Llínea 1: |
Llínea 1: |
− | [[File:Batalla del Puig por Marzal de Sas (1410-20).jpg|thumb|300px|Jaume I en la batalla d'El Puig, temple sobre taula de Marçal de Sax. Victoria and Albert Museum, [[Londres]].]] | + | [[File:Batalla del Puig por Marzal de Sas (1410-20).jpg|thumb|300px|El [[Monarques de Valéncia|monarca valencià]] [[Jaume I]] en la batalla d'El Puig. Temple sobre taula de Marçal de Sax. Victoria and Albert Museum, [[Londres]].]] |
− | Un '''Monarca''' és la persona que governa una [[monarquia]], una [[forma d'estat]] (en oposició a la [[República]]) i una [[forma de govern]] en la qual una entitat política és governada o controlada per un individu que, en la majoria de casos, ha rebut esta funció per herència i l'eixercirà de per vida o fins a l'abdicació. Els monarques poden ser autòcrates -[[monarquia absoluta]]- o caps d'estat ceremonials en ''[[auctoritas]]'' pero sense ''[[potestas (poder)|potestas]]'' de govern, la qual és eixercida pel [[parlament]] -[[monarquia constitucional]]-. El monarca pot tindre qualsevol [[dignitat (títul)]] -rei, duc, comte, etc- o reunir-ne múltiples en la seua mateixa persona. Històricament els monarques han segut governants absoluts, pero la majoria dels monarques actuals són caps d'estat ceremonials. La paraula «monarca» prové del [[Grec antic|grec]] ''monos arkhein'' que significa «únic governant» i feya referència a un governant absolut de l'[[Antiga Grècia]]. | + | Un '''Monarca''' és la persona que governa una [[monarquia]], una [[forma d'estat]] (en oposició a la [[República]]) i una [[forma de govern]] en la qual una entitat política és governada o controlada per un individu que, en la majoria de casos, ha rebut esta funció per herència i l'eixercirà de per vida o fins a l'abdicació. Els monarques poden ser autócrates -[[monarquia absoluta]]- o caps d'estat cerimonials en ''[[auctoritas]]'' pero sense ''[[potestas (poder)|potestas]]'' de govern, la qual és eixercida pel [[parlament]] -[[monarquia constitucional]]-. El monarca pot tindre qualsevol [[dignitat (títul)]] -rei, duc, comte, etc- o reunir-ne múltiples en la seua mateixa persona. Històricament els monarques han segut governants absoluts, pero la majoria dels monarques actuals són caps d'estat cerimonials. La paraula «monarca» prové del [[Grec antic|grec]] ''monos arkhein'' que significa «únic governant» i feya referència a un governant absolut de l'[[Antiga Grècia]]. |
| | | |
| ==Definició de monarca== | | ==Definició de monarca== |
| Algunes característiques dels monarques són: | | Algunes característiques dels monarques són: |
− | * La majoria dels monarques ostenten el títul de manera vitalícia; un monarca pot renunciar al seu títul abdicant; algunes excepcions són: el Copríncip francés d'[[Andorra]] (el president de [[França]], encara que Andorra podria ser considerada una diarquia), el Yang di-Pertuan Agong (rei) de [[Malàsia]] és considerat un monarca encara que a soles per un periodo de cinc anys. D'atra banda els dictadors vitalicis no són considerats com a monarques. | + | * La majoria dels monarques ostenten el títul de manera vitalícia; un monarca pot renunciar al seu títul abdicant; algunes excepcions són: el Co-príncip francés d'[[Andorra]] (el president de [[França]], encara que Andorra podria ser considerada una diarquia), el Yang di-Pertuan Agong (rei) de [[Malàsia]] és considerat un monarca encara que a soles per un periodo de cinc anys. D'atra banda els dictadors vitalicis no són considerats com a monarques. |
− | * Els monarques provenen d'una família real i reben ensenyança de les seues futures faenes; són succeïts despuix de la seua mort o abdicació per un atre membre de les seues pròpies famílies (assovint el fill o la filla major). Com a resultat, les monarquies més estables han tingut una llínea de sanc que ha perdurat per molts de sigles. Algunes excepcions són: el rei de [[Malàsia]], el [[papa]] (com a monarca del [[Vaticà]]). D'atra banda la successió familiar també ha ocorregut en les dictadures militars. | + | * Els monarques provenen d'una família real i reben ensenyança de les seues futures faenes; són succeïts despuix de la seua mort o abdicació per un atre membre de les seues pròpies famílies (a sovint el fill o la filla major). Com a resultat, les monarquies més estables han tingut una llínea de sanc que ha perdurat per molts de sigles. Algunes excepcions són: el rei de [[Malàsia]], el [[papa]] (com a monarca del [[Vaticà]]). D'atra banda la successió familiar també ha ocorregut en les dictadures militars. |
| * La majoria dels monarques ostenten títuls que són tradicionals en referència a una monarquia: rei, príncip, duc, comte, emperador, etc. | | * La majoria dels monarques ostenten títuls que són tradicionals en referència a una monarquia: rei, príncip, duc, comte, emperador, etc. |
| | | |