4531
edicions
Canvis
sense resum d'edició
|campanya2 =
|campanya2 =
}}
}}
La '''batalla de Hastings''' fon l'enfrontament entre les tropes de l'últim rei [[anglosaxó]] d'[[Regne d'Anglaterra|Anglaterra]], [[Harolt II d'Anglaterra|Harolt el Saxó]], i l'eixèrcit del [[Anex:Ducs de Normandia|duc de Normandia]], [[Guillem I d'Anglaterra|Guillem el Bastart]]. La trobada va succeir el [[14 d'octubre]] de [[1066]] en el tossal de Senlac, a 11 [[km]] al nort de [[Hastings]], al sur de [[Londres]]. La batalla va terminar en una [[victòria pírrica]] encara que decisiva per als normants, morint Harolt en la mateixa i permetent a Guillem reclamar el tro anglés, passant a ser conegut com Guillem I el Conquistador. A partir de llavors va quedar unida políticament al [[Ducat de Normandia]], en el nort de [[França]]. Les disputes entorn al govern d'este últim territori serien les causants últimes de la [[guerra dels Cent Anys]] entre les corones de França i [[Anglaterra]].
La '''batalla de Hastings''' fon l'enfrontament entre les tropes de l'últim rei [[anglosaxó]] d'[[Regne d'Anglaterra|Anglaterra]], [[Harolt II d'Anglaterra|Harolt el Saxó]], i l'eixèrcit del [[Anex:Ducs de Normandia|duc de Normandia]], [[Guillem I d'Anglaterra|Guillem el Bastart]]. La trobada va succeir el [[14 d'octubre]] de [[1066]] en el tossal de Senlac, a 11 [[km]] al nort de [[Hastings]], al sur de [[Londres]]. La batalla va terminar en una [[victòria pírrica]] encara que decisiva per als normants, morint Harolt en la mateixa i permetent a Guillem reclamar el tro anglés, passant a ser conegut com Guillem I el Conquistador. A partir de llavors va quedar unida políticament al [[Ducat de Normandia]], en el nort de [[França]]. Les disputes entorn al govern d'este últim territori serien les causants últimes de la [[guerra dels Cent Anys]] entre les corones de França i [[Anglaterra]].