26 821
edicions
Canvis
sense resum d'edició
Actualment residix entre un àtic en el [[Madrit|madrileny]] barri d'Argüelles i [[Lanzarote]].
Actualment residix entre un àtic en el [[Madrit|madrileny]] barri d'Argüelles i [[Lanzarote]].
== Periodisme ==
En els diners obtinguts com a professor de submarinisme es va traslladar a Madrit, pagant-se i obtenint en [[1959]] el seu diploma per l'Escola Oficial de Periodisme.
Al no trobar treball despuix d'acabar els seus estudis, va optar per comprar-se un barco vell i, junt a dos ex-alumnes seus de submarinisme, donar la volta al món, lo que els va portar uns 14 mesos. Despuix de retornar, va escriure un llibre en el material arreplegat, i en els diners la venda del barco va retornar a Marroc. En eixe país va tindre diverses ocupacions, pero va retornar a Espanya.
Va escomençar a treballar com a enviat especial en [[1962]] per a ''Destino'' i com a corresponsal de guerra per a ''La Vanguardia''. Més tart, feu el programa de Televisió Espanyola ''A toda plana'' en [[Miguel de la Quadra-Salcedo]]. Va cobrir guerres i revolucions en [[Bolívia]], [[Chad]], [[Congo]], [[Guatemala]], [[Guinea]], [[República Dominicana]], entre atres.
== Escritura ==
Escrigué ''Arena y viento'', la seua primera novela, en catorze anys (que fon publicada en dèsset anys), pero no fon fins a dur quinze anys com a periodiste quan va escomençar a guanyar lo suficient com per a dedicar-se en exclusiva a la seua carrera lliterària, que inclou més de xixanta llibres publicats.
L'èxit li va aplegar en la seua 15.ª o 16.ª novela, ''Ébano'', que aborda el tema del tràfic d'esclaus en Àfrica. D'este llibre es feu una película a l'any de la seua publicació; seria la primera de més de quinze. Unes atres de les seues obres reconegudes són ''Manaos'' i ''Tuareg''. En [[1975]] va escriure una autobiografia, titulada ''Anaconda''.
En l'any [[1966]] va optar al [[premi Nadal]] en la novela ''No creo en nadie'', que mai va aplegar a publicar-se. En [[1979]] ''Manaos'' es va estrenar en la gran pantalla, dirigida per ell. L'[[Amazònia]], el [[desert]], la selva africana, són alguns dels seus temes favorits, desenrollats a partir d'àmplia documentació. Com ell ha comentat, el fet d'haver viajat per mig món li ha donat l'experiència i les vivències necessàries per a donar realisme a les seues noveles.
En [[2007]] va publicar la seua nova novela ''Por mil millones de dólares'' de forma simultànea en paper i com a descàrrega gratuïta a través del seu [[blog]]. Ademés, va anunciar la seua intenció de publicar les seues següents obres de la mateixa forma. El motiu, segons ell, fon el seu convenciment de que:
{{Cita|Qui ho descarregue de la ret mai haguera comprat la meua novela, o siga que preferixc que em lligga debades a que no em lligga. Tal volta la pròxima volta es decidixca a comprar un llibre encara que no siga meu.}}
Ademés,
{{Cita|Tots els periòdics o revistes que ho desigen estan autorisats a publicar-les a l'estil de les antigues noveles per entregues en la diferència que en este cas no tindran obligació de pagar-me res en concepte de drets d'autor".}}
== Empresari i inventor ==
Alberto Vázquez-Figueroa inventà un sistema per a potabilisar l'aigua de mar per pressió que genera al mateix temps energia elèctrica, i ho va promocionar en el seu llibre ''Vivir del viento'', de [[2003]]. Consistix en obtindre les 60 atmòsferes de pressió necessàries per mig d'un pou de 600 metros de profunditat, pressió suficient per a que l'aigua salada travesse les membranes en la dessaladora. L'empresa (Desalinizadora A.V.F., S.L.) que explota este procediment, de la que és president, va proyectar una planta per a [[Almeria]], sent desestimada la seua construcció/finançació pel Govern d'Espanya.
Té vàries patents nacionals i europees al seu nom basades en la seua tecnologia de dessalinisació per gravetat.
El proyecte, no obstant, ha segut objecte de crítiques per distints ingeniers. Cal tindre en conte que el seu proyecte plantejava utilisar energia elèctrica en hores nocturnes de baix consum, el preu del qual és inferior, per a elevar l'aigua marina. Figueroa afirma que les pressions de les empreses tradicionals són molt fortes; varen forçar a una ministra i pareix no importar a la població.
Atres proyectes proposts per l'autor inclouen l'us del [[dron]] submarí ''Serviola-SB'', com a método d'ajuda en altamar contra naufragis.