en Alphonse Bertillon.
=== Trayectòria professional ===
La seua trayectòria professional es va decantar per la Medicina, sent un dels màxims exponents de la medicina experimental o de laboratori en Espanya i liderant un important grup experimentaliste en l'Universitat de Valéncia.
En [[1910]] va obtindre la càtedra de Medicina Llegal i Toxicologia en l'[[Universitat de Sevilla]] i, a l'any següent, la direcció del laboratori bacteriològic de la ciutat. Allí va treballar en la lluita contra l'epidèmia de [[tifus]] que en [[1912]] va atacar la capital andalusa.
En [[1916]] va tornar a Valéncia, a on fon nomenat catedràtic de Medicina Llegal en l'Universitat de Valéncia; se li va encarregar la creació de l'Institut Provincial d'Higiene, l'edifici de la qual va pagar en diners propis. Va descobrir un tractament contra la [[Meningitis|meningitis purulenta]], que va resultar d'una efectivitat absoluta, i va mamprendre una campanya antitífica. Com a responsable de salut pública de l'[[ajuntament de Valéncia]], va dirigir campanyes de vacunació per a acabar en les epidèmies.
En [[1913]] va participar en el I Congrés de Meges de llengua catalana (sic); el seu pare era un dels presidents d'honor. Fon membre de l'Institut Mèdic Valencià i va presidir l'Assamblea Mèdica Regional Valenciana de [[1918]].
Entre [[1928]] i [[1939]] va dirigir la tercera época de la revista ''Crónica Médica''.
En l'Universitat de Valéncia fon decà de la Facultat de Medicina entre [[1930]] i [[1931]]. Despuix de l'adveniment de la República, Peset seria successivament vicerrector de l'Universitat (entre [[1931]] i [[1932]]) i despuix de la dimissió del rector per ser nomenat magistrat del [[Tribunal Suprem d'Espanya|Tribunal Suprem]], rector (entre [[1932]] i [[1934]]).
Despuix del triumfo de les dretes en les eleccions de novembre de [[1933]], Peset va dimitir, encara que la seua dimissió no fon acceptada fins al 28 de maig de [[1934]]. Durant el seu mandat i el del seu antecessor, va tractar d'impulsar la democratisació de l'universitat, en la representació d'auxiliars i estudiants i la millora material de les instalacions. També fon un dels impulsors de la creació de l'[[Institut Cossío]] de Valéncia, obedint a un mateix caràcter de "renovació docent".