Llínea 1: |
Llínea 1: |
− | La '''Pedra en sec''' (en castellà, ''piedra seca'') fa referència a una tècnica constructiva d'orige tradicional i popular que es realisa per mig de l'us de [[Pedra|pedres]], pero sense utilisar cap tipo de morter o argamassa. En ocasions s'usa arena seca per a reblir els buits de la paret i d'ahí ve el nom. | + | La '''Pedra en sec''' (en [[castellà]], ''piedra seca'') fa referència a una tècnica constructiva d'orige tradicional i popular que es realisa per mig de l'us de [[Pedra|pedres]], pero sense utilisar cap tipo de morter o argamassa. En ocasions s'usa [[arena]] seca per a reblir els buits de la paret i d'ahí ve el nom. |
| | | |
| == Història == | | == Història == |
Llínea 5: |
Llínea 5: |
| L'orige de les construccions de pedra en sec cal buscar-ho en l'antiguetat en dos premisses que aniran paraleles al pas del temps: la necessitat i la tècnica constructiva. Segurament la primera necessitat fon el refugiar-se de les inclemències de l'orage i la segona la defensa davant d'atres grups. | | L'orige de les construccions de pedra en sec cal buscar-ho en l'antiguetat en dos premisses que aniran paraleles al pas del temps: la necessitat i la tècnica constructiva. Segurament la primera necessitat fon el refugiar-se de les inclemències de l'orage i la segona la defensa davant d'atres grups. |
| | | |
− | La revolució del Neolític va dur a l'home recolector-caçador i nómada a ser agricultor, ganader i sedentari. Açò li va plantejar noves necessitats, algunes de les quals les va resoldre amprant la pedra en sec. Eixemples conservats es troben en tota [[Europa]], per eixemple: el poblat de Skara Brae en [[Escòcia]]. | + | La revolució del [[Neolític]] va dur a l'home recolector-caçador i nómada a ser agricultor, ganader i sedentari. Açò li va plantejar noves necessitats, algunes de les quals les va resoldre amprant la pedra en sec. Eixemples conservats es troben en tota [[Europa]], per eixemple: el poblat de Skara Brae en [[Escòcia]]. |
| | | |
| == Construcció == | | == Construcció == |
| | | |
− | Les peces de roca, a voltes tallades, s'encaixen convenientment per a la construcció d'estructures (bancals, murs de contenció, corrals, eres, barraques de pastor, cisternes, pous i obra en general) sense necessitat de l'argamassa que les unixca, simplement per la correcta disposició, al màxim contacte entre peces i a la pròpia gravetat. | + | Les peces de roca, a voltes tallades, s'encaixen convenientment per a la construcció d'estructures (bancals, murs de contenció, corrals, eres, barraques de pastor, cisternes, pous i obra en general) sense necessitat de l'argamassa que les unixca, simplement per la correcta disposició, al màxim contacte entre peces i a la pròpia [[gravetat]]. |
| | | |
| Les pedres, tallades o no, s'encaixen a conveniència per a construir sense necessitat de cap material per a unir-les. Simplement es busca una correcta i adequada disposició intentant trobar el màxim contacte entre les peces. S'usen pedres de distintes formes i mides en el lloc apropiat per a buscar l'efecte màxim de la gravetat, i intentar evitar que s'afonen. | | Les pedres, tallades o no, s'encaixen a conveniència per a construir sense necessitat de cap material per a unir-les. Simplement es busca una correcta i adequada disposició intentant trobar el màxim contacte entre les peces. S'usen pedres de distintes formes i mides en el lloc apropiat per a buscar l'efecte màxim de la gravetat, i intentar evitar que s'afonen. |
Llínea 17: |
Llínea 17: |
| == UNESCO == | | == UNESCO == |
| | | |
− | L'[[UNESCO]] inscriu esta pràctica en la Llista Representativa de Patrimoni Cultural Immaterial de l'Humanitat en [[2018]] (13.COM), en la denominació Coneiximents i tècniques de l'art de construir murs en pedra en sec, afectant territorialment a [[Croàcia]], [[Chipre]], [[Escòcia]], [[França]], [[Grècia]], [[Itàlia]], [[Eslovènia]], [[Espanya]] i [[Suïssa]].
| + | La [[UNESCO]] inscriu esta pràctica en la Llista Representativa de Patrimoni Cultural Immaterial de l'Humanitat en l'any [[2018]] (13.COM), en la denominació Coneiximents i tècniques de l'art de construir murs en pedra en sec, afectant territorialment a [[Croàcia]], [[Chipre]], [[Escòcia]], [[França]], [[Grècia]], [[Itàlia]], [[Eslovènia]], [[Espanya]] i [[Suïssa]]. |
| | | |
| == Pedra en sec en Espanya == | | == Pedra en sec en Espanya == |
Llínea 27: |
Llínea 27: |
| === Menorca === | | === Menorca === |
| | | |
− | [[Menorca]] ([[Illes Balears]]) té un paisage característic i distint gràcies a la mà de l'home i a les seues construccions, que en el pas dels sigles han acabat per integrar-se en l'entorn. Lo que fa el paisage diferent és la paret seca (en menorquí ''paret seca''), que dividix de manera meticulosa i interminable els camps de Menorca. Parets a manera de cerques que rodegen porcions de terra, les nomenades en mallorquí ''tancas''. Es calcula que tota la paret seca de Menorca posada en filera donaria, segons el saber popular, més d'una volta al món. | + | [[Menorca]] ([[Illes Balears]]) té un paisage característic i distint gràcies a la mà de l'home i a les seues construccions, que en el pas dels sigles han acabat per integrar-se en l'entorn. Lo que fa el paisage diferent és la paret seca (en menorquí ''paret seca''), que dividix de manera meticulosa i interminable els camps de [[Menorca]]. Parets a manera de cerques que rodegen porcions de terra, les nomenades en mallorquí ''tancas''. Es calcula que tota la paret seca de Menorca posada en filera donaria, segons el saber popular, més d'una volta al món. |
| | | |
| En Menorca és habitual trobar-se en algun lloc de la paret dos escalons nomenats ''botadors'', que s'usen per a botar d'un costat a l'atre de les parets. ''Paredador'' és el nom de l'ofici de qui realisa estes parets i és un dels oficis tradicionals més antics. | | En Menorca és habitual trobar-se en algun lloc de la paret dos escalons nomenats ''botadors'', que s'usen per a botar d'un costat a l'atre de les parets. ''Paredador'' és el nom de l'ofici de qui realisa estes parets i és un dels oficis tradicionals més antics. |