126 672
edicions
Canvis
sense resum d'edició
[[Archiu:Sarajevo montaje.jpg|thumb|250px|Vistes panoràmiques de Sarajevo]]
[[Archiu:Sarajevo montaje.jpg|thumb|250px|Vistes panoràmiques de Sarajevo]]
'''Sarajevo''' (en [[cirílic]]: ''Сарајево''; pronunciat sǎra(j)iʋo) és la [[Capital (política)|capital]] i ciutat més poblada de [[Bòsnia i Herzegovina]], en una població de 275 000 habitants en les quatre municipalitats que formen la ciutat, i en un àrea metropolitana de 405 930 habitants en el [[cantó de Sarajevo]].<ref>{{Cita web|url=http://www.statistika.ba/?show=7#tab2|títul=Segons el cens realisat en l'any 2013|fechaacceso=5 de novembre de 2016|sitioweb=www.statistika.ba}}</ref><ref name=FZS>{{cita web |url=http://fzs.ba/saopcenja/2009/14.2.1.pdf|títul=SAOPENJE PRIOPENJE First release|fechaacceso=6 de setembre de 2017|autor=Federal Office of Statistics, Federation of Bòsnia and Hercegovina|data=31 de decembre de 2006 |obra=Annually statistical information |idioma=bosni i anglés |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20160305074753/http://fzs.ba/saopcenja/2009/14.2.1.pdf |fechaarchivo=5 de març de 2016}}</ref> És també la capital de la [[Federació de Bòsnia i Herzegovina]], aixina com el centre del cantó de Sarajevo. Contigua a ella (i agrupant barris que abans de la guerra també formaven part de Sarajevo) es troba [[Sarajevo Oriental]] que és la ciutat capital ''[[de jure]]'' de la [[República Sérbia de Bosnia]].
'''Sarajevo''' (en [[cirílic]]: ''Сарајево''; pronunciat sǎra(j)iʋo) és la [[Capital (política)|capital]] i ciutat més poblada de [[Bòsnia i Herzegovina]], en una població de 275.000 habitants en les quatre municipalitats que formen la ciutat, i en un àrea metropolitana de 405.930 habitants en el [[cantó de Sarajevo]].<ref>{{Cita web|url=http://www.statistika.ba/?show=7#tab2|títul=Segons el cens realisat en l'any 2013|fechaacceso=5 de novembre de 2016|sitioweb=www.statistika.ba}}</ref><ref name=FZS>{{cita web |url=http://fzs.ba/saopcenja/2009/14.2.1.pdf|títul=SAOPENJE PRIOPENJE First release|fechaacceso=6 de setembre de 2017|autor=Federal Office of Statistics, Federation of Bòsnia and Hercegovina|data=31 de decembre de 2006 |obra=Annually statistical information |idioma=bosni i anglés |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20160305074753/http://fzs.ba/saopcenja/2009/14.2.1.pdf |fechaarchivo=5 de març de 2016}}</ref> És també la capital de la [[Federació de Bòsnia i Herzegovina]], aixina com el centre del cantó de Sarajevo. Contigua a ella (i agrupant barris que abans de la guerra també formaven part de Sarajevo) es troba [[Sarajevo Oriental]] que és la ciutat capital ''[[de jure]]'' de la [[República Sérbia de Bosnia]].
Sarajevo està emplaçada en una vall en la [[Bòsnia (regió)|regió de Bòsnia]], rodejada dels [[Alps Dinárics]] i entorn al riu [[Miljacka]]. El centre de la ciutat es troba a 511 m sobre el nivell de la mar mentres que alguns barris alcancen els 700 m, lo que fa de Sarajevo una de les ciutats a més altura en [[Europa]]. Els picos montanyosos que rodegen Sarajevo alcancen i sobrepassen els 2000 m.
Sarajevo està emplaçada en una vall en la [[Bòsnia (regió)|regió de Bòsnia]], rodejada dels [[Alps Dinárics]] i entorn al riu [[Miljacka]]. El centre de la ciutat es troba a 511 m sobre el nivell de la mar mentres que alguns barris alcancen els 700 m, lo que fa de Sarajevo una de les ciutats a més altura en [[Europa]]. Els picos montanyosos que rodegen Sarajevo alcancen i sobrepassen els 2000 m.
La ciutat és coneguda per la seua tradicional diversitat religiosa, en fidels [[Islam|musulmans]], [[Iglésia ortodoxa|ortodoxos]], [[catòlics]] i [[Judaisme|judeus]], que duen convivint des de fa sigles. Per esta llarga i rica història de diversitat religiosa i coexistència, Sarajevo és coneguda com la «Jerusalem d'Europa».<ref name="In Europe's Jerusalem">{{cita web|nom=Josip|llinage=Stilinovic|url=http://www.cwnews.com/news/viewstory.cfm?recnum=21006|títul=In Europe's Jerusalem|sitioweb=Catholic World News|idioma=en|data=3 de febrer de 2002|fechaacceso=5 d'agost de 2006}}</ref>
La ciutat és coneguda per la seua tradicional diversitat religiosa, en fidels [[Islam|musulmans]], [[Iglésia ortodoxa|ortodoxos]], [[catòlics]] i [[Judaisme|judeus]], que duen convivint des de fa sigles. Per esta llarga i rica història de diversitat religiosa i coexistència, Sarajevo és coneguda com la «Jerusalem d'Europa».<ref name="In Europe's Jerusalem">{{cita web|nom=Josip|llinage=Stilinovic|url=http://www.cwnews.com/news/viewstory.cfm?recnum=21006|títul=In Europe's Jerusalem|sitioweb=Catholic World News|idioma=en|data=3 de febrer de 2002|fechaacceso=5 d'agost de 2006}}</ref>
Encara que els primers assentaments en la zona daten dels temps prehistòrics, la moderna ciutat de Sarajevo fon edificada com a fortalea per a l'[[Imperi otomà]] en el [[sigle XV]].<ref>Valerijan, Žujo; Imamović, Mustafa; Ćurovac, Muhamed. Sarajevo.</ref> Sarajevo ha atret l'atenció internacional en vàries ocasions a lo llarc de la seua història: en l'any [[1914]] tingué lloc l'[[Atentat de Sarajevo]] en l'assessinat de l'archidu. d'Àustria, que acabà sent el detonant definitiu per a l'esclat de la [[Primera Guerra Mundial]]. Setanta anys despuix, la ciutat organisà els [[Jocs Olímpics d'hivern de 1984]]. Al començament de la década de 1990, Sarajevo sofrí el [[Lloc de Sarajevo|major sege en l'història de la guerra moderna]] durant la [[Guerra de Bòsnia]]. Hui en dia, la ciutat s'està recuperant i adaptant a la realitat de la posguerra, i és el centre cultural i econòmic del país.<ref>{{cita web|nom=Steve|apellido=Kelley|url=http://seattletimes.nwsource.com/html/sports/2003174149_kell04.html|títul=Rising Sarajevo finds hope again|obra=[[The Seattle Claves]]|idioma=en|fechaacceso=19 d'agost de 2006}}</ref> Sarajevo es va convertir en una de les primeres ciutats europees en contar en una ret de [[Tramvia de Sarajevo|tramvia elèctric]] en servici ininterromput en la ciutat.<ref>[http://www.amazon.co.uk/dp/1741047315] Lonely Planet: Best Cities in the World</ref>
Encara que els primers assentaments en la zona daten dels temps prehistòrics, la moderna ciutat de Sarajevo fon edificada com a fortalea per a l'[[Imperi otomà]] en el [[sigle XV]].<ref>Valerijan, Žujo; Imamović, Mustafa; Ćurovac, Muhamed. Sarajevo.</ref> Sarajevo ha atret l'atenció internacional en vàries ocasions a lo llarc de la seua història: en l'any [[1914]] tingué lloc l'[[Atentat de Sarajevo]] en l'assessinat de l'archidu. d'Àustria, que acabà sent el detonant definitiu per a l'esclat de la [[Primera Guerra Mundial]]. Setanta anys despuix, la ciutat organisà els [[Jocs Olímpics d'hivern de 1984]]. Al començament de la [[década de 1990]], Sarajevo sofrí el [[Lloc de Sarajevo|major sege en l'història de la guerra moderna]] durant la [[Guerra de Bòsnia]]. Hui en dia, la ciutat s'està recuperant i adaptant a la realitat de la posguerra, i és el centre cultural i econòmic del país.<ref>{{cita web|nom=Steve|apellido=Kelley|url=http://seattletimes.nwsource.com/html/sports/2003174149_kell04.html|títul=Rising Sarajevo finds hope again|obra=[[The Seattle Claves]]|idioma=en|fechaacceso=19 d'agost de 2006}}</ref> Sarajevo es va convertir en una de les primeres ciutats europees en contar en una ret de [[Tramvia de Sarajevo|tramvia elèctric]] en servici ininterromput en la ciutat.<ref>[http://www.amazon.co.uk/dp/1741047315] Lonely Planet: Best Cities in the World</ref>
== Etimologia ==
== Etimologia ==