38 974
edicions
Canvis
Pàgina nova, en el contingut: «thumb|250px|Port de Moroni '''Moroni''' (àrap: موروني) és la ciutat més gran de Comores i des de l'any 1962 la…»
[[File:Moroni-Harbour.jpg|thumb|250px|Port de Moroni]]
'''Moroni''' ([[àrap]]: موروني) és la ciutat més gran de [[Comores]] i des de l'any [[1962]] la seua capital. En l'any [[2018]] l'estimació de la població era de 62.000 habitants.
== Etimologia ==
Moroni (en àrap, موروني, romanizado: Mūrūnī) . Moroni vol dir "prop del riu" (mroni in idioma commorés). Els seus dos districtes històrics són Badjanani (el nom dels quals prové de les paraules àraps Bab- de "porta" i Djannat de "paraís", es diu que Badjanani és la "porta del paraís") i Mtsangani (Mtsanga de "arena" i ni de "lloc"), un districte conegut per la seua proximitat a la [[plaja]] i a l'antic port de Moroni. Estos dos barris formen la Medina, el cor de la ciutat.
== Història ==
Els pobladors originals de les illes varen ser bantúes provinents del continent africà, als que es varen unir els àraps a partir del [[sigle VIII]] i els malgaches. Posteriorment varen aplegar immigrants asiàtics, que varen completar la mescla ètnica que caracterisa a la població actual.
Moroni va ser la capital del sultanat de Bambao, pero varen ser els francesos els que varen colonisar l'archipèlec des de principis del [[sigle XIX]], establint un protectorat en l'any [[1886]] i unint-ho com a colónia a Madagascar en 1914. Despuix de l'autonomia interna, en l'any [[1961]], va aplegar l'independència en [[1974]], despuix d'un referèndum en el que la població va optar majoritàriament per la separació en [[França]], (llevat en l'illa de Mayotte, que va continuar unida a la metròpoli). El primer president va ser Ahmed Abdallah, derrocat a les poques semanes per Ali Soilih, i novament tret del poder en 1978 despuix d'un colp d'Estat recolzat per mercenaris europeus. Abdallah va establir un règim islàmic de partit únic que va durar fins a la seua mort en l'any [[1989]], darrere un atre colp d'Estat en el que varen participar militars francesos. A l'any següent es varen celebrar eleccions lliures en les que va triumfar Said Mohamed Djohar, i en [[1992]] es va aprovar la nova Constitució. Els últims anys s'han caracterisat per l'inestabilitat política, en continus canvis de govern i amenaces de boicot en les eleccions llegislatives per part de l'oposició.
Moroni es va convertir en capital de Comores en l'any 1962, quan el país encara era una colónia francesa. En l'independència de l'archipèlec en [[1975]], es va convertir en la capital de la República Federal Islàmica de Comores i, a partir de l'any [[2003]], de l'Unió de les Comores. En la ciutat està l'embaixada de la [[ONU]], el PNUD, l'embaixada de França i l'embaixada de [[China]].
== Geografia ==
Moroni s'ubica en la costa oest de l'illa de Gran Comora (Njazidja), la ciutat és el principal assentament humà de l'archipèlec i el seu port més important. Les illes es caracterisen per ser un archipèlec volcànic i d'orografia accidentada, l'altura de la qual més alta, és el volcà Karthala (2.361 m) s'ubica prop de la ciutat. El volcà va entrar en erupció en [[abril]] de l'any [[2005]] i el [[29 de maig]] de [[2006]]. Abunden les zones pantanoses en les planures que apareixen al fondo de les valls i en el llitoral.
== Economia ==
L'economia del país i la ciutat es basa en l'agricultura, la peixca, la caça i la silvicultura. Els principals productes que produïx són el [[café]], la [[vainilla]] i el [[coco]]. La major part de les importacions correspon a l'[[arròs]].
== Transport ==
Traducció:
L'Aeroport Internacional Príncip Said Ibrahim, situat a 24 km de Moroni, prop d'una localitat anomenada Hahaya, és el principal aeroport del país. També és conegut com a Aeroport Hahaya. Els seus principals destins són [[Mombasa]], [[Nairobi]], [[Zanzíbar]], [[Dzaoudzi]], [[Antananarivo]], [[Djibouti]] i Saná.
També posseïx un port en transport regular al continent africà i les atres illes de l'archipèlec, aixina com a [[Madagascar]] i atres illes de l'[[Oceà Índic]].
== Referències ==
== Bibliografia ==
* Soeuf Elbadawi, Moroni Blues/ Chap.II, Bilk & Soul, Moroni, 2007, 62 p. (en [[francés]])
* Sophie Blanchy, Ben Ali Damir et Saïd Moussa, Comores : sur les traces de l'histoire : visite guidée de Moroni, Ikoni, Itsandra et Ntsudjini, Centre national de documentation et de recherche, Moroni, 1989 ?, 55 p. (en francés)
* Yann Gérard, « Mutations urbaines et transformations territoriales : le cas de Moroni et Mutsamudu (Archipel des Comores) », in Colette Vallat (dir.), Pérennité urbaine ou la ville par-delà ses métamorphoses, vol. II, Turbulences, L'Harmattan, Paris, 2009 (rééd.), p.153-163 ISBN 978-2-296-07448-4 (en francés)
* Jean-Louis Guébourg, Petites îles et archipels de l'océan Indien, Karthala, Paris, 2006 (nouvelle édition révisée et augmentée), 526 p. (en francés)
== Enllaços externs ==
{{Commonscat}}
{{Capitals d'Àfrica}}
[[Categoria:Capitals d'Àfrica]]
[[Categoria:Comores]]
'''Moroni''' ([[àrap]]: موروني) és la ciutat més gran de [[Comores]] i des de l'any [[1962]] la seua capital. En l'any [[2018]] l'estimació de la població era de 62.000 habitants.
== Etimologia ==
Moroni (en àrap, موروني, romanizado: Mūrūnī) . Moroni vol dir "prop del riu" (mroni in idioma commorés). Els seus dos districtes històrics són Badjanani (el nom dels quals prové de les paraules àraps Bab- de "porta" i Djannat de "paraís", es diu que Badjanani és la "porta del paraís") i Mtsangani (Mtsanga de "arena" i ni de "lloc"), un districte conegut per la seua proximitat a la [[plaja]] i a l'antic port de Moroni. Estos dos barris formen la Medina, el cor de la ciutat.
== Història ==
Els pobladors originals de les illes varen ser bantúes provinents del continent africà, als que es varen unir els àraps a partir del [[sigle VIII]] i els malgaches. Posteriorment varen aplegar immigrants asiàtics, que varen completar la mescla ètnica que caracterisa a la població actual.
Moroni va ser la capital del sultanat de Bambao, pero varen ser els francesos els que varen colonisar l'archipèlec des de principis del [[sigle XIX]], establint un protectorat en l'any [[1886]] i unint-ho com a colónia a Madagascar en 1914. Despuix de l'autonomia interna, en l'any [[1961]], va aplegar l'independència en [[1974]], despuix d'un referèndum en el que la població va optar majoritàriament per la separació en [[França]], (llevat en l'illa de Mayotte, que va continuar unida a la metròpoli). El primer president va ser Ahmed Abdallah, derrocat a les poques semanes per Ali Soilih, i novament tret del poder en 1978 despuix d'un colp d'Estat recolzat per mercenaris europeus. Abdallah va establir un règim islàmic de partit únic que va durar fins a la seua mort en l'any [[1989]], darrere un atre colp d'Estat en el que varen participar militars francesos. A l'any següent es varen celebrar eleccions lliures en les que va triumfar Said Mohamed Djohar, i en [[1992]] es va aprovar la nova Constitució. Els últims anys s'han caracterisat per l'inestabilitat política, en continus canvis de govern i amenaces de boicot en les eleccions llegislatives per part de l'oposició.
Moroni es va convertir en capital de Comores en l'any 1962, quan el país encara era una colónia francesa. En l'independència de l'archipèlec en [[1975]], es va convertir en la capital de la República Federal Islàmica de Comores i, a partir de l'any [[2003]], de l'Unió de les Comores. En la ciutat està l'embaixada de la [[ONU]], el PNUD, l'embaixada de França i l'embaixada de [[China]].
== Geografia ==
Moroni s'ubica en la costa oest de l'illa de Gran Comora (Njazidja), la ciutat és el principal assentament humà de l'archipèlec i el seu port més important. Les illes es caracterisen per ser un archipèlec volcànic i d'orografia accidentada, l'altura de la qual més alta, és el volcà Karthala (2.361 m) s'ubica prop de la ciutat. El volcà va entrar en erupció en [[abril]] de l'any [[2005]] i el [[29 de maig]] de [[2006]]. Abunden les zones pantanoses en les planures que apareixen al fondo de les valls i en el llitoral.
== Economia ==
L'economia del país i la ciutat es basa en l'agricultura, la peixca, la caça i la silvicultura. Els principals productes que produïx són el [[café]], la [[vainilla]] i el [[coco]]. La major part de les importacions correspon a l'[[arròs]].
== Transport ==
Traducció:
L'Aeroport Internacional Príncip Said Ibrahim, situat a 24 km de Moroni, prop d'una localitat anomenada Hahaya, és el principal aeroport del país. També és conegut com a Aeroport Hahaya. Els seus principals destins són [[Mombasa]], [[Nairobi]], [[Zanzíbar]], [[Dzaoudzi]], [[Antananarivo]], [[Djibouti]] i Saná.
També posseïx un port en transport regular al continent africà i les atres illes de l'archipèlec, aixina com a [[Madagascar]] i atres illes de l'[[Oceà Índic]].
== Referències ==
== Bibliografia ==
* Soeuf Elbadawi, Moroni Blues/ Chap.II, Bilk & Soul, Moroni, 2007, 62 p. (en [[francés]])
* Sophie Blanchy, Ben Ali Damir et Saïd Moussa, Comores : sur les traces de l'histoire : visite guidée de Moroni, Ikoni, Itsandra et Ntsudjini, Centre national de documentation et de recherche, Moroni, 1989 ?, 55 p. (en francés)
* Yann Gérard, « Mutations urbaines et transformations territoriales : le cas de Moroni et Mutsamudu (Archipel des Comores) », in Colette Vallat (dir.), Pérennité urbaine ou la ville par-delà ses métamorphoses, vol. II, Turbulences, L'Harmattan, Paris, 2009 (rééd.), p.153-163 ISBN 978-2-296-07448-4 (en francés)
* Jean-Louis Guébourg, Petites îles et archipels de l'océan Indien, Karthala, Paris, 2006 (nouvelle édition révisée et augmentée), 526 p. (en francés)
== Enllaços externs ==
{{Commonscat}}
{{Capitals d'Àfrica}}
[[Categoria:Capitals d'Àfrica]]
[[Categoria:Comores]]