2648
edicions
Canvis
Pàgina nova, en el contingut: «{{llengua| |nom= Valencià |nomnatiu= Hrvatski |pronunciació= |atresdenominacions= |estats= Croàcia, Voivodina, Bòsnia-Herzegovina i Montnegre ...».
{{llengua|
|nom= Valencià
|nomnatiu= Hrvatski
|pronunciació=
|atresdenominacions=
|estats= [[Croàcia]], [[Voivodina]], [[Bòsnia-Herzegovina]] i [[Montnegre]]
|regió= [[Balcans]]
|parlants= 7 millons
|parlantsnatius=
|parlantsnonatius=
|rank=
|família=[[Llengües indoeuropees|Indoeuropea]]<br />
[[Llengües eslaves|Eslaves]]<br />
Meridional<br />
'''Croata'''<br />
|nació=[[Croàcia]], [[Voivodina]], [[Itàlia]], [[Àustria]] i [[Bòsnia-Herzegovina]]
|fontcolor=
|regulat= Institut de llengua i llingüística croata.
|iso1= hr
|iso2=
|iso3= hrv
|sil=
|mapa=
}}
El '''croata''' es una llengua eslava meridional que es parlada principalment per croates. Es oficial en els paisos de [[Croàcia|Croacia]] i [[Bòsnia-Herzegovina]]. Fins al 1991 se considerà que el croata formava, junt en el [[Idioma serbi|serbi]] i el [[Idioma bosni|bosni]], una de les varietats del [[Idioma serbocroata]]. El terme serbocroata s'utilisà durant la major part del sigle XX per a referir-se al idioma comu de croates i serbis. Dita denominació se gastà des de 1921 hasda la guerra dels Balcans a principis dels anys noranta, a modo de generic dels dialectes parlats per servis, croates, bosnis i montenegrins.
En la separació de [[Yugoslàvia|Yugoslavia]] i la aparició denous estats, el terme "serbocroata" caigue en desus, a excepció de la llingüistica. Hui dia, la denominacio de dit idioma es una qüestio polemica, en la que tenen molt que vore la historia i la politica.
Despres de la desintegracio de Yugslavia i el ces d'aplicacio dels acorts llingüistics entre Croacia i Serbia se ve insistint molt, sobre tot de la banda croata, en la separacio dels tres idiomes. El major punt d'acort que se pot alcançar en este sentit es el de admetre que el serbi i croata (junt en el bosni) formen part del diasistema eslau centre-meridional.
== Veja's també ==
* [[Croàcia]]
* [[Yugoslàvia]]
* [[Llengües eslaves]]
{{Llengües eslaves}}
[[Categoria:Llengües]]
[[Categoria:Llengües eslaves]]
|nom= Valencià
|nomnatiu= Hrvatski
|pronunciació=
|atresdenominacions=
|estats= [[Croàcia]], [[Voivodina]], [[Bòsnia-Herzegovina]] i [[Montnegre]]
|regió= [[Balcans]]
|parlants= 7 millons
|parlantsnatius=
|parlantsnonatius=
|rank=
|família=[[Llengües indoeuropees|Indoeuropea]]<br />
[[Llengües eslaves|Eslaves]]<br />
Meridional<br />
'''Croata'''<br />
|nació=[[Croàcia]], [[Voivodina]], [[Itàlia]], [[Àustria]] i [[Bòsnia-Herzegovina]]
|fontcolor=
|regulat= Institut de llengua i llingüística croata.
|iso1= hr
|iso2=
|iso3= hrv
|sil=
|mapa=
}}
El '''croata''' es una llengua eslava meridional que es parlada principalment per croates. Es oficial en els paisos de [[Croàcia|Croacia]] i [[Bòsnia-Herzegovina]]. Fins al 1991 se considerà que el croata formava, junt en el [[Idioma serbi|serbi]] i el [[Idioma bosni|bosni]], una de les varietats del [[Idioma serbocroata]]. El terme serbocroata s'utilisà durant la major part del sigle XX per a referir-se al idioma comu de croates i serbis. Dita denominació se gastà des de 1921 hasda la guerra dels Balcans a principis dels anys noranta, a modo de generic dels dialectes parlats per servis, croates, bosnis i montenegrins.
En la separació de [[Yugoslàvia|Yugoslavia]] i la aparició denous estats, el terme "serbocroata" caigue en desus, a excepció de la llingüistica. Hui dia, la denominacio de dit idioma es una qüestio polemica, en la que tenen molt que vore la historia i la politica.
Despres de la desintegracio de Yugslavia i el ces d'aplicacio dels acorts llingüistics entre Croacia i Serbia se ve insistint molt, sobre tot de la banda croata, en la separacio dels tres idiomes. El major punt d'acort que se pot alcançar en este sentit es el de admetre que el serbi i croata (junt en el bosni) formen part del diasistema eslau centre-meridional.
== Veja's també ==
* [[Croàcia]]
* [[Yugoslàvia]]
* [[Llengües eslaves]]
{{Llengües eslaves}}
[[Categoria:Llengües]]
[[Categoria:Llengües eslaves]]