26 323
edicions
Canvis
Pàgina nova, en el contingut: «'''Francisco Codera Zaidín''' (Fonz, Osca, 23 de juny de 1836 - Fonz, Osca, 6 de novembre de 1917) fon un historiador, filòlec…»
'''Francisco Codera Zaidín''' ([[Fonz]], [[Osca]], [[23 de juny]] de [[1836]] - [[Fonz]], [[Osca]], [[6 de novembre]] de [[1917]]) fon un historiador, filòlec, arabiste i erudit espanyol. Els seus discípuls arabistes en el camp acadèmic varen ser coneguts com els «Beni Codera». D'entre els seus pupils poden destacar-se els noms de Rafael Altamira i José Deleito.
== Biografia ==
Catedràtic de grec, hebreu i àrap respectivament en [[Granada]], [[Saragossa]] i l'[[Universitat Central]], va destacar fonamentalment com a arabiste. Fon el principal discípul de Pascual Gayangos, a qui va succeir en la càtedra d'àrap de l'Universitat Central. Va ingressar com a acadèmic numerari de la [[Real Acadèmia de l'Història]] el 20 d'abril de [[1879}}. Fon també acadèmic de la [[Real Acadèmia Espanyola]] (RAE) des de [[1910]].
== Obra ==
Rigorosament positiviste, els seus treballs se centren generalment en les fonts historiogràfiques d'orige àrap (''Estudios de historia arábigo-española'', ''Decadencia y Desaparición de los Almorávides en España'', [[1899]], reeditada en important estudi introductori de [[María Jesús Viguera Molins]] en [[2004]]).
Entre les seues obres destaquen ''Tratado de numismática arabigoespañola'' ([[1879]]), ''Estudios críticos de Historia árabe española'' ([[1917]], 2 vols.) i sobretot la seua monumental ''Biblioteca arabigohispana'' ([[1882]]-[[1895]], 10 vols.).
Va contribuir ademés al coneiximent de la fonètica aragonesa i va impulsar els estudis aràbics en Espanya. En la seua vellea es va retirar al seu poble natal de Fonz, en la província d'Osca, a consagrar-se als seus estudis erudits i a la redacció de tractats sobre agricultura.
Entre els seus discípuls cal citar a [[Julián Ribera]]. El seu archiu es conserva en la Biblioteca de l'[[Universitat Nacional d'Educació a Distància]] (UNED).
== Enllaços externs ==
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Francisco_Codera Francisco Codera en Wikipedia]
== Biografia ==
Catedràtic de grec, hebreu i àrap respectivament en [[Granada]], [[Saragossa]] i l'[[Universitat Central]], va destacar fonamentalment com a arabiste. Fon el principal discípul de Pascual Gayangos, a qui va succeir en la càtedra d'àrap de l'Universitat Central. Va ingressar com a acadèmic numerari de la [[Real Acadèmia de l'Història]] el 20 d'abril de [[1879}}. Fon també acadèmic de la [[Real Acadèmia Espanyola]] (RAE) des de [[1910]].
== Obra ==
Rigorosament positiviste, els seus treballs se centren generalment en les fonts historiogràfiques d'orige àrap (''Estudios de historia arábigo-española'', ''Decadencia y Desaparición de los Almorávides en España'', [[1899]], reeditada en important estudi introductori de [[María Jesús Viguera Molins]] en [[2004]]).
Entre les seues obres destaquen ''Tratado de numismática arabigoespañola'' ([[1879]]), ''Estudios críticos de Historia árabe española'' ([[1917]], 2 vols.) i sobretot la seua monumental ''Biblioteca arabigohispana'' ([[1882]]-[[1895]], 10 vols.).
Va contribuir ademés al coneiximent de la fonètica aragonesa i va impulsar els estudis aràbics en Espanya. En la seua vellea es va retirar al seu poble natal de Fonz, en la província d'Osca, a consagrar-se als seus estudis erudits i a la redacció de tractats sobre agricultura.
Entre els seus discípuls cal citar a [[Julián Ribera]]. El seu archiu es conserva en la Biblioteca de l'[[Universitat Nacional d'Educació a Distància]] (UNED).
== Enllaços externs ==
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Francisco_Codera Francisco Codera en Wikipedia]