124 521
edicions
Canvis
sense resum d'edició
'''La normativa pròpia valenciana''' és el títul d'un llibre de l'autor [[Pau Giner]], mege i escritor [[Valencians|valencià]], editat l'any [[2022]].
'''La normativa pròpia valenciana''' és el títul d'un llibre de l'autor [[Pau Giner]], mege i escritor [[Valencians|valencià]], editat en l'any [[2022]].
== Ficha del llibre ==
== Ficha del llibre ==
== Sinopsis ==
== Sinopsis ==
El valencians vàrem fruir d’autogovern i llibertat des de la fundació del Regne de Valéncia fins als Decrets de Nova Planta de Felip V, quan l’imposició d’un model de govern centraliste intentà acabar en la memòria d’un passat gloriós. Els valencians vàrem mantindre la nostra llengua, a pesar de moltes dificultats.
El valencians vàrem fruir d'autogovern i llibertat des de la fundació del [[Regne de Valéncia]] fins als [[Decrets de Nova Planta]] de [[Felip V]], quan l'imposició d'un model de govern centraliste intentà acabar en la memòria d'un passat gloriós. Els valencians vàrem mantindre la nostra llengua, a pesar de moltes dificultats.
En el pas dels anys i el despertar dels pobles en Europa un grup d’intelectuals valencians volgué tornar a la llengua valenciana a un lloc de prestigi. La creació d’una codificació per al valencià, seguint un model únicament valencià té els seus antecedents a principis del segle XX i la seua figura més destacada va ser Lluís Fullana. Esta codificació se va vore truncada per diversos motius, pero va ser rescatada per Miquel Adlert i adoptada per gran part dels valencians. La creació d’esta normativisació donà per primera volta al valencià d’un cos normatiu (diccionaris, gramàtiques, ortografies, flexions verbals,...) com mai havia tingut. Se li ha acusat de localista (apichada), d’escassa difusió, de no ser oficial,... pero com vorem en este estudi res més llunt de la veritat.
En el pas dels anys i el despertar dels pobles en [[Europa]] un grup d'intelectuals valencians volgué tornar a la [[llengua valenciana]] a un lloc de prestigi. La creació d'una codificació per al valencià, seguint un model únicament valencià té els seus antecedents a principis del [[sigle XX]] i la seua figura més destacada va ser [[Lluís Fullana]]. Esta codificació se va vore truncada per diversos motius, pero va ser rescatada per [[Miquel Adlert]] i adoptada per gran part dels valencians. La creació d'esta normativisació donà per primera volta al valencià d'un cos normatiu (diccionaris, gramàtiques, ortografies, flexions verbals,...) com mai havia tingut. Se li ha acusat de localista ([[Apichat|apichada]]), d'escassa difusió, de no ser oficial,... pero com vorem en este estudi res més llunt de la veritat.
Les Normes d’El Puig o Normes de la RACV priorisen les formes del valencià general en contra del apichat, han tingut una difusió molt important arribant a ser casi el 33% de totes les publicacions en valencià (si exceptuem els llibres de text) i ha segut utilisada en llibres impresos per més de 400 autors distints i de casi totes les comarques valencianes. I a més varen ser oficials, publicant-se el Diari Oficial de la Generalitat en esta normativa. Desgraciadament tot açò no només és desconegut per els profans en la matèria, si no que gran part dels usuaris d’ella també han fet seus estos suposts i patixen cert complex de inferioritat respecte als usuaris de les normatives no pròpies.
Les [[Normes d'El Puig]] o Normes de la RACV priorisen les formes del valencià general en contra del apichat, han tingut una difusió molt important arribant a ser casi el 33% de totes les publicacions en valencià (si exceptuem els llibres de text) i ha segut utilisada en llibres impresos per més de 400 autors distints i de casi totes les comarques valencianes. I ademés varen ser oficials, publicant-se el [[DOGV|Diari Oficial de la Generalitat]] en esta normativa. Desgraciadament tot açò no només és desconegut per els profans en la matèria, si no que gran part dels usuaris d'ella també han fet seus estos suposts i patixen cert complex de inferioritat respecte als usuaris de les normatives no pròpies.
== Estructuració del llibre ==
== Estructuració del llibre ==
El llibre comença en el pròlec del president de Convencio Valencianista, Joan Batiste Sancho, que fa una magnífica introducció a l'obra, fent referència a la situació actual de la normativa i fent una crida a la concòrdia entre els usuaris d'esta.
El llibre comença en el pròlec del president de [[Convencio Valencianista]], [[Joan Batiste Sancho]], que fa una magnífica introducció a l'obra, fent referència a la situació actual de la normativa i fent una crida a la concòrdia entre els usuaris d'esta.
El llibre, que conta en vora mil imàgens a color, s’estructura en diverses parts ben diferenciades:
El llibre, que conta en vora mil imàgens a color, s'estructura en diverses parts ben diferenciades:
* L'Història de la normativa pròpia: un repàs des dels inicis de la codifica ció netament valenciana a finals del segle XIX, que va tindre com a figura més destacada a Lluís Fullana. Va ser rescatada per Miquel Adlert i adopta da per gran part dels valencians. La creació d’esta normativisació ha contat en gran recolzament social pero s'ha vist atacada des dels poders polítics.
* L'Història de la normativa pròpia: un repàs des dels inicis de la codifica ció netament valenciana a finals del [[sigle XIX]], que va tindre com a figura més destacada a Lluís Fullana. Va ser rescatada per Miquel Adlert i adopta da per gran part dels valencians. La creació d’esta normativisació ha contat en gran recolzament social pero s'ha vist atacada des dels poders polítics.
* Corpus normatiu, importància i edició de llibres en llengua valenciana: Se descriu tot el cos normatiu (diccionaris, gramàtiques, ortografies, flexions verbals...), se compara en unes atres llengües i normatives i se fa una descripció de tot lo publicat en valencià.
* Corpus normatiu, importància i edició de llibres en llengua valenciana: Se descriu tot el cos normatiu (diccionaris, gramàtiques, ortografies, flexions verbals...), se compara en unes atres llengües i normatives i se fa una descripció de tot lo publicat en valencià.