| Llínea 1: |
Llínea 1: |
| − | Les '''Normes del Puig'''<sup>1</sup> són les normes ortogràfiques creades per la RACV en la dècada del 1970.
| + | YEEEEEE, ESTEU A TOPE EH, MOGOLLÓ DE GENT TREBALLANT ACÍ, HEU TRIUMFAT EH, BLAVEROS DE MERDA, QUE PATÈTICS, DES DEL DIA 19 RES DE RES BLAVEROS GO HOME (EJPAÑA)!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!11 |
| − | | |
| − | | |
| − | | |
| − | == Normes Ortogràfiques ==
| |
| − | | |
| − | | |
| − | | |
| − | | |
| − | ===El nom de les lletres===
| |
| − | | |
| − | | |
| − | | |
| − | '''L’ALFABET'''
| |
| − | | |
| − | | |
| − | En [[Llengua Valenciana|Valencià]] [[Alfabet|l’alfabet]] consonàntic és el següent:
| |
| − | | |
| − | b, be
| |
| − | | |
| − | c, ce
| |
| − | | |
| − | ch, che
| |
| − | | |
| − | ç, cedeta
| |
| − | | |
| − | d, de
| |
| − | | |
| − | f , efe
| |
| − | | |
| − | g, ge
| |
| − | | |
| − | h, haig
| |
| − | | |
| − | j, jota
| |
| − | | |
| − | k, ca
| |
| − | | |
| − | l, ele
| |
| − | | |
| − | ll, elle
| |
| − | | |
| − | m, eme
| |
| − | | |
| − | n, ene
| |
| − | | |
| − | ny, enye
| |
| − | | |
| − | p, pe
| |
| − | | |
| − | q, cu
| |
| − | | |
| − | r, ere
| |
| − | | |
| − | rr, erre
| |
| − | | |
| − | s, esse
| |
| − | | |
| − | t, te
| |
| − | | |
| − | v, ve
| |
| − | | |
| − | w, ve doble
| |
| − | | |
| − | x, xe o equis
| |
| − | | |
| − | y, i grega
| |
| − | | |
| − | z, zeta
| |
| − | | |
| − | | |
| − | En [[Llengua Valenciana|Valencià]] el sistema vocàlic és el següent:
| |
| − | | |
| − | a de "''[[Dacsa|dacsa]]''"
| |
| − | | |
| − | ẹ tancada de "''[[Fe|fe]]''"
| |
| − | | |
| − | ę oberta de "''[[Mel|mel]]''"
| |
| − | | |
| − | i de "''[[Melic|melic]]''"
| |
| − | | |
| − | ọ tancada de "''[[Sorolla|Sorolla]]''"
| |
| − | | |
| − | ǫ oberta de "''[[Por|por]]''"
| |
| − | | |
| − | u de "''[[Tramús|tramús]]''"
| |
| − | | |
| − | | |
| − | | |
| − | '''S'escriu B (batre)'''
| |
| − | | |
| − | 1. En inicial i interior de paraula: badalla, acaba, dubte.
| |
| − | | |
| − | 2. En els prefixos AB-, OB-, ABS-, OBS-, SUB-: abces, obtus, abstracte, obstaculisar, subproducte.
| |
| − | | |
| − | 3. Davant de D, en diferent silaba, posarem B i no P: abdica, abdomen.
| |
| − | | |
| − | 4. Mai en posicio final de paraula, encara que en derivar (en el plural se conserva) se transforme en B:
| |
| − | | |
| − | :::- arap, no arab, pero arabisar
| |
| − | :::- verp, no verb, pero verbal
| |
| − | :::- mossarap, no mossarab, pero mossarabisme
| |
| − |
| |
| − | | |
| − | '''S'escriu C'''
| |
| − | | |
| − | 1. En so de [k] (colp)
| |
| − | | |
| − | ::1.1. Inicial i interior de paraula davant de A, O, U: casa, cosa, cult, ficar, recort, ocult.
| |
| − | ::1.2. En principi de silaba formant els grups consonantics CR, CL: crida, clau, dimecres,_ -. proclamà.
| |
| − | ::1.3. Davant de C, D, S, T, Z: accio, anecdota, dacsa, actua, eczema.
| |
| − | ::1.4. En final de paraula, encara que en derivar (en el plural se conserva) se transforme en G o se conserve:
| |
| − | | |
| − | :::- atac, no atag, pero ataca
| |
| − | :::- prolec, no proleg, pero prologa
| |
| − | :::- fanc, no fang, pero fangos
| |
| − | | |
| − | 2. En so de [s] (cendra)
| |
| − | | |
| − | ::2.1. Inicial i interior de paraula, davant de E, I: cel, cinc, incert, provincia.
| |
| − | ::2.2. Davant de A, O, U, escriurem c (cedeta): caçar, llançol, vençut.
| |
| − | ::2.3. En posicio final de paraula, escriurem ç, sempre que en derivar s'escriga c:
| |
| − |
| |
| − | :::- capaç, capacitat
| |
| − | :::- comerç, comerciar
| |
| − | | |
| − | ::2.4. En els sufixos -ac/-aça, -uç/-uça (aumentatius, despectius) i -iç/-iça (materia o tendencia):
| |
| − | | |
| − | :::- bonaç, malaltuç, pastiç.
| |
| − |
| |
| − | '''S'escriu Ç'''
| |
| − | | |
| − | (Vore C, 2.2, 2.3 12.4.)
| |
| − |
| |
| − | | |
| − | '''S'escriu CH'''
| |
| − | | |
| − | 1. En so de [c] (chic)
| |
| − | | |
| − | ::1.1. Inicial i interior de paraula entre vocals i darrere de consonants:
| |
| − | | |
| − | :::- chufa, Chirivella, clochina, archiu.
| |
| − | | |
| − | ::1.2. En final de paraula escriurem IG o G (vore G, 3).
| |
| − | | |
| − | 2. En so de [k] (March)
| |
| − |
| |
| − | ::2.1. En posicio final de paraula, en els pobles i llinages que la tenen per tradicio:
| |
| − |
| |
| − | :::- Albuixech, Albiach.
| |
| − |
| |
| − | | |
| − |
| |
| − | '''S'escriu D (dit)'''
| |
| − | | |
| − | 1. En principi i mig de paraula: donar, idea. Excepte en derivats de AT grec (atles, atleta, atmosfera, etc.) i davant de Z (batzoles, dotze).
| |
| − | | |
| − | 2. En el grup consonantic DR: drago, moldre.
| |
| − | | |
| − | 3. Mai en posicio final de paraula, encara que en derivar s'escriga D:
| |
| − | | |
| − | :::- vert, no verd pero verdor.
| |
| − | :::- reverent, no reverend pero reverenda.
| |
| − |
| |
| − | | |
| − |
| |
| − | '''S'escriu F (farina)'''
| |
| − | | |
| − | 1. Inicial, interior i fi de paraula:
| |
| − | | |
| − | :::- fer, corfa, bufa, baf.
| |
| − | | |
| − | 2. En posició final de paraula, encara que en derivar (en plural se conserva) se transforrne en V o se mantinga:
| |
| − | | |
| − | :::- serf, no serv, pero servir.
| |
| − | :::- tuf, no tuv, pero atufar.
| |
| − |
| |
| − |
| |
| − | | |
| − | '''S'escriu G'''
| |
| − | | |
| − | 1. En so de [g] (gat)
| |
| − | | |
| − | ::1.1. Inicial i interior de paraula davant de A, O, U (solament G):
| |
| − | | |
| − | :::- gabia, got, gust, regal, engolir, aigua.
| |
| − | | |
| − | ::1.2. Inicial i interior de paraula davant de E, I (GU):
| |
| − | | |
| − | :::- guerra, guisar, figuera, esguita.
| |
| − | | |
| − | ::1.3. Davant de UE, UI, portará dieresis la U quan se pronuncia:
| |
| − | | |
| − | :::- aigües, llingüistic.
| |
| − | | |
| − | ::1.4.En principi de paraula o de silaba, en els grups consonantics GR, GL:
| |
| − | | |
| − | :::- gracies, glop, agrana, regle.
| |
| − | | |
| − | ::1.5. Davant de D, M, N:
| |
| − | | |
| − | ::- Magdalena, fragmentar, insignificancia.
| |
| − | | |
| − | ::Excepte en cultismes com:
| |
| − | | |
| − | :::- acme, dracma, esticnina, iconografia, tecnic, anecdota, sinecdoque i derivats.
| |
| − | | |
| − | ::1.6. Mai en posicio final de paraula, encara que en derivar (en plural se conserva) s'escriga G:
| |
| − | | |
| − | :::- amic, no amig, pero amigar.
| |
| − | :::- rec, no reg, pero regar.
| |
| − | :::- amarc, no amarg, pero amargar.
| |
| − | :::- sanc, no sang, pero sangonera.
| |
| − | | |
| − | 2. En so de [g] (girar)
| |
| − | | |
| − | ::2.1. En posicio inicial de paraula i interior davant de E, I:
| |
| − | | |
| − | :::- argila, gel, giner.
| |
| − | | |
| − | ::Excepte davant de -ecc-, -ect-:
| |
| − | | |
| − | :::- objeccio, objectiu i algunes mes
| |
| − | | |
| − | ::i en uns atres noms de procedencia grega o biblica:
| |
| − | | |
| − | :::- Jesus, Jeroni, Jeremies, Jerusalem, jerarquia, jeroglific.
| |
| − | | |
| − | | |
| − | ::2.2. En el grup -IG- en mig de paraula davant de G (formes dels verps acabats en -gir):
| |
| − | | |
| − | :::- afigga, rigga, frigga.
| |
| − | | |
| − | | |
| − | ::2.3. En posicio final de paraula la G darrere de I no es sonora, encara que en derivar se transforme:
| |
| − | | |
| − | :::- mig, pero miger.
| |
| − | :::- oreig, pero orejar.
| |
| − | | |
| − | ::2.4. No escriurem TG/TJ perque en valencià no hi ha mes que un so africat sonor, representat per G/J en qualsevol posicio:
| |
| − | | |
| − | :::- viage, no viatge.
| |
| − | :::- juge, no jutge.
| |
| − | :::- llenguage, no llenguatge.
| |
| − | :::- correja, no corretja.
| |
| − | | |
| − | 3. En so de [c] (roig)
| |
| − | | |
| − | ::3.1. En final de paraula en el grup IG darrere de A, E, O, U o de consonant, sempre que la I siga atona i muda:
| |
| − | | |
| − | :::- vaig, veig, goig, fuig, Elig, Barig. (Excepte Calig i Tirig en les que la I del grup se pronuncía.)
| |
| − | | |
| − | ::3.2. En posicio final de paraula, darrere de I tonica:
| |
| − | | |
| − | :::- desig, frig.
| |
| − | | |
| − | ::3.3. En posicio final de paraula apareix sempre [c], representat per IG, G, encara que en derivar se transforme en la sonora correspondent (G davant E, I i J davant A, O, U), o se mantinga (CH en tots els casos):
| |
| − | | |
| − | :::- trepig, trepigen.
| |
| − | :::- mig, mija.
| |
| − | :::- despaig, despachar.
| |
| − |
| |
| − |
| |
| − | | |
| − | '''S'escriu H (heretar)'''
| |
| − | | |
| − | No te cap de so.
| |
| − | | |
| − | l. En principi i mig de paraula, en les que sent etimologica s'ha conservat per l'us: herba, huí, hivern.
| |
| − | | |
| − | 2. No l'escriurem en aquelles paraules que a pesar del seu orige etimologic, s'han escrit aixina des d'un principi: avorrir.
| |
| − |
| |
| − |
| |
| − | | |
| − | '''S'escriu J (jardi)'''
| |
| − | | |
| − | 1. En posicio inicial i interior de paraula davant de A, O, U:
| |
| − | | |
| − | :::- jaqueta, jove, jugar, puja, rajola, ajunta.
| |
| − | | |
| − | 2. Davant de -ecc-, -ect-:
| |
| − | | |
| − | :::- objecte, objeccio, subjecte, objectiu (vore Y, 4).
| |
| − | | |
| − | 3. Davant de E (vore G, 2.1.)
| |
| − | | |
| − | 4. No escriurem TJ (vore G, 2.4.), sino J:
| |
| − | | |
| − | :::- plaja, no platja.
| |
| − | :::- mija, no mitja.
| |
| − | | |
| − | 5.- Darrere del prefix AD: adjacent.
| |
| − |
| |
| − |
| |
| − | | |
| − | '''S'escriu K (York)'''
| |
| − | | |
| − | 1. Nomes en paraules d'orige estranger o tecniques:
| |
| − | | |
| − | :::- Kant, kilo.
| |
| − |
| |
| − |
| |
| − | | |
| − | '''S'escriu L (lenta)'''
| |
| − | | |
| − | 1. En inicial de paraula:
| |
| − | | |
| − | :::- local, liquit.
| |
| − | | |
| − | 2. En interior i fi de paraula:
| |
| − | | |
| − | :::- almagasen, dol.
| |
| − | | |
| − | 3. En els grups consonantics BL, CL, FL, GL, PL:
| |
| − | | |
| − | :::- blau, clau, flama, glop, plat, noblea, aclamar, unflar, aglutinar, aplanar.
| |
| − |
| |
| − |
| |
| − | | |
| − | '''S'escriu LL (llanda)'''
| |
| − | | |
| − | 1. En inicial, interior i final de paraula:
| |
| − | | |
| − | :::- llet, lliberal, fillia, rella, poll, manoll, bolleti, ralla.
| |
| − |
| |
| − | | |
| − |
| |
| − | '''S'escriu M (mana)'''
| |
| − | | |
| − | 1. En inicial, interior i final de paraula:
| |
| − | | |
| − | :::- mar, mestre, flama, cami, fum, estem.
| |
| − | | |
| − | 2. Davant de P, B, M:
| |
| − | | |
| − | :::- rompre, gamba, immortal.
| |
| − | | |
| − | ::Excepte en paraules compostes que ajunten N final a M inicial:
| |
| − | | |
| − | :::- enmig, granment.
| |
| − | | |
| − | 3. En el prefix circum- quan li seguix una atra consonant:
| |
| − | | |
| − | :::- circumstancia, circumnavegacio, circumferencia.
| |
| − | | |
| − | 4. Mal davant de V ni F:
| |
| − | | |
| − | :::- enveja, enfrontar (excepte triumvir. Vore N 2 i M 3).
| |
| − | | |
| − | 5. No escriurem el grup TM, representant M doble, que ha desaparegut en la llengua valenciana.
| |
| − | | |
| − | :::- semana, no setmana.
| |
| − | :::- sometre, no sotmetre.
| |
| − | | |
| − | 6. No escriurem el grup MP sino solament N quan la pronunciem, encara que per raons etimologiques s'haja usat:
| |
| − | | |
| − | :::- atentar, no atemptar.
| |
| − | :::- pronte, no prompte.
| |
| − |
| |
| − |
| |
| − | | |
| − | '''S'escriu N (nas)'''
| |
| − | | |
| − | 1. En inicial, interior i fi de paraula:
| |
| − | | |
| − | :::- niu, lluna, mon.
| |
| − | | |
| − | 2. Davant de F en els prefixos CON, EN, IN:
| |
| − | | |
| − | :::- confiar, enfadar, inflamar.
| |
| − | | |
| − | ::Excepte els cultismes:
| |
| − | | |
| − | :::- emfasis, emfisema, emfiteusis, amfora.
| |
| − | | |
| − | 3. Davant de consonant, excepte B, M, P:
| |
| − | | |
| − | :::- enveja, confit, planta, gandul.
| |
| − | | |
| − | 4. Davant de M per excepcio, en paraules que ajunten N final a M inicial:
| |
| − | | |
| − | :::- enmig, granment.
| |
| − |
| |
| − |
| |
| − | | |
| − | '''S'escriu NY (pany)'''
| |
| − | | |
| − | 1. En inicial, interior i fi de paraula:
| |
| − | | |
| − | :::- nyespla, pinyo, riny.
| |
| − |
| |
| − |
| |
| − | | |
| − | '''S'escriu P (posar)'''
| |
| − | | |
| − | 1. En posicio inicial de paraula:
| |
| − | | |
| − | :::- puny.
| |
| − | | |
| − | 2. En interior de paraula davant de T, C, Ç, S, N:
| |
| − | | |
| − | :::- concepte, concepcio, capçal, hipnotic, eclipse. Excepte: dissabte, dubte, sobte.
| |
| − | | |
| − | 3. En posicio final de paraula, encara que en derivar (en el plural se conserva) se transforme en B o se mantinga:
| |
| − | | |
| − | :::- cap, no cab, pero cabut.
| |
| − | :::- llop, no llob, pero lloba.
| |
| − | :::- colp, no colb, pero colpejar.
| |
| − | :::- adop, no adob, pero adobar.
| |
| − |
| |
| − |
| |
| − | | |
| − | '''S'escriu Q (quinze)'''
| |
| − | | |
| − | 1. En inicial i interior de paraula, seguída de U muda, davant E, I:
| |
| − | | |
| − | :::- queixa, quilat, alquería, sequía.
| |
| − | | |
| − | ::Si la U se pronuncía, du dieresis, com se diu en el numero 3.
| |
| − | | |
| − | 2. En inicial i interior de paraula, davant de U atona seguida de A, O, forrnant diftonc:
| |
| − | | |
| − | :::- quatre, quocient.
| |
| − | | |
| − | ::Excepte:
| |
| − | | |
| − | :::- ipecacuana i els derivats de cuiro, cuina, evacuar, conspicu, perspicu, proficu, vacu, promiscu.
| |
| − | | |
| − | 3. En inicial i interior de paraula, quan una U atona vaja seguida de E, I, i s'haja de pronunciar, portará dieresis:
| |
| − | | |
| − | :::- qüestio, obliqüitat.
| |
| − |
| |
| − |
| |
| − | | |
| − | '''S'escriu R'''
| |
| − | | |
| − | 1. En so de [r] (carreter)
| |
| − | | |
| − | ::1.1. En inicial de paraula:
| |
| − | | |
| − | :::- roda, rajola.
| |
| − | | |
| − | ::1.2. En interior de paraula darrere de M, N, S:
| |
| − | | |
| − | :::- somris, enriquir, israeli.
| |
| − | | |
| − | 2. En so de [r] (cara)
| |
| − | | |
| − | ::2.1. En interior i final de paraula:
| |
| − | | |
| − | :::- mira, cura, cor, dolor.
| |
| − | | |
| − | ::2.2.En els grups BR, CR, GR, TR, PR:
| |
| − | | |
| − | :::- brot, cru, gran, traure, propi, arbre, recriar, agranar, batre, comprar.
| |
| − |
| |
| − |
| |
| − | | |
| − | '''S'escriu RR (guerra)'''
| |
| − | | |
| − | 1. En posicio intervocalica:
| |
| − | | |
| − | :::- carro, errar.
| |
| − |
| |
| − |
| |
| − | | |
| − | '''S'escriu S'''
| |
| − | | |
| − | 1. En so de [s] (sap)
| |
| − | | |
| − | ::1.1. En inicial de paraula:
| |
| − | | |
| − | :::- solt, sabut.
| |
| − | | |
| − | ::1.2. Darrere de consonant:
| |
| − | | |
| − | :::- ansa, dacsa.
| |
| − | | |
| − | ::1.3. Darrere dels prefixos llatins i grecs:
| |
| − | | |
| − | :::- ante-, contra-, sobre-, supra-, uni-, bi-, tri-, anti-, hipo-, para-, mono-, di-, tetra-, poli-, etc.
| |
| − | | |
| − | ::i de la A- en valor negatiu:
| |
| − | | |
| − | :::- asilabic.
| |
| − |
| |
| − | ::1.4. En final de paraula encara que en derivar se conserve senzilla per transforrnar-se en sonora o se duplique per continuar sorda:
| |
| − | | |
| − | :::- mes, mesos.
| |
| − | :::- nas, nassos.
| |
| − | | |
| − | 2. En so de [z] (cosa)
| |
| − | | |
| − | ::2.1. En posicio intervocalica:
| |
| − | | |
| − | :::- casa, promesa.
| |
| − | | |
| − | ::2.2. En els prefixos DES-, DIS-, seguits de vocal, H o consonant sonora:
| |
| − | | |
| − | :::- desaiguar, desheretar, desviure.
| |
| − | | |
| − | ::2.3. En els participis:
| |
| − | | |
| − | :::- d'entes, entesa, entesos, enteses; d'impres, impresa, impresos, impreses.
| |
| − | | |
| − | ::2.4. En derivats de gentilicis:
| |
| − | | |
| − | :::- andalus, andalusos.
| |
| − | :::- frances, francesos.
| |
| − | | |
| − | ::2.5. En el femeni dels substantius que signifiquen ofici, professio, dignitat, titul o carrec.
| |
| − | | |
| − | :::- abat, abadesa.
| |
| − | :::- duc, duquesa.
| |
| − | :::- princip, princesa.
| |
| − | :::- mestre, mestresa.
| |
| − |
| |
| − |
| |
| − | | |
| − | '''S'escriu SS (passar)'''
| |
| − | | |
| − | 1. En posicio intervocalica:
| |
| − | | |
| − | :::- posseir, massa.
| |
| − | | |
| − | 2. En les paraules començades pels sons a + s (ass) + atra vocal:
| |
| − | | |
| − | :::- assimilar. Excepte: ase, Asia, asil
| |
| − | | |
| − | ::Tambe darrere del prefix negatiu A (que se pronuncía S sorda):
| |
| − | | |
| − | :::- asimetric.
| |
| − | | |
| − | 3. En els sufixos -issim, -issima:
| |
| − | | |
| − | :::- bonissim, cregudissima.
| |
| − | | |
| − | 4. En alguns derivats de les paraules que acaben en -as, -es, -is, -os, -us.
| |
| − | | |
| − | :::- fracas, fracassos.
| |
| − | :::- castis, castissos.
| |
| − | :::- gos, gossos.
| |
| − | :::- tramus, tramussos.
| |
| − | :::- espes, espessos.
| |
| − | | |
| − | 5. Darrere dels prefixos des-, dis-, seguits de paraula que comence per S:
| |
| − | | |
| − | :::- dessecat, dissoldre.
| |
| − |
| |
| − |
| |
| − | | |
| − | '''S'escriu T (tornar)'''
| |
| − | | |
| − | 1. Inicial i interior de paraula:
| |
| − | | |
| − | :::- toca, costella, setze.
| |
| − | | |
| − | 2. En el grup consonantic TR:
| |
| − | | |
| − | :::- truc, atraure.
| |
| − | | |
| − | 3. En el prefix grec AT- :
| |
| − | | |
| − | :::- atmosfera (vore D, 1).
| |
| − | | |
| − | 4. Davant de Z:
| |
| − | | |
| − | :::- dotze.
| |
| − | | |
| − | 5. En posicio final de paraula posarém sempre T encara que en derivar se transforrne en D o se conserve:
| |
| − | | |
| − | :::- fort, fortalea.
| |
| − | :::- cert, certea.
| |
| − | :::- calit, no calid pero caliditat.
| |
| − | :::- abat, no abad pero abadia.
| |
| − |
| |
| − |
| |
| − | | |
| − | '''S'escriu V (vindre)'''
| |
| − | | |
| − | 1. En inicial i interior de paraula:
| |
| − | | |
| − | :::- velocitat, cavall.
| |
| − | | |
| − | 2. En les terminacions del preterir imperfecte d'indicatiu:
| |
| − | | |
| − | ::: -AVA, -AVES, -AVA, -AVEN, -AVEU, -AVEN
| |
| − | | |
| − | ::De tots els verps acabats en -AR.
| |
| − | | |
| − | 3. Mai en posicio final de paraula encara que en derivar s'escriga V:
| |
| − | | |
| − | :::- serf, no serv, pero servir.
| |
| − |
| |
| − |
| |
| − | | |
| − | '''S'escriu X'''
| |
| − | | |
| − | 1. En so de [s](eixida)
| |
| − | | |
| − | ::1.1. Darrere dels diftoncs decreixents AI, EI, OI, UI:
| |
| − | | |
| − | :::- caixa, creixer, coixo, afluixar.
| |
| − | | |
| − | ::1.2. Darrere de I:
| |
| − | | |
| − | :::- pixar, seguixen, vixca.
| |
| − | ::1.3. En els increments incoatius de la 3.ª conjugacio (-ixc, -ixqu-):
| |
| − | | |
| − | :::- oferixca, servixques.
| |
| − | | |
| − | ::1.4. En final de paraula:
| |
| − | | |
| − | :::- exigix, ix.
| |
| − | | |
| − | 2. En so de [ks] (text)
| |
| − | | |
| − | ::2.1. Entre vocals:
| |
| − | | |
| − | :::- reflexio, axial.
| |
| − | | |
| − | ::2.2. En posicio final, en algunes paraules:
| |
| − | | |
| − | :::- perplex, prefix.
| |
| − | | |
| − | 3. En so de [gz] (exacte)
| |
| − | | |
| − | ::3.1. En el prefix EX-, seguit de vocal, H o consonant sonora:
| |
| − | | |
| − | :::- examinar, exhortar, exlibris.
| |
| − |
| |
| − |
| |
| − | | |
| − | '''S'escriu Y (yo)'''
| |
| − | | |
| − | 1. En posicio inicial de paraula davant de vocal:
| |
| − | | |
| − | :::- yuxtaposar.
| |
| − | | |
| − | 2. Entre vocals:
| |
| − | | |
| − | :::- epopeya, apoyar.
| |
| − | | |
| − | 3. En el digraf NY per a representar el so de [n~]i :
| |
| − | | |
| − | :::- pinya, puny.
| |
| − | | |
| − | 4. Davant de -ecc-, -ect- (vore en J, 2 les excepcions):
| |
| − | | |
| − | :::- inyeccio, abyeccio, proyecte.
| |
| − | | |
| − | 5. En final de paraula en els pobles i llinages que la tenen per tradicio:
| |
| − | | |
| − | :::- Alcoy, Montroy, Gay.
| |
| − |
| |
| − |
| |
| − | | |
| − | '''S'escriu Z (zero)'''
| |
| − | | |
| − | 1. En inicial i interior de paraula:
| |
| − | | |
| − | :::- zona, atzucac.
| |
| − | | |
| − | 2. En totes les paraules començades pel prefix ZOO-:
| |
| − | | |
| − | :::- zoologia.
| |
| − | | |
| − | 3. En les terminacions -zoari, -zoic:
| |
| − | | |
| − | :::- protozoari, benzoic.
| |
| − | | |
| − |
| |
| − |
| |
| − |
| |
| − | | |
| − | '''Apostrof'''
| |
| − | | |
| − | Es un signe ortografic (') que es posa en unir certes paraules, eludint una vocal. Les paraules que poden presentar la forma apostrofada son:
| |
| − | | |
| − | 1. Els pronoms personals debils, ME, TE, SE, LO, NOS/MOS, LOS, NE.
| |
| − | | |
| − | ::1.1. Darrere de verp que acabe en vocal:
| |
| − | | |
| − | :::- porta'm, penja'n
| |
| − | | |
| − | ::1.2. Davant de verp que comence per vocal o haig:
| |
| − | | |
| − | :::- s'enten, s'haguera.
| |
| − | | |
| − | ::1.3. En les combinacions binarles i ternaries de pronoms:
| |
| − | | |
| − | :::- se'n va, se'ls hi menja.
| |
| − | | |
| − | 2. Els articuls determinats EL i LA davant de paraula que comence per vocal o haig:
| |
| − | | |
| − | :::- l'home, l'industrial, l'espiritista.
| |
| − | | |
| − | ::Excepte:
| |
| − | | |
| − | :::a) EL o LA davant paraula començada per semiconsonant.
| |
| − | :::b) LA davant de les paraules host, ira, una (hora).
| |
| − | :::c) LA davant del nom de les vocals i de les consonants començades per vocal: la a, la e, la erre, etc.
| |
| − | :::d) LA davant de les paraules començades per a privativa: la anormalitat, etc.
| |
| − | | |
| − | :::Les preposicions A, DE, PER mes l'articul EL formen les contraccions AL, DEL, PEL.
| |
| − | | |
| − | 3. La preposicio DE davant de paraules que comencen per vocal o haig:
| |
| − | | |
| − | :::- d'estar, d'ahir, d'haver.
| |
| − | | |
| − | ::Excepte quan li seguixca una paraula que comence per U semiconsonant:
| |
| − | | |
| − | ::- de hui.
| |
| − | | |
| − |
| |
| − |
| |
| − |
| |
| − | '''Dieresi'''
| |
| − | | |
| − | Es un signe ortografic (¨) que es coloca damunt de la I o de la U, indicant l'existencia o no de diftonc: següent, païsage.
| |
| − | | |
| − | Colocacio:
| |
| − | | |
| − | 1. Quan la I o la U van darrere d'una atra vocal i no formen diftonc en elles:
| |
| − | | |
| − | :::- veïnat, raïmer, aürtar.
| |
| − | | |
| − | 2. Quan la U -no muda- va darrere de G o Q seguida de E, I:
| |
| − | | |
| − | :::- següent, llingüistica.
| |
| − | | |
| − | No la posarém en els següents casos.
| |
| − | | |
| − | 1. En els verps de la tercera conjugacio que acaben en -air, -eir, -oir, -uir, en els quals la I de la terminacio es tonica i, per consegüent, no forma mal diftonc:
| |
| − | | |
| − | :::- agrairieu (a-gra-i-ri-eu)
| |
| − | :::- beneixca (be-ne-ix-ca)
| |
| − | :::- conduirem (con-du-i-rem)
| |
| − | | |
| − | 2. Quan va darrere dels prefixos:
| |
| − | | |
| − | :::- coincidix (co-in-ci-dix)
| |
| − | :::- reimprimir (re-im-pri-mir)
| |
| − | :::- contraindicar (con-tra-in-di-car)
| |
| − | | |
| − | 3. Quan la I forrne pan dels sufixos -isme, -isla, -iste, -ible, tots ells en I tonica:
| |
| − | | |
| − | :::- egoisme (e-go-is-me).
| |
| − | :::- altruista (al-tru-is-ta).
| |
| − | :::- altruiste (al-tru-is-te).
| |
| − | :::- conduible (con-du-i-ble).
| |
| − | | |
| − | 4. Quan la I forme part dels sufixos -isar, -isant, -isat:
| |
| − | | |
| − | :::- europeisar (eu-ro-pe-i-sar).
| |
| − | :::- europeisant (eu-ro-pe-i-sant).
| |
| − | :::- europeisat (eu-ro-pe-i-sat).
| |
| − | | |
| − | 5. Quan la U forme part de la terminacio llatina -um:
| |
| − | | |
| − | :::- simposium (sim-po-si-um).
| |
| − | :::- harmonium (har-mo-ni-um).
| |
| − | | |
| − |
| |
| − |
| |
| − |
| |
| − | | |
| − | '''Accents''' <sup>2</sup><br>
| |
| − | 1. '''Classificació de l'accent:'''<br>
| |
| − | L’accent és un signe ortografic –també convencional– que es representa per (´) o (`) que,
| |
| − | segons el definim, servix per a indicar la tonicitat de la paraula, posant-lo damunt d’aquella
| |
| − | vocal de la sílaba sobre la qual fecau la major intensitat de pronunciació (lo que es de-
| |
| − | nomina accent fonètic o prosòdic).
| |
| − |
| |
| − | L’accent gràfic pot ser greu (`) i agut (´). L’accent greu senyala les vocals tòniques obertes,
| |
| − | quan estes s’accentuen gràficament; l’accent agut senyala totes les demés vocals, quan estes
| |
| − | s’accentuen gràficament. El valencià té sèt vocals: a, e,(ę) , i, o, (ǫ), u. La a es considera
| |
| − | sempre oberta. La i i la u es consideren sempre tancades. La e i la o poden ser obertes o
| |
| − | tancades i, si són obertes, sempre seran tòniques, encara que no sempre s’accentuaran
| |
| − | gràficament: tècnica, perla, tònica, porta.
| |
| − | | |
| − | | |
| − | 2. '''Regles d'accentuació:'''<br>
| |
| − | a) S’accentuen gràficament les paraules agudes que acaben en vocal tònica -a, -e, -i, -o, -u,
| |
| − | en vocal tònica més s (-as, -es, -is, -os, -us ), i les acabades en -en : tornà, escàs, vingué,
| |
| − | perqué, congrés, entén, bochí, cafís, cantó, amorós, arròs, ningú, tramús ; pero no les
| |
| − | acabades en diftonc, seguit o no de -s: renou, virrei, espai, conreu, estiu, esclau, Eloi, etc .
| |
| − | per no ser tònica l’última vocal. Com tampoc Llombay , Alcoy, etc.
| |
| − | | |
| − | b) S’accentuen gràficament les paraules planes que no acaben en les terminacions
| |
| − | anteriors i les que contenen en l’última sílaba un diftonc seguit o no de -s : cànem,
| |
| − | hòmens, teléfon, esporàdic, dígraf, ascètic, càncer, còdex, idòneus, voríem, cantàvem,
| |
| − | cantàreu, parlàveu, veníeu, cóncau, etc..
| |
| − |
| |
| − | c) Totes les paraules esdrúixoles s’accentuen gràficament: música, ciència, Valéncia,
| |
| − | sénia, història, contínua, àgora, dèficit, cóncava.
| |
| − | | |
| − | d) En general, els monosílaps no duen accent gràfic: baix, ells, creu, tres, cant, ab, en,
| |
| − | les...
| |
| − |
| |
| − | e) Les paraules agudes acabades en -ment seguixen la regla general d’accentuació gràfica:
| |
| − | monument, depriment, ajuntament, document, medicament; no obstant, els adverbis en
| |
| − | -ment duen accent gràfic únicament si aixina li correspon a l’adjectiu del qual deriven:
| |
| − | contínuament, poèticament, esporàdicament, mèdicament, pero bonament, fredament,
| |
| − | amplament.
| |
| − |
| |
| − | f) Les formes compostes de verp i pronom enclític separat per un guionet no es consideren
| |
| − | una sola paraula a efectes d’accentuació, i el verp seguix la regla general: cantàrem-li una
| |
| − | cançó, diga-se-li lo més convenient, compre-mos-la, sorprén-lo.
| |
| − | | |
| − | 3. '''Accentuació diacrítica:'''<br>
| |
| − | La necessitat o conveniència de diferenciar algunes paraules homógrafes du, al marge de
| |
| − | les normes generals, a l’us mesurat d’una accentuació que, per la seua funció, es diu
| |
| − | diacrítica.
| |
| − | | |
| − | 3.1. '''Regles d'accentuació diacrítica:'''<br>
| |
| − | a) Entre dos o més monosílaps homógrafs i homòfons de diferent tonicitat s’accentuaran
| |
| − | els de major tonicitat:
| |
| − | M’agrada el més de maig, mes no el que més .
| |
| − | Te vol donar un té que té guardat.
| |
| − | Són les paraules de son pare les que li lleven la sòn.
| |
| − |
| |
| − | b) Entre dos o més paraules homógrafes, pero no homòfones (és dir, en relació vocal
| |
| − | tònica oberta/tancada), s’accentuarà aquella o aquelles que duguen vocal oberta:
| |
| − | El forment no està molt ben mòlt .
| |
| − | No sòlc fer mai un solc dret.
| |
| − | Lo que aquella dòna li dona no és bo.
| |
| − | | |
| − | c) Fòra dels casos anteriors, les paraules homógrafes i homòfones d’igual tonicitat i
| |
| − | diferent significat no es distinguixen per l’accent, sino pel context, i seguixen la normativa
| |
| − | general.
| |
| − | Ell vol que el vol del colom siga més ràpit.
| |
| − | El sol no sol calfar massa el sol del meu terrat, i no del meu terrat sol .
| |
| − | Li roba la poca roba que té.
| |
| − | Els ràpits d’este riu no són més ràpits que els de qualsevol atre.
| |
| − | | |
| − | 4. Antigues regles d'accentuació:<sup>3</sup><br>
| |
| − | | |
| − | <small>1. En valencià, segons a on recaiga l'accent fonetic, les paraules poden classificar-se en: agudes, planes i esdruixoles.
| |
| − | | |
| − | Les paraules agudes porten l'accent fonetic en l'ultima silaba: escr(í)u, cant(á), ag(ú)t; les planes porten l'accent fonetic en la penultima silaba: ll(í)bre, escr(í)ure, r(ó)ges; en les paraules esdruixoles recau l'accent fonetic en l'antepenultima silaba: gram(á)tica, (á)nima, T(ú)ria.
| |
| − | | |
| − | 2. Hi ha dos classes d'accents grafics: agut(´) 1 greu(`), que es colocaran respectivament sobre les vocals tancades (i, u, e, o) i obertes (a, è, ò), quan siga necessari, d'acord en els següents apartats:
| |
| − | | |
| − | ::2.1. S'elimina l'accentuacio grafica, i queda de forma optativa per a les paraules que tenint igual grafía recau l'accent fonetic en silaba diferent (paraules homografes no homofones).
| |
| − | | |
| − | ::2.2. En el cas de creure's necessari l'accent grafic, este tindra el següent orde preferent: agudes front a planes i esdruixoles (canóns/c(á)nons, tindré/t(í)ndre, ultimá/ult(í)ma/(ú)ltima), i planes front a esdruixoles (pronuncía/pron(ú)ncia, ult(í)ma/(ú)ltima).
| |
| − | | |
| − | :::Atres eixemples:
| |
| − | | |
| − | :::a) pensá (3.ª pers., sing. del perfecte d'indicatiu, 1.ª Conjugacio).
| |
| − | :::p(é)nsa (3.ª pers., sing. del present d'indicatiu. l.ª Conjugacio).
| |
| − | | |
| − | :::b) passará (3.ª persona, sing. del futur d'indicatiu. l.ª Conjugacio).
| |
| − | :::pass(á)ra (1.ª/3.ª persona, sing. de l'imperfecte de subjuntiu. 1.ª Conjugacio).
| |
| − | | |
| − | :::dormirá (3.ª pers., sing. del futur d'indicatiu. 3.ª Conjugacio).
| |
| − | :::dorm(í)ra (1.ª/3.ª pers. sing, de l'imperfecte de subjuntiu. 3.ª Conjugacio).
| |
| − | | |
| − | :::c) tindré (1.ª pers., sing. del futur d'indicatiu. 2.ª Conjugacio).
| |
| − | :::t(í)ndre (Infinitiu. 2.ª Conjugacio).
| |
| − | | |
| − | :::d) está (3.ª pers., sing, del present d'indicatiu. 1.ª Conjugacio).
| |
| − | :::(é)sta (adjectiu pronominal)
| |
| − | | |
| − | 3. Pot ser recomanable l'accent grafic en particules interrogatives o exclamatives, en els pronoms interrogatius forts:
| |
| − | | |
| − | :::¿Que qué vols dir? / ¿Qué que vols dir?
| |
| − | :::¿Qué com ho vols? / ¿Que cóm ho vols?
| |
| − | :::¿Qué quina en vols? / ¿Que quína en vols?
| |
| − | :::Dis-me de qué he parlat
| |
| − | :::Tu saps en qué penses.</small>
| |
| − | | |
| − |
| |
| − | | |
| − | '''Guió'''
| |
| − | | |
| − | El guio es el signe ortografic (-) que es coloca entre dos o mes elements d'una paraula per a distinguir-los.
| |
| − | | |
| − | Usarém el guio:
| |
| − | | |
| − | 1. Per a separar les paraules per silabes en final de linea.
| |
| − | | |
| − | 2. Per a unir els pronoms que van darrere (enclitics) del verp.
| |
| − | | |
| − | ::2.1. Quan el verp acaba en diftonc o en consonant i li seguix un pronom:
| |
| − | | |
| − | ::: mireu-les, penjar-se'n.
| |
| − | | |
| − | ::2.2. Quan el verp acaba en vocal i el pronom comença per consonant:
| |
| − | | |
| − | ::: menja-te'l, prengau-ne.
| |
| − |
| |
| − | ::2.3. Quan el verp acaba en vocal i seguixen els pronoms HO, HI:
| |
| − | | |
| − | ::: mira-ho, porta-hi.
| |
| − | | |
| − | 3. En alguns noms composts on els elements dels quals no estan totalment integrats:
| |
| − | | |
| − | ::: critic-bibliografic, historic-cientific.
| |
| − | | |
| − |
| |
| − | | |
| − |
| |
| − |
| |
| − |
| |
| − | '''Interrogació i admiració'''
| |
| − | | |
| − | Els signes ortografics d'entrada en l'interrogacio i en l'admiracio no han de suprimirse per imitar ortografies estrangeres que a soles usen el signe final. Tal supressio du, en la majoria dels casos, a la confusio sobre a on comença l'interrogacio o l'admiracio.
| |
| − | | |
| − | El signe de principi s'ha de colocar a on comença la pregunta o el sentit admiratiu, encara que allí no comence el periodo.
| |
| − | | |
| − | La practica d'estos criteris ortografics dona claritat a l'escritura i ajuda en la llectura a la correcta entonacio de la frase, que, d'una atra forma, podria arribar tart. A mes de ser d'us generalisat en els escrits valencians des de fa molt de temps.
| |
| − | | |
| − | ==Referències==
| |
| − | <sup>1</sup> [http://www.racv.es/racv-2007-10-30-corrector.html Pàgina uep del corrector ortogràfic de la RACV], on s'utilisa la denominació ''Normes del Puig''.<br>
| |
| − | <sup>2</sup> Aprovades en Junta General de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana el dia 1 de juliol de 2003.<br>
| |
| − | <sup>3</sup> Anteriors al canvi de normes fet per la RACV el 1 de juliol de 2003.
| |
| − | | |
| − | ==Enllaços externs==
| |
| − | * [http://www.racv.es/ORTOGRAFIA.pdf Normativa ortogràfica]
| |
| − | | |
| − | [[Categoria:Llengua Valenciana]]
| |