Llínea 22: |
Llínea 22: |
| Despuix de ser elegit president Patassé va anunciar un govern d'unitat nacional a principis de [[1997]], les tropes rebels es varen negar a renunciar a una base militar en la ciutat de Bangui i en [[juny]] d'eixe mateix any varen esclatar nous combats. | | Despuix de ser elegit president Patassé va anunciar un govern d'unitat nacional a principis de [[1997]], les tropes rebels es varen negar a renunciar a una base militar en la ciutat de Bangui i en [[juny]] d'eixe mateix any varen esclatar nous combats. |
| | | |
− | === Rebelió de 2013 === | + | === Rebelió de l'any 2013 === |
− | A fins de [[2012]] la coalició Séléka es va rebelar contra el govern autocràtic i va conquistar la ciutat. Despuix de capturar Bria, Sibut i atres ciutats importants, varen estar prop de controlar Damara, l'última ciutat estratègica abans de Bangui. [[França]] i els [[Estats Units]] varen refusar recolzar al president i els països veïns varen reforçar la Força Multinacional Centreafricana. | + | A finals de l'any [[2012]] la coalició Séléka es va rebelar contra el govern autocràtic i va conquistar la ciutat. Despuix de capturar Bria, Sibut i atres ciutats importants, varen estar prop de controlar Damara, l'última ciutat estratègica abans de Bangui. [[França]] i els [[Estats Units]] varen refusar recolzar al president i els països veïns varen reforçar la Força Multinacional Centreafricana. |
| | | |
| En [[giner]] de l'any [[2013]], els rebels varen detindre les seues incursions, esperançats en buscar una negociació. Despuix d'una cessació del fòc i un acort de poders compartits, Séléka i el president François Bozizé varen acordar acceptar les demandes dels rebels de lliberar presoners rebels i expulsar les tropes estrangeres del país. L'acort va permetre a Bozizé completar el seu periodo en la presidència i incloure a membres de Séléka en un nou govern. També es va acordar que es realisarien noves eleccions en l'any [[2016]]. L'acort no es va alcançar i els rebels varen capturar Bangui el [[23 de març]] de 2013, forçant a Bozizé a abandonar la capital. | | En [[giner]] de l'any [[2013]], els rebels varen detindre les seues incursions, esperançats en buscar una negociació. Despuix d'una cessació del fòc i un acort de poders compartits, Séléka i el president François Bozizé varen acordar acceptar les demandes dels rebels de lliberar presoners rebels i expulsar les tropes estrangeres del país. L'acort va permetre a Bozizé completar el seu periodo en la presidència i incloure a membres de Séléka en un nou govern. També es va acordar que es realisarien noves eleccions en l'any [[2016]]. L'acort no es va alcançar i els rebels varen capturar Bangui el [[23 de març]] de 2013, forçant a Bozizé a abandonar la capital. |
Llínea 31: |
Llínea 31: |
| Bangui ha segut escenari d'una intensa activitat i destrucció rebel durant les décades d'agitació política, incloent la rebelió actual. Per l'inestabilitat política, la ciutat va ser nomenada en l'any [[1996]] com una de les ciutats més perilloses del món. | | Bangui ha segut escenari d'una intensa activitat i destrucció rebel durant les décades d'agitació política, incloent la rebelió actual. Per l'inestabilitat política, la ciutat va ser nomenada en l'any [[1996]] com una de les ciutats més perilloses del món. |
| | | |
| + | |
| == Geografia == | | == Geografia == |
| [[File:Ubangi_river_near_Bangui.jpg|thumb|250px|Riu Ubangui prop de Bangui]] | | [[File:Ubangi_river_near_Bangui.jpg|thumb|250px|Riu Ubangui prop de Bangui]] |