Llínea 18: |
Llínea 18: |
| |pares = [[Niccolò Polo]]<br />Nicole Anna Defuseh | | |pares = [[Niccolò Polo]]<br />Nicole Anna Defuseh |
| }} | | }} |
− | '''Marc Polo''' ([[Venecia]], [[circa|c.]] [[15 de setembre]] de [[1254]]-''[[ibídem|Íbid.]]'', [[8 de giner|8]]/[[9 de giner]] de [[1324]])<ref name=Bergreen/>{{Harvnp|Larner|2001|pp=66, 78}} fon un [[mercader]] i viager [[Republica de Venecia|venecia]], celebre pels seus viages a [[extrem orient|Orient d'Asia]] narrats en ''[[Els viages de Marc Polo]]'', relat que donà a conéixer en la [[Edat Mija|Europa Migeval]] les terres de [[Asia central]] i [[Chinenca]].<ref>http://www.heritage-history.com/?c=academy&s=char-dir&f=polo</ref> | + | '''Marc Polo''' ([[Venecia]], [[circa|c.]] [[15 de setembre]] de [[1254]]-''[[ibídem|Íbid.]]'', [[8 de giner|8]]/[[9 de giner]] de [[1324]])<ref name=Bergreen/>{{Harvnp|Larner|2001|pp=66, 78}} fon un [[mercader]] i viager [[República de Venècia|venecià]], celebre pels seus viages a [[extrem orient|Orient d'Àsia]] narrats en ''[[Els viages de Marc Polo]]'', relat que donà a conéixer en la [[Edat Mija|Europa Migeval]] les terres de [[Àsia central]] i [[Chinenca]].<ref>http://www.heritage-history.com/?c=academy&s=char-dir&f=polo</ref> |
| | | |
− | Marc naixqué i deprengué a comerciar mentres son pare i el seu tio, Niccolò i Maffeo, viajaven per [[Asia]] i, al semblar, coneixqueren a [[Kublai Kan]]. En [[1269]] abdós retornaren a [[Venecia]] i veren per primera volta a Marc. Els tres s'embarcaren en un èpic viage a Asia, en el que visitaren [[Armenia]], [[Persia]] i [[Afganistan]] fins aplegar a Chinenca, recorrent tota la [[Ruta de la Seda]]. En el viage de tornada travessaren el [[estret d'Ormuz]], des de que aplegaren a Venecia en [[1295]] despuix d'un viage de 24 anys en el que havien recorregut més de 24 000 km i del que tornaven carregats de riquees. | + | Marc naixqué i deprengué a comerciar mentres son pare i el seu tio, Niccolò i Maffeo, viajaven per [[Àsia]] i, al paréixer, conegueren a [[Kublai Kan]]. En [[1269]] abdós retornaren a [[Venecia]] i veren per primera volta a Marc. Els tres s'embarcaren en un èpic viage a Àsia, en el que visitaren [[Armenia]], [[Persia]] i [[Afganistan]] fins aplegar a Chinenca, recorrent tota la [[Ruta de la Seda]]. En el viage de tornada travessaren el [[estret d'Ormuz]], des de que aplegaren a Venecia en [[1295]] despuix d'un viage de 24 anys en el que havien recorregut més de 24 000 km i del que tornaven carregats de riquees. |
| | | |
− | A la seua tornada a Italia, Venecia estava en guerra en el seu rival, [[Republica de Génova|Génova]], i en el transcurs del conflicte Marc fon capturat i empresonat pels genovesos. En [[1298]], durant el seu periodo en la presó, conegué a l'escritor [[Rustichello de Chafa]], a qui relatà els seus fabulosos viages, que foren el tema del llibre conegut en principi com ''Li divisament du escure'', ''Livre dones merveilles du escure'', o ''Il milione''. Deslliurat en [[1299]], Marc Polo se convertí en un ric mercader i membre del Gran Consell de la Republica de Venecia. Morí en [[1324]] i fon soterrat en l'iglesia de Sant Llorenç de la seua ciutat. Els celebres viages d'este pioner venecià inspiraren, entre atres, a [[Cristòfol Colon]]. | + | A la seua tornada a Itàlia, Venècia estava en guerra en el seu rival, [[República de Gènova|Gènova]], i en el transcurs del conflicte Marc fon capturat i empresonat pels genovesos. En [[1298]], durant el seu periodo en la presó, conegué a l'escritor [[Rustichello de Chafa]], a qui relatà els seus fabulosos viages, que foren el tema del llibre conegut en principi com ''Li divisament du escure'', ''Livre dones merveilles du escure'', o ''Il milione''. Deslliurat en [[1299]], Marc Polo se convertí en un ric mercader i membre del Gran Consell de la Republica de Venecia. Morí en [[1324]] i fon soterrat en l'iglesia de Sant Llorenç de la seua ciutat. Els celebres viages d'este pioner venecià inspiraren, entre atres, a [[Cristòfol Colon]]. |
| | | |
| == Context històric == | | == Context històric == |
− | En l'época de Marc Polo, el comerç en [[Europa]] seguia un sistema triangular, en el que els productes de lux procedents d'Orient ([[seda]], [[especia]]s) ocupaven un important lloc. Estos, en la coneguda com [[ruta de la seda]] travessaven [[Asia Central]] i les terres controlades pels [[sarraï]]s, sent comprats per comerciantes italians (venecians, genovesos, [[chafa]]mos...), que obtenien grans beneficis al revendre'ls despuix per Europa. | + | En l'época de Marc Polo, el comerç en [[Europa]] seguia un sistema triangular, en el que els productes de lux procedents d'Orient ([[seda]], [[espècia]]s) ocupaven un important lloc. Estos, en la coneguda com [[ruta de la seda]] travessaven [[Àsia Central]] i les terres controlades pels [[sarraí]]s, sent comprats per comerciantes italians (venecians, genovesos, [[chafa]]mos...), que obtenien grans beneficis al revendre'ls despuix per Europa. |
| | | |
− | Es per això per lo que Venecia i atres ports italians guanyaren en importancia i escomençaren una politica comercial agressiva per a explotar estes rutes comercials. | + | Es per això per lo que Venècia i atres ports italians guanyaren en importància i escomençaren una política comercial agressiva per a explotar estes rutes comercials. |
| | | |
− | === Venecia en l'epoca === | + | === Venècia en l'época === |
− | {{AP|Republica de Venecia}} | + | {{AP|República de Venècia}} |
− | Durant la [[Baixa Edat Mija]], la [[Republica de Venecia]] escomençà a convertir-se en una potencia mediterranea. Al control del [[Véneto|interior]] i de la costa de [[Dalmacia]], e va unir una extensa activitat mercantil en Orient, que li portà a establir consulats i colonies de comerciantes per tot el Mediterraneu Oriental. Recolzà als [[creuats]] com manera de contrarrestar al [[Islam]] i mantingué un llarc conflicte en Génova pel predomini comercial. | + | Durant la [[Baixa Edat Mija]], la [[República de Venècia]] escomençà a convertir-se en una potencia mediterrànea. Al control del [[Véneto|interior]] i de la costa de [[Dalmacia]], e va unir una extensa activitat mercantil en Orient, que li portà a establir consulats i colònies de comerciantes per tot el Mediterràneu Oriental. Recolzà als [[creuats]] com manera de contrarrestar al [[Islam]] i mantingué un llarc conflicte en Gènova pel predomini comercial. |
| | | |
− | Durant la [[Quarta Creuada]], per sugerencia veneciana, els creuats [[Lloc de Costantinoble (1204)|saquejaren Costantinoble]], decapitant el [[Imperi bizanti]] i conquistant numerosos territoris. Encara que el subsegüent [[Imperi llati]] fon pronte reconquistat pels grecs, Venecia segui controlant vàries illes i ciutats, sent una de les principals potencies mercantils. | + | Durant la [[Quarta Creuada]], per sugerència veneciana, els creuats [[Lloc de Costantinoble (1204)|saquejaren Costantinoble]], decapitant el [[Imperi bizantí]] i conquistant numerosos territoris. Encara que el subsegüent [[Imperi llatí]] fon pronte reconquistat pels grecs, Venècia seguí controlant vàries illes i ciutats, sent una de les principals potencies mercantils. |
| | | |
| === L'Imperi mogol === | | === L'Imperi mogol === |
| {{AP|Imperi mogol}} | | {{AP|Imperi mogol}} |
| | | |
− | L'Imperi mogol fon instituit per [[Genghis Kan]] en [[1206]]. Este, despuix de llargues lluites internes, unificà a les diverses tribus [[Mogol (etnia)|mogoles]] baix el seu mandat, involucrant-les en una expansió que els portaria a conquistar [[China]], [[Asia Central]], [[Russia]] i aplegar fins [[Irak]], [[Siria]] i [[Anatolia]]. | + | L'Imperi mogol fon instituït per [[Genghis Kan]] en [[1206]]. Este, despuix de llargues lluites internes, unificà a les diverses tribus [[Mongol (ètnia)|mongoles]] baix el seu mandat, involucrant-les en una expansió que els portaria a conquistar [[China]], [[Asia Central]], [[Rússia]] i aplegar fins [[Irak]], [[Siria]] i [[Anatòlia]]. |
| | | |
| A la seua mort li succeí el seu fill [[Ogodei]], qui continuà en esta expansió i consolidà la jerarquia del [[Gran Kan]] sobre els diversos regnes mogols. En temps de Marc Polo este Gran Kan era [[Kublai Kan]]. | | A la seua mort li succeí el seu fill [[Ogodei]], qui continuà en esta expansió i consolidà la jerarquia del [[Gran Kan]] sobre els diversos regnes mogols. En temps de Marc Polo este Gran Kan era [[Kublai Kan]]. |
| | | |
| === El coneiximent europeu d'Orient === | | === El coneiximent europeu d'Orient === |
− | El món conegut pels europeus no anava molt més allà de l'actual [[Orient Mig]]. Les poques noticies que se tenien de lo que estava més allà eren generalment confuses i molt mitificades. Es de destacar la llegenda del [[Preste Joan]], un mitic rei cristià que se suponia existia rodejat d'infidels en [[Asia Central]]. Els intercanvis comercials se trobaven casi sempre mediatisats per [[Persia|perses]] i [[Poble arap|araps]]. | + | El món conegut pels europeus no anava molt més allà de l'actual [[Orient Mig]]. Les poques noticies que se tenien de lo que estava més allà eren generalment confuses i molt mitificades. Es de destacar la llegenda del [[Preste Joan]], un mític rei cristià que se suponia existia rodejat d'infidels en [[Asia Central]]. Els intercanvis comercials se trobaven casi sempre mediatisats per [[Persia|perses]] i [[Poble arap|araps]]. |
| | | |
− | L'expansió de l'Imperi mogol els portà a les mateixes portes d'Europa despuix de travessar les estepes ruses i amenaçar [[Polonia]], encara que pronte se retiraren. Més al sur, no obstant, els mongols saquejaren [[Bagdad]] (Irak) i someteren a regnes musulmans que s'havien enfrontat en les [[creuades]] en els cristians. | + | L'expansió de l'Imperi mogol els portà a les mateixes portes d'Europa despuix de travessar les estepes russes i amenaçar [[Polonia]], encara que pronte se retiraren. Més al sur, no obstant, els mongols saquejaren [[Bagdad]] (Irak) i someteren a regnes musulmans que s'havien enfrontat en les [[creuades]] en els cristians. |
| | | |
− | Es aixina com se desperta l'interés pels mongols en Europa. A la curiositat per eixos barbars, tenguts fins llavors com sers casi mitologics, se li suma en lo polític la possibilitat d'obtindre un aliat contra l'enemic islàmic, una forma més ventajosa de negociar en Orient en lo econòmic, i un desig [[Evangelisacio|evangelisadora]], donada la gran tolerancia religiosa dels mongols. Abans de Marc Polo, varis missioners, com [[Giovanni dona Piulen del Carpine]], viajaren com embaixadors a Orient, encara que sense conseguir resultats concrets. Se fa referencia als contactes entre romans i el [[Imperi chinenc]], pero este també establí contacte en els romans en anterioritat a la Ruta de la Seda. Un dels primers contactes que tingue [[China]] en [[Antiga Roma|Roma]] fon quan l'emperador [[Ban Chao]] feu una campanya contra els nomadas d'Asia Central i envià a un dels seus colaboradors, [[Ga Yin]], que viajà cap a occident visitant els establiments comercials romans de la costa oriental del [[Mar Negre]]. Per tant, el contacte entre Roma i China era reciproc, pese a que Roma tenia més informació sobre China gràcies a la multitut de viages que s'havien fet cap a aquella zona. | + | Es aixina com se desperta l'interés pels mongols en Europa. A la curiositat per eixos barbars, tenguts fins llavors com sers casi mitològics, se li suma en lo polític la possibilitat d'obtindre un aliat contra l'enemic islàmic, una forma més ventajosa de negociar en Orient en lo econòmic, i un desig [[Evangelisacio|evangelisadora]], donada la gran tolerància religiosa dels mongols. Abans de Marc Polo, varis missioners, com [[Giovanni dona Piulen del Carpine]], viajaren com embaixadors a Orient, encara que sense conseguir resultats concrets. Se fa referencia als contactes entre romans i el [[Imperi chinenc]], pero este també establí contacte en els romans en anterioritat a la Ruta de la Seda. Un dels primers contactes que tingué [[China]] en [[Antiga Roma|Roma]] fon quan l'emperador [[Ban Chao]] feu una campanya contra els nomadas d'Asia Central i envià a un dels seus colaboradors, [[Ga Yin]], que viajà cap a occident visitant els establiments comercials romans de la costa oriental del [[Mar Negre]]. Per tant, el contacte entre Roma i China era recíproc, pese a que Roma tenia més informació sobre China gràcies a la multitut de viages que s'havien fet cap a aquella zona. |
| | | |
− | == La familia Polo == | + | == La família Polo == |
− | Existix molt escasa informació sobre Marc Polo i la seua família aparte de la continguda en el llibre que relata el seu viage. Consten uns pocs documents [[Republica de Venecia|venecians]], pero estan completament absents en les fonts chinenques.{{refn|group=lower-alpha|El [[Orientalisme|orientaliste]] francés [[Guillaume Pauthier]] propongue en [[1865]] l'identificacio de Marc en un Po-loh, alt funcionari de la tall de [[Kublai Kan]], pero terminà demostrant-se que era un erro.{{Harvnp|Larner|2001|p=59}}}} Se troba informacio adicional, que hi ha que tractar en cautela per tractar-se en la seua major part de rumors i llegendes populars, en el prefaci de l'edició [[Idioma italia|italiana]] de ''[[Els viages de Marc Polo|Il milione]]'' publicada en [[1559]] per [[Giovanni Battista Ramusio]].{{Harvnp|Larner|2001|p=59-60, 94}} | + | Existix molt escassa informació sobre Marc Polo i la seua família aparte de la continguda en el llibre que relata el seu viage. Consten uns pocs documents [[República de Venècia|venecians]], pero estan completament absents en les fonts chinenques.{{refn|group=lower-alpha|El [[Orientalisme|orientaliste]] francés [[Guillaume Pauthier]] propongue en [[1865]] l'identificacio de Marc en un Po-loh, alt funcionari de la tall de [[Kublai Kan]], pero terminà demostrant-se que era un erro.{{Harvnp|Larner|2001|p=59}}}} Se troba informacio adicional, que hi ha que tractar en cautela per tractar-se en la seua major part de rumors i llegendes populars, en el prefaci de l'edició [[Idioma italia|italiana]] de ''[[Els viages de Marc Polo|Il milione]]'' publicada en [[1559]] per [[Giovanni Battista Ramusio]].{{Harvnp|Larner|2001|p=59-60, 94}} |
| | | |
− | Marc Polo naixque en [[1254]] en una família de mercaderes.{{Harvnp|Larner|2001|p=66}} Son pare, Niccolò, havia format una associació comercial, o ''fraterna compagnia'', en els seus germans Marc i Maffeo,{{refn|group=lower-alpha|Maffeo apareix com «Mafeo» en el manuscrit [[Frances antic|francoitaliano]] més antic de ''Els viages'', i com «Matteo» en la traduccio al [[toscà]].{{Harvnp|Larner|2001|p=60}}}} cuya residencia familiar se trobava en la parroquia de Sant Sever, al nort de la [[Basilica de Sant Marcs]].{{Harvnp|Larner|2001|pp=60-61}} Despuix de la [[Lloc de Costantinoble (1204)|presa de Costantinoble]] de 1204 Venecia posseia el seu propi barri en la ciutat, ademés de controlar el port, i molts venecians s'instalaren alli, entre ells els Polo.{{Harvnp|Larner|2001|p=61}} Una de les rutes comercials que d'alli partien era la del [[Mar Negre]] i en ella s'especialisaren, fins el punt de que disponien d'una casa en el port de [[Sudak|Soldaia]], el principal empori comercial italia de [[Crimea]].{{Harvnp|Larner|2001|p=62}} | + | Marc Polo naixqué en [[1254]] en una família de mercaderes.{{Harvnp|Larner|2001|p=66}} Son pare, Niccolò, havia format una associació comercial, o ''fraterna compagnia'', en els seus germans Marc i Maffeo,{{refn|group=lower-alpha|Maffeo apareix com «Mafeo» en el manuscrit [[Frances antic|francoitaliano]] més antic de ''Els viages'', i com «Matteo» en la traduccio al [[toscà]].{{Harvnp|Larner|2001|p=60}}}} cuya residencia familiar se trobava en la parroquia de Sant Sever, al nort de la [[Basilica de Sant Marcs]].{{Harvnp|Larner|2001|pp=60-61}} Despuix de la [[Lloc de Costantinoble (1204)|presa de Costantinoble]] de 1204 Venècia posseïa el seu propi barri en la ciutat, ademés de controlar el port, i molts venecians s'instalaren alli, entre ells els Polo.{{Harvnp|Larner|2001|p=61}} Una de les rutes comercials que d'alli partien era la del [[Mar Negre]] i en ella s'especialisaren, fins el punt de que disponien d'una casa en el port de [[Sudak|Soldaia]], el principal empori comercial italià de [[Crimea]].{{Harvnp|Larner|2001|p=62}} |
| | | |
| == El viage de Niccolò i Maffeo == | | == El viage de Niccolò i Maffeo == |