Canvis

48 bytes afegits ,  19:20 18 set 2022
sense resum d'edició
Llínea 1: Llínea 1: −
[[Archiu:MayflowerHarbor.jpg|thumb|300px|El ''[[Mayflower]]'', el [[barco]] que va transportar als ''[[Pares Pelegrins|Peregrins]]'' des de [[Anglaterra]] fins a [[*Plymouth Roc]].]]
+
[[Archiu:MayflowerHarbor.jpg|thumb|300px|El ''[[Mayflower]]'', el [[barco]] que va transportar als ''[[Pares Pelegrins|Peregrins]]'' des de [[Anglaterra]] fins a [[Plymouth Roc]].]]
La data de començ de la '''història de [[Estats Units]]''' és tema de debat entre els historiadors. Els llibres de text més antics comencen  en l'arribada de [[Cristofol Colón]] el 12 d'octubre de 1492 o al voltant de 1600, en l'arribada del navío ''[[Mayflower]]''. No obstant, en les últimes décades, les escoles i universitats nortamericanes han retrocedit en el temps per a incloure més informació sobre els [[natius americans]].
+
 
 +
La data de començ de l''''història de [[Estats Units]]''' és tema de debat entre els historiadors. Els llibres de text més antics comencen  en l'arribada de [[Cristofol Colón]] el [[12 d'octubre]] de [[1492]] o al voltant de l'any [[1600]], en l'arribada del navío ''[[Mayflower]]''. No obstant, en les últimes décades, les escoles i universitats nortamericanes han retrocedit en el temps per a incloure més informació sobre els [[natius americans]].
    
== Primers contactes en europeus ==
 
== Primers contactes en europeus ==
Llínea 6: Llínea 7:  
Se sap que al voltant del [[anys 1000|any 1000]], un grup de [[vikingo]]s establits en [[Groenlàndia]] varen navegar cap a la costa oriental de [[Amèrica del Nort]] baixe el mando de [[Leif Eriksson]], arribant a un lloc que varen cridar [[Vinland]]. En la província canadenca de [[Terranova i Labrador|Terranova]] s'han trobat irrefutables vestigis d'una colónia vikinga, en [[L'Anse aux Meadows]]. És provable que els vikingos també visitaren [[Nova Escòcia]] i [[Nova Anglaterra]]; no obstant, no varen conseguir fundar colónies permanents i pronte varen perdre contacte en el nou continent.
 
Se sap que al voltant del [[anys 1000|any 1000]], un grup de [[vikingo]]s establits en [[Groenlàndia]] varen navegar cap a la costa oriental de [[Amèrica del Nort]] baixe el mando de [[Leif Eriksson]], arribant a un lloc que varen cridar [[Vinland]]. En la província canadenca de [[Terranova i Labrador|Terranova]] s'han trobat irrefutables vestigis d'una colónia vikinga, en [[L'Anse aux Meadows]]. És provable que els vikingos també visitaren [[Nova Escòcia]] i [[Nova Anglaterra]]; no obstant, no varen conseguir fundar colónies permanents i pronte varen perdre contacte en el nou continent.
   −
Cinc sigles més vesprada, la necessitat d'incrementar el comerç i un error de navegació varen propiciar una nova trobada en el [[Amèrica|continent americà]]. A finals del sigle XV hi havia en [[Europa]] una gran demanda de [[espècia]]s, [[seda]]s i [[tinte|tintures]] de [[Àsia]]. [[Cristóbal Colón]] va creure erròneament que podria aplegar al [[Extrem Oriente]] navegant 6.400 [[quilómetro]]s cap a l'oest partint des de [[Europa]]. En 1492 va persuadir als reis de [[Espanya]] per a que li finançaren el viage. Colón va navegar cap a occident pero no va aplegar a Àsia, sino a l'illa de [[Guanahani]] en el [[mar Carib|Carib]]. Comença la [[colonisació espanyola d'Amèrica]], incloent territoris en els actuals Estats Units.
+
Cinc sigles més tart, la necessitat d'incrementar el comerç i un error de navegació varen propiciar una nova trobada en el [[Amèrica|continent americà]]. A finals del [[sigle XV]] hi havia en [[Europa]] una gran demanda de [[espècia]]s, [[seda]]s i [[tinte|tintures]] de [[Àsia]]. [[Cristóbal Colón]] va creure erròneament que podria aplegar a l'[[Extrem Orient]] navegant 6.400 [[quilómetro]]s cap a l'oest partint des de [[Europa]]. En 1492 va persuadir als reis de [[Espanya]] per a que li finançaren el viage. Colón va navegar cap a occident pero no va aplegar a Àsia, sino a l'illa de [[Guanahani]] en el [[mar Carib|Carib]]. Comença la [[colonisació espanyola d'Amèrica]], incloent territoris en els actuals Estats Units.
   −
[[Juan Ponce de #León]] va donar nom a la [[Florida]] en 1513, quan la va prendre en nom de la corona d'Espanya. Fins a 1563 els espanyols varen enviar vàries expedicions per a explorar-la, pero sense aplegar a alçar cap fortificació estable. No obstant, la presència en 1564 d'un nutrit contingent de hugonots francesos, que varen alçar un fort en la desembocadura del riu Sant Joan, va supondre una séria amenaça que va dur a Espanya a la decisió d'establir una presència militar permanent en l'àrea. El 28 d'agost de 1565, [[Pedro Menéndez d'Avilés]] funda la ciutat de Sant Agustín. És l'assentament europeu més antic ocupat hui en EE.UU. Solament [[Sant Joan (Puerto Rico)]] la supera com a ciutat més antiga de "els Estats Units".
+
[[Juan Ponce de León]] va donar nom a la [[Florida]] en l'any [[1513]], quan la va prendre en nom de la corona d'Espanya. Fins a [[1563]] els espanyols varen enviar vàries expedicions per a explorar-la, pero sense aplegar a alçar cap fortificació estable. No obstant, la presència en l'any [[1564]] d'un nutrit contingent de hugonots francesos, que varen alçar un fort en la desembocadura del riu Sant Joan, va supondre una séria amenaça que va dur a Espanya a la decisió d'establir una presència militar permanent en l'àrea. El [[28 d'agost]] de [[1565]], [[Pedro Menéndez d'Avilés]] funda la ciutat de Sant Agustín. És l'assentament europeu més antic ocupat hui en EE.UU. Solament [[Sant Joan (Puerto Rico)]] la supera com a ciutat més antiga de "els Estats Units".
    
[[Categoria:Història d'Estats Units| ]]
 
[[Categoria:Història d'Estats Units| ]]
124 718

edicions