Canvis

| lloc_mort = [[Castelló]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]

| lloc_mort = [[Castelló]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]

}}

}}

'''Francesc González Chermá''' ([[Castelló]], [[1832]] - [[1896]]), fon un empresari, periodiste i polític [[Comunitat valenciana|valencià]]. Fon el primer alcalde republicà de la ciutat de Castelló.   

'''Francesc González Chermá''' ([[Castelló]], [[1832]] - † [[1896]]), fon un empresari, periodiste i polític [[Comunitat valenciana|valencià]]. Fon el primer alcalde republicà de la ciutat de Castelló.   

== Biografia ==

== Biografia ==

Heretà de son pare un dels principals tallers de calcer de Castelló. També tocava el violí. Començà militant en la secció demòcrata del Partit Progressiste, i en l'any [[1862]] va presidir el Comité Democràtic de Castelló, per lo que participà en els intents colpistes de [[Juan Prim i Prats]] en 1862 i [[1868]]. Per la seua participació en l'alçament de l'any [[1867]] va ser detengut i condenat a mort en un consell de guerra, pero gràcies a la mediació de Ruperto Gasset Mesina (pare de [[Fernando Gasset|Fernando Gasset Lacasaña]]) li va ser commutada per 20 anys de presó. Fon enviat a la presó de [[Tarragona]] per a complir la condena, pero el triumfo de la revolució de [[1868]] li va valdre l'amnistia i va formar part de la Junta Revolucionària de Castelló. S'integrà llavors en el Partit Republicà Democràtic Federal, vencedor de les eleccions municipals de Castelló de [[decembre]] de l'any [[1869]] i gràcies a les quals, en giner de 1869, va ser elegit per votació popular alcalde de Castelló. Aixina mateix, va ser diputat al Congrés pel districte electoral de Castelló de la Plana en les eleccions dels anys [[1871]], [[abril]] de [[1872]], [[agost]] de 1872 i [[maig]] de [[1873]].  

Heretà de son pare un dels principals tallers de calcer de Castelló. També tocava el violí. Començà militant en la secció demòcrata del Partit Progressiste, i en l'any [[1862]] va presidir el Comité Democràtic de Castelló, per lo que participà en els intents colpistes de [[Juan Prim i Prats]] en els anys 1862 i [[1868]]. Per la seua participació en l'alçament de l'any [[1867]] va ser detengut i condenat a mort en un consell de guerra, pero gràcies a la mediació de Ruperto Gasset Mesina (pare de [[Fernando Gasset|Fernando Gasset Lacasaña]]) li va ser commutada per 20 anys de presó. Fon enviat a la presó de [[Tarragona]] per a complir la condena, pero el triumfo de la revolució de [[1868]] li va valdre l'amnistia i va formar part de la Junta Revolucionària de Castelló. S'integrà llavors en el Partit Republicà Democràtic Federal, vencedor de les eleccions municipals de Castelló de [[decembre]] de l'any [[1869]] i gràcies a les quals, en giner de 1869, va ser elegit per votació popular alcalde de Castelló. Aixina mateix, va ser diputat al Congrés pel districte electoral de Castelló de la Plana en les eleccions dels anys [[1871]], [[abril]] de [[1872]], [[agost]] de 1872 i [[maig]] de [[1873]].  

Fon un dels firmants del Pacte de Tortosa (maig de 1869) en representació de Castelló, pero en [[juliol]] de l'any [[1873]] va abandonar el partit per discrepàncies en [[Francesc Pi i Margall]]. Llavors es va alinear en el sector més intransigent del republicanisme federaliste i va participar en el tumult cantonaliste de Castelló de la Plana. Despuix del fi de la Primera República ([[1874]]) es dedicà al periodisme, dirigint els diaris ''El Centinela Federal'', ''El Clamor'', ''El Clamor de la Democracia'' i ''El Clamor de Castellón''. En [[1881]] va abandonar el federalisme i es va adherir al manifest de [[Manuel Ruiz Zorrilla]] i [[Nicolás Salmerón]]. En les eleccions generals de [[1891]] va ser elegit novament diputat del Partit Republicà Progressiste per Castelló.

Fon un dels firmants del Pacte de Tortosa (maig de 1869) en representació de Castelló, pero en [[juliol]] de l'any [[1873]] va abandonar el partit per discrepàncies en [[Francesc Pi i Margall]]. Llavors es va alinear en el sector més intransigent del republicanisme federaliste i va participar en el tumult cantonaliste de Castelló de la Plana. Despuix del fi de la Primera República ([[1874]]) es dedicà al periodisme, dirigint els diaris ''El Centinela Federal'', ''El Clamor'', ''El Clamor de la Democracia'' i ''El Clamor de Castellón''. En [[1881]] va abandonar el federalisme i es va adherir al manifest de [[Manuel Ruiz Zorrilla]] i [[Nicolás Salmerón]]. En les eleccions generals de [[1891]] va ser elegit novament diputat del Partit Republicà Progressiste per Castelló.