Llínea 7: |
Llínea 7: |
| | | |
| Des de [[1569]] fon la capital del Voivodato de Minsk, en la República de les Dos Nacions o Mancomunitat de Polònia-Lituània. En [[1793]] fon una de les regions anexionades per l'[[Imperi rus]] com a conseqüència de la Segona partició de [[Polònia]]. Entre [[1919]] i [[1991]], despuix de la [[Revolució russa]], Minsk fon la capital de la República Socialista Soviètica de Bielorrússia i posteriorment, en 1991, de [[Bielorrússia]] despuix de la dissolució de l'[[Unió Soviètica]]. | | Des de [[1569]] fon la capital del Voivodato de Minsk, en la República de les Dos Nacions o Mancomunitat de Polònia-Lituània. En [[1793]] fon una de les regions anexionades per l'[[Imperi rus]] com a conseqüència de la Segona partició de [[Polònia]]. Entre [[1919]] i [[1991]], despuix de la [[Revolució russa]], Minsk fon la capital de la República Socialista Soviètica de Bielorrússia i posteriorment, en 1991, de [[Bielorrússia]] despuix de la dissolució de l'[[Unió Soviètica]]. |
| + | |
| + | == Història == |
| + | Al voltant del [[sigle X]], el príncip [[Rahvalod]] (o Rogvolod), d'orige [[vikingo]], governà un territori conegut com [[Principat de Polatsk]], al que pertanyia la zona que ocupa l'actual ciutat de Minsk. La primera menció escrita a la ciutat baix el nom de Minsk apareix en l'any 1067, i està correlacionada en la lluita dinàstica entre el [[Principat de Polatsk]] i el [[Rus de Kiev]]. |
| + | |
| + | Entre els anys [[1101]] i [[1242]] la ciutat seria l'epicentre del [[Principat de Minsk]], a excepció d'un breu periodo comprés entre 1129 i 1146 quan va pertànyer al [[Rus de Kiev]]. Posteriorment, en 1326, Minsk cau baix el domini del [[Gran Ducat de Lituània]], regió que despuix passà a ser part de la [[mancomunitat polac-lituana]], de la qual en 1499 va rebre els seus privilegis de ciutat ([[Dret de Magdeburgo]]).<*ref>{{cita web|títul=*About Minsk|obra=Minsk city executive committee|*url=http://minsk.gov.by/en/tempage/minsk/|fechaacceso=30 de juny de 2017}}(en anglés) A partir de 1569 la ciutat es convertix en la capital del Voivodado de Minsk, una divisió administrativa del Gran Ducat. En 1655 durant [[El Diluvi (història polaca)|El Diluvi]] Minsk fon conquistada pel sar [[Allunte I de Rússia]], pero fon reconquistada pel rei [[Juan II Casimir Vasa]] en 1667. |
| + | |
| + | En [[1793]], la ciutat fon anexada a l'[[Imperi rus]], com a conseqüència de la [[Segona Partició de Polònia|segona partició]] de [[Polònia]]. En [[1919]] i [[1920]] la ciutat fon controlada per la [[segona república polaca]], durant el curs de la [[Guerra polac-soviètica]]. La ciutat és finalment cedida a [[Rússia]] per mig del pacte de [[Pau de Riga]], i es convertix en la capital de la [[RSS de Bielorússia]], una de les repúbliques que constituïen l'[[Unió Soviètica|URSS]]. |
| + | |
| + | Gran part de la ciutat fon destruïda durant els bombardejos alemans en la [[segona guerra mundial]]. En efecte, durant l'invasió alemana a l'URSS en 1941 ([[Operació Barbarroja]]), Minsk fon invadida de colp i repent. La ciutat fon bombardejada pels alemans des del primer dia de la guerra i fon invadida quatre dies més tart. Els nazis convertiren la ciutat en el centre administratiu del ''[[*Reichskommissariat *Ostland]]'' i varen començar a reprimir durament a la població, especialment la comunista i la judeua. Un [[Gueto de Minsk|gueto judeu]] de cent mil persones fon construït en Minsk. La ciutat va ser lliberada pels soviètics el [[3 de juliol]] de [[1944]]. Al final de la guerra, prop del 80% de la ciutat estava en ruïnes. Minsk fon reconstruïda a l'estil soviètic. |
| + | |
| + | En els anys 1980, l'[[accident de Chernóbil]] afectà a una gran part del surest del país, l'accés a algunes zones es troba encara restringit. La ciutat fon capital de la [[República Socialista Soviètica de Bielorrússia]] des de [[1919]] fins a [[1991]], quan es va convertir en la capital de la República de [[Bielorrússia]]. |
| + | |
| + | Actualment Minsk és una gran metròpoli en una arquitectura predominant de l'época soviètica, encara que també en edificis moderns que daten de despuix de la caiguda de la [[URSS]]. |
| | | |
| == Enllaços externs == | | == Enllaços externs == |