Canvis

}}

}}

'''Gaetà Huguet i Breva''' ([[Castelló]], [[24 de juliol]] de [[1848]] - [[26 de novembre]] de [[1926]]) fon un empresari, articuliste, mestre i mecenes, i un dels pares del [[valencianisme]].

'''Gaetà Huguet i Breva''' ([[Castelló]], [[24 de juliol]] de [[1848]] - † [[26 de novembre]] de [[1926]]) fon un empresari, articuliste, mestre i mecenes, i un dels pares del [[valencianisme]].

== Biografia ==

== Biografia ==

Alternava les seues activitats professionals i polítiques sense perdre mai el contacte en el moviment del Renaiximent de la llengua valenciana que s’iniciava en la ciutat de Valéncia. Seguint l’eixemple de [[Constantí Llombart]] creà els Jocs Florals en l'[[L'Alcora|Alcora]] i [[Castelló]] (1892), i en [[Llucena]] ([[1894]]). Organisava actes en els que convidava a [[Lo Rat Penat]] a visitar Castelló. Patrocinà les edicions de [[1921]], [[1923]] i [[1925]], dels [[Jocs Florals]] organisats per dita associació.  

Alternava les seues activitats professionals i polítiques sense perdre mai el contacte en el moviment del Renaiximent de la llengua valenciana que s’iniciava en la ciutat de Valéncia. Seguint l’eixemple de [[Constantí Llombart]] creà els Jocs Florals en l'[[L'Alcora|Alcora]] i [[Castelló]] (1892), i en [[Llucena]] ([[1894]]). Organisava actes en els que convidava a [[Lo Rat Penat]] a visitar Castelló. Patrocinà les edicions de [[1921]], [[1923]] i [[1925]], dels [[Jocs Florals]] organisats per dita associació.  

Encara que confessara no ser filolec, coneixia perfectament els problemes sobre l’orige de la [[llengua valenciana]], que considerava autoctona, i sobre la denominació que li donaven els nostres classics, i tenia idea dels canvis fonetics des del [[llatí]] a les [[llengües romàniques]]. El seu valencianisme no era una postura politica i convinenciera, sino una convicció fundada llingüisticament i en el gran amor a la llengua dels seus antepassats (l’eixemple el tenim en el seu escrit publicat en [[1920]], en el bolletí de la Societat Castellónenca de Cultura, pág. 197, que citem més avant).  

Encara que confessara no ser filolec, coneixia perfectament els problemes sobre l’orige de la [[llengua valenciana]], que considerava autoctona, i sobre la denominació que li donaven els nostres classics, i tenia idea dels canvis fonetics des del [[llatí]] a les [[llengües romàniques]]. El seu valencianisme no era una postura politica i convinenciera, sino una convicció fundada llingüisticament i en el gran amor a la llengua dels seus antepassats (l'eixemple el tenim en el seu escrit publicat en l'any [[1920]], en el bolletí de la Societat Castellónenca de Cultura, pág. 197, que citem més avant).  

A la mort de [[Constantí Llombart]], [[Castelló]] es posà de dol, perque es sabia que era intim amic de Gaetà Huguet, sent una de les persones més ilustres i més vollgudes de la ciutat. Els titulars dels diaris, d'aquells dies, feen referencia a la mort del patriarca de les lletres valencianes i fundador de [[Lo Rat Penat]]. Es celebraren certamens i actes en homenage a Constanti, impulsats pel seu amic. Organisat per Patria Nova en [[1925]], (Patria Nova i Joventut Valencianista, foren patrocinadores d'accions que abocarien en l’acort ortogràfic de [[1932]], la porta que s’obria a la despersonalisació llingüistica del [[valencià]] i a la substitució dels criteris autoctonistes sobre l’identitat de la [[llengua valenciana]] i la seua codificacio – marcats per [[Lluís Fullana]] -, que serien substituits per l’importacio de les normes ortografiques de l'Institut d'Estudis Catalans, explanades en alguns retocs en les “Bases Ortografiques de 1932”), es convocà un concurs d'himnes nacionals valencians que fon generosament dotat pel patrici Gaetà, des de [[Castelló]] de la Plana. El veredicte del jurat donà com a guanyadora la composició titulada “Vent de Ponent”, escrita en les normes de [[1914]] del [[pare Fullana]], dient:  

A la mort de [[Constantí Llombart]], [[Castelló]] es posà de dol, perque es sabia que era intim amic de Gaetà Huguet, sent una de les persones més ilustres i més vollgudes de la ciutat. Els titulars dels diaris, d'aquells dies, feen referencia a la mort del patriarca de les lletres valencianes i fundador de [[Lo Rat Penat]]. Es celebraren certamens i actes en homenage a Constanti, impulsats pel seu amic. Organisat per Patria Nova en [[1925]], (Patria Nova i Joventut Valencianista, foren patrocinadores d'accions que abocarien en l’acort ortogràfic de [[1932]], la porta que s’obria a la despersonalisació llingüistica del [[valencià]] i a la substitució dels criteris autoctonistes sobre l’identitat de la [[llengua valenciana]] i la seua codificacio – marcats per [[Lluís Fullana]] -, que serien substituits per l’importacio de les normes ortografiques de l'Institut d'Estudis Catalans, explanades en alguns retocs en les “Bases Ortografiques de 1932”), es convocà un concurs d'himnes nacionals valencians que fon generosament dotat pel patrici Gaetà, des de [[Castelló]] de la Plana. El veredicte del jurat donà com a guanyadora la composició titulada “Vent de Ponent”, escrita en les normes de [[1914]] del [[pare Fullana]], dient:  

En un articul seu escrit en “El Liberal” en l'any [[1893]], titulat “L’obra de Constanti Llombart”, diu:..“En estes circunstancies excepcionals fon quand aparegué en escena la simpática figura de Constantí Llombart, d'este home extraordinari que naixqué i vixqué sols pera amar á la Patria Valenciana i que acaba de morir extenuat pel treball excesiu de ses múltiples mampreses patriótiques. Enflamat son cor pel foch del patriotisme i sense més mijos i prestigis que l’amor a la Terra Valenciana, i comprenent la necessitat d'aunar los esforços dels amadors de les nostres glories, dirigí tots los impulsos de la seua voluntad de ferro á la creació d'una gran associació valencianista, a on poguérent reunirse tots los bons valencians, i d'a on ixquérent totes les patriótiques manifestacions del present renaiximent. L’exit més complet coroná sos esforços, i en l’any [[1879]] fon inaugurada baix lo gloriós titol de “[[Lo Rat Penat]] ”…“Ha mort ya Llombart á la prematura etat de 43 anys estenuat per l’excesiu treball dedicat exclusivament á enaltir les glories de [[Valéncia]], quan encara tant se podia esperar de son ardent patriotisme. Ha mort cobrint de dol i tristor á tots los bons valencians; pero sa memoria será eterna i viurá mentrimentres alene un sol cor honrat en esta nostra Patria Valenciana”  

En un articul seu escrit en “El Liberal” en l'any [[1893]], titulat “L’obra de Constanti Llombart”, diu:..“En estes circunstancies excepcionals fon quand aparegué en escena la simpática figura de Constantí Llombart, d'este home extraordinari que naixqué i vixqué sols pera amar á la Patria Valenciana i que acaba de morir extenuat pel treball excesiu de ses múltiples mampreses patriótiques. Enflamat son cor pel foch del patriotisme i sense més mijos i prestigis que l’amor a la Terra Valenciana, i comprenent la necessitat d'aunar los esforços dels amadors de les nostres glories, dirigí tots los impulsos de la seua voluntad de ferro á la creació d'una gran associació valencianista, a on poguérent reunirse tots los bons valencians, i d'a on ixquérent totes les patriótiques manifestacions del present renaiximent. L’exit més complet coroná sos esforços, i en l’any [[1879]] fon inaugurada baix lo gloriós titol de “[[Lo Rat Penat]] ”…“Ha mort ya Llombart á la prematura etat de 43 anys estenuat per l’excesiu treball dedicat exclusivament á enaltir les glories de [[Valéncia]], quan encara tant se podia esperar de son ardent patriotisme. Ha mort cobrint de dol i tristor á tots los bons valencians; pero sa memoria será eterna i viurá mentrimentres alene un sol cor honrat en esta nostra Patria Valenciana”  

En “Ayer y Hoy”, en l’any [[1902]], explica el seu concepte sobre la llengua, a la que no considerava procedent denominar catalana, sino valenciana: “Dés de lo [[sigle XIII]] ha vengut anomenant-se en lo nom generich de llemosina i més tart de valenciana, sens que mai los escriptors classichs valencians l’hagen baptejada en lo nom de catalana. Crec per lo tant que los moderns que res ó molt poch encara havem fet per son poliment i conreu no tenim lo dret de cambiar-li el nom, qual cambi implicare lo regoneiximent de la propia impotencia pera continuar l’obra gloriosa dels nostres predecessors”.  

En “Ayer y Hoy”, en l'any [[1902]], explica el seu concepte sobre la llengua, a la que no considerava procedent denominar catalana, sino valenciana: “Dés de lo [[sigle XIII]] ha vengut anomenant-se en lo nom generich de llemosina i més tart de valenciana, sens que mai los escriptors classichs valencians l’hagen baptejada en lo nom de catalana. Crec per lo tant que los moderns que res ó molt poch encara havem fet per son poliment i conreu no tenim lo dret de cambiar-li el nom, qual cambi implicare lo regoneiximent de la propia impotencia pera continuar l’obra gloriosa dels nostres predecessors”.  

Aclarim que en temps de la [[Renaixença valenciana|Renaixença]], una corrent denominava “llemosí” al referir-se a la llengua valenciana i fon amprat també per alguns catalans com a terme neutral.  

Aclarim que en temps de la [[Renaixença valenciana|Renaixença]], una corrent denominava “llemosí” al referir-se a la llengua valenciana i fon amprat també per alguns catalans com a terme neutral.  

En “Revista de Castellón”, en l’any [[1913]] en un articul titutal “Valencià imitant altres llengües”, dia: “Tant dolça, espiritual i polida degué semblar la nostra llengua al més portentós ingeni de les lletres castellanes, al inmortal [[Miguel de Cervantes Saavedra|Cervantes]], que li feu esclamar en la seua obra “Pérsiles y Segismunda”, que la valenciana parla la reputaba la més graciosa del mon; i el concepte ventajós que de la nostra lliteratura en la XVI centuria tenien format tant Cervantes com Garcilaso de la Vega (princep dels poetes castellans), se pot condensar en los elogis que de la nostra obra mestra “Tirant lo Blanch” ne fa’l primer en “Don Quixot de la Mancha” y en lo fet que’l darrer copiá testualment en ses églogues molts versos i esparses del divinal poeta valencià [[Ausias March]]”.  

En “Revista de Castellón”, en l'any [[1913]] en un articul titutal “Valencià imitant altres llengües”, dia: “Tant dolça, espiritual i polida degué semblar la nostra llengua al més portentós ingeni de les lletres castellanes, al inmortal [[Miguel de Cervantes Saavedra|Cervantes]], que li feu esclamar en la seua obra “Pérsiles y Segismunda”, que la valenciana parla la reputaba la més graciosa del mon; i el concepte ventajós que de la nostra lliteratura en la XVI centuria tenien format tant Cervantes com Garcilaso de la Vega (princep dels poetes castellans), se pot condensar en los elogis que de la nostra obra mestra “Tirant lo Blanch” ne fa'l primer en “Don Quixot de la Mancha” y en lo fet que’l darrer copiá testualment en ses églogues molts versos i esparses del divinal poeta valencià [[Ausias March]]”.  

En “Las Provincias”, en l’any [[1914]], contestava a un tal Eugénic, possible pseudonim, defensor de l’unitat llingüistica: “Lo perill gros, lo qui al nostre modo de vore requirix totes nostres forses, totes nostres energies per a combatirlo sens tregua ni descans, es lo perill del catalanisme. Y al parlar de catalanisme com á perill, no volem fer menció del catalanisme germá, d'aquell que en lo [[sigle XV]] i [[sigle XVI]] regoneixé la nostra independència llengüistica y la nostra supremacía lliterària”…”Ací fon imprés lo primer llibre d'Espanya, havent ho segut pera eterna glòria nostra en [[llengua valenciana]]…” (“Los valencians i valencianistes de Castelló”, Las Provincias nº 17422, 11.6.1914)  

En “Las Provincias”, en l'any [[1914]], contestava a un tal Eugénic, possible pseudonim, defensor de l’unitat llingüistica: “Lo perill gros, lo qui al nostre modo de vore requirix totes nostres forses, totes nostres energies per a combatirlo sens tregua ni descans, es lo perill del catalanisme. Y al parlar de catalanisme com á perill, no volem fer menció del catalanisme germá, d'aquell que en lo [[sigle XV]] i [[sigle XVI]] regoneixé la nostra independència llengüistica y la nostra supremacía lliterària”…”Ací fon imprés lo primer llibre d'Espanya, havent ho segut pera eterna glòria nostra en [[llengua valenciana]]…” (“Los valencians i valencianistes de Castelló”, Las Provincias nº 17422, 11.6.1914)  

En “Arte y Letras” (nº 6, 1915) (Orientacions valencianes. Dedicat a la Joventut), diu: “…lo nostre renaiximent literari ha segut plenament consagrat; que l’espiritual estol dels nostres novells poetes y escriptors de tota classe no sols ha anat conseguint netejar de barbarismes la nostra parla y crear un llenguage cada dia més polit i cult, sinó qu’ha despertat l’entusiasme per les nostres glories; ha engrandit l’amor a la Nostra Terra, y ha preparat les conciencies y els cors a la concepció y reivindicació de la Patria Valenciana dins l’Estat Espanyol”.  

En “Arte y Letras” (nº 6, 1915) (Orientacions valencianes. Dedicat a la Joventut), diu: “…lo nostre renaiximent literari ha segut plenament consagrat; que l’espiritual estol dels nostres novells poetes y escriptors de tota classe no sols ha anat conseguint netejar de barbarismes la nostra parla y crear un llenguage cada dia més polit i cult, sinó qu'ha despertat l’entusiasme per les nostres glories; ha engrandit l’amor a la Nostra Terra, y ha preparat les conciencies y els cors a la concepció y reivindicació de la Patria Valenciana dins l'Estat Espanyol”.  

En l'any [[1915]], la revista “Patria Nova”, dia d'ell: “Hi ha persones que sintetisen un poble. La ciutat de la plana sempre ha estat sintetisada per lo gran patrici valencià En Gaetà Huguet. Havem aplegat i’l havem abrassat; semblava abrassavem a la patria valenciana”.  

En l'any [[1915]], la revista “Patria Nova”, dia d'ell: “Hi ha persones que sintetisen un poble. La ciutat de la plana sempre ha estat sintetisada per lo gran patrici valencià En Gaetà Huguet. Havem aplegat i’l havem abrassat; semblava abrassavem a la patria valenciana”.  

Elogi de Gaetà a l’acort de l’[[Ajuntament de Valencia]] per l’iniciativa del seu alcalde [[Faustí Valentín]], a favor de l’ensenyança del valencià: “La vòstra proposició de fer obligatòria la ensenyança de la [[llengua valenciana]] en les escoles de la Metrópoli te un relleu tant gloriós y de tanta significant magnitud, no sols, pera els que nos honrem en lo dictat de republicans federals, sinó pera tots els valencians….” (Heraldo de Castellón, nº 9105, [[1918]]). Dit acort no es portaria a terme.

Elogi de Gaetà a l'acort de l’[[Ajuntament de Valencia]] per l’iniciativa del seu alcalde [[Faustí Valentín]], a favor de l'ensenyança del valencià: “La vòstra proposició de fer obligatòria la ensenyança de la [[llengua valenciana]] en les escoles de la Metrópoli te un relleu tant gloriós y de tanta significant magnitud, no sols, pera els que nos honrem en lo dictat de republicans federals, sinó pera tots els valencians….” (Heraldo de Castellón, nº 9105, [[1918]]). Dit acort no es portaria a terme.

== Veu de la Plana ==

== Veu de la Plana ==

Els seus objectius (Veu de la Plana, nº 1, 25 març [[1916]]): “Volem y desigem, dit en altres paraules, lo renaiximent de la grand familia valenciana, del grand [[Comunitat Valenciana|poble valenciá]]. Los que ací nos congreguem y acaronem dins d'esta societat que diem regionalista, com podriem anomenar autonomista o nacionalista, portem al cor empeltat l’amor a la nostra Terra, y l’odi africá al Centralisme; convençuts que d'ell brillen lo decaiment de la nostra raça y l’anemia moral del nostre poble”…”Aspirem a que la nostra llengua vernácula siga sola la parlada en la nostra llar; pels nostres camps y en les nostres viles; que siga ensenyada en les escoles publiques; en los instituts y universitats….”  

Els seus objectius (Veu de la Plana, nº 1, 25 març [[1916]]): “Volem y desigem, dit en altres paraules, lo renaiximent de la grand familia valenciana, del grand [[Comunitat Valenciana|poble valenciá]]. Los que ací nos congreguem y acaronem dins d'esta societat que diem regionalista, com podriem anomenar autonomista o nacionalista, portem al cor empeltat l'amor a la nostra Terra, y l'odi africá al Centralisme; convençuts que d'ell brillen lo decaiment de la nostra raça y l’anemia moral del nostre poble”…”Aspirem a que la nostra llengua vernácula siga sola la parlada en la nostra llar; pels nostres camps y en les nostres viles; que siga ensenyada en les escoles publiques; en los instituts y universitats….”  

El seu ideari: “Los nostres ideals” (Veu de la Plana, nº 1, 25 març [[1916]]): “Viure, resurgir, tornar a ser los valencians dins d'Espanya lo que fon la nostra Nació Valenciana en la quinzena centuria dins la grand Confederació Aragonesa….”  

El seu ideari: “Los nostres ideals” (Veu de la Plana, nº 1, 25 març [[1916]]): “Viure, resurgir, tornar a ser los valencians dins d'Espanya lo que fon la nostra Nació Valenciana en la quinzena centuria dins la grand Confederació Aragonesa….”  

Nota de redaccio (Veu de la Plana, nº 6, 26 d'abril [[1916]]): “Esta redacció no acépta, de cap manera, que se considere al [[Regne de Valéncia]] com part de terres catalanes. tota la dignitat y serenitat que dona lo dret i la raó, rechaza esta apreciació com ya feu en números passats”  

Nota de redaccio (Veu de la Plana, nº 6, 26 d'abril [[1916]]): “Esta redacció no acépta, de cap manera, que se considere al [[Regne de Valéncia]] com part de terres catalanes. tota la dignitat y serenitat que dona lo dret i la raó, rechaza esta apreciació com ya feu en números passats”  

Resposta a la conferencia de Miquel Duràn, feta a l’Ateneu Barcelonés (Veu de la Plana, nº 11, 3 juny [[1916]]): “Existeix en Catalunya una tendència prou marcá a dir qu’els valencians som catalans y que la llengua que nosatros parlém es la catalana. Y es lo trist que algúns valencians, entusiasmats del espléndit resorgiment de [[Catalunya]], acepten eixa teoría plens de satisfacció y apleguen a nominarse catalans, renegant de la personalitat del [[Regne de Valencia]]”  

Resposta a la conferencia de Miquel Duràn, feta a l'Ateneu Barcelonés (Veu de la Plana, nº 11, 3 juny [[1916]]): “Existeix en Catalunya una tendència prou marcá a dir qu’els valencians som catalans y que la llengua que nosatros parlém es la catalana. Y es lo trist que algúns valencians, entusiasmats del espléndit resorgiment de [[Catalunya]], acepten eixa teoría plens de satisfacció y apleguen a nominarse catalans, renegant de la personalitat del [[Regne de Valencia]]”  

Front al pancatalanisme, el regionalisme [[valencià]] d'Huguet prenia posicions davant de Barcelona, dient: “Fon un èrro de Cambó sostindre en les Corts Espanyoles qu’era potestatiu en los catalans respetar o llevar l’autonomia al reyne de Valencia…hagués segut un fet insolit l’anulacio d'una nacionalitat ya creada que més pronte o més tard hagués segut recobrada”  

Front al pancatalanisme, el regionalisme [[valencià]] d'Huguet prenia posicions davant de Barcelona, dient: “Fon un èrro de Cambó sostindre en les Corts Espanyoles qu’era potestatiu en los catalans respetar o llevar l’autonomia al reyne de Valencia…hagués segut un fet insolit l’anulacio d'una nacionalitat ya creada que més pronte o més tard hagués segut recobrada”  

Gaetà Huguet, també va ser intim amic del [[pare Fullana]] ([[Fullana|Lluïs Fullana i Mira]], Benimarfull [[1871]]-[[Madrit]] [[1948]]) i entusiaste propagandiste de la seua Gramàtica (la llibreria de la viuda de Ramon Ortega de [[Valéncia]], publicà el “Compèndi de la Gramática Valenciana”, [[1922]]), de la qual costejà una edicio popular de tres mil eixemplars i va obsequiar en uns cents de tan “estimable obra didactica” a la Societat Castellónenca de Cultura. El propi Fullana li dedicà unes paraules d'agraïment l’any [[1921]], per haver cobert els gastos de l’edicio de la gramàtica, considerant a Gaetà com el “Patriarca del Renaiximent lliterari valencià”. En la dedicatoria que fa l’autor a Huguet explica l’idea d'esta obra “per a propaganda i divulgació d'esta nostra amada llengua”.  

Gaetà Huguet, també va ser intim amic del [[pare Fullana]] ([[Fullana|Lluïs Fullana i Mira]], Benimarfull [[1871]]-[[Madrit]] [[1948]]) i entusiaste propagandiste de la seua Gramàtica (la llibreria de la viuda de Ramon Ortega de [[Valéncia]], publicà el “Compèndi de la Gramática Valenciana”, [[1922]]), de la qual costejà una edicio popular de tres mil eixemplars i va obsequiar en uns cents de tan “estimable obra didactica” a la Societat Castellónenca de Cultura. El propi Fullana li dedicà unes paraules d'agraïment l’any [[1921]], per haver cobert els gastos de l’edicio de la gramàtica, considerant a Gaetà com el “Patriarca del Renaiximent lliterari valencià”. En la dedicatoria que fa l’autor a Huguet explica l’idea d'esta obra “per a propaganda i divulgació d'esta nostra amada llengua”.  

En l’any [[1918]], Fullana llegia una conferencia en la [[Diputació Provincial de Valéncia]] que titulava “La cooficialitat de la [[idioma valencià|llengua valenciana]]”. Raonant sobre les quatre opinions dominants respecte a la llengua que deu mantindre’s com a oficial en el [[Regne de Valéncia]]: la castellana, la catalana, la valenciana, i la valenciana i la castellana per igual, conclou que lo més llògic i posat en rao es la cooficialitat del [[valencià]] i el [[castellà]]. Xixanta anys despuix, l’any [[1982]], vindria a donar-li la rao l’Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana en l’articul septim, que diu: “Els dos idiomes oficials de la [[Comunitat Valenciana]] son el [[valencià]] i el [[castellà]]. Tots tenen el dret a coneixer-los i usar-los”.  

En l'any [[1918]], Fullana llegia una conferencia en la [[Diputació Provincial de Valéncia]] que titulava “La cooficialitat de la [[idioma valencià|llengua valenciana]]”. Raonant sobre les quatre opinions dominants respecte a la llengua que deu mantindre’s com a oficial en el [[Regne de Valéncia]]: la castellana, la catalana, la valenciana, i la valenciana i la castellana per igual, conclou que lo més llògic i posat en rao es la cooficialitat del [[valencià]] i el [[castellà]]. Xixanta anys despuix, l’any [[1982]], vindria a donar-li la rao l’Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana en l’articul septim, que diu: “Els dos idiomes oficials de la [[Comunitat Valenciana]] son el [[valencià]] i el [[castellà]]. Tots tenen el dret a coneixer-los i usar-los”.  

El [[pare Fullana]], en la seua obra “Temes práctics per a l'ensenyança de la Llengua Valenciana” ([[1926]]), en l'agraïment al patrici Gaeta Huguet, podem palpar el seu amor patri: “Permitiu que, atra vòlta, vos dedique dos paraules d'agraïment al posar fi a l'impressió d'este Treball, encaminat tot ell a favorir i facilitar l'ensenyança de nòstra Llengua Valenciana; puix sou vos l'inspirador d'ell i sou protector, baix tots els seus esguarts; podentse i deventse dir que per vos i rònegament per vòstra grandea de sentiments i per vòstre sempre viu i jamai esmortit entusiasme a favor d'esta llengua, tantes vòltes engrandida i santificada per aquell estòl d'insignes valencians que ompliren d'honor i glòria la seua patria, ixen huí a la llum estos Temes práctics, per a que s´en puguen aprofitar tots els que senten encara bullir en lo seu pit l'amor per l'Història, per les costums i per la passada grandea del seu antic Realme”  

El [[pare Fullana]], en la seua obra “Temes práctics per a l'ensenyança de la Llengua Valenciana” ([[1926]]), en l'agraïment al patrici Gaeta Huguet, podem palpar el seu amor patri: “Permitiu que, atra vòlta, vos dedique dos paraules d'agraïment al posar fi a l'impressió d'este Treball, encaminat tot ell a favorir i facilitar l'ensenyança de nòstra Llengua Valenciana; puix sou vos l'inspirador d'ell i sou protector, baix tots els seus esguarts; podentse i deventse dir que per vos i rònegament per vòstra grandea de sentiments i per vòstre sempre viu i jamai esmortit entusiasme a favor d'esta llengua, tantes vòltes engrandida i santificada per aquell estòl d'insignes valencians que ompliren d'honor i glòria la seua patria, ixen huí a la llum estos Temes práctics, per a que s´en puguen aprofitar tots els que senten encara bullir en lo seu pit l'amor per l'Història, per les costums i per la passada grandea del seu antic Realme”  

En els últims anys de sa vida, Gaetà, es dedicava a escriure artículs i a donar classes de llengua valenciana, inculcant valiosos coneiximents a discipuls seus com Lluïs Revest i Corzo, autor del llibre “La [[idioma valencià|llengua valenciana]], Referències per al seu estudi i conreu” ([[1929]]), o Sánchez Gozalbo, entre atres. Les tertulies formatives en sa casa eren freqüentades també pel seu amic, Salvador Guinot Vilar, entre atres, en els que el mestre confiava en que ells constituiren la nova generacio de valencianistes en [[Castelló]]. Els convidava a sa casa i anava a sovint d'excursio en ells.  

En els últims anys de sa vida, Gaetà, es dedicava a escriure artículs i a donar classes de llengua valenciana, inculcant valiosos coneiximents a discipuls seus com Lluïs Revest i Corzo, autor del llibre “La [[idioma valencià|llengua valenciana]], Referències per al seu estudi i conreu” ([[1929]]), o Sánchez Gozalbo, entre atres. Les tertulies formatives en sa casa eren freqüentades també pel seu amic, Salvador Guinot Vilar, entre atres, en els que el mestre confiava en que ells constituiren la nova generacio de valencianistes en [[Castelló]]. Els convidava a sa casa i anava a sovint d'excursio en ells.  

Preocupat per l’anarquia ortografica treballà per conseguir la seua unificacio i contactà en el grup redactor de la revista Cultura Valenciana, en el proposit de constituir un “Directori Ortografic Valencià”. Pero la mort el sorprengué el mateix any en que impulsà dita mampresa que a la fi no arribà a tindre exit.  

Preocupat per l'anarquia ortografica treballà per conseguir la seua unificacio i contactà en el grup redactor de la revista Cultura Valenciana, en el proposit de constituir un “Directori Ortografic Valencià”. Pero la mort el sorprengué el mateix any en que impulsà dita mampresa que a la fi no arribà a tindre exit.  

Escrivia En Lluís Revest (en un articul del bolleti de la Castellonenca), a la mort de Gaetà, estes paraules: “Caigue aquell home a qui l’apassionament generos per una idea fon acontényer símbol a qui un poble sancer anomena Patriarca de son matern parlar. Fon l’enamorat cavaller del verp [[valencià]], dic, de la regio valenciana”.  

Escrivia En Lluís Revest (en un articul del bolleti de la Castellonenca), a la mort de Gaetà, estes paraules: “Caigue aquell home a qui l'apassionament generos per una idea fon acontényer símbol a qui un poble sancer anomena Patriarca de son matern parlar. Fon l’enamorat cavaller del verp [[valencià]], dic, de la regio valenciana”.  

Fins la mort de Gaetà, el 26 de novembre de [[1926]], que el catalanisme no va irrompre en Castelló. Just moria al vespre del dia en el que prenia possessio del seu sillo com acadèmic de la Real Academia de la Llengua Espanyola el [[pare Fullana]] en representacio de la [[idioma valencià|llengua valenciana]], que en aquell temps, tenia reconeiximent oficial.  

Fins la mort de Gaetà, el 26 de novembre de [[1926]], que el catalanisme no va irrompre en Castelló. Just moria al vespre del dia en el que prenia possessio del seu sillo com acadèmic de la Real Academia de la Llengua Espanyola el [[pare Fullana]] en representacio de la [[idioma valencià|llengua valenciana]], que en aquell temps, tenia reconeiximent oficial.  

Tenim que dir que Huguet, no mai fon el millonari egoiste de bojaques tancades, sino que gastà lo que considerà necessari, i mes, en el desenroll d'unes idees que tenien com a principal beneficiaria a la societat, i no ad ell mateix.

Tenim que dir que Huguet, no mai fon el millonari egoiste de bojaques tancades, sino que gastà lo que considerà necessari, i més, en el desenroll d'unes idees que tenien com a principal beneficiaria a la societat, i no ad ell mateix.

== Fundació Huguet ==

== Fundació Huguet ==

Sabem que n’hi han dos fundacions Huguet, una dedicada a '''Huguet i Breva''', i l’atra a son fill Huguet i Segarra; pero la manca de transparencia i de confiança en les institucions pancatalanistes (no oblidem que l’any [[2001]], l’alcalde de [[Castelló]] autorisà una seu per a l’Institut d'Estudis Catalans en la nostra ciutat en un edifici de propietat municipal), nos impedix fer un seguiment o fiscalisacio per a comprovar si ha segut traïcionada l’última voluntat de Gaetà Huguet Breva. Lo que si està clar es que entre les persones que han estat al front de la Fundacio Gaetà Huguet en el passat ([[Joan Fuster]], entre atres) i les que puguen haver ara, cap la possibilitat de que estiguen utilisant de manera indeguda el nom del nostre patriarca per a impulsar aquelles activitats que precisament denunciava en vida, fent creure que en el fondo ell era partidari de l’unitat de les llengües.

Sabem que n'hi han dos fundacions Huguet, una dedicada a '''Huguet i Breva''', i l'atra a son fill Huguet i Segarra; pero la manca de transparencia i de confiança en les institucions pancatalanistes (no oblidem que l'any [[2001]], l’alcalde de [[Castelló]] autorisà una seu per a l'Institut d'Estudis Catalans en la nostra ciutat en un edifici de propietat municipal), nos impedix fer un seguiment o fiscalisacio per a comprovar si ha segut traïcionada l'última voluntat de Gaetà Huguet Breva. Lo que si està clar es que entre les persones que han estat al front de la Fundacio Gaetà Huguet en el passat ([[Joan Fuster]], entre atres) i les que puguen haver ara, cap la possibilitat de que estiguen utilisant de manera indeguda el nom del nostre patriarca per a impulsar aquelles activitats que precisament denunciava en vida, fent creure que en el fondo ell era partidari de l’unitat de les llengües.

   

   

La fundació a nom del pare (Fundación '''Cayetano Huguet Breva'''), desaparegué en decembre de [[1999]] (DOGV nº 3.654 de 28.12.1999, Notificacio de la Conselleria de Justícia i Administracions Públiques) i els bens restants passaren a l’estat (BOE nº 224 de 18.9.2001, Resolucio del Banc d'Espanya), per abando dels seus patrons i manca de recursos. En canvi, la fundacio a nom del fill, seguix promovent activitats i premiant al catalanisme (nomenament de “valencià de l’any”, per eixemple)  

La fundació a nom del pare (Fundación '''Cayetano Huguet Breva'''), desaparegué en decembre de [[1999]] (DOGV nº 3.654 de 28.12.1999, Notificacio de la Conselleria de Justícia i Administracions Públiques) i els bens restants passaren a l'estat (BOE nº 224 de 18.9.2001, Resolucio del Banc d'Espanya), per abando dels seus patrons i manca de recursos. En canvi, la fundacio a nom del fill, seguix promovent activitats i premiant al catalanisme (nomenament de “valencià de l’any”, per eixemple)  

¿ Que pensaria En Gaetà si poguerà vore que l’Institut d'Estudis Catalans, te seu en un edifici municipal de [[Castelló]] i que la Fundació que porta el seu nom, premia tots els anys les lletres catalanes ?  

¿ Que pensaria En Gaetà si poguerà vore que l'Institut d'Estudis Catalans, te seu en un edifici municipal de [[Castelló]] i que la Fundació que porta el seu nom, premia tots els anys les lletres catalanes ?  

El nostre gran patriarca està soterrat en el cementeri municipal de [[Castelló]] pero no busqueu la llapida d'en '''Gaetà Huguet i Breva''', en el panteó familiar, perque no la trobareu: no en te de llapida, figurant la següent inscripció:  

El nostre gran patriarca està soterrat en el cementeri municipal de [[Castelló]] pero no busqueu la llapida d'en '''Gaetà Huguet i Breva''', en el panteó familiar, perque no la trobareu: no en te de llapida, figurant la següent inscripció:  

G. Huguet.''  

G. Huguet.''  

En '''Gaetà Huguet i Breva''', és un personage a redescubrir i els seus escrits i el seu pensament una font d'estudi per a construir un valencianisme modern i sense complexos, com el que ell practicà en son temps. A pesar de l’oblit general, molts castelloners sempre recordarem a En Gaetà Huguet i Breva, per a orgull del nostre poble i com a eixemple a seguir.  

En '''Gaetà Huguet i Breva''', és un personage a redescubrir i els seus escrits i el seu pensament una font d'estudi per a construir un valencianisme modern i sense complexos, com el que ell practicà en son temps. A pesar de l'oblit general, molts castelloners sempre recordarem a En Gaetà Huguet i Breva, per a orgull del nostre poble i com a eixemple a seguir.  

ORACIO DELS HUGUET:  

ORACIO DELS HUGUET: