2308
edicions
Canvis
Pàgina nova, en el contingut: «La '''història d'Argentina''' és la cronologia de successos des del començ del primigeni poblament humà en l'actual…»
La '''història d'Argentina''' és la cronologia de successos des del començ del primigeni [[Història prehispànica d'Argentina|poblament humà]] en l'actual territori de la [[Argentina|República Argentina]] fins als nostres dies.
S'inicia en els vestigis més antics de [[Homo sapiens|sers humans]] en sol argentí, detectats en l'extrem sur de la [[Patagonia argentina|Patagonia]], que daten de fa uns 13 000 anys. Les primeres civilisacions agroalfareras es varen establir en el [[Noroest argentí|noroest andí]] des del sigle XVIII a. C.
L'història escrita de lo que és l'Argentina, va començar en els registres del croniste alemà [[Ulrico Schmidl]] en l'expedició de [[Juan Díaz de Solís]] en 1516 al [[Riu de l'Argent]], fet que anticipa la dominació espanyola que s'impondria en part d'esta regió.
En 1776 la corona espanyola va crear el [[Virregnat del Riu de la Plata]], entitat aglutinadora de territoris a partir de la qual, en la [[Revolució de Maig]] de 1810, començaria un procés gradual de formació de varis [[Estat]]s autònoms —cridats [[Províncies d'Argentina|províncies]]— o independents, entre ells el que va dur el nom de [[Províncies Unides del Riu de la Plata]].
En la [[Declaració d'independència d'Argentina|declaració de l'independència]] el 9 de juliol de 1816 i la [[Batalla d'Ayacucho|derrota militar de l'Imperi espanyol]] en 1824 es va formalisar l'existència [[Sobirania|sobirana]]. En 1833 el [[Imperi britànic]] va prendre possessió de les [[Illes Malvines]] que llavors era una [[Comandància militar de les Illes Malvines|comandància militar]] de les Províncies Unides, la devolució de les quals ha reclamat Argentina des de llavors.
Despuix d'un prolongat periodo de [[Guerres civils argentines|guerres civils]], entre 1853 i 1860 es va aprovar una [[Constitució argentina de 1853|república federal]] en el nom de República Argentina. Per mig de guerres contra els pobles [[Poble mapuche|mapuche]], [[Tehuelches|tehuelche]], [[Poble ranquel|ranquel]], [[Wichís|wichi]] i [[Poble toba|qom]], conegudes com [[Conquista del Desert]] i [[Conquista del Chaco]], la República Argentina va prendre possessió de les planures [[Gran Chaco|chaqueña]] i [[Regió pampeana|pampeana]] i de la [[Patagonia argentina|Patagonia oriental]], conformant el seu territori actual, l'octau més extens del món.
Entre 1862 i 1930 va transcórrer un llarc periodo d'estabilitat constitucional, en el que per una [[Immigració en Argentina|gran ona migratòria]] provinent sobretot de [[Itàlia]] i [[Espanya]], la població argentina va créixer cinc voltes més ràpit que la del món.
L'implantació del [[Llei Sáenz Penya|sufragi universal per a varons]] en 1912, completat en el reconeiximent del dret al [[Llei 13.010 de sufragi femení|sufragi a les dònes]] en 1951, va donar orige a una série de governs electes pel vot popular, que es varen alternar en el poder partir de 1930 en [[Colps d'Estat en Argentina|dictadures militars]], governs fraudulents i governs de llegitimitat llimitada per les proscripcións polítiques.
Després de la derrota en 1982 en la [[guerra de les Malvines]] contra el [[Regne Unit]], l'última [[dictadura]] va colapsar, sent els seus integrants enjuïciats per greus [[Juí a les Juntes|crims de lesa humanitat]]. En 1983 es va iniciar un extens periodo de [[democràcia]] que continua en l'actualitat, succeint-se des de llavors nou presidents pertanyents a tres partits: [[Raúl Alfonsín]], [[Carlos Menem]], [[Fernando de la Rúa]], [[Adolfo Rodríguez Saá]], [[Eduardo Duhalde]], [[Néstor Kirchner]], [[Cristina Fernández de Kirchner]], [[Mauricio Macri]] i [[Alberto Fernández]].
[[Categoria:Història d'Argentina| ]]
S'inicia en els vestigis més antics de [[Homo sapiens|sers humans]] en sol argentí, detectats en l'extrem sur de la [[Patagonia argentina|Patagonia]], que daten de fa uns 13 000 anys. Les primeres civilisacions agroalfareras es varen establir en el [[Noroest argentí|noroest andí]] des del sigle XVIII a. C.
L'història escrita de lo que és l'Argentina, va començar en els registres del croniste alemà [[Ulrico Schmidl]] en l'expedició de [[Juan Díaz de Solís]] en 1516 al [[Riu de l'Argent]], fet que anticipa la dominació espanyola que s'impondria en part d'esta regió.
En 1776 la corona espanyola va crear el [[Virregnat del Riu de la Plata]], entitat aglutinadora de territoris a partir de la qual, en la [[Revolució de Maig]] de 1810, començaria un procés gradual de formació de varis [[Estat]]s autònoms —cridats [[Províncies d'Argentina|províncies]]— o independents, entre ells el que va dur el nom de [[Províncies Unides del Riu de la Plata]].
En la [[Declaració d'independència d'Argentina|declaració de l'independència]] el 9 de juliol de 1816 i la [[Batalla d'Ayacucho|derrota militar de l'Imperi espanyol]] en 1824 es va formalisar l'existència [[Sobirania|sobirana]]. En 1833 el [[Imperi britànic]] va prendre possessió de les [[Illes Malvines]] que llavors era una [[Comandància militar de les Illes Malvines|comandància militar]] de les Províncies Unides, la devolució de les quals ha reclamat Argentina des de llavors.
Despuix d'un prolongat periodo de [[Guerres civils argentines|guerres civils]], entre 1853 i 1860 es va aprovar una [[Constitució argentina de 1853|república federal]] en el nom de República Argentina. Per mig de guerres contra els pobles [[Poble mapuche|mapuche]], [[Tehuelches|tehuelche]], [[Poble ranquel|ranquel]], [[Wichís|wichi]] i [[Poble toba|qom]], conegudes com [[Conquista del Desert]] i [[Conquista del Chaco]], la República Argentina va prendre possessió de les planures [[Gran Chaco|chaqueña]] i [[Regió pampeana|pampeana]] i de la [[Patagonia argentina|Patagonia oriental]], conformant el seu territori actual, l'octau més extens del món.
Entre 1862 i 1930 va transcórrer un llarc periodo d'estabilitat constitucional, en el que per una [[Immigració en Argentina|gran ona migratòria]] provinent sobretot de [[Itàlia]] i [[Espanya]], la població argentina va créixer cinc voltes més ràpit que la del món.
L'implantació del [[Llei Sáenz Penya|sufragi universal per a varons]] en 1912, completat en el reconeiximent del dret al [[Llei 13.010 de sufragi femení|sufragi a les dònes]] en 1951, va donar orige a una série de governs electes pel vot popular, que es varen alternar en el poder partir de 1930 en [[Colps d'Estat en Argentina|dictadures militars]], governs fraudulents i governs de llegitimitat llimitada per les proscripcións polítiques.
Després de la derrota en 1982 en la [[guerra de les Malvines]] contra el [[Regne Unit]], l'última [[dictadura]] va colapsar, sent els seus integrants enjuïciats per greus [[Juí a les Juntes|crims de lesa humanitat]]. En 1983 es va iniciar un extens periodo de [[democràcia]] que continua en l'actualitat, succeint-se des de llavors nou presidents pertanyents a tres partits: [[Raúl Alfonsín]], [[Carlos Menem]], [[Fernando de la Rúa]], [[Adolfo Rodríguez Saá]], [[Eduardo Duhalde]], [[Néstor Kirchner]], [[Cristina Fernández de Kirchner]], [[Mauricio Macri]] i [[Alberto Fernández]].
[[Categoria:Història d'Argentina| ]]