126 643
edicions
Canvis
Pàgina nova, en el contingut: «thumb|350px|Quadro de [[Joaquim Sorolla "¡ Encara diuen que el peix és car !", M…»
[[File:Joaquín Sorolla y Bastida - Aún dicen que el pescado es caro.jpg|thumb|350px|Quadro de [[Joaquim Sorolla]] "¡ Encara diuen que el peix és car !", [[Museu del Prado]], [[Madrit]]]]
'''''¡ Encara diuen que el peix és car !''''' és una coneguda obra del [[Postimpresionisme|pintor postimpressioniste]] [[Comunitat Valenciana|valencià]] [[Joaquín Sorolla]]. Data de l'any [[1894]], està eixecutat [[Pintura a l'oli|a l'oli]] sobre [[llenç]] i medix 151,5 [[centímetro]]s d'alt per 204 cm d'ample.
És una obra que s'enquadra dins de la primera etapa de la producció del pintor i pot incloure's en el gènero denominat realisme social. Va obtindre una Medalla de Primera Classe en l'Exposició Nacional de Belles arts celebrada en l'any [[1895]]. Eixe mateix any va ser adquirida per l'estat espanyol.
El títul del quadro procedix de la novela Flor de Maig escrita per [[Vicente Blasco Ibáñez]] que es desenrolla en les plages del [[barri del Cabanyal]] en [[Valéncia]]. En un dels passages, mor en la mar un peixcador cridat Pascualet i la seua tia es llamenta de lo succeït mentres exclama: «¡ Que vingueren allí totes les raboses que regatejaven en comprar en la peixcateria! ¿Encara els semblava car el peix? ¡A dur devia costar la lliura...!»
L'escena que es representa mostra a dos peixcadors mentres atenen a un tercer que ha sofrit un accident; este es troba en el tors nuet i del seu coll pen una medalla, que provablement correspon a la Verge del Carmen, protectora dels hòmens de la mar. Al voltant dels personages poden observar-se diversos objectes habituals en l'interior de les embarcacions: un candil, un tonell per a l'aigua dolça, cordes i varis peixos.
S'expon en el [[Museu del Prado]] de [[Madrit]].
== Referències ==
* Equipo editorial Libsa (ed) (2009). Sorolla. Alcobendas, Madrid: Editorial LIBSA. p. 218. ISBN 978-84-662-1879-5.
[[Categoria:Pintura]]
[[Categoria:Joaquim Sorolla]]
'''''¡ Encara diuen que el peix és car !''''' és una coneguda obra del [[Postimpresionisme|pintor postimpressioniste]] [[Comunitat Valenciana|valencià]] [[Joaquín Sorolla]]. Data de l'any [[1894]], està eixecutat [[Pintura a l'oli|a l'oli]] sobre [[llenç]] i medix 151,5 [[centímetro]]s d'alt per 204 cm d'ample.
És una obra que s'enquadra dins de la primera etapa de la producció del pintor i pot incloure's en el gènero denominat realisme social. Va obtindre una Medalla de Primera Classe en l'Exposició Nacional de Belles arts celebrada en l'any [[1895]]. Eixe mateix any va ser adquirida per l'estat espanyol.
El títul del quadro procedix de la novela Flor de Maig escrita per [[Vicente Blasco Ibáñez]] que es desenrolla en les plages del [[barri del Cabanyal]] en [[Valéncia]]. En un dels passages, mor en la mar un peixcador cridat Pascualet i la seua tia es llamenta de lo succeït mentres exclama: «¡ Que vingueren allí totes les raboses que regatejaven en comprar en la peixcateria! ¿Encara els semblava car el peix? ¡A dur devia costar la lliura...!»
L'escena que es representa mostra a dos peixcadors mentres atenen a un tercer que ha sofrit un accident; este es troba en el tors nuet i del seu coll pen una medalla, que provablement correspon a la Verge del Carmen, protectora dels hòmens de la mar. Al voltant dels personages poden observar-se diversos objectes habituals en l'interior de les embarcacions: un candil, un tonell per a l'aigua dolça, cordes i varis peixos.
S'expon en el [[Museu del Prado]] de [[Madrit]].
== Referències ==
* Equipo editorial Libsa (ed) (2009). Sorolla. Alcobendas, Madrid: Editorial LIBSA. p. 218. ISBN 978-84-662-1879-5.
[[Categoria:Pintura]]
[[Categoria:Joaquim Sorolla]]