78 863
edicions
Canvis
Pàgina nova, en el contingut: «La '''Serra de Mariola''' forma un parc natural comprés en l'interior de les províncies de Alacant i [[província de Valéncia|Val...».
La '''Serra de Mariola''' forma un [[parc natural]] comprés en l'interior de les províncies de [[província d'Alacant|Alacant]] i [[província de Valéncia|Valéncia]], en la [[Comunitat Valenciana]].
== Senyes bàsiques ==
Este parage de 17.257 [[hectárea|ha]] fon declarat parc natural pel govern valencià el [[8 de giner]] de [[2002]].
La serra es troba localisada entre les comarques de: [[Foya d'Alcoy]], el [[Comtat de Cocentaina]] i la [[Vall d'Albaida]]
==Municipis compresos==
*[[Agres]]
*[[Alcoy]]
*[[Alfafara]]
*[[Banyeres de Mariola]]
*[[Bocairent]]
*[[Cocentaina]]
*[[Muro d'Alcoy]]
== Orografia ==
La serra és uns dels últims contraforts de les [[Serres Bètiques]]. Té una forma quadrangular i una alineació de suroest a nordest.
El material predominant és la [[calcàrea]], si be la intensa activitat tectònica ha provocat l'existència de molt variats paisages.
L'altura màxima de la serra és el pic del [[Montcabrer]] en 1.390 [[metro|m]], sent el tercer de la província d'Alacant. Ademés d'este són numeroses les cimes de més de mil metres com l'Alberri, el Morro del Contador o el Cerincal.
== Clima ==
Esta serra presenta un [[clima mediterràneu]] en un llauger matís continental a causa de la relativa altura mijana existent. En la majoria dels hiverns sempre cauen copioses nevades. Les temperatures poden caure fins als -5 Cº. Les precipitacions oscilen entre els 350 mm i els 900 mm anuals respectivament (són molt irregulars).
==Flora==
Esta serra és increiblement rica en varietats vegetals. Entre totes elles destaca la presència del [[teix]]. En la microrreserva de la ''Teixera d'Agres'' es pot observar el bosc de teixos més meridional de [[Europa]], encara que actualment no és tan abundant com en atres temps.
La major part de la serra es troba coberta per una formació boscosa en que el [[pi blanc]] és predominant junt en diversos arbusts com la [[argilaga]], el [[Rosmarinus officinalis|romero]] o la [[estepa]].
No obstant, també és possible trobar el bosc mixt mediterràneu, en el qual s'entremesclen espècies com la [[carrasca]] junt en arbres [[caducifoli]]s molt menys freqüents a la Comunitat Valenciana com poden ser el [[fleix]], el [[auró]] o el [[roure chicotet]] com a espècies arbòries i la presència del [[llorer bort]], el [[rusco]] o la [[mare-selva]] com a espècies arbustives.
Pero sense cap dubte la verdadera riquea de la serra es troba en la diversitat florística. S'han arribat a identificar 1200 espècies, moltes d'elles endèmiques de la Comunitat Valenciana o de la pròpia serra. D'entre elles es podria destacar la [[sàlvia de Mariola]], el [[cua de gat]], la [[camamilla borda]], la [[piperela]], el [[espígol]], la [[santonica]], el [[hipèric]] o el [[te de roca]].
== Fauna ==
A causa de la gran varietat d'ambients la serra posseïx una gran riquea faunística.
Entre els rèptils són de destacar la [[sargantana ibèrica]] o la [[sargantana cendrosa]], el [[fardato ocelat]], la [[colobra viperina]] o la [[escurçó hocicuda]].
Entre les aus és possible trobar [[granívoro|granívoras]] com la [[perdiu]], el [[verdecillo]] o el [[pinsà]]; [[insectívor|insectívores]] com el [[pit-roig]], el [[carboner comú]] o el [[chiulet real]] o [[rapaç|rapaces]] com el [[àguila real]], el [[astor]], el [[esparver]], el [[soliguer]], el [[musol real]], el [[musol chic]], el [[muçol]], el [[bagaleu]], la [[òbila]], el [[chot]], el [[voltor lleonat]] i el [[milà real]].
Els mamífers també són abundants destacant el [[conill]], la [[fagina]], la [[mostela]], la [[geneta]], el [[teixó]], el [[rabosot]] i el [[javalí]].
==Rius==
En esta serra naixen alguns dels rius més importants de la Comunitat Valenciana, com el [[Serpis]] i el [[Clarià]], en cursos en orientació sur-nort, i el [[Vinalopó]] en la direcció oposta.
==Llocs d'interés==
Hi ha elements que proven la presència humana des de temps immemorials.
Del periodo [[neolític]] trobem els jaciments del Salt en [[Alcoy]], la Cova de la Sarsa en [[Bocairent]] i la Cova del Bolumini en [[Alfafara]].
L'edat de bronze es troba representada pels poblats de la [[queixal]] de Serelles i el queixal d'Agres, mentres que l'época ibèrica té en els jaciments de l'Alberri, Castellar i Cabeço de la Cova de Mariola els seus millors eixemples.
Durant l'época musulmana la serra va estar molt poblada el que ha permés l'existència de numeroses restes com els castells de Barchell, Cocentaina, Banyeres de Mariola de Mariola, Vinalopó, del convent o la Torreta d'Agres.
Rodejant el parc es trobes diverses poblacions en indubtable atractiu turístic com [[Alcoy]], [[Banyeres de Mariola]], [[Bocairent]], [[Cocentaina]] i [[Ontinyent]].
En este parage es troben encara restes de [[Geleres]] com la ''cava arquejada''. Es troba a 1.220 metros d'altitut sobre el nivell del mar, pròxim al refugi de montanya del Montcabrer (Centre Excursioniste d'Alcoy). Està excavada en gran part en la roca vixca i les seues dimensions són: 14'90 metros de diàmetro i uns 12 de profunditat. En els seus murs hi ha sis accessos utilisats tant per a la introducció com per a l'extracció de neu en forma de blocs de gel.
==Productes típics==
De manera tradicional s'han aprofitat divers herbes aromàtiques presents en la serra per a la destilació d'un licor anisat, l'[[herbero]], que es troba protegit per la denominació d'orige ''begudes espirituoses d'Alacant''
==Accessos==
La manera més comuna d'arribar a la serra és per mig de la N-340 que unix [[Valéncia]] en [[Alacant]], des de la qual és possible accedir a diverses carreteres locals que voregen o travessen el parc com la CV-81, CV-700 o CV-795
== Enllaços externs ==
*[http://parquesnaturales.gva.es/espnaturales.Htm Pàgina dels parcs naturals de la Comunitat Valenciana]
*[http://orto.cth.gva.es/website/parques/viewer.htm?ctema=web_parque_mariola&idioma=c Mapa interactiu]
*[http://www.licoresdealicante.com/ Pàgina de la denominació d'orige de les begudes espirituoses tradicionals d'Alacant]
*[http://maps.google.es/maps?f=q&hl=es&ie=UTF8&z=12&ll=38.726501,-0.590515&spn=0.114903,0.346069&t=h&om=1 Ubicació de Google Maps]
*[http://www.fotosvalencia.es/thumbnails-4.Html Fotografies del parc Natural de la Serra Mariola]
== Senyes bàsiques ==
Este parage de 17.257 [[hectárea|ha]] fon declarat parc natural pel govern valencià el [[8 de giner]] de [[2002]].
La serra es troba localisada entre les comarques de: [[Foya d'Alcoy]], el [[Comtat de Cocentaina]] i la [[Vall d'Albaida]]
==Municipis compresos==
*[[Agres]]
*[[Alcoy]]
*[[Alfafara]]
*[[Banyeres de Mariola]]
*[[Bocairent]]
*[[Cocentaina]]
*[[Muro d'Alcoy]]
== Orografia ==
La serra és uns dels últims contraforts de les [[Serres Bètiques]]. Té una forma quadrangular i una alineació de suroest a nordest.
El material predominant és la [[calcàrea]], si be la intensa activitat tectònica ha provocat l'existència de molt variats paisages.
L'altura màxima de la serra és el pic del [[Montcabrer]] en 1.390 [[metro|m]], sent el tercer de la província d'Alacant. Ademés d'este són numeroses les cimes de més de mil metres com l'Alberri, el Morro del Contador o el Cerincal.
== Clima ==
Esta serra presenta un [[clima mediterràneu]] en un llauger matís continental a causa de la relativa altura mijana existent. En la majoria dels hiverns sempre cauen copioses nevades. Les temperatures poden caure fins als -5 Cº. Les precipitacions oscilen entre els 350 mm i els 900 mm anuals respectivament (són molt irregulars).
==Flora==
Esta serra és increiblement rica en varietats vegetals. Entre totes elles destaca la presència del [[teix]]. En la microrreserva de la ''Teixera d'Agres'' es pot observar el bosc de teixos més meridional de [[Europa]], encara que actualment no és tan abundant com en atres temps.
La major part de la serra es troba coberta per una formació boscosa en que el [[pi blanc]] és predominant junt en diversos arbusts com la [[argilaga]], el [[Rosmarinus officinalis|romero]] o la [[estepa]].
No obstant, també és possible trobar el bosc mixt mediterràneu, en el qual s'entremesclen espècies com la [[carrasca]] junt en arbres [[caducifoli]]s molt menys freqüents a la Comunitat Valenciana com poden ser el [[fleix]], el [[auró]] o el [[roure chicotet]] com a espècies arbòries i la presència del [[llorer bort]], el [[rusco]] o la [[mare-selva]] com a espècies arbustives.
Pero sense cap dubte la verdadera riquea de la serra es troba en la diversitat florística. S'han arribat a identificar 1200 espècies, moltes d'elles endèmiques de la Comunitat Valenciana o de la pròpia serra. D'entre elles es podria destacar la [[sàlvia de Mariola]], el [[cua de gat]], la [[camamilla borda]], la [[piperela]], el [[espígol]], la [[santonica]], el [[hipèric]] o el [[te de roca]].
== Fauna ==
A causa de la gran varietat d'ambients la serra posseïx una gran riquea faunística.
Entre els rèptils són de destacar la [[sargantana ibèrica]] o la [[sargantana cendrosa]], el [[fardato ocelat]], la [[colobra viperina]] o la [[escurçó hocicuda]].
Entre les aus és possible trobar [[granívoro|granívoras]] com la [[perdiu]], el [[verdecillo]] o el [[pinsà]]; [[insectívor|insectívores]] com el [[pit-roig]], el [[carboner comú]] o el [[chiulet real]] o [[rapaç|rapaces]] com el [[àguila real]], el [[astor]], el [[esparver]], el [[soliguer]], el [[musol real]], el [[musol chic]], el [[muçol]], el [[bagaleu]], la [[òbila]], el [[chot]], el [[voltor lleonat]] i el [[milà real]].
Els mamífers també són abundants destacant el [[conill]], la [[fagina]], la [[mostela]], la [[geneta]], el [[teixó]], el [[rabosot]] i el [[javalí]].
==Rius==
En esta serra naixen alguns dels rius més importants de la Comunitat Valenciana, com el [[Serpis]] i el [[Clarià]], en cursos en orientació sur-nort, i el [[Vinalopó]] en la direcció oposta.
==Llocs d'interés==
Hi ha elements que proven la presència humana des de temps immemorials.
Del periodo [[neolític]] trobem els jaciments del Salt en [[Alcoy]], la Cova de la Sarsa en [[Bocairent]] i la Cova del Bolumini en [[Alfafara]].
L'edat de bronze es troba representada pels poblats de la [[queixal]] de Serelles i el queixal d'Agres, mentres que l'época ibèrica té en els jaciments de l'Alberri, Castellar i Cabeço de la Cova de Mariola els seus millors eixemples.
Durant l'época musulmana la serra va estar molt poblada el que ha permés l'existència de numeroses restes com els castells de Barchell, Cocentaina, Banyeres de Mariola de Mariola, Vinalopó, del convent o la Torreta d'Agres.
Rodejant el parc es trobes diverses poblacions en indubtable atractiu turístic com [[Alcoy]], [[Banyeres de Mariola]], [[Bocairent]], [[Cocentaina]] i [[Ontinyent]].
En este parage es troben encara restes de [[Geleres]] com la ''cava arquejada''. Es troba a 1.220 metros d'altitut sobre el nivell del mar, pròxim al refugi de montanya del Montcabrer (Centre Excursioniste d'Alcoy). Està excavada en gran part en la roca vixca i les seues dimensions són: 14'90 metros de diàmetro i uns 12 de profunditat. En els seus murs hi ha sis accessos utilisats tant per a la introducció com per a l'extracció de neu en forma de blocs de gel.
==Productes típics==
De manera tradicional s'han aprofitat divers herbes aromàtiques presents en la serra per a la destilació d'un licor anisat, l'[[herbero]], que es troba protegit per la denominació d'orige ''begudes espirituoses d'Alacant''
==Accessos==
La manera més comuna d'arribar a la serra és per mig de la N-340 que unix [[Valéncia]] en [[Alacant]], des de la qual és possible accedir a diverses carreteres locals que voregen o travessen el parc com la CV-81, CV-700 o CV-795
== Enllaços externs ==
*[http://parquesnaturales.gva.es/espnaturales.Htm Pàgina dels parcs naturals de la Comunitat Valenciana]
*[http://orto.cth.gva.es/website/parques/viewer.htm?ctema=web_parque_mariola&idioma=c Mapa interactiu]
*[http://www.licoresdealicante.com/ Pàgina de la denominació d'orige de les begudes espirituoses tradicionals d'Alacant]
*[http://maps.google.es/maps?f=q&hl=es&ie=UTF8&z=12&ll=38.726501,-0.590515&spn=0.114903,0.346069&t=h&om=1 Ubicació de Google Maps]
*[http://www.fotosvalencia.es/thumbnails-4.Html Fotografies del parc Natural de la Serra Mariola]