Canvis

=== Edat Mija ===

=== Edat Mija ===

[[Archiu:Carta puebla de Játiva.jpg|150px|miniaturadeimagen|izquierda|[[Carta Pobla]] de Xàtiva]]

[[Archiu:Carta puebla de Játiva.jpg|150px|miniaturadeimagen|izquierda|[[Carta Pobla]] de Xàtiva]]

Despuix de la conquista musulmana en l'any 711, la ciutat es va denominar مَدينَة شاطِبَة (''madīnat Ŝāţibat'', transcrit generalment com ''Medina Xátiba''). Durant este periodo es fortificaren els [[Castell de Xàtiva|castells]] i la [[ciutat]] va guanyar importància com a plaça forta. De fet, el [[geógraf]] [[al-Idrisi]] (sigle XII) lloa la bellea i solidea dels [[Castell de Xàtiva|castells de Xàtiva]]. Va pertànyer primer al [[Regne de Toledo|regne de Toledo]] per a passar despuix al de [[Regne de Córdova|Córdova]]. Va pertànyer posteriorment al [[Taifa d'Almeria|d'Almeria]], el de [[Taifa de Dénia|Dénia]] i finalment el de [[Taifa de Múrcia|Múrcia]]. En l'any [[1094]]​ va servir de refugi per a les tropes almoràvits derrotades pel [[Cid]] en la [[batalla de Quart]]. Esta vinculació en la figura del [[Sit]] fa a Xàtiva formar part del denominat [[Camí del Sit]]. Al començament del sigle XIII era cap d'un chicotet estat musulmà dependent de [[Valéncia]] que comprenia des del [[riu Xúquer]] pel nort fins a [[Biar]] pel sur. Xàtiva va destacar aixina mateix per ser la pionera de la fabricació de paper en Europa Occidental.

Despuix de la conquista musulmana en l'any 711, la ciutat es va denominar مَدينَة شاطِبَة (''madīnat Ŝāţibat'', transcrit generalment com ''Medina Xátiba''). Durant este periodo es fortificaren els [[Castell de Xàtiva|castells]] i la [[ciutat]] va guanyar importància com a plaça forta. De fet, el [[geógraf]] [[al-Idrisi]] (sigle XII) lloa la bellea i solidea dels [[Castell de Xàtiva|castells de Xàtiva]]. Va pertànyer primer al [[Regne de Toledo|regne de Toledo]] per a passar despuix al de [[Regne de Córdova|Córdova]]. Va pertànyer posteriorment al [[Taifa d'Almeria|d'Almeria]], el de [[Taifa de Dénia|Dénia]] i finalment el de [[Taifa de Múrcia|Múrcia]]. En l'any [[1094]]​ va servir de refugi per a les tropes almoràvits derrotades pel [[Sit]] en la [[batalla de Quart]]. Esta vinculació en la figura del [[Sit]] fa a Xàtiva formar part del denominat [[Camí del Sit]]. Al començament del sigle XIII era cap d'un chicotet estat musulmà dependent de [[Valéncia]] que comprenia des del [[riu Xúquer]] pel nort fins a [[Biar]] pel sur. Xàtiva va destacar aixina mateix per ser la pionera de la fabricació de paper en Europa Occidental.

Despuix de conquistar Valéncia en l'any 1238, Jaume I va posar lloc a Xàtiva en l'any [[1240]], encara que ho va alçar en aplegar a una treua en el alcait musulmà de la ciutat. No obstant, problemes entre este alcait i els castellans, varen obligar a Jaume I a intervindre militarment de nou, conquistant la ciutat en l'any [[1244]], en acabant de firmar el tractat de Almizra en Alfonso X. En rendir la ciutat, Jaume I va respectar la mesquita, que no es va derribar fins al [[sigle XVI]]. Baix el domini cristià la ciutat, ya en el nom actual de Xàtiva, es va convertir en la segona ciutat més important del Regne de Valéncia i, si be no va alcançar a recuperar la seua posició com a sèu episcopal, sí va ser cap d'una lloctinença homònima. La població morisca es va expulsar del recint amurallat i es va redistribuir entre les zones rurals i l'arraval de Sant Joan, mentres que els judeus varen conservar la seua juderia intramurs, en les proximitats del porta de Santa Tecla. El castell i les muralles es varen reforçar i varen ampliar entre els anys [[1287]] i [[1369]], adquirint una forma molt similar a l'actual, al mateix temps que es millorava l'abastiment d'aigua per mig de la construcció dels aqüeductes de Bellús i de l'Aigua Santa.​ En l'any [[1347]] el rei Pedro IV li va concedir el títul de ciutat.  

Despuix de conquistar Valéncia en l'any 1238, Jaume I va posar lloc a Xàtiva en l'any [[1240]], encara que ho va alçar en aplegar a una treua en el alcait musulmà de la ciutat. No obstant, problemes entre este alcait i els castellans, varen obligar a Jaume I a intervindre militarment de nou, conquistant la ciutat en l'any [[1244]], en acabant de firmar el tractat de Almizra en Alfonso X. En rendir la ciutat, Jaume I va respectar la mesquita, que no es va derribar fins al [[sigle XVI]]. Baix el domini cristià la ciutat, ya en el nom actual de Xàtiva, es va convertir en la segona ciutat més important del Regne de Valéncia i, si be no va alcançar a recuperar la seua posició com a sèu episcopal, sí va ser cap d'una lloctinença homònima. La població morisca es va expulsar del recint amurallat i es va redistribuir entre les zones rurals i l'arraval de Sant Joan, mentres que els judeus varen conservar la seua juderia intramurs, en les proximitats del porta de Santa Tecla. El castell i les muralles es varen reforçar i varen ampliar entre els anys [[1287]] i [[1369]], adquirint una forma molt similar a l'actual, al mateix temps que es millorava l'abastiment d'aigua per mig de la construcció dels aqüeductes de Bellús i de l'Aigua Santa.​ En l'any [[1347]] el rei Pedro IV li va concedir el títul de ciutat.