Canvis

== Història ==

== Història ==

Quan els portuguesos colonisaren l'archipèlec, en el [[sigle XV]], les illes feyen justícia a eixe nom: es trobaven cobertes per una densa vegetació tropical, que contrastava en les seues roques volcàniques [[negre|negres]] i el mar [[blau]]. No hi ha evidència que les illes estigueren poblades abans de l'arribada dels colons, pero es considera provable que els [[Poble àrap|àraps]] hagueren visitat en sigles anteriors l'illa de Sal per a proveir-se d'eixe element. En [[1462]], els primers colons portuguesos varen desembarcar en lo que hui és Santiago i varen fundar la més vella ciutat europea del tròpic: [[Ribeira Gran de Santiago|Ribeira Gran]] (hui Cidade Velha). Els portuguesos varen iniciar el cultiu de la [[canya de sucre]]. El clima sec no era favorable, pero el desenroll del comerç d'esclaus (provinents la majoria de la costa oest d'[[Àfrica]]) va donar prosperitat a Cap Vert. Quatrecents anys despuix, la colonisació transformà les illes en un «desert flotant»: gran part de la població havia emigrat fugint de la fam.

Quan els portuguesos colonisaren l'archipèlec, en el [[sigle XV]], les illes feyen justícia a eixe nom: es trobaven cobertes per una densa vegetació tropical, que contrastava en les seues roques volcàniques [[negre|negres]] i el mar [[blau]]. No hi ha evidència que les illes estigueren poblades abans de l'arribada dels colons, pero es considera provable que els [[Poble àrap|àraps]] hagueren visitat en sigles anteriors l'illa de Sal per a proveir-se d'eixe element. En l'any [[1462]], els primers colons portuguesos varen desembarcar en lo que hui és Santiago i varen fundar la més vella ciutat europea del tròpic: [[Ribeira Gran de Santiago|Ribeira Gran]] (hui Cidade Velha). Els portuguesos varen iniciar el cultiu de la [[canya de sucre]]. El clima sec no era favorable, pero el desenroll del comerç d'esclaus (provinents la majoria de la costa oest d'[[Àfrica]]) va donar prosperitat a Cap Vert. Quatrecents anys despuix, la colonisació transformà les illes en un «desert flotant»: gran part de la població havia emigrat fugint de la fam.

Per als portuguesos, les illes, entre [[Àfrica]], [[Amèrica]] i [[Europa]], eren d'un gran interés estratègic. En el [[sigle XVI]], Cap Vert fon escala de naus que carregaven esclaus cap a [[Amèrica]] (l'esclavitut fon abolida en [[1876]]). L'assalt reiterat de pirates anglesos, neerlandesos i francesos obligà als portuguesos a traslladar colons agricultors del [[Alentejo]] (al surest de Portugal, «graner» d'eixe país) a l'archipèlec: a causa d'una agricultura poc adequada, estos varen acabar en el sol fèrtil, lo qual provocà des del [[sigle XVIII]] sequies periòdiques que continuen en el present. La contracció de l'activitat agrícola –Famosa entre els sigles XVII i XIX pel seu [[cotó]] - va provocar l'emigració massiva de capverdians: la majoria cap a [[Guinea-Bissau]] ( excolònia portuguesa molt vinculada a l'archipèlec), i posteriorment cap a [[Angola]], [[Moçambic]], [[Senegal]], [[Brasil]] i, principalment, [[Estats Units]]. En el [[sigle XIX]], la prosperitat de les illes fon decaent lentament per l'escassea, la fam, la mala administració i la corrupció del govern colonial.

Per als portuguesos, les illes, entre [[Àfrica]], [[Amèrica]] i [[Europa]], eren d'un gran interés estratègic. En el [[sigle XVI]], Cap Vert fon escala de naus que carregaven esclaus cap a [[Amèrica]] (l'esclavitut fon abolida en [[1876]]). L'assalt reiterat de pirates anglesos, neerlandesos i francesos obligà als portuguesos a traslladar colons agricultors del [[Alentejo]] (al surest de Portugal, «graner» d'eixe país) a l'archipèlec: a causa d'una agricultura poc adequada, estos varen acabar en el sol fèrtil, lo qual provocà des del [[sigle XVIII]] sequies periòdiques que continuen en el present. La contracció de l'activitat agrícola –Famosa entre els sigles XVII i XIX pel seu [[cotó]] - va provocar l'emigració massiva de capverdians: la majoria cap a [[Guinea-Bissau]] ( excolònia portuguesa molt vinculada a l'archipèlec), i posteriorment cap a [[Angola]], [[Moçambic]], [[Senegal]], [[Brasil]] i, principalment, [[Estats Units]]. En el [[sigle XIX]], la prosperitat de les illes fon decaent lentament per l'escassea, la fam, la mala administració i la corrupció del govern colonial.

L'estatus d'illes canvià en [[1951]] al de província d'ultramar. La lluita per la lliberació  afirmà els llaços entre [[Guinea-Bissau]] i Cap Vert. En [[1956]] es va crear el Partit Africà per a la Independència de Guinea i Cap Vert ([[PAIGC]]), en militants d'abdós costats: [[Amílcar Cabral]], fundador i ideòlec, va concebre la lluita i el desenroll en conjunt, a partir d'economies complementàries. En [[1961]] començà la guerrilla en el continent africà, a on varen lluitar centenars de capverdians. En [[1974]] caigué el règim colonial; despuix d'un govern de transició, en [[1975]] es va proclamar l'independència: un mateix partit –El PAIGC– passà a governar en dos països. Aristides Pereira fon president de la República de Cap Vert, i el comandant Pedro Pires el seu primer ministre. El PAIGC va donar els primers passos cap a una federació entre Cap Vert i Guinea-Bissau: les assamblees nacionals d'abdós països varen constituir un Consell de l'Unió.

L'estatus d'illes canvià en l'any [[1951]] al de província d'ultramar. La lluita per la lliberació  afirmà els llaços entre [[Guinea-Bissau]] i Cap Vert. En [[1956]] es va crear el Partit Africà per a la Independència de Guinea i Cap Vert ([[PAIGC]]), en militants d'abdós costats: [[Amílcar Cabral]], fundador i ideòlec, va concebre la lluita i el desenroll en conjunt, a partir d'economies complementàries. En [[1961]] començà la guerrilla en el continent africà, a on varen lluitar centenars de capverdians. En [[1974]] caigué el règim colonial; despuix d'un govern de transició, en [[1975]] es va proclamar l'independència: un mateix partit –El PAIGC– passà a governar en dos països. Aristides Pereira fon president de la República de Cap Vert, i el comandant Pedro Pires el seu primer ministre. El PAIGC va donar els primers passos cap a una federació entre Cap Vert i Guinea-Bissau: les assamblees nacionals d'abdós països varen constituir un Consell de l'Unió.

[[File:Mindelo portogrande.jpg|thumb|250px|<center>São Vicente, Cap Vert</center>]]

[[File:Mindelo portogrande.jpg|thumb|250px|<center>São Vicente, Cap Vert</center>]]

[[File:Pico de Fogo Krater.jpg|thumb|250px|<center>Pico de Fogo, Cap Vert</center>]]

[[File:Pico de Fogo Krater.jpg|thumb|250px|<center>Pico de Fogo, Cap Vert</center>]]

En [[1991]], Antonio Mascarenhas Monteiro (qui presidí per una década La Cort Suprema de Justícia), fon triat president, en les primeres eleccions lliures i multipartidistes del país: s'inicià la transició a una economia de mercat, privatisant empreses de segurs, peixca i bancs, segons les exigències dels organismes internacionals. L'ajuda externa era del 46% del PBI, un 15% més provenia de les remeses de diners dels 700 mil capverdians residents en l'exterior. El govern del [[Moviment per a la Democràcia|MPD]] (centriste), enfrontà un desocupació del 25% i, va anunciar la reestructura de l'Estat. En [[1993]], escomençà la reducció a la mitat de 12 mil funcionaris públics, a l'hora que  lliberà gradualment els preus. El presupost de [[1994]], a pesar de retallar el gasto públic, va aumentar l'inversió pública (en transport, telecomunicacions i desenroll rural): de 80 millons de dólars en 1993 a 138 millons en [[1994]].

En l'any [[1991]], Antonio Mascarenhas Monteiro (qui presidí per una década La Cort Suprema de Justícia), fon triat president, en les primeres eleccions lliures i multipartidistes del país: s'inicià la transició a una economia de mercat, privatisant empreses de segurs, peixca i bancs, segons les exigències dels organismes internacionals. L'ajuda externa era del 46% del PBI, un 15% més provenia de les remeses de diners dels 700 mil capverdians residents en l'exterior. El govern del [[Moviment per a la Democràcia|MPD]] (centriste), enfrontà un desocupació del 25% i, va anunciar la reestructura de l'Estat. En [[1993]], escomençà la reducció a la mitat de 12 mil funcionaris públics, a l'hora que  lliberà gradualment els preus. El presupost de [[1994]], a pesar de retallar el gasto públic, va aumentar l'inversió pública (en transport, telecomunicacions i desenroll rural): de 80 millons de dólars en 1993 a 138 millons en [[1994]].

En [[1995]], el primer ministre [[Carlos Veiga]] va fer canvis per a favorir la transició a l'economia de mercat i fusionà els ministeris de Finances, Coordinació Econòmica i Turisme, Indústria i Comerç en un a soles: Ministeri de Coordinació Econòmica. El Banc de Desenroll Africà va prestar, en [[1997]], 4,9 millons de dólars per a reconstruir carreteres. Cap Vert també rebé soport econòmic de China i va crear una associació en Angola per a invertir en salut i benestar social.  

En [[1995]], el primer ministre [[Carlos Veiga]] va fer canvis per a favorir la transició a l'economia de mercat i fusionà els ministeris de Finances, Coordinació Econòmica i Turisme, Indústria i Comerç en un a soles: Ministeri de Coordinació Econòmica. El Banc de Desenroll Africà va prestar, en [[1997]], 4,9 millons de dólars per a reconstruir carreteres. Cap Vert també rebé soport econòmic de China i va crear una associació en Angola per a invertir en salut i benestar social.  

El ministre de finances, [[João Pinto Serra]], prometé en una carta oficial dirigida al [[Fondo Monetari Internacional]] (FMI) en [[setembre]] de l'any [[2004]] que agilisaria les reformes estructurals en l'administració del seu govern en lo que quedava d'any per a aixina agilisar les privatisacions. Les reformes estarien dirigides cap als sectors d'energia, aigua, telecomunicacions, transport, peixca i navegació.

El ministre de finances, [[João Pinto Serra]], prometé en una carta oficial dirigida al [[Fondo Monetari Internacional]] (FMI) en [[setembre]] de l'any [[2004]] que agilisaria les reformes estructurals en l'administració del seu govern en lo que quedava d'any per a aixina agilisar les privatisacions. Les reformes estarien dirigides cap als sectors d'energia, aigua, telecomunicacions, transport, peixca i navegació.

En [[maig]] del [[2005]], el primer ministre Neves va senyalar que el país podria intentar ingressar en la [[Organisació del Tractat de l'Atlàntic Nort]] (OTAN): El més anterior, l'OTAN havia triat Cap Vert per a provar, per primera vegada en Àfrica, la seua Força de Reacció. En [[juny]], l'opositor Moviment per a la Democràcia cridà a debatre «urgentment» la relació especial entre Cap Vert i l'[[Unió Europea]].

En [[maig]] de l'any [[2005]], el primer ministre Neves va senyalar que el país podria intentar ingressar en la [[Organisació del Tractat de l'Atlàntic Nort]] (OTAN): El més anterior, l'OTAN havia triat Cap Vert per a provar, per primera vegada en Àfrica, la seua Força de Reacció. En [[juny]], l'opositor Moviment per a la Democràcia cridà a debatre «urgentment» la relació especial entre Cap Vert i l'[[Unió Europea]].

En les eleccions parlamentàries de [[giner]] del [[2006]], guanyà novament el [[PAICV]] i Pires resultà electe president.

En les eleccions parlamentàries de [[giner]] del [[2006]], guanyà novament el [[PAICV]] i Pires resultà electe president.