4531
edicions
Canvis
sense resum d'edició
'''Santa Lucía''' és un país ubicat al [[nort]] de [[Veneçuela]] i [[Trinitat i Tobago]], en aigües del [[Carip|mar Carip]]. Els seus primers pobladors varen arribar en basses al voltant del [[sigle III]] de nostra era i despuix de múltiples disputes entre conquistadors [[Europa|europeus]] va terminar sent conquistada pel [[Regne Unit]], el qual li va otorgar l'independència en l'any [[1979]].
'''Santa Llucía''' és un país ubicat al [[nort]] de [[Veneçuela]] i [[Trinitat i Tobago]], en aigües del [[Carip|mar Carip]]. Els seus primers pobladors varen arribar en basses al voltant del [[sigle III]] de nostra era i despuix de múltiples disputes entre conquistadors [[Europa|europeus]] va terminar sent conquistada pel [[Regne Unit]], el qual li va otorgar l'independència en l'any [[1979]].
== Els primers pobladors ==
== Els primers pobladors ==
Els primers pobladors de Santa Lucía varen ser els indígenes [[taín]]s, els quals varen aplegar per mar provinents del nort de [[Sudamèrica]] entre el sigle III i el [[sigle V]]. A partir del [[sigle IX]] els taíns varen ser dominats i assimilats per una atra ètnia de la regió, els indígenes [[carip (ètnia)|carips]]. Els primers europeus varen aplegar a l'illa a finals del [[sigle XV]] o a principis del [[sigle XVI]]. Donada la conveniència del seu port en [[Castries]], l'illa va ser disputada constantment entre el sigle XVI i el [[sigle XVII|XVII]], canviant de mans a lo manco catorze voltes entre el govern de [[França]] i el del [[Regne Unit]], sent este últim qui va obtindre la possessió definitiva en l'any [[1814]].
Els primers pobladors de Santa Llucía varen ser els indígenes [[taín]]s, els quals varen aplegar per mar provinents del nort de [[Sudamèrica]] entre el sigle III i el [[sigle V]]. A partir del [[sigle IX]] els taíns varen ser dominats i assimilats per una atra ètnia de la regió, els indígenes [[carip (ètnia)|carips]]. Els primers europeus varen aplegar a l'illa a finals del [[sigle XV]] o a principis del [[sigle XVI]]. Donada la conveniència del seu port en [[Castries]], l'illa va ser disputada constantment entre el sigle XVI i el [[sigle XVII|XVII]], canviant de mans a lo manco catorze voltes entre el govern de [[França]] i el del [[Regne Unit]], sent este últim qui va obtindre la possessió definitiva en l'any [[1814]].
== Domini britànic ==
== Domini britànic ==
== Época independent ==
== Época independent ==
El [[Partit Laboriste de Santa Lucía]] (en [[Idioma anglés|anglés]]: ''Saint Lucia Llabor Party, SLP'') va ser el guanyador de les primeres eleccions que es varen celebrar despuix de conseguir l'independència del [[Regne Unit]], conseguint 12 dels 17 assents en el Parlament. A principis dels [[anys 1980|huitanta]] l'illa va travessar per una crisis econòmica i política i tant el sector privat com els sindicats varen obligar al govern dels laboristes a renunciar. A partir de l'any [[1982]] el govern seria controlat pel [[Partit Unit dels Treballadors de Santa Lucía|Partit Unit dels Treballadors]] (en anglés: ''United Workers Party, UWP'').
El [[Partit Laboriste de Santa Llucía]] (en [[Idioma anglés|anglés]]: ''Saint Lucia Llabor Party, SLP'') va ser el guanyador de les primeres eleccions que es varen celebrar despuix de conseguir l'independència del [[Regne Unit]], conseguint 12 dels 17 assents en el Parlament. A principis dels [[anys 1980|huitanta]] l'illa va travessar per una crisis econòmica i política i tant el sector privat com els sindicats varen obligar al govern dels laboristes a renunciar. A partir de l'any [[1982]] el govern seria controlat pel [[Partit Unit dels Treballadors de Santa Lucía|Partit Unit dels Treballadors]] (en anglés: ''United Workers Party, UWP'').
El Partit Unit dels Treballadors de Santa Lucía es va mantindre en el poder 16 anys. Dirigits per [[John Compton]], un ex Premier de l'illa durant el domini britànic, varen conseguir 14 dels 17 escans en el Parlament despuix de la renúncia dels laboristes. Les següents eleccions (celebrades el [[16 d'abril]] de [[1987]]) varen tornar a ser per al UWP pero esta volta assegurant solament 7 dels 17 escans, per lo que el primer ministre va suspendre el parlament i va tornar a convocar eleccions per al [[30 d'abril]], obtenint casi el mateix resultat (9 de 17 escans).
El Partit Unit dels Treballadors de Santa Lucía es va mantindre en el poder 16 anys. Dirigits per [[John Compton]], un ex Premier de l'illa durant el domini britànic, varen conseguir 14 dels 17 escans en el Parlament despuix de la renúncia dels laboristes. Les següents eleccions (celebrades el [[16 d'abril]] de [[1987]]) varen tornar a ser per al UWP pero esta volta assegurant solament 7 dels 17 escans, per lo que el primer ministre va suspendre el parlament i va tornar a convocar eleccions per al [[30 d'abril]], obtenint casi el mateix resultat (9 de 17 escans).