Canvis

32 bytes afegits ,  00:19 18 jul 2009
sense resum d'edició
Llínea 34: Llínea 34:  
Les característiques del terreny son idònees per a excursions de montanya, donada la seua lluntania de grans núcleus urbans i centres industrials. Permet gojar d'un aire pur, d'unes excelents aigües que naixen d'abundants fonts, així com un paisage natural que fan de les terres d'Ademús un lloc molt apreciat per al descans relaixant. Bon eixemple és el curs del riu [[Bohílgues]], declarat microreserva de flora, en el seu recorregut poden trobar-se numeroses cascades i una exuberant vegetació de ribera. Existixen, ademés, varios espais habilitats per al espargiment, com la concorria Àrea Recreativa ''Los Arenales'', situada a la vora del riu Turia, i que dispon de barracons, paelleres, bar-restaurant i una piscina que se nutrix de la veïna font de ''Las Piezas Rotas''.  
 
Les característiques del terreny son idònees per a excursions de montanya, donada la seua lluntania de grans núcleus urbans i centres industrials. Permet gojar d'un aire pur, d'unes excelents aigües que naixen d'abundants fonts, així com un paisage natural que fan de les terres d'Ademús un lloc molt apreciat per al descans relaixant. Bon eixemple és el curs del riu [[Bohílgues]], declarat microreserva de flora, en el seu recorregut poden trobar-se numeroses cascades i una exuberant vegetació de ribera. Existixen, ademés, varios espais habilitats per al espargiment, com la concorria Àrea Recreativa ''Los Arenales'', situada a la vora del riu Turia, i que dispon de barracons, paelleres, bar-restaurant i una piscina que se nutrix de la veïna font de ''Las Piezas Rotas''.  
   −
Existixen dos itineraris diferents per carretera per aplegar a Ademús des de [[Valéncia]] i que confluïxen abdós en la capital comarcal del Racó. El primer seguix l'A-3 (Autovia Valéncia-Madrit), que ha de abandonar-se en [[Utiel]] per agarrar la N-330 (Alacant-França) en direcció cap a Terol-Saragossa. L'atre itinerari alternatiu des de [[Valéncia]], de major interés paisagístic pero més tortuós, és per la [[Pista d'Ademús]], que ix de l'Avinguda de les Corts Valencianes de la capital del Turia, seguint per [[Llíria]] i [[Chelva]] fins a Ademús. Les estacions de tren més properes son les de [[Terol]] i [[Utiel]].
+
Existixen dos itineraris diferents per carretera per aplegar a Ademús des de [[Valéncia]] i que confluïxen abdós en la capital comarcal del Racó. El primer seguix l'A-3 (Autovia Valéncia-Madrit), que ha de abandonar-se en [[Utiel]] per agarrar la N-330 (Alacant-França) en direcció cap a Terol-Saragossa. L'atre itinerari alternatiu des de [[Valéncia]], de major interés paisagístic pero més tortuós, és per la [[Pista d'Ademús]], que ix de l'Avinguda de les Corts Valencianes de la capital del Túria, seguint per [[Llíria]] i [[Chelva]] fins a Ademús. Les estacions de tren més properes son les de [[Terol]] i [[Utiel]].
    
=== Barris i pedanies ===
 
=== Barris i pedanies ===
Llínea 48: Llínea 48:  
* Guerrero, a la vora de la vega del riu Turia.
 
* Guerrero, a la vora de la vega del riu Turia.
 
* El Soto, a la vora de la vega del riu Turia.
 
* El Soto, a la vora de la vega del riu Turia.
* La Balsa, en les últimes estribacions d'El Pinar, dominant el Turia.
+
* La Balsa, en les últimes estribacions d'El Pinar, dominant el Túria.
 
* Las Veguillas de Sant Joan, a la vora del riu [[Bohílgues]].
 
* Las Veguillas de Sant Joan, a la vora del riu [[Bohílgues]].
   Llínea 63: Llínea 63:  
Des de principis del segle XIV Ademús i el seu terme general també va ser Encomanda de l'[[Orde de Montesa]], orde de cavalleria creada en el [[Regne de Valéncia]] per [[Jaume II d'Aragó]] en el patrimoni de l'extinta orde del Temple i la de l'Hospital. No obstant, Montesa mai tingué jurisdicció alguna en Ademús, llimitant-se els seus comanadors a arreplegar les rentes de la porció del delme que els corresponia i poc més. El Terme General d'Ademús en eixos moments incloïa, ademés de numeroses masades, les actuals poblacions de [[Vallanca]], [[La Pobla de Sant Miquel]], [[Cases Altes]], [[Cases Baixes]] i [[Torrealta]].
 
Des de principis del segle XIV Ademús i el seu terme general també va ser Encomanda de l'[[Orde de Montesa]], orde de cavalleria creada en el [[Regne de Valéncia]] per [[Jaume II d'Aragó]] en el patrimoni de l'extinta orde del Temple i la de l'Hospital. No obstant, Montesa mai tingué jurisdicció alguna en Ademús, llimitant-se els seus comanadors a arreplegar les rentes de la porció del delme que els corresponia i poc més. El Terme General d'Ademús en eixos moments incloïa, ademés de numeroses masades, les actuals poblacions de [[Vallanca]], [[La Pobla de Sant Miquel]], [[Cases Altes]], [[Cases Baixes]] i [[Torrealta]].
   −
A mijans del segle XVII la població va ser víctima d'un fort terremot que derribà la primitiva iglésia parroquial de Sant Pere Intramurs i quaranta cases més. Els llenços de les muralles i els torrellons del castell que havien sigut construïts en suntuositat en la pendent del mont, segons conta el bisbe Gavaldá que visità el Racó després del seisme, foren destruïts. El castell d'Ademús encara que se mostrà de alguna utilitat en el segle XIX: durant les guerres civils d'eixa centúria, Ademús va ser ocupada en repetides ocasions per les tropes [[carlistes]]. En 1837 va ser, ademés, escenari d'un important enfrontament entre la partida d'El Serrador i el eixèrcit constitucional.
+
A mijans del [[segle XVII]] la població va ser víctima d'un fort terremot que derribà la primitiva iglésia parroquial de Sant Pere Intramurs i quaranta cases més. Els llenços de les muralles i els torrellons del castell que havien segut construïts en suntuositat en la pendent del mont, segons conta el bisbe Gavaldá que visità el Racó després del seisme, foren destruïts. El castell d'Ademús encara que se mostrà de alguna utilitat en el segle XIX: durant les guerres civils d'eixa centúria, Ademús va ser ocupada en repetides ocasions per les tropes [[carlistes]]. En 1837 va ser, ademés, escenari d'un important enfrontament entre la partida d'El Serrador i el eixèrcit constitucional.
   −
Els dos Termes Generales que existiren originalment en la comarca del Racó, [[Castielfabit]] i Ademús, foren fragmentant-se en el pas del temps. Esta fragmentació afectà de manera especial al d'Ademús, del que paulatinament se segregarien varies poblacions, a medida que anaven alcançant certa importància poblacional i econòmica: [[Vallanca]] (segle XVII), [[La Pobla de Sant Miquel]] (segle XVIII), [[Cases Altes ]] i [[Cases Baixes]] (abdós en el segle XIX).
+
Els dos Termes Generales que existiren originalment en la comarca del Racó, [[Castielfabit]] i Ademús, foren fragmentant-se en el pas del temps. Esta fragmentació afectà de manera especial al d'Ademús, del que paulatinament se segregarien varies poblacions, a medida que anaven alcançant certa importància poblacional i econòmica: [[Vallanca]] ([[segle XVII]]), [[La Pobla de Sant Miquel]] ([[segle XVIII]]), [[Cases Altes]] i [[Cases Baixes]] (abdós en el segle XIX).
    
Atenent a raons d'utilitat pública, en la divisió territorial decretada en 1810 per [[Josep I d'Espanya]], s'assignava Ademús i la seua comarca a la Prefectura de Terol (Departament de l'Alt Guadalaviar). Per idèntic motiu, en la de 1822, dissenyada per Felip Bauzá i per Josep Agustí de Larramendi, el Racó passava també a la província de Terol. Ninguna d'elles se dugué a cap. La primera, per el efímer regnat del germà de [[Napoleó Bonaparte]]; i la segona, per causa anàloga ya que en 1823 ocupava de nou el tro [[Ferran VII d'Espanya]] en ajuda dels [[Cent mil Fills de Sant Lluís]] i revocava tot lo acordat durant el anterior periodo lliberal ([[Trieni Constitucional]], 1820-1823).
 
Atenent a raons d'utilitat pública, en la divisió territorial decretada en 1810 per [[Josep I d'Espanya]], s'assignava Ademús i la seua comarca a la Prefectura de Terol (Departament de l'Alt Guadalaviar). Per idèntic motiu, en la de 1822, dissenyada per Felip Bauzá i per Josep Agustí de Larramendi, el Racó passava també a la província de Terol. Ninguna d'elles se dugué a cap. La primera, per el efímer regnat del germà de [[Napoleó Bonaparte]]; i la segona, per causa anàloga ya que en 1823 ocupava de nou el tro [[Ferran VII d'Espanya]] en ajuda dels [[Cent mil Fills de Sant Lluís]] i revocava tot lo acordat durant el anterior periodo lliberal ([[Trieni Constitucional]], 1820-1823).
Llínea 126: Llínea 126:  
*'''Ermita de Nostra Senyora del Rosel'''. Chicotet oratori de planta quadrada i cobert per una cúpula sobre pechines. Data de finals del segle XVIII i se troba situada en les rodalies de la vila, a la vora del riu [[Bohílgues]], poc abans de desembocar en el riu Túria, en un idílic parage rodejat de bancals d'hortes i sequies.
 
*'''Ermita de Nostra Senyora del Rosel'''. Chicotet oratori de planta quadrada i cobert per una cúpula sobre pechines. Data de finals del segle XVIII i se troba situada en les rodalies de la vila, a la vora del riu [[Bohílgues]], poc abans de desembocar en el riu Túria, en un idílic parage rodejat de bancals d'hortes i sequies.
   −
*'''Ermita de Sant Miquel Arcàngel'''. [[Val de la Sabina]]. De les ermites disseminades per les aldees del terme d'Ademús, la de Sant Miquel Arcàngel és la que conta en una major antiguetat. Encara que possiblement fundada en anterioritat, comença a estar documentada a mijans del segle XVI. Ya en eixos moments se troba entre els edificis administrats pel Síndic de les Ermites d'Ademús. L'element més destacat es la seua capella major, en coberta gòtica.
+
*'''Ermita de Sant Miquel Arcàngel'''. [[Val de la Sabina]]. De les ermites disseminades per les aldees del terme d'Ademús, la de Sant Miquel Arcàngel és la que conta en una major antiguetat. Encara que possiblement fundada en anterioritat, comença a estar documentada a mijans del [[segle XVI]]. Ya en eixos moments se troba entre els edificis administrats pel Síndic de les Ermites d'Ademús. L'element més destacat es la seua capella major, en coberta gòtica.
    
*'''[[Iglésia de l'Immaculada Concepció]]'''. [[Sesga]]. Acabada de construir en l'última década del segle XVI, l'ermita de l'Immaculada vingué a solucionar els continus desplaçaments que els fidels de Sesga deurien realisar fins a l'iglésia de Sant Pere Intramurs d'Ademús. El ràpit creiximent de esta va fer convenient que ya en el segle XVII se li dota-se d'un vicari propi que, en el temps, devingué retor.
 
*'''[[Iglésia de l'Immaculada Concepció]]'''. [[Sesga]]. Acabada de construir en l'última década del segle XVI, l'ermita de l'Immaculada vingué a solucionar els continus desplaçaments que els fidels de Sesga deurien realisar fins a l'iglésia de Sant Pere Intramurs d'Ademús. El ràpit creiximent de esta va fer convenient que ya en el segle XVII se li dota-se d'un vicari propi que, en el temps, devingué retor.
Llínea 133: Llínea 133:     
=== Arquitectura civil ===
 
=== Arquitectura civil ===
*'''[[Castell d'Ademús]]'''. Situat en la cúspide de la població, les fonts documentals àraps ya donen testimoni de l'existència de la fortalea d'''Al-Dāmūs''. Després de la seua conquista en 1210 per [[Pere II d'Aragó]], els nous pobladors cristians decidiren erigir la primitiva iglésia parroquial de Sant Pere Intramurs a l'ampar del castell. Durant tota l'Edat Mijana la fortalea fronterera d'Ademús, en la seua iglésia dins, continuà jugant un important paper i resistí heròicament les invasions de les tropes castellanes de Pere I en el curs de la dita [[Guerra dels Dos Peres]] (1356-1369). Destruïda i reconstruïda en varies ocasions a lo llarc de l'història, especialment durant les guerres carlistes del segle XIX, encara poden distinguir-se alguns fragments de murs i ciments. La recent habilitació del lloc, ha convertit el castell d'Ademús en un dels millors miradors de la comarca.
+
*'''[[Castell d'Ademús]]'''. Situat en la cúspide de la població, les fonts documentals àraps ya donen testimoni de l'existència de la fortalea d'''Al-Dāmūs''. Després de la seua conquista en 1210 per [[Pere II d'Aragó]], els nous pobladors cristians decidiren erigir la primitiva iglésia parroquial de Sant Pere Intramurs a l'ampar del castell. Durant tota l'Edat Mijana la fortalea fronterera d'Ademús, en la seua iglésia dins, continuà jugant un important paper i resistí heròicament les invasions de les tropes castellanes de Pere I en el curs de la dita [[Guerra dels Dos Peres]] (1356-1369). Destruïda i reconstruïda en varies ocasions a lo llarc de l'història, especialment durant les guerres carlistes del [[segle XIX]], encara poden distinguir-se alguns fragments de murs i ciments. La recent habilitació del lloc, ha convertit el castell d'Ademús en un dels millors miradors de la comarca.
    
*'''El Portal de Sant Vicent i el recint amurallat'''. Des de la plaça de l'Iglésia, conegut popularment com el Rabal, s'accedix a la vila migeval a través del Portal de Sant Vicent. Se tracta d'una senzilla entrada adintelada, de grossos murs de mamposteria, que encara conserven els badalls on antany se encaixaven les portes. Hui restaurat, se troba en una image de ceràmica valenciana de [[Sant Vicent Ferrer]] en la seua part superior interna. El Portal de Sant Vicent constituïx el element visible millor conservat del primitiu perímetro amurallat de la vila migeval i de les seues quatre entrades.
 
*'''El Portal de Sant Vicent i el recint amurallat'''. Des de la plaça de l'Iglésia, conegut popularment com el Rabal, s'accedix a la vila migeval a través del Portal de Sant Vicent. Se tracta d'una senzilla entrada adintelada, de grossos murs de mamposteria, que encara conserven els badalls on antany se encaixaven les portes. Hui restaurat, se troba en una image de ceràmica valenciana de [[Sant Vicent Ferrer]] en la seua part superior interna. El Portal de Sant Vicent constituïx el element visible millor conservat del primitiu perímetro amurallat de la vila migeval i de les seues quatre entrades.
Llínea 145: Llínea 145:  
*'''El Forn de Dalt'''. Dels dos forns municipals que Ademús tingué en época foral, únicament subsistixen alguns elements arquitectònics del Forn de Dalt.
 
*'''El Forn de Dalt'''. Dels dos forns municipals que Ademús tingué en época foral, únicament subsistixen alguns elements arquitectònics del Forn de Dalt.
   −
*'''El Molí de la Vila'''. Situat a la vora del riu [[Bohílgues]] i nutrint-se de les aigües d'este, se tracta del molí més antic del terme d'Ademús. La seua existència ya esta documentada en el segle XIII, si be en aquella época era conegut com el Molí Real, ya que la [[Corona Aragonesa]] tenia jurisdicció sobre els forns i els molins de la vila. No obstant, [[Jaume II d'Aragó]], a principis del segle XIV, donà l'edifici a la municipalitat. En les immediacions poden admirar-se diverses construccions relacionades en l'aigua: la Font Vella, el Llavador Públic, el Molí de Efrén. Tots estos elements fan de l'entorn un dels més visitats de la vila.
+
*'''El Molí de la Vila'''. Situat a la vora del riu [[Bohílgues]] i nutrint-se de les aigües d'este, se tracta del molí més antic del terme d'Ademús. La seua existència ya esta documentada en el segle XIII, si be en aquella época era conegut com el Molí Real, ya que la [[Corona Aragonesa]] tenia jurisdicció sobre els forns i els molins de la vila. No obstant, [[Jaume II d'Aragó]], a principis del [[segle XIV]], donà l'edifici a la municipalitat. En les immediacions poden admirar-se diverses construccions relacionades en l'aigua: la Font Vella, el Llavador Públic, el Molí de Efrén. Tots estos elements fan de l'entorn un dels més visitats de la vila.
   −
*'''[http://rincondeademuz.wikispaces.com/space/showimage/35-El+Molino+Nuevo+de+Ademuz.pdf El Molí Nou]'''. Va ser el segon molí fariner que se construí en la vila, en l'últim terç del segle XVIII, aprofitant les aigües del riu Turia. Se situa en la confluència de la rambla de la Verge en el Turia, en una populosa barriada de la vila baixa, el barri del Molí, i que antany va ser també molt activa puix en ella se concentraven diverses activitats econòmiques: teuleries, cantereries d'escurada i un dels abaixadors de fusta de la vila, del qual els troncs els [[ganchero|'''''gancheros''''']] conduïen a la ciutat de Valéncia per les aigües del Turia.
+
*'''[http://rincondeademuz.wikispaces.com/space/showimage/35-El+Molino+Nuevo+de+Ademuz.pdf El Molí Nou]'''. Va ser el segon molí fariner que se construí en la vila, en l'últim terç del [[segle XVIII]], aprofitant les aigües del riu Turia. Se situa en la confluència de la rambla de la Verge en el Túria, en una populosa barriada de la vila baixa, el barri del Molí, i que antany va ser també molt activa puix en ella se concentraven diverses activitats econòmiques: teuleries, cantereries d'escurada i un dels abaixadors de fusta de la vila, del qual els troncs els [[ganchero|'''''gancheros''''']] conduïen a la ciutat de Valéncia per les aigües del Túria.
   −
*'''El Molí d'Efrén'''. Establiment fariner que data de finals del segle XVIII i que aprofitava les aigües del riu [[Bohílgues]].
+
*'''El Molí d'Efrén'''. Establiment fariner que data de finals del [[segle XVIII]] i que aprofitava les aigües del riu [[Bohílgues]].
    
*'''La Font Vella, llavador públic i abeurador'''. Tradicional punt d'abastiment d'aigua, la popular Font Vella proporciona a través dels seus set canyos copiosa aigua que servix també al veí Llavador Públic, recentment restaurat, i a un dels últims abeuradors de bésties existents ya en la vila.
 
*'''La Font Vella, llavador públic i abeurador'''. Tradicional punt d'abastiment d'aigua, la popular Font Vella proporciona a través dels seus set canyos copiosa aigua que servix també al veí Llavador Públic, recentment restaurat, i a un dels últims abeuradors de bésties existents ya en la vila.
    
== Museus i espais culturals ==
 
== Museus i espais culturals ==
*'''Museu per a l'Interpretació de l'Aigua'''. Estajat en el Molí de la Vila, propon un recorregut expositiu que subralla l'importància de l'aigüa en la naturalea i les activitats econòmiques de la comarca.
+
*'''Museu per a l'Interpretació de l'Aigua'''. Estajat en el Molí de la Vila, propon un recorregut expositiu que subralla l'importància de l'aigua en la naturalea i les activitats econòmiques de la comarca.
 
*'''Museu del Pa i forn tradicional'''. Situat en el [[Mas de l'Olm]], acollix diferents utillages relacionats en el tradicional cultiu del cereal i la seua transformació, així com un antic forn de pa que es posa en funcionament en ocasions especials.
 
*'''Museu del Pa i forn tradicional'''. Situat en el [[Mas de l'Olm]], acollix diferents utillages relacionats en el tradicional cultiu del cereal i la seua transformació, així com un antic forn de pa que es posa en funcionament en ocasions especials.
*'''Casa de la Cultura'''. Se tracta d'un edifici històric construït en la década de 1920, el Café-Teatre ''L'Unió'', conegut popularment com ''La Societat'', puix la seua edificació va ser promoguda per veïns vinculats al republicanisme. En l'actualitat és un centre multiusos que acollix, entre atres organismes, l'Institut Cultural i d'Estudis del [[Racó d'Ademús]], la Biblioteca Municipal i la [http://www.competic.es/empresa_496_sociedad_musical_de_ademuz.html Societat Musical]. La seua sala teatral, digna mostra de arquitectura del ferro, acollix també variopintos events, com carnestoltes, festes, encontres, concerts, cine i teatre.  
+
*'''Casa de la Cultura'''. Se tracta d'un edifici històric construït en la década de 1920, el Café-Teatre ''L'Unió'', conegut popularment com ''La Societat'', puix la seua edificació va ser promoguda per veïns vinculats al republicanisme. En l'actualitat és un centre multiusos que acollix, entre atres organismes, l'Institut Cultural i d'Estudis del [[Racó d'Ademús]], la Biblioteca Municipal i la [http://www.competic.es/empresa_496_sociedad_musical_de_ademuz.html Societat Musical]. La seua sala teatral, digna mostra de arquitectura del ferro, acollix també diversos events, com carnestoltes, festes, encontres, concerts, cine i teatre.  
 
*'''Sala de Exposicions Temporals'''. Estajada en l'edifici de l'antiga Presó Municipal del segle XVI.
 
*'''Sala de Exposicions Temporals'''. Estajada en l'edifici de l'antiga Presó Municipal del segle XVI.
    
== Gastronomia ==
 
== Gastronomia ==
La gastronomia ademucera conta en plats tradicionals tan populars i contundents com les celebèrrimes '''''[[gaches]]''''' (fetes en farina de dacsa), les '''''almortas''''', el '''''empedrado''''' o el '''''puchero''''', tendents a fer més llaugers els rigorosos hiverns de estes terres. En ells el protagonista sol ser la carn de porc o els seus derivats, animal que antany cebaven els veïns i el seu sacrifici se convertia en el major event hivernal en les cases, propenc a lo festiu. Essencials en l'economia familiar en el pasat, els variats productes derivats del porc, especialment el pernil i diversos embotits locals, siguixen elaborant-se en l'actualitat en els mateixos mètodos que antigament.  
+
La gastronomia ademucera conta en plats tradicionals tan populars i contundents com les celebèrrimes '''''[[gaches]]''''' (fetes en farina de dacsa), les '''''almortas''''', el '''''empedrado''''' o el '''''puchero''''', tendents a fer més llaugers els rigorosos hiverns de estes terres. En ells el protagonista sol ser la carn de porc o els seus derivats, animal que antany cebaven els veïns i el seu sacrifici se convertia en el major event hivernal en les cases, propenc a lo festiu. Essencials en l'economia familiar en el passat, els variats productes derivats del porc, especialment el pernil i diversos embotits locals, seguixen elaborant-se en l'actualitat en els mateixos mètodos que antigament.  
    
L'abundant '''armela''', cultivada en grans extensions de secà, també proporciona gran varietat de [[torró]] tradicionals o el típic [[alajú|'''''alajuz''''']], dolç d'orige àrap elaborat en mel, pa rallat i armela.
 
L'abundant '''armela''', cultivada en grans extensions de secà, també proporciona gran varietat de [[torró]] tradicionals o el típic [[alajú|'''''alajuz''''']], dolç d'orige àrap elaborat en mel, pa rallat i armela.
Llínea 168: Llínea 168:  
== Festes i tradicions populars ==
 
== Festes i tradicions populars ==
 
* '''Fira de Sant Josep''', 19 de març. Tradicional fira de ganado.
 
* '''Fira de Sant Josep''', 19 de març. Tradicional fira de ganado.
* '''Sant Vicent Ferrer''', següent dumenge de Pasqua de Resurrecció. Mona de pasqua i, per la nit, tradicionals ''hoguericas de san Vicente'' en els carrers.
+
* '''Sant Vicent Ferrer''', següent dumenge de Pasqua de Resurrecció. Mona de pasqua i, per la nit, tradicionals ''Hoguericas de San Vicente'' en els carrers.
 
* '''Assunció de la Verge''', 10 al 15 d'agost. Festes de l'estiu, hui les més concorrits. Bous en el Rabal. Penyes, balls i bou embolat.
 
* '''Assunció de la Verge''', 10 al 15 d'agost. Festes de l'estiu, hui les més concorrits. Bous en el Rabal. Penyes, balls i bou embolat.
 
* '''Verge del Rosari''', primer dumenge d'octubre. Patrona d'Ademús. Son les antigues Festes Majors, suplantades en la actualitat per les d'agost. Balls i bous.
 
* '''Verge del Rosari''', primer dumenge d'octubre. Patrona d'Ademús. Son les antigues Festes Majors, suplantades en la actualitat per les d'agost. Balls i bous.