3686
edicions
Canvis
sense resum d'edició
Les '''Normes del Puig'''<sup>1</sup> són les normes ortogràfiques creades per la RACV en la dècada del 1970.
Les '''Normes del Puig''' (o '''Normes d'El Puig''') són les normes ortogràfiques per al [[Llengua valenciana|valencià]] creades per la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] en la década del 1970. La seu denominació és deguda a que foren presentades en el municipi valencià d'[[El Puig]] en 1981.
== Normes Ortogràfiques ==
== Normes Ortogràfiques ==
===El nom de les lletres===
===El nom de les lletres===
'''L’ALFABET'''
'''L’ALFABET'''
En valencià l'[[alfabet]] consonàntic és el següent:
En [[Llengua Valenciana|Valencià]] [[Alfabet|l’alfabet]] consonàntic és el següent:
b, be
b, be
2. En els prefixos AB-, OB-, ABS-, OBS-, SUB-: abces, obtus, abstracte, obstaculisar, subproducte.
2. En els prefixos AB-, OB-, ABS-, OBS-, SUB-: abces, obtus, abstracte, obstaculisar, subproducte.
3. Davant de D, en diferent silaba, posarem B i no P: abdica, abdomen.
3. Davant de D, en diferent sílaba, posarem B i no P: abdica, abdomen.
4. Mai en posicio final de paraula, encara que en derivar (en el plural se conserva) se transforme en B:
4. Mai en posició final de paraula, encara que en derivar (en el plural se conserva) se transforme en B:
:::- arap, no arab, pero arabisar
:::- àrap, no arab, pero arabisar
:::- verp, no verb, pero verbal
:::- verp, no verb, pero verbal
:::- mossarap, no mossarab, pero mossarabisme
:::- mossàrap, no mossarab, pero mossarabisme
::1.1. Inicial i interior de paraula davant de A, O, U: casa, cosa, cult, ficar, recort, ocult.
::1.1. Inicial i interior de paraula davant de A, O, U: casa, cosa, cult, ficar, recort, ocult.
::1.2. En principi de silaba formant els grups consonantics CR, CL: crida, clau, dimecres,_ -. proclamà.
::1.2. En principi de sílaba formant els grups consonàntics CR, CL: crida, clau, dimecres,_ -. proclamà.
::1.3. Davant de C, D, S, T, Z: accio, anecdota, dacsa, actua, eczema.
::1.3. Davant de C, D, S, T, Z: acció, anècdota, dacsa, actua, eczema.
::1.4. En final de paraula, encara que en derivar (en el plural se conserva) se transforme en G o se conserve:
::1.4. En final de paraula, encara que en derivar (en el plural se conserva) se transforme en G o se conserve:
:::- atac, no atag, pero ataca
:::- atac, no atag, pero ataca
:::- prolec, no proleg, pero prologa
:::- pròlec, no pròleg, pero prologa
:::- fanc, no fang, pero fangos
:::- fanc, no fang, pero fangos
2. En so de [s] (cendra)
2. En so de [s] (cendra)
::2.1. Inicial i interior de paraula, davant de E, I: cel, cinc, incert, provincia.
::2.1. Inicial i interior de paraula, davant de E, I: cel, cinc, incert, província.
::2.2. Davant de A, O, U, escriurem c (cedeta): caçar, llançol, vençut.
::2.2. Davant de A, O, U, escriurem c (cedeta): caçar, llançol, vençut.
::2.3. En posicio final de paraula, escriurem ç, sempre que en derivar s'escriga c:
::2.3. En posició final de paraula, escriurem ç, sempre que en derivar s'escriga c:
:::- capaç, capacitat
:::- capaç, capacitat
:::- comerç, comerciar
:::- comerç, comerciar
::2.4. En els sufixos -ac/-aça, -uç/-uça (aumentatius, despectius) i -iç/-iça (materia o tendencia):
::2.4. En els sufixos -ac/-aça, -uç/-uça (aumentatius, despectius) i -iç/-iça (matèria o tendència):
:::- bonaç, malaltuç, pastiç.
:::- bonaç, malaltuç, pastiç.
::1.1. Inicial i interior de paraula entre vocals i darrere de consonants:
::1.1. Inicial i interior de paraula entre vocals i darrere de consonants:
:::- chufa, Chirivella, clochina, archiu.
:::- chufa, Chirivella, clòchina, archiu.
::1.2. En final de paraula escriurem IG o G (vore G, 3).
::1.2. En final de paraula escriurem IG o G (vore G, 3).
2. En so de [k] (March)
2. En so de [k] (March)
::2.1. En posicio final de paraula, en els pobles i llinages que la tenen per tradicio:
::2.1. En posició final de paraula, en els pobles i llinages que la tenen per tradició:
:::- Albuixech, Albiach.
:::- Albuixech, Albiach.
'''S'escriu D (dit)'''
'''S'escriu D (dit)'''
1. En principi i mig de paraula: donar, idea. Excepte en derivats de AT grec (atles, atleta, atmosfera, etc.) i davant de Z (batzoles, dotze).
1. En principi i mig de paraula: donar, idea. Excepte en derivats de AT grec (atles, atleta, atmòsfera, etc.) i davant de Z (batzoles, dotze).
2. En el grup consonantic DR: drago, moldre.
2. En el grup consonàntic DR: drago, moldre.
3. Mai en posicio final de paraula, encara que en derivar s'escriga D:
3. Mai en posició final de paraula, encara que en derivar s'escriga D:
:::- vert, no verd pero verdor.
:::- vert, no verd pero verdor.
::1.1. Inicial i interior de paraula davant de A, O, U (solament G):
::1.1. Inicial i interior de paraula davant de A, O, U (solament G):
:::- gabia, got, gust, regal, engolir, aigua.
:::- gàbia, got, gust, regal, engolir, aigua.
::1.2. Inicial i interior de paraula davant de E, I (GU):
::1.2. Inicial i interior de paraula davant de E, I (GU):
:::- guerra, guisar, figuera, esguita.
:::- guerra, guisar, figuera, esguita.
::1.3. Davant de UE, UI, portará dieresis la U quan se pronuncia:
::1.3. Davant de UE, UI, portarà diéresis la U quan se pronuncia:
:::- aigües, llingüistic.
:::- aigües, llingüístic.
::1.4.En principi de paraula o de silaba, en els grups consonantics GR, GL:
::1.4.En principi de paraula o de silaba, en els grups consonàntics GR, GL:
:::- gracies, glop, agrana, regle.
:::- gràcies, glop, agrana, regle.
::1.5. Davant de D, M, N:
::1.5. Davant de D, M, N:
::- Magdalena, fragmentar, insignificancia.
::- Magdalena, fragmentar, insignificància.
::Excepte en cultismes com:
::Excepte en cultismes com:
:::- acme, dracma, esticnina, iconografia, tecnic, anecdota, sinecdoque i derivats.
:::- acme, dracma, estricnina, iconografia, tècnic, anècdota, sinècdoque i derivats.
::1.6. Mai en posicio final de paraula, encara que en derivar (en plural se conserva) s'escriga G:
::1.6. Mai en posició final de paraula, encara que en derivar (en plural se conserva) s'escriga G:
:::- amic, no amig, pero amigar.
:::- amic, no amig, pero amigar.
2. En so de [g] (girar)
2. En so de [g] (girar)
::2.1. En posicio inicial de paraula i interior davant de E, I:
::2.1. En posició inicial de paraula i interior davant de E, I:
:::- argila, gel, giner.
:::- argila, gel, giner.
::Excepte davant de -ecc-, -ect-:
::Excepte davant de -ecc-, -ect-:
:::- objeccio, objectiu i algunes mes
:::- objecció, objectiu i algunes mes
::i en uns atres noms de procedencia grega o biblica:
::i en uns atres noms de procedència grega o bíblica:
:::- Jesus, Jeroni, Jeremies, Jerusalem, jerarquia, jeroglific.
:::- Jesús, Jeroni, Jeremies, Jerusalem, jerarquia, jeroglífic.
::2.3. En posicio final de paraula la G darrere de I no es sonora, encara que en derivar se transforme:
::2.3. En posició final de paraula la G darrere de I no es sonora, encara que en derivar se transforme:
:::- mig, pero miger.
:::- mig, pero miger.
:::- oreig, pero orejar.
:::- oreig, pero orejar.
::2.4. No escriurem TG/TJ perque en valencià no hi ha mes que un so africat sonor, representat per G/J en qualsevol posicio:
::2.4. No escriurem TG/TJ perque en valencià no hi ha mes que un so africat sonor, representat per G/J en qualsevol posició:
:::- viage, no viatge.
:::- viage, no viatge.
3. En so de [c] (roig)
3. En so de [c] (roig)
::3.1. En final de paraula en el grup IG darrere de A, E, O, U o de consonant, sempre que la I siga atona i muda:
::3.1. En final de paraula en el grup IG darrere de A, E, O, U o de consonant, sempre que la I siga àtona i muda:
:::- vaig, veig, goig, fuig, Elig, Barig. (Excepte Calig i Tirig en les que la I del grup se pronuncía.)
:::- vaig, veig, goig, fuig, Elig, Barig. (Excepte Calig i Tirig en les que la I del grup se pronuncia.)
::3.2. En posicio final de paraula, darrere de I tonica:
::3.2. En posició final de paraula, darrere de I tònica:
:::- desig, frig.
:::- desig, frig.
::3.3. En posicio final de paraula apareix sempre [c], representat per IG, G, encara que en derivar se transforme en la sonora correspondent (G davant E, I i J davant A, O, U), o se mantinga (CH en tots els casos):
::3.3. En posició final de paraula apareix sempre [c], representat per IG, G, encara que en derivar se transforme en la sonora corresponent (G davant E, I i J davant A, O, U), o se mantinga (CH en tots els casos):
:::- trepig, trepigen.
:::- trepig, trepigen.
No te cap de so.
No te cap de so.
l. En principi i mig de paraula, en les que sent etimologica s'ha conservat per l'us: herba, huí, hivern.
l. En principi i mig de paraula, en les que sent etimològica s'ha conservat per l'us: herba, huí, hivern.
2. No l'escriurem en aquelles paraules que a pesar del seu orige etimologic, s'han escrit aixina des d'un principi: avorrir.
2. No l'escriurem en aquelles paraules que a pesar del seu orige etimològic, s'han escrit aixina des d'un principi: avorrir.
'''S'escriu J (jardi)'''
'''S'escriu J (jardí)'''
1. En posicio inicial i interior de paraula davant de A, O, U:
1. En posició inicial i interior de paraula davant de A, O, U:
:::- jaqueta, jove, jugar, puja, rajola, ajunta.
:::- jaqueta, jove, jugar, puja, rajola, ajunta.
2. Davant de -ecc-, -ect-:
2. Davant de -ecc-, -ect-:
:::- objecte, objeccio, subjecte, objectiu (vore Y, 4).
:::- objecte, objecció, subjecte, objectiu (vore Y, 4).
3. Davant de E (vore G, 2.1.)
3. Davant de E (vore G, 2.1.)
:::- almagasen, dol.
:::- almagasen, dol.
3. En els grups consonantics BL, CL, FL, GL, PL:
3. En els grups consonàntics BL, CL, FL, GL, PL:
:::- blau, clau, flama, glop, plat, noblea, aclamar, unflar, aglutinar, aplanar.
:::- blau, clau, flama, glop, plat, noblea, aclamar, unflar, aglutinar, aplanar.
1. En inicial, interior i final de paraula:
1. En inicial, interior i final de paraula:
:::- llet, lliberal, fillia, rella, poll, manoll, bolleti, ralla.
:::- llet, lliberal, fillia, rella, poll, manoll, bolletí, ralla.
1. En inicial, interior i final de paraula:
1. En inicial, interior i final de paraula:
:::- mar, mestre, flama, cami, fum, estem.
:::- mar, mestre, flama, camí, fum, estem.
2. Davant de P, B, M:
2. Davant de P, B, M:
3. En el prefix circum- quan li seguix una atra consonant:
3. En el prefix circum- quan li seguix una atra consonant:
:::- circumstancia, circumnavegacio, circumferencia.
:::- circumstancia, circumnavegació, circumferència.
4. Mal davant de V ni F:
4. Mal davant de V ni F:
::Excepte els cultismes:
::Excepte els cultismes:
:::- emfasis, emfisema, emfiteusis, amfora.
:::- émfasis, emfisema, emfiteusis, àmfora.
3. Davant de consonant, excepte B, M, P:
3. Davant de consonant, excepte B, M, P:
:::- enveja, confit, planta, gandul.
:::- enveja, confit, planta, gandul.
4. Davant de M per excepcio, en paraules que ajunten N final a M inicial:
4. Davant de M per excepció, en paraules que ajunten N final a M inicial:
:::- enmig, granment.
:::- enmig, granment.
1. En inicial, interior i fi de paraula:
1. En inicial, interior i fi de paraula:
:::- nyespla, pinyo, riny.
:::- nyespla, pinyó, riny.
'''S'escriu P (posar)'''
'''S'escriu P (posar)'''
1. En posicio inicial de paraula:
1. En posició inicial de paraula:
:::- puny.
:::- puny.
2. En interior de paraula davant de T, C, Ç, S, N:
2. En interior de paraula davant de T, C, Ç, S, N:
:::- concepte, concepcio, capçal, hipnotic, eclipse. Excepte: dissabte, dubte, sobte.
:::- concepte, concepció, capçal, hipnòtic, eclipse. Excepte: dissabte, dubte, sobte.
3. En posicio final de paraula, encara que en derivar (en el plural se conserva) se transforme en B o se mantinga:
3. En posició final de paraula, encara que en derivar (en el plural se conserva) se transforme en B o se mantinga:
:::- cap, no cab, pero cabut.
:::- cap, no cab, pero cabut.
'''S'escriu Q (quinze)'''
'''S'escriu Q (quinze)'''
1. En inicial i interior de paraula, seguída de U muda, davant E, I:
1. En inicial i interior de paraula, seguida de U muda, davant E, I:
:::- queixa, quilat, alquería, sequía.
:::- queixa, quilat, alqueria, sequia.
::Si la U se pronuncía, du dieresis, com se diu en el numero 3.
::Si la U se pronuncia, du diéresis, com se diu en el número 3.
2. En inicial i interior de paraula, davant de U atona seguida de A, O, forrnant diftonc:
2. En inicial i interior de paraula, davant de U àtona seguida de A, O, formant diftonc:
:::- quatre, quocient.
:::- quatre.
::Excepte:
::Excepte:
:::- ipecacuana i els derivats de cuiro, cuina, evacuar, conspicu, perspicu, proficu, vacu, promiscu.
:::- ipecacuana i els derivats de cuiro, cuina, evacuar, conspicu, perspicu, proficu, vacu, promiscu.
3. En inicial i interior de paraula, quan una U atona vaja seguida de E, I, i s'haja de pronunciar, portará dieresis:
3. En inicial i interior de paraula, quan una U àtona vaja seguida de E, I, i s'haja de pronunciar, portarà diéresis:
:::- qüestio, obliqüitat.
:::- qüestió, obliqüitat.
::1.2. En interior de paraula darrere de M, N, S:
::1.2. En interior de paraula darrere de M, N, S:
:::- somris, enriquir, israeli.
:::- somris, enriquir, israelí.
2. En so de [r] (cara)
2. En so de [r] (cara)
'''S'escriu RR (guerra)'''
'''S'escriu RR (guerra)'''
1. En posicio intervocalica:
1. En posició intervocàlica:
:::- carro, errar.
:::- carro, errar.
::i de la A- en valor negatiu:
::i de la A- en valor negatiu:
:::- asilabic.
:::- asilàbic.
::1.4. En final de paraula encara que en derivar se conserve senzilla per transforrnar-se en sonora o se duplique per continuar sorda:
::1.4. En final de paraula encara que en derivar se conserve senzilla per transformar-se en sonora o se duplique per continuar sorda:
:::- mes, mesos.
:::- mes, mesos.
2. En so de [z] (cosa)
2. En so de [z] (cosa)
::2.1. En posicio intervocalica:
::2.1. En posició intervocàlica:
:::- casa, promesa.
:::- casa, promesa.
'''S'escriu SS (passar)'''
'''S'escriu SS (passar)'''
1. En posicio intervocalica:
1. En posició intervocalica:
:::- posseir, massa.
:::- posseir, massa.
:::- dotze.
:::- dotze.
5. En posicio final de paraula posarém sempre T encara que en derivar se transforrne en D o se conserve:
5. En posició final de paraula posarém sempre T encara que en derivar se transforrne en D o se conserve:
:::- fort, fortalea.
:::- fort, fortalea.
::De tots els verps acabats en -AR.
::De tots els verps acabats en -AR.
3. Mai en posicio final de paraula encara que en derivar s'escriga V:
3. Mai en posició final de paraula encara que en derivar s'escriga V:
:::- serf, no serv, pero servir.
:::- serf, no serv, pero servir.
:::- pixar, seguixen, vixca.
:::- pixar, seguixen, vixca.
::1.3. En els increments incoatius de la 3.ª conjugacio (-ixc, -ixqu-):
::1.3. En els increments incoatius de la 3.ª conjugació (-ixc, -ixqu-):
:::- oferixca, servixques.
:::- oferixca, servixques.
:::- reflexio, axial.
:::- reflexio, axial.
::2.2. En posicio final, en algunes paraules:
::2.2. En posició final, en algunes paraules:
:::- perplex, prefix.
:::- perplex, prefix.
'''S'escriu Y (yo)'''
'''S'escriu Y (yo)'''
1. En posicio inicial de paraula davant de vocal:
1. En posició inicial de paraula davant de vocal:
:::- yuxtaposar.
:::- yuxtaposar.
:::- protozoari, benzoic.
:::- protozoari, benzoic.
===Apòstrof===
Es un signe ortografic (') que es posa en unir certes paraules, eludint una vocal. Les paraules que poden presentar la forma apostrofada son:
Es un signe ortogràfic (') que es posa en unir certes paraules, eludint una vocal. Les paraules que poden presentar la forma apostrofada son:
1. Els pronoms personals debils, ME, TE, SE, LO, NOS/MOS, LOS, NE.
1. Els pronoms personals dèbils, ME, TE, SE, LO, NOS/MOS, LOS, NE.
::1.1. Darrere de verp que acabe en vocal:
::1.1. Darrere de verp que acabe en vocal:
:::- se'n va, se'ls hi menja.
:::- se'n va, se'ls hi menja.
2. Els articuls determinats EL i LA davant de paraula que comence per vocal o haig:
2. Els artículs determinats EL i LA davant de paraula que comence per vocal o haig:
:::- l'home, l'industrial, l'espiritista.
:::- l'home, l'industrial, l'espiritista.
:::d) LA davant de les paraules començades per a privativa: la anormalitat, etc.
:::d) LA davant de les paraules començades per a privativa: la anormalitat, etc.
:::Les preposicions A, DE, PER mes l'articul EL formen les contraccions AL, DEL, PEL.
:::Les preposicions A, DE, PER mes l'artícul EL formen les contraccions AL, DEL, PEL.
3. La preposicio DE davant de paraules que comencen per vocal o haig:
3. La preposició DE davant de paraules que comencen per vocal o haig:
:::- d'estar, d'ahir, d'haver.
:::- d'estar, d'ahir, d'haver.
::- de hui.
::- de hui.
===Diéresis===
Es un signe ortografic (¨) que es coloca damunt de la I o de la U, indicant l'existencia o no de diftonc: següent, païsage.
Es un signe ortogràfic (¨) que es coloca damunt de la I o de la U, indicant l'existència o no de diftonc: següent, païsage.
Colocació:
1. Quan la I o la U van darrere d'una atra vocal i no formen diftonc en elles:
1. Quan la I o la U van darrere d'una atra vocal i no formen diftonc en elles:
2. Quan la U -no muda- va darrere de G o Q seguida de E, I:
2. Quan la U -no muda- va darrere de G o Q seguida de E, I:
:::- següent, llingüistica.
:::- següent, llingüística.
No la posarém en els següents casos.
No la posarem en els següents casos.
1. En els verps de la tercera conjugacio que acaben en -air, -eir, -oir, -uir, en els quals la I de la terminacio es tonica i, per consegüent, no forma mal diftonc:
1. En els verps de la tercera conjugació que acaben en -air, -eir, -oir, -uir, en els quals la I de la terminació es tònica i, per consegüent, no forma mal diftonc:
:::- agrairieu (a-gra-i-ri-eu)
:::- agrairieu (a-gra-i-ri-eu)
:::- europeisat (eu-ro-pe-i-sat).
:::- europeisat (eu-ro-pe-i-sat).
5. Quan la U forme part de la terminacio llatina -um:
5. Quan la U forme part de la terminació llatina -um:
:::- simposium (sim-po-si-um).
:::- simposium (sim-po-si-um).
:::- harmonium (har-mo-ni-um).
:::- harmonium (har-mo-ni-um).
===Accents===
1. '''Classificació de l'accent:'''<br>
1. '''Classificació de l'accent:'''<br>
L’accent és un signe ortografic –també convencional– que es representa per (´) o (`) que,
L’accent és un signe ortogràfic –també convencional– que es representa per (´) o (`) que,
segons el definim, servix per a indicar la tonicitat de la paraula, posant-lo damunt d’aquella
segons el definim, servix per a indicar la tonicitat de la paraula, posant-lo damunt d’aquella
vocal de la sílaba sobre la qual fecau la major intensitat de pronunciació (lo que es de-
vocal de la sílaba sobre la qual fecau la major intensitat de pronunciació (lo que es de-
Els ràpits d’este riu no són més ràpits que els de qualsevol atre.
Els ràpits d’este riu no són més ràpits que els de qualsevol atre.
4. Antigues regles d'accentuació:<sup>3</sup><br>
4. Antigues regles d'accentuació:<ref>Anteriors al canvi de normes fet per la RACV el 1 de juliol de 2003.</ref>
<small>1. En valencià, segons a on recaiga l'accent fonetic, les paraules poden classificar-se en: agudes, planes i esdruixoles.
<small>1. En valencià, segons a on recaiga l'accent fonetic, les paraules poden classificar-se en: agudes, planes i esdruixoles.
2. Hi ha dos classes d'accents grafics: agut(´) 1 greu(`), que es colocaran respectivament sobre les vocals tancades (i, u, e, o) i obertes (a, è, ò), quan siga necessari, d'acord en els següents apartats:
2. Hi ha dos classes d'accents grafics: agut(´) 1 greu(`), que es colocaran respectivament sobre les vocals tancades (i, u, e, o) i obertes (a, è, ò), quan siga necessari, d'acord en els següents apartats:
::2.1. S'elimina l'accentuacio grafica, i queda de forma optativa per a les paraules que tenint igual grafía recau l'accent fonetic en silaba diferent (paraules homografes no homofones).
::2.1. S'elimina l'accentuació grafica, i queda de forma optativa per a les paraules que tenint igual grafía recau l'accent fonetic en silaba diferent (paraules homografes no homofones).
::2.2. En el cas de creure's necessari l'accent grafic, este tindra el següent orde preferent: agudes front a planes i esdruixoles (canóns/c(á)nons, tindré/t(í)ndre, ultimá/ult(í)ma/(ú)ltima), i planes front a esdruixoles (pronuncía/pron(ú)ncia, ult(í)ma/(ú)ltima).
::2.2. En el cas de creure's necessari l'accent grafic, este tindra el següent orde preferent: agudes front a planes i esdruixoles (canóns/c(á)nons, tindré/t(í)ndre, ultimá/ult(í)ma/(ú)ltima), i planes front a esdruixoles (pronuncía/pron(ú)ncia, ult(í)ma/(ú)ltima).
:::b) passará (3.ª persona, sing. del futur d'indicatiu. l.ª Conjugacio).
:::b) passará (3.ª persona, sing. del futur d'indicatiu. l.ª Conjugacio).
:::pass(á)ra (1.ª/3.ª persona, sing. de l'imperfecte de subjuntiu. 1.ª Conjugacio).
:::pass(á)ra (1.ª/3.ª persona, sing. de l'imperfecte de subjuntiu. 1.ª Conjugacióo).
:::dormirá (3.ª pers., sing. del futur d'indicatiu. 3.ª Conjugacio).
:::dormirá (3.ª pers., sing. del futur d'indicatiu. 3.ª Conjugacio).
:::Tu saps en qué penses.</small>
:::Tu saps en qué penses.</small>
===Guió===
El guio es el signe ortografic (-) que es coloca entre dos o mes elements d'una paraula per a distinguir-los.
El guió es el signe ortogràfic (-) que es coloca entre dos o més elements d'una paraula per a distinguir-los.
Usarem el guió:
1. Per a separar les paraules per silabes en final de linea.
1. Per a separar les paraules per silabes en final de linea.
::: critic-bibliografic, historic-cientific.
::: critic-bibliografic, historic-cientific.
===Interrogació i admiració===
Els signes ortografics d'entrada en l'interrogacio i en l'admiracio no han de suprimirse per imitar ortografies estrangeres que a soles usen el signe final. Tal supressio du, en la majoria dels casos, a la confusio sobre a on comença l'interrogacio o l'admiracio.
Els signes ortogràfics d'entrada en l'interrogació i en l'admiració no han de suprimirse per imitar ortografies estrangeres que a soles usen el signe final. Tal supressió du, en la majoria dels casos, a la confusió sobre a on comença l'interrogació o l'admiració.
El signe de principi s'ha de colocar a on comença la pregunta o el sentit admiratiu, encara que allí no comence el periodo.
El signe de principi s'ha de colocar a on comença la pregunta o el sentit admiratiu, encara que allí no comence el periodo.
La practica d'estos criteris ortografics dona claritat a l'escritura i ajuda en la llectura a la correcta entonacio de la frase, que, d'una atra forma, podria arribar tart. A mes de ser d'us generalisat en els escrits valencians des de fa molt de temps.
La practica d'estos criteris ortografics dona claritat a l'escritura i ajuda en la llectura a la correcta entonació de la frase, que, d'una atra forma, podria arribar tart. A mes de ser d'us generalisat en els escrits valencians des de fa molt de temps.
==Referències==
==Referències==
<sup>1</sup> [http://www.racv.es/racv-2007-10-30-corrector.html Pàgina uep del corrector ortogràfic de la RACV], on s'utilisa la denominació ''Normes del Puig''.<br>
<references/>
==Enllaços externs==
==Enllaços externs==
* [http://www.racv.es/ORTOGRAFIA.pdf Normativa ortogràfica]
* [http://www.racv.es/ORTOGRAFIA.pdf Normativa ortogràfica]
* [http://www.racv.es/diccionari/diccionario.html Diccionari de valencià]
[[Categoria:Llengua Valenciana]]
[[Categoria:Llengua Valenciana]]