Llínea 56: |
Llínea 56: |
| | | |
| == Història == | | == Història == |
− | En l'any [[1815]] el [[Regne Unit dels Països Baixos]] consistia en els actuals [[Països Baixos]], [[Bèlgica]] (o ''Zuidelijke Nederlanden'', Països Baixos meridionals) i el [[Gran Ducat de Luxemburc]]. Este darrer era una unió personal lligada en el realme: el rei neerlandés era al mateix temps gran duc de Luxemburc. Ademés el regne posseïa colònies en [[Amèrica]] ([[Surinam]] i les [[Antilles Neerlandeses]]) i [[Àsia]] (les [[Índies Orientals Neerlandeses|Índies Neerlandeses]], corresponents a l'actual [[Indonèsia]]). | + | En l'any [[1815]] el [[Regne Unit dels Països Baixos]] consistia en els actuals [[Països Baixos]], [[Bèlgica]] (o ''Zuidelijke Nederlanden'', Països Baixos meridionals) i el [[Gran Ducat de Luxemburc]]. Este últim era una unió personal lligada en el realme: el rei neerlandés era al mateix temps gran duc de [[Luxemburc]]. Ademés el regne posseïa colònies en [[Amèrica]] ([[Surinam]] i les [[Antilles Neerlandeses]]) i [[Àsia]] (les [[Índies Orientals Neerlandeses|Índies Neerlandeses]], corresponents a l'actual [[Indonèsia]]). |
| | | |
− | En l'any [[1830]] Bèlgica se separà del Regne dels Països Baixos. | + | En l'any [[1830]] [[Bèlgica]] se separà del Regne dels Països Baixos. |
| | | |
− | Despuix de la mort del rei Guillem III en l'any [[1890]] l'unió personal en Luxemburc s'acabà a raïl de llei successòries diferents: Luxemburc no permetia que una dona en fora Gran Duquesa per aplicació de la [[Llei Sàlica|llei sàlica]], mentres que els Països Baixos sí. Aixina, el títul de Gran Duc de Luxemburc anà a parar a una atra branca de la família Nassau, mentres que els Països Baixos entronisaren a la [[Guillemina I dels Països Baixos|Reina Guillemina]]. | + | Despuix de la mort del rei Guillem III en l'any [[1890]] l'unió personal en Luxemburc s'acabà a raïl de llei successòries diferents: Luxemburc no permetia que una dona fora Gran Duquesa per aplicació de la [[Llei Sàlica|llei sàlica]], mentres que els Països Baixos sí. Aixina, el títul de Gran Duc de Luxemburc anà a parar a una atra branca de la família Nassau, mentres que els Països Baixos entronisaren a la [[Guillemina I dels Països Baixos|Reina Guillemina]]. |
| | | |
− | En l'any [[1949]], despuix de quatre anys de lluita, les Índies Neerlandeses conseguiren la independència. La [[Nova Guinea]] Neerlandesa romanguera neerlandesa fins el any [[1963]]. | + | En l'any [[1949]], despuix de quatre anys de lluita, les Índies Neerlandeses conseguiren l'independència. La [[Nova Guinea]] Neerlandesa va permaneixer sent neerlandesa fins a l'any [[1963]]. |
| | | |
− | En [[1954]] s'aprovà l'''Estatut pel Regne dels Països Baixos'', d'acort en el qual l'antiga relació colonial entre els Països Baixos i Surinam i les Antilles Neerlandeses fon abolida i substituïda per un nou lligam basat en l'igualtat. Les àrees fora d'[[Europa]] (això és, dels Països Baixos en si) havien de rebre autonomia pel que fa a autogovern, sent els Països Baixos responsables de les seues política exterior i la defensa. | + | En [[1954]] s'aprovà l'''Estatut pel Regne dels Països Baixos'', d'acort en el qual l'antiga relació colonial entre els Països Baixos i Surinam i les Antilles Neerlandeses fon abolida i substituïda per un nou lligam basat en l'igualtat. Les àrees fora d'[[Europa]] (això és, dels Països Baixos en si) havien de rebre autonomia en lo que respecta a l'autogovern, sent els Països Baixos responsables de les seua política exterior i la defensa. |
| | | |
| En l'any [[1975]] [[Surinam]] abandonà el Regne. | | En l'any [[1975]] [[Surinam]] abandonà el Regne. |
Llínea 70: |
Llínea 70: |
| En [[1986]] Aruba, fins llavors part de les [[Antilles Neerlandeses]], es convertix en un membre independent del Regne. | | En [[1986]] Aruba, fins llavors part de les [[Antilles Neerlandeses]], es convertix en un membre independent del Regne. |
| | | |
− | En [[octubre]] de [[2010]] es [[dissolució de les Antilles Neerlandeses|dissolgueren les Antilles Neerlandeses]]. [[Curaçao]] i [[Sint Maarten]] varen passar a ser membres constitutius del Regne, mentres que [[Bonaire]], [[Sint Eustatius]] i [[Saba (illa)|Saba]] (les nomenades [[illes BES]]) s'uniren als [[Països Baixos]] com a municipis especials. | + | En [[octubre]] de [[2010]] es [[dissolució de les Antilles Neerlandeses|dissolgueren les Antilles Neerlandeses]]. [[Curaçao]] i [[Sint Maarten]] passaren a ser membres constitutius del Regne, mentres que [[Bonaire]], [[Sint Eustatius]] i [[Saba (illa)|Saba]] (les nomenades [[illes BES]]) s'uniren als [[Països Baixos]] com a municipis especials. |
| | | |
| == Enllaços externs == | | == Enllaços externs == |