Llínea 5: |
Llínea 5: |
| El fonament d'esta doctrina estaria en este versícul de l'apòstol [[Pablo de Tarso|Pablo]] que va declarar al seu discípul Timoteo: ''Tota l'Escritura es inspirada per Deu, i útil per a ensenyar, per a corregir, per a instruir en justícia, a fin de que l'home de Deu siga perfecte, enterament preparat per a tota bona obra.'' ([[Segona epístola a Timoteo|2 Timoteo]] 3,16) | | El fonament d'esta doctrina estaria en este versícul de l'apòstol [[Pablo de Tarso|Pablo]] que va declarar al seu discípul Timoteo: ''Tota l'Escritura es inspirada per Deu, i útil per a ensenyar, per a corregir, per a instruir en justícia, a fin de que l'home de Deu siga perfecte, enterament preparat per a tota bona obra.'' ([[Segona epístola a Timoteo|2 Timoteo]] 3,16) |
| | | |
− | Per als inerrantistes esta declaració de que les Sagrades Escritures havien segut inspirades per Deu mateix, desenrollant esta doctrina basada en simple llògica: si [[Deu en el cristianisme|Deu]] és perfecte, i tota la Bíblia va ser inspirada per ell, per tant, tota la Bíblia és perfecta. | + | Per als inerrantistes esta declaració de que les Sagrades Escritures havien segut inspirades per Deu mateix, desenrollant esta doctrina basada en simple llògica: si [[Deu]] és perfecte, i tota la Bíblia va ser inspirada per ell, per tant, tota la Bíblia és perfecta. |
| | | |
| == Història == | | == Història == |
− | El tema de la infalibilitat bíblica va sorgir en els Estats Units en la década de 1970, reimprimint polèmiques del sigle XIX (inspiració bíblica) i de la década de 1920 (infalibilitat bíblica). A lo llarc de l'història del cristianisme, teòlecs i exegetes cristians i judeus varen interpretar la Bíblia en presuposts d'autoritat, veracitat en el seu text i mensage sense, no obstant, implicar historicitat, cientificitat i lliteralisme de manera uniforme a tots els texts bíblics com a prova d'ortodòxia. | + | El tema de la infalibilitat bíblica va sorgir en els Estats Units en la década de 1970, reimprimint polèmiques del sigle XIX (inspiració bíblica) i de la [[década de 1920]] (infalibilitat bíblica). A lo llarc de l'història del cristianisme, teòlecs i exegetes cristians i judeus varen interpretar la Bíblia en presuposts d'autoritat, veracitat en el seu text i mensage sense, no obstant, implicar historicitat, cientificitat i lliteralisme de manera uniforme a tots els texts bíblics com a prova d'ortodòxia. |
| | | |
| Els inerrantistes nortamericans varen començar a aplicar el criteri de "tot o res" a esta doctrina. Temerós d'un "efecte va dominar", que la no acceptació de la inerrància en cada detall, per eixemple, cronològic o científic, conduiria a la apostasia. Per tant, la validea doctrinal o el reconeiximent de la llegitimitat de teòlecs o grups cristians va aplegar a estar condicionat, en estos círculs inerrantistes , a la subscripció a les proposicions d'este concepte teològic modern. | | Els inerrantistes nortamericans varen començar a aplicar el criteri de "tot o res" a esta doctrina. Temerós d'un "efecte va dominar", que la no acceptació de la inerrància en cada detall, per eixemple, cronològic o científic, conduiria a la apostasia. Per tant, la validea doctrinal o el reconeiximent de la llegitimitat de teòlecs o grups cristians va aplegar a estar condicionat, en estos círculs inerrantistes , a la subscripció a les proposicions d'este concepte teològic modern. |